Els
quatre bupsLa Joana va agafar el telèfon pensant que era la mare, però es va sorprendre i al mateix temps es va espantar veient que l’únic que sentia era l’alè d’una persona que respirava profundament. Encara es va sorprendre més quan la Laica va fer els quatre bups.
–Bup, bup, bup, bup –va bordar la Laica. Era l’avi!
La trucada es va repetir dues vegades més aquella nit. Se’n va anar a dormir tota espantada. Quan ja estava a punt d’adormir-se, va sentir el grinyol de la porta i uns passos que s’apropaven lentament.
–És l’avi! –va pensar.
Però seguidament va sentir un bastó, l’avi no en portava. A la Joana se li va glaçar la sang de l’espant. Sense pensar-s’ho dues vegades es va amagar sota el llit abraçant la Laica. La Joana es va quedar immòbil, tota la casa estava en silenci, només se sentien les passes de l’home misteriós. De sobte, la Joana va sentir un cop molt violent. No podia moure’s de sota el llit de tanta por que tenia i es va abraçar encara més fort a la Laica.
Estava morta de son i tenia por d’adormir-se. El silenci va tornar a la casa i finalment la son la va guanyar, es va adormir profundament.
L’endemà al matí quan es va despertar després d’una nit desastrosa, plena de malsons, va anar a la cuina a esmorzar. En sortir de la cuina va ser quan va veure una nota clavada a la porta amb un punyal. Es va espantar perquè hi deia:
Ulls de la serp
Se la va quedar mirant una bona estona i va pensar: "A què es deu referir? Qui ho deu haver escrit? Per què? I... quan?"
Tenia tantes preguntes, que es va atabalar. Es va estirar al sofà amb la mà al cap. Quan de sobte va sonar el telèfon, la Joana va fer un bot: era la mare que estava desesperada.
La Joana li intentava explicar el que havia passat, però inesperadament la línia es va tallar.
–Què ha passat? –va pensar la Joana.
Feia tempesta i algun llamp havia pogut tallar la línia.
–Laica! –va cridar la Joana–. Com és que no has bordat?!
| Va mirar la Laica i la veure amb un bastó a la boca. El mànec del bastó era el cap d’una serp amb uns ulls verds, brillants i que destacaven molt. Va decidir anar a veure el –Mira, Ramon, aquest és el bastó –Bup, bup, bup, bup, bup, bup! –Ostres! Si és el bastó que –N'estàs segur? |
 |
–Sí, n'estic completament segur.
–Mira, Ramon, no me n’havia adonat fins ara, però al cap de la serp del bastó hi ha gravat un any, 1934. L'any de la foto! I... aquí hi diu... Sa..ba..dell.
–Quina foto?
La Joana no li havia explicat al Ramon el detall de la foto, la tenia a la butxaca i la hi va ensenyar:
–Quin d'aquests homes és el teu avi? El de la dreta, oi?
–Sí, i els de l'esquerra són amics, però ahir mentre observava la fotografia em vaig adonar que al darrere hi ha unes marques de llapis esborrat en què es poden endevinar algunes paraules, com: "meus cosins, la promesa i 1934".
–Tens més fotos?
–Sí, si vols vine aquest vespre a casa i les mirarem.
Al Ramon no li havia passat per alt que un dels nois de la foto tenia un bastó amb cap de serp a les mans.
La Joana se’n va anar cap a la biblioteca a buscar informació, allà hi va trobar el seu amic Albert, i la Laica va fer els cinc bups. La Joana li va demanar que l’ajudés a buscar informació sobre l’any 1934. Van trobar que aquell any Lluís Companys havia proclamar l’estat català. També van trobar un article del diari local del juny de 1934 on sortia una foto del bastó que havia trobat la Laica a casa de l’avi; sota la foto hi havia una petita explicació de la història del bastó. Van fer fotocòpies de l’article de premsa i se’n van anar cap a casa.
La Joana va convidar l’Albert i el Ramon a sopar, així mirarien les fotos i llegirien atentament l’article. Es feia tard, van anar tirant cap a casa per començar a preparar el sopar, una mica de pa amb tomàquet i quatre embotits, era tot el que quedava.
| A mig sopar va sonar el telèfon, es va fer un silenci incòmode, la Joana es va aixecar ràpidament de la cadira i va agafar el telèfon. Es va sentir l’alè d’una persona, i entre respirs es van distingir dues paraules: –...arribat ...moment... La Joana va penjar, i l’Albert –Qui era? –S’ha repetit la trucada |
 |
La trucada es va repetir, però ara deia:
–Torna’m el bastó.
I va penjar, la Joana va repetir tota espantada:
–Torna’m el bastó.
El Ramon va suggerir de tornar a baixar al soterrani del mercat, havent sopat. Més tard ja analitzarien atentament la resta de fotos i la informació que tenien. La Joana va observar que no hi havia lluna plena, però no sabia si hi havia de donar gaire importància i no va dir res.
Al voltant de les onze de la nit van anar cap al mercat i van baixar al soterrani. Van observar que el forat no hi era.
–Bup, bup, bup,bup –va fer la Laica.
Van intentar moure la pedra i semblava molt ben enganxada. Es van adonar que tenia un gravat:
"AMB ELS MEUS COSINS
LA PROMESA DEL BASTÓ SECRET
ANY 1934"
???
El Ramon palpava suaument la pedra i s’adonà que sota l’escrit hi havia dos petits sots, arrodonits i molt ben centrats sota l’escrit.
Fi del capítol 2
Alumnes de 6è. de primària
CEIP Enric Casassas
