A
contracorrentDurant un temps van deixar de rebre missatges.
Tres setmanes després, van anar d’excursió al Zoo amb la classe. Tots dos amics es van trobar a l’escola al matí. Anaven amb les motxilles carregades d’entrepans de tota mena (de secallona, de truita i de bisbe), de xocolatines i diversos fruits secs. Per beure, sucs de pinya i préssec.
Mentre comentaven la jugada, van pujar a l’autocar:
– Vas veure la pel·lícula d’ahir a la nit?
– Quina?
– La de TV3.
– No. Vaig estar navegant per Internet fins a les 12.
Amb tot això, van arribar fins al Zoo de Barcelona. Allà es van entretenir mirant els hipopòtams. Quan se’n van adonar, s’havien separat del grup. Intentant buscar-los, van trobar una porta. Un dels dos va dir:
– Entrem-hi?
– Sí! Per què no?
Van entrar a l’habitació i es van adonar que aquella sala era, en realitat, un laboratori. Hi havia moltes espècies diferents d’animals.
El que més els va impactar va ser que al fons de la sala hi havia una granota. En Marcel la va veure i la va tocar. En aquell moment, l’animal li va transmetre poders paranormals. Des d’aquell dia en Taulí podia actuar com una granota: saltar, treure la llengua, viure dins i fora de l’aigua, respiració cutània..., totalment una granota. Se sentia estrany, però li començava a agradar.
Quan va arribar a casa, en Bernat va veure que havia rebut un missatge electrònic dels homes de negre que deia:
"Quedem a l’església de Sant Oleguer a les 12 de la nit."
Immediatament en Bernat va trucar al Marcel. Abans que pogués acabar de parlar, el seu amic li contestà tot espantat:
– Et passaré a buscar per casa a les 11.45. No t’adormis!
Va penjar.
A l’hora acordada, en Bernat estava esperant el Marcel, però ell no arribava. Quan el Bernat ja s’estava posant nerviós, va arribar en Marcel.
– Com és que has vingut tan just? –li va preguntar.
– Se m’ha parat el rellotge, però ja l’he arreglat.
Van marxar.
Quan van arribar a l’església, els homes encara no hi eren. Però, de cop i volta, van percebre unes ombres sota el fanal.
Abans que els veiessin, en Marcel va fer un salt tan potent que va pujar dalt d’un arbre. Amb una ràpida reacció va aconseguir estabornir un dels dos homes. Quan el segon va intentar fugir, el noi granota el va fer relliscar amb la seva llarga i precisa llengua.
Quan els van tenir dominats, van decidir avisar la policia. En Marcel es va treure un euro de la butxaca i el ficà dins la cabina de telèfon. Havien decidit fer una trucada anònima. Mentre feien això, en Bernat va trobar una carta a la jaqueta d’un dels homes amb la informació del contingut de les caixes enterrades prop del Ripoll. Eren residus tòxics preparats per anar contaminant progressivament el riu. Va col·locar la carta en un lloc visible i van marxar.
Dos dies més tard, van sentir a les notícies que la policia havia trobat els dos delinqüents més buscats del Vallès i que gràcies a aquesta operació s’havia descobert el motiu de l’absència d’éssers vius al riu. No van donar més informació; ells sabrien guardar un secret, i allò dels poders, millor no explicar-ho a ningú o encara els prendrien per bojos. Van riure satisfets, tot mirant de reüll el seu excel·lent de Ciències.
FI DEL CAPÍTOL 3
Alumnes de 1r d’ESO
Col·legi San Joan Bosco
