Els
quatre bupsLa Joana i l’Albert van anar cap al Museu dels Bastons, seguits per la Laica, que anava corrent darrere seu. De seguida van consultar la fitxa que descrivia el bastó de Tutankamon, on es podia llegir:
"El bastó d’ulls de serp va ser propietat de Tutankamon. Un pergamí trobat dins el bastó explicava que el faraó havia manat fer-lo als seus servents, i una deessa li havia concedit el poder de fer-se immortal. Això sí, només tindria aquests poders durant les nits de lluna plena."
La Joana i l’Albert es quedaren molt sorpresos pel descobriment i, se’n van anar de pressa a casa, on van trobar el Ramon i l’avi. En obrir la porta, la Laica, enjogassada, entrà corrent fent quatre bups.
– Ramon, al museu hem descobert moltes coses que ens poden ser molt útils per ajudar l’avi –va dir la Joana.
– Joana, el teu avi ja ha recuperat la memòria –va dir en Ramon.
|
– Sí, ara us explicaré –digué l’avi– una juguesca que vàrem fer els quatre cosins quan érem joves. El dia que celebràvem el meu quinzè aniversari, va coincidir amb l’arribada del bastó màgic de Tutankamon al Museu de Bastons dels Sabadell. Planejàrem el robatori del bastó aquella mateixa nit. I així ho vam fer... Després anàrem al mercat i ens vàrem fer la foto amb el bastó, aquella que vas trobar tu, Joana. També férem una promesa: al segle XXI ens tornaríem a trobar al mateix lloc, una nit de lluna plena, i això ens permetria tronar a ser joves. |
 |
En aquell mateix moment va sonar el timbre de la porta. La Laica va córrer cap a la porta i es posà a bordar, primer dos bups i després tres bups: bup bup bup...
La Joana va obrir la porta, s’abraçà a la mare i el pare i de seguida els va explicar, molt esverada, totes les peripècies que aquells dies els havien passat. La mare no es va estranyar gaire de tot allò que li explicava la Joana.
– Ara, mare, només ens queda que tu ens expliquis el mal de la família.
– Doncs bé, l’avi sempre havia tingut aquest bastó amagat en un racó de l’armari i havia dit a les meves germanes i a mi que no toquéssim mai el bastó i encara menys les nits de lluna plena.
– El que no em queda clar –va dir la Joana– és la foto amb les paraules mig esborrades i la carta estripada que tenia l’avi al calaix dels mitjons.
– Joana, ho vaig fer jo, perquè l’avi no es recordés de la promesa. Vaig estripar la carta i en lloc de cosins vaig escriure amics a darrere la foto.
 |
El Ramon, l’Albert i el pare seguien la història amb molta atenció i amb cara de sorpresa. – Ramon, quan ens vas veure al soterrani del mercat, complint la promesa de quan érem joves, estàvem discutint si volíem continuar sent joves immortals, però la nostra decisió va ser seguir el camí de la nostra vida al costat de la família. – I ara que ja ho sabem tot –va dir l’Albert–. Què en farem del bastó? – Només podem fer una cosa, tornar-lo al museu –els va fer saber el pare. |
Tots sis marxaren cap al museu, al carrer del Bastó, 34.
Allà els va rebre el director del museu i ells li entregaren el bastó robat l’any 1934.
– Gràcies, ja pensava que mai més no recuperaria el bastó de Tutankamon –va dir el director bocabadat.
A la porta del museu es va sentir, bup, bup, bup, bup... Era la Laica, que volia entrar.
FI DEL CAPÍTOL 4
Alumnes de 6è d’ESO
CEIP Ribatallada
