Els
quatre bupsLa Joana, quequejant, va dir:
– No res... és que s’ha escapat la meva gossa i l’he anat a buscar.
La Joana va aprofitar per preguntar-li:
– Has vist per aquí quatre nois bastant joves i amb roba antiga?
–
– Sí, fa poc; han passat deu fer cinc minuts –va dir el paleta.
– Cap a quina direcció han anat?
– Cap allà... per què ho vols saber? –va dir assenyalant recte.
– No... per res en concret. Gràcies!
La Joana, corrents, va arribar a casa i allà l’esperaven els pares.
– On has anat, que arribes tan tard? –va dir la mare.
– No puc més! Digueu-me ja el secret de l’avi! –va dir la Joana.
– Bé, seiem i t’ho explicarem.
– En primer lloc –va dir la mare–, el teu avi tenia tres cosins molt amics, els quals anaven a la mateixa escola que l’avi. Un dia van prometre que durant la primera lluna plena de juny de l’any 2000 es trobarien al mercat. Un dels cosins, que era bruixot, els convertia en joves i en animals.
– I com pot ser això? –va dir la Joana.
– Es converteixen en animals quan han d’anar en direcció al mercat, per passar desapercebuts, i quan arriben al mercat es transformen en joves. Aleshores, la Joana va portar la foto on sortien l’avi i els seus cosins. La va girar i la mare va poder veure la part mig esborrada.
– Ah! Això de "Amb els meus amics de l’escola" era per despistar i la part mig esborrada era la realitat. El que deia era: "Amb els meus cosins farem la promesa del 1934". I això és tot.
– I com traurem l’avi d’allà? –va dir la Joana.
– A la pròxima lluna plena tindrem l’oportunitat de recuperar l’avi, però... –va dir el pare– només tenim temps fins a mitjanit.
– Aquella nit va fer lluna plena i tota la família va anar al mercat per recuperar l’avi.
– Van veure un gos, un gat, un canari i un hàmster.
 |
Van seguir-los fins que es van aturar, i van veure com aquells animals es transformaven en l’avi i els seus companys de joves.
La Joana es fixar que quan els animals es transformaven el pare recollia unes monedes, en una de les quals hi havia la cara d’un gos i, a l’altra banda, hi havia la cara de l’avi. I així amb les altres tres monedes.
 |
– Què són aquestes monedes? –va dir la Joana.
– Són unes monedes que ens ajudaran a fer que aquests joves tornin a ser com abans.
Aleshores van posar les monedes en forma de lluna plena i van poder veure que els quatre joves ja eren els avis de sempre. Llavors tots van tornar a casa, i pel camí van trobar en Ramon Noé.
– Que vols venir a casa a sopar? –va dir la mare.
– I tant! I així de passada m’explicareu tot el que ha passat –va dir en Ramon. I així tots van tornar a casa feliços per la tornada de l’avi.
FI DEL CAPÍTOL 4
Alumnes de 6è A d’ESO
CEIP Teresa Claramunt
