Els
quatre bupsLa Joana va mirar a la paret i aquella escletxa havia
desaparegut. Tenia por i no sabia què fer. Va anar a casa i es va preparar un
bany d’escuma brillant, però just quan s’anava a posar a la banyera van
trucar per telèfon. Va recórrer per tot el pis fins a arribar-hi, el va
despenjar i, a l’altre extrem de l’auricular, va sonar la veu histèrica de
la seva mare:
– On redimonis eres?! Fa molta estona que truco!
– Bup bup –va fer la Laica.
– Tranquil·la, mare, és la Laica que t’ha reconegut.
– Però on eres tanta estona?
– He anat a la plaça Granados tot passejant amb la Laica.
– Que menges bé?
– Oi tant, mare!
– De debò? Segur que no menges porqueries?
– Alguna porqueria menjo, però poques.
– Adéu!
– Adéu!
La Joana va anar cap al lavabo i quan va arribar al passadís
va beure que el terra estava moll. De sobte va recordar que l’aixeta estava
oberta i la va tancar. Va trucar a en Ramon Noé i li va dir que tenia el terra
xop!
– Doncs ara vinc per ajudar-te a netejar-lo.
– D’acord, adéu!
– D’acord, adéu!
La Joana va començar a fregar i al cap d’una estona
van trucar a la porta i...
– Bup, bup, bup, bup, bup, bup, bup –va fer la
Laica.
– Ja vinc!
– Hola, Ramon, mira què m’ha passat.
– Sí, ja ho veig, bé netegem-ho tot.
– D’acord.
Quan en Ramon va veure que l’habitació de la Joana
estava molla, li va dir:
– Joana, vols venir a dormir a casa?
– D’acord, vaig a fer-me la maleta.
La Joana i la Laica van anar a casa d’en Ramon, que
els va preparar uns macarrons.
– Mmmm que bons que són, els macarrons! –va dir
la Joana.
– Recepta de la meva mare! –va dir en Ramon–. A
veure què t’ha passat?
– Vaig descobrir que el meu avi durant a la nit
travessa les parets del soterrani del mercat, es torna jove i es retroba amb els
seus amics de l’escola.
– Vaig a preparar el llit –va dir en Ramon.
– D’acord –va dir la Joana.
Al cap d’una estona...
– Bona nit –va dir en Ramon.
– Bona nit –va dir la Joana.
–
Espera, Joana! Jo sé una cosa que tu no saps! Al matí, quan pinto, de tant en
tant veig passar un gat, un gos, un canari i un hàmster.
– I què tenen a veure aquests animals amb l’avi?
–va dir la Joana.
– No se’t acut res?
– Ostres! La colla! Bé bona nit, Ramon.
– Bona nit Joana.
La Joana es va posar l’alarma del rellotge a tres
quarts de sis.
Quan
va sonar l’alarma del rellotge, es va despertar. Primer no sabia on era ni per
què s’havia despertat tan d’hora i de sobte... En un moment va recordar que
havia d’anar al mercat. Es va vestir tan de pressa com va poder. Va agafar la
Laica i va marxar sense fer soroll per no despertar en Ramon i per por que
aquest no la deixés marxar. Un cop al mercat, va baixar al soterrani i no hi
havia res, ni una escletxa, ni portes... no hi havia res de res. Quan va pujar
va sentir que algú cridava:
– Què hi fas, aquí?!
Era un paleta rodanxó, amb un casc vermell i amb
perilla...
Fi del capítol 3
Alumnes de 6è. de primària
CEIP Sant Gregori
