Que
fort!Vaig obrir la porta i vaig ensopegar amb una cosa, que després vam descobrir que era un llibre obert. Vam agafar el llibre de terra i vam mirar la portada, hi posava: La història del palau.
– Ostres! Si és el llibre que vaig agafar de la biblioteca –vaig exclamar.
L’avi se’l va mirar i remirar i va dir tot estranyat:
– Segur? Aquest llibre no porta codi…
Jo me’l vaig mirar i vaig dir:
– És veritat! Aquest llibre el vaig agafar d’una porta que era oberta en un racó; hi havia molta cua als taulells i al final, quan estava a punt de tocar-me a mi, pels altaveus van dir que tancaven la biblioteca. Jo em vaig oblidar que portava un llibre que no havia passat pel taulell i me’l vaig emportar a casa. És veritat que el llibre, en sortir de la biblioteca, no va “xiular”.
– On era aquesta porta?
– Entrant a la secció infantil, girant a la dreta, hi ha una porta marró envernissada que ressalta força. Doncs jo me la vaig trobar oberta; hi havia un pilot de llibres com aquest i jo en vaig agafar un –li vaig respondre.
Vam fullejar el llibre i vaig quedar molt sorpresa en veure els meus pares com si fossin uns personatges animats d'aquell conte.
– Ostres, pares, què hi feu aquí? –vaig dir al·lucinant.
– Ja m’agradaria saber què hi faig jo aquí dins! –va exclamar el pare.
– M’agradaria saber on sóc –va dir la mare.
– Estàs dins d’un conte de la biblioteca; vols saber quin és?
Vaig començar a llegir en veu alta:
La història del palau.
En un país llunyà, el Bruixot Sarumant es preparava per fer-se un gran palau:
– Fa una setmana, els personatges més estúpids dels contes populars van ser portats en aquest conte per construir un palau per Sa Majestat el Bruixot, que sóc jo. Mireu els tres porquets, com treballen, i mireu el llop de la Caputxeta, que no es fa el valent, ara porta l’or. El Pinotxo va dient mentides i el pare de l’Alba, amb cara de confús, li va tallant el nas i va fent cadires.
El Dumbo, molt cansat, va dir:
– Qui són aquest senyor i aquesta senyora fent la feina del Hansel i la Gretel?
El pare va contestar:
– Jo només sé que era a casa i he sentit el soroll de la porta, no sé com he arribat aquí i no m’agrada gens aquest lloc perquè no faig res més que treballar tallant el nas del Pinotxo i fent cadires.
De cop el bruixot va cridar:
– Silenci! A treballar, que encara queda molta feina.
Els personatges, cansats, esgotats, van continuar treballant.
Quan vam acabar de llegir el primer capítol de La història del palau, vam passar la pàgina i vam veure una nota:
“Hola, som el Hansel i la Gretel, ens sap molt de greu haver hagut d’intercanviar-nos amb els vostres pares en el conte del Bruixot. Tenim problemes però no sabem quins ni com ens hi hem embolicat. El que sí que sabem és que heu d’ajudar-nos a salvar els nostres amics.”
Quan vam acabar de llegir la nota, a punt de plorar vaig exclamar:
– Els meus estimats pares!
L’avi em va dir:
– Agafa el llibre i anem al sofà, que estic cansat.
– D’acord, anem-hi -vaig dir jo.
– Ah, per cert, em dic Josep! -va exclamar l’avi.
– O sigui, que a partir d’ara et dic Josep?
– Sí, nena, sí.
Mentre anàvem cap al menjador vam veure dues figuretes que anaven deixant molles de pa, segurament perquè les seguíssim. Aquelles molles ens van conduir cap a l’estudi i, en entrar, aquelles figuretes, des de sobre de la taula, ens van assenyalar cap a la biblioteca. L’avi i jo vam mirar per la finestra i vam veure-hi una llumeta encesa. Al damunt de la taula de l’estudi hi havia una nota on posava:
“Aneu a la biblioteca a la una de la nit, en aquella hora la porta serà oberta perquè arriba la senyora que fa la neteja i hi podreu entrar. Si ens ajudeu a salvar els nostres amics, nosaltres us ajudarem a treure els vostres pares del conte del Bruixot.”
A la una en punt vam anar a la biblioteca i, en efecte, hi havia la porta oberta perquè acabava d’entrar la senyora de la neteja. Vaig veure un rastre de molles de pa i li vaig dir a l’avi. Les molles anaven cap a la primera escala; les vam seguir. Jo estava molt nerviosa, en Josep semblava molt més tranquil. De sobte vaig sentir com la porta d’entrada a la biblioteca es tancava de cop, però l’avi no li va donar cap importància, va dir que devia ser per un cop de vent.
Seguint les molles, vam pujar les escales i vam arribar a la secció d'internet. Vam trobar una nota a la pantalla d’un ordinador en què posava: “S.O.S.”
L’avi va dir:
– Algú s’ha deixat l’ordinador encès amb la llista del menjar que havia d’anar a comprar…
No sé com el Josep podia fer bromes quan jo estava tan espantada. Era
increïble!
En un altre dels ordinadors hi havia una altra nota que deia:
"No sabem d'on venim, ni d'on hem sortit. El Bruixot ens té empresonats. Només sabem que estem malament."
Les molles continuaven fins arribar a l'escala de l'altra banda i ens feien baixar i anar a la secció infantil.
Vam arribar a la conclusió que el malvat Bruixot Sarumant esclavitzava els personatges dels contes populars perquè construïssin els seu gran palau, però, com ho havia aconseguit?
– Això és injust –vam dir tots dos alhora fent un bot.
Vam anar a inspeccionar al voltant de la porta on jo havia trobat el llibre del Bruixot.
El Hansel i la Gretel ens van obrir la porta d'on havia agafat el llibre.
Allà hi havia altres exemplars de La història del palau. Vam pensar
que mirar el dors del llibre, on hi havia la ressenya de l'argument, potser
ens podia ajudar.
"Un bruixot captura els personatges d'altres contes per fer-los treballar
en la construcció del seu palau. Per capturar-los els elimina la memòria
esborrant-los les seves històries."
– Però, com s'esborra una història? –va preguntar l'avi.
– I els meus pares, què? Què fem? Com els podem alliberar? Que s'estaran tota la vida treballant pel Bruixot? –vaig dir angoixada.
Fi del capítol 2
Alumnes de 5č. de primŕria
Escola Nostra Llar
