seguint1.jpg (4105 bytes)

Els quatre bups

Fil lila

Capítol 2: Quin problema!

La Joana va agafar el telèfon molt nerviosa:

- Hola Joana, sóc l'Albert; els deures de mates, sí home, els de dilluns, les potències, aquesta paraula no la recordo mai...

- Albert, Albert, ara no tinc temps de parlar dels deures de mates, tinc un problema molt important. El meu avi ha desaparegut, em sembla que ja fa quatre dies.

- Com que ha desaparegut? Quin dia va ser això? Explica-m'ho.

- Doncs mira, el cas és el següent: jo no em vaig adonar que l'avi havia desaparegut fins fa quatre dies. Vaig trucar els meus pares i els ho vaig explicar. La mare em va parlar de la "lluna plena" i del "mal de la família" i em va dir que no em preocupés per l'avi. Ahir vaig anar a parlar amb el Ramon Noé, el pintor, i em va donar una pista. Amb aquella pista vaig entrar al mercat de nit. Dins de la rasa que em va dir el Ramon, la Laica va començar a bordar davant d'una pedra; va fer quatre bups, que és el que fa quan reconeix l'avi. Vaig apartar la pedra i vaig veure quatre nois joves. La cara d'un d'aquests nois m'era familiar.

L'Albert va arribar a casa de l'avi de la Joana molt preocupat. Ella li va explicar amb més calma tot el que havia passat i el va portar a l'habitació de l'avi.

- Mira, Albert, l'àlbum de fotos de l'avi -va dir la Joana-. Al mercat vaig veure aquests quatre nois que surten a la fotografia.

- Quina cosa més estranya -va dir l'Albert.

Aleshores, la Joana li va ensenyar l'escrit de darrere de la fotografia. Tots dos van continuar buscant pistes.

- Joana, vine, mira què he trobat! -va dir l'Albert.

- Què, què has trobat? Ensenya-m'ho -va contestar la Joana

- Em sembla que és un diari personal.

Van començar a fullejar-lo i hi van trobar:

           "Dia 22 de gener del 1930
           Avui a classe de matemàtiques m'han castigat."

- Que malament que es portava el meu avi! -va dir la Joana.

"Dia 4 de juny del 1932
Avui per fi he trobat 'nòvia'."

- Albert, mira com lligava l'avi! -va tornar a dir la Joana.

           "Dia 19 de juliol del 1933
           Avui he anat a la piscina, fa una calor espantosa!

           Dia 28 de juliol del 1933
           He tallat amb la meva 'nòvia'. Quina pena! Era molt maca.
           Ja en trobaré una altra."

- Què li devia fer perquè tallessin...?

Després d'haver fullejat el diari, van arribar al 30 de juliol del 1934, on van poder llegir:

           "Dia 30 de juliol del 1934
            Aquesta nit de lluna plena hem quedat a les dotze
           en punt de la nit amb els meus cosins al mercat, en el nostre
           amagatall secret. Desgraciadament els cosins se'n van de
           Sabadell perquè els meus tiets han trobat feina molt lluny d'aquí.
           Per aquesta raó anirem tots quatre al mateix lloc de sempre
           per fer la promesa."

La Joana va parar de llegir.

- I ara per què t'atures? -va exclamar l'Albert.

- No res, és que estic pensant -li va dir la Joana.

I va continuar llegint:

           "Jurem solemnement que ens trobarem al mercat
           cada 34 anys, tal com estem ara."

llibre.jpg (33940 bytes)

A la Joana li va caure el diari a terra.

- Joana, què et passa? -va preguntar l'Albert.

- Doncs que... si el 1934 van prometre que es trobarien cada 34 anys, en teoria s'haurien d'haver trobat el 1968 i el 2002, que és l'any d'ara!

- Tens raó...!

Van continuar remenant el diari de l'avi fins que van trobar una notícia de La Vanguardia que deia:

           "PLUJA D'ESTELS
           Barcelona.
           Avui dia 30 de juliol hi haurà una pluja d'estels.
           És important aquesta pluja perquè s'acostarà a la
           Terra un cometa que només es pot veure un cop cada 34 anys."

- Ostres! -va dir la Joana. I va continuar llegint:

           "Es creu que aquest cometa té poders sobrenaturals
           perquè les altres vegades que s'ha vist han succeït fenòmens
           estranys: l'any 1900 va desaparèixer un ramat
           d'ovelles que pasturaven tranquil·lament."
          estel.jpg (16929 bytes)

- Albert, Albert! -va dir la Joana-. Vine, corre, mira quina notícia he trobat dins del diari de l'avi.

- Ostres, que fort! -va dir l'Albert després d'haver-la llegit.

- Ara tot lliga -va dir la Joana.

- Què lliga? -va dir l'Albert.

- Tot, perquè si el cometa va fer desaparèixer les ovelles l'any 1900, el 1934 podia fer que la promesa es tornés màgica...

- Ostres! I l'any 2002 que fes desaparèixer els cosins...

Mentre buscaven dins del diari de l'avi, l'Albert i la Joana van trobar un paperot antic que estava dins d'un sobre. Van desplegar-lo.

- Mira, Albert, què és això? -va dir la Joana ensenyant-li el paperot.

- Mmmm, no ho sé, no ho sé -va dir l'Albert intrigat.

Era un plànol amb un escrit que deia:

           "Plànol del mercat.
           Amagatall secret"

- Mira, Albert, una creu. Què deu ser? -va preguntar la Joana.

- Hi ha una llegenda que hi diu:

           "X = amagatall secret"

Llavors van entendre el que volia dir.
mercat.jpg (28729 bytes)

L'últim dia de juliol del 1934, l'endemà de la promesa, les famílies dels cosins de l'avi van preparar les maletes i van marxar perquè havien trobat feina a diferents països del món.

En Pep, un dels tiets de l'avi, era escriptor i com que no tenia èxit a la ciutat va decidir anar-se'n a París. Ell i la seva família van estar-hi uns anys, però en Pep va veure que allà no interessava el que escrivia i van tornar cap a Sabadell.

En Joan, un altre dels tiets, va preferir anar a Tòquio a dibuixar còmics, perquè a Sabadell la gent s'estimava més les novel·les. A Tòquio va canviar la seva tècnica de dibuixar perquè li va semblar que la d'abans no era gens divertida: va ser realment un desastre.

Per últim, en Joaquim va anar a Austràlia a estudiar els coales perquè li agradaven molt i a Sabadell no n'hi havia. No en va trobar cap i va haver d'estudiar els cangurs.

Al dia de la pluja d'estels, el 30 de juliol del 1934, els quatre cosins van anar al mercat, al seu amagatall secret, a fer la promesa.

Quan va començar la pluja d'estels, tots junts van dir la frase:

- Jurem solemnement que cada 34 anys, quan passi el cometa, ens trobarem aquí, tal com estem ara.

Quan estaven a punt d'acabar de dir la promesa, va passar el cometa i van dir:

- S'ha complert la promesa?

- Esperem que el cometa hagi funcionat.

Al cap d'uns dies tres dels cosins van marxar, i l'avi de la Joana es va quedar a Sabadell.

- Ja ho tenim tot resolt -va dir l'Albert.   

-No -va respondre la Joana-, ens falta una peça: què és el mal de la família? I un petit detall: com traiem l'avi del mercat?

 Fi del capítol 2

Alumnes de 5è. de primària
CEIP Nostra Llar

per tornar enrera