linies MAPA

CURS 98-99

CURS 98-99

1

1

2

2

1

1

1

1

2

2

1

1

2

2

2

2

2

2

1

1

2

2

2

2

1

1

2

2

2

2

2

1

1

1

1

2

2

2

2

2

2

1

1

1

1

2

2

1

1

2

2

1

1

1

1

2

1

1

1

1

1

2

2

2

2

1

1

1

1

1

52

53

CFGM MAPA 1998

CFGS MAPA 1998

5

4

4

4

5

4

6

4

3

3

2

2

1

1

2

2

2

3

2

2

3

3

2

3

3

4

3

5

3

3

2

3

3

3

2

4

1

2

2

3

2

2

1

2

5

5

4

4

2

4

4

3

3

1

3

5

3

4

4

2

2

2

2

2

3

0

2

2

5

5

6

4

3

3

2

2

2

2

43

39

33

4

19

13

25

15

1-2 anys

3 a 11

12 a 16

fins a 19

alumnes

aules r/25

alumnes

aules r/30

alumnes

aules r/35

95-96

16929

677

9335

311

12508

357

96-97

3312

16567

663

8883

296

11743

336

97-98

3366

16216

649

8517

284

10834

310

98-99

15922

637

8165

272

10062

287

99-2000

15777

631

7925

264

9335

267

40 aules menys

47 aules menys

90 aules menys

Una opció òptima de la distribució geogràfica de la població escolar a la ciutat hauria d'estar caracteritzada per:

• ser equiparable l'oferta educativa a la població empadronada en els diversos districtes i zones.
• la població empadronada en cada zona hauria d'estar escolaritzada en els centres de la pròpia zona.
• mantenir la relació en totes les zones de l'oferta de primària i secundària semblant a la població escolaritzada.

Qualsevol variació d'aquests paràmetres provoca desequilibris.

A l'hora d'analitzar les dades globals de Sabadell observem que es produeixen desequilibris importants en la distribució geogràfica d'escolarització que són altament significatius i susceptibles de possibles intervencions:

Taula 8: Quadre comparatiu de l'oferta de places per zones de Sabadell i la població empadronada en l'ensenyament obligatòri 

Font: Elaboració a partir Dades Comp. Escol. Respecte al Padrò. Ajunt. Sabadell
Dades d'Inspecció d'Ensenyament. D.T. Vallès Occidental. 1997-98

Observem que es produeixen uns desequilibris sumament importants:

• Tot i que l'oferta de places està equiparada a la demanda i existeix una diferència poc significativa observem que en les zones del Centre, Gràcia, Creu de Barberà i Sant Julià existeix una oferta molt superior a la població empadronada a la zona. Aquest fenomen és explicable en la mesura de la concentració quasi en exclusivitat dels centres de privada en aquestes zones. (Observar el quadre següent)
• D'altra banda les zones de la perifèria Can Puigganer, Ca n'Oriach, Creu de Barberà i la Serra l'oferta de places és molt inferior a la població empadronada. Aquesta situació comporta "de facto" una expulsió del territori d'un nombre important d'alumnat de Sabadell i que sobre les seves causes caldrà reflexionar i definir línies d'actuació.

Es constata allò que s'apuntava en el primer apartat d'aquest anàlisi: l'oferta d'escolarització supera a la població empadronada. Això s'explica que té per l'atracció que sobre les poblacions escolaritzables limítrofes té Sabadell i en particular l'oferta privada.

Ara bé la distribució global respon a uns paràmetres generals que cal aprofundir en relació a les diferents etapes educatives.

Taula 9: Anàlisi de l'escolariatzació de les escoles bressol i de l'educació infantil i primària 3-12 anys . quadre de distribució per zones del percentatge d'escolaritació en relació al padró.

Font: elaboració Dades Comp. Escol. Respecte al Padrò. Ajunt. Sabadell. 1998

De l'anàlisi d'aquest quadre es pot observar:

• La distribució geogràfica de les escoles bressol reprodueix el model general de distribució a Sabadell.
• La nul.la incidència de l'oferta pública en aquest tram del sistema educatiu.
• La nul.la vinculació institucional entre l'escola bressol i l'ensenyament públic de l'etapa posterior, tot i que l'oferta privada comença a tenir una vinculació cada vegada més significativa amb l'atractiu d'oferir una garantia d'escolarització fins als 16 anys, cosa que l'oferta pública no pot fer.
• La significativitat que un 50% de la població en el 2n any està escolaritzada i és un segment on hauria d'incidir més les diverses administracions.
• La necessitat d'integrar aquesta etapa dins d'una planificació general que sigui equilibrada territorialment i que pugui servir per crear una estabilització de la població escolar en els districtes en etapes posteriors.

La necessitat de vincular les escoles de bressol a l'ensenyament primàri.

Caldrà començar a definir linies d'actuació per crear possibles itineraris educatius entre ambdues etapes.

Font: Delegació territorial.

(a) % sobre la població empadronada
(b) % de l'escolarització a la pública en relació al total escolaritzat.
(c) % escolarització a la pública en relació a la població empadronada

• Un dels primers elements que destaquen és una escolarització a Sabadell del 111%. Aquesta dada ja va ser apuntat reiterades vegades, ara es pot aprofundir en la ubicació d'aquest 11% d'alumnes escolaritzats a Sabadell i que provenen d'altres localitats. Bàsicament aquest alumnat es dirigeix cap a la privada (a). Observem els percentatges d'escolarització de la zona Centre, de Sant Oleguer, de la Creu de Barberà llocs on s'ubiquen la major quantitat de l'oferta de la privada.
• Un segon aspecte a destacar es la disminució significativa del percentatge d'escolarització dels alumnes empadronats a Sabadell (b) a la pública en aquelles zones on es concentra la privada -tret del cas del Centre- que assimila possiblement la major quantitat de població procedent de les localitats properes.
• Un tercer aspecte que constata l'anàlisi és l'excedent d'oferta educativa en Sabadell prop dels 1300 llocs escolars, que posa en risc de continuïtat alguns centres públics i/o de la seva reducció de línies bàsicament concentrats a les zones on es troba la privada (Sallarès i Pla. Calvet Estrella, Alcalde Marcet, Joan Maragall…) També es dona el cas de dificultats dins de la pròpia privada que en determinats casos es troben amb manques significatives d'alumnats (Servàtor, Divina Pastora, L'Escola).
• En un darrer terme, el gran desequilibri de l'oferta de la privada, que es concentra bàsicament en tres zones de la ciutat i més del 50% a la zona Centre, zona que per altra banda té un dels més alts índex d'escolarització a la pública dels alumnes empadronats, aspecte aquest que comporta un significatiu desarrelament de l'alumnat de les seves zones o districtes d'origen.

Caldrà analitzar amb més detall aquesta situació:
Taula 11: Percentatge d'alumnes matriculats en centres públics de primària en relació al padró per districtes. 1997-98

Font: Dades Comp. Escol. Respecte al Padrò. Ajunt. Sabadell 1998

En negreta les zones d'escolarització pública inferior a la mitjana.

Es significatiu que les sis zones perifèriques de Sabadell siguin on els percentatges d'escolarització en Centres públics es desequilibra de forma molt important. destaquen els casos de la Creu de Barberà, Sant Oleguer, Can Puigganer, Can Feu. El cas de la Creu Alta és diferent ja que en la zona en la zona no hi ha cap centre escolar.

Caldrà analitzar aquest fenomen des d'una vessant sociològica , ja que és en les zones on la renta es menor on les famílies opten per una escolarització fora del la zona i del districte i/o per l'escolarització en la privada. Això no s'explica per una suposada inferior qualitat de l'ensenyament públic, ja que aquest fenomen queda contrastat per l'alt índex d'escolarització en l'ensenyament públic que es dóna en les zones on la renta és més alta.

Conclusions:

En definitiva les característiques òptimes d'una distribució de l'escolarització a primària com són:

• l'equilibri entre la població empadronada i l'escolaritzada, no es dòna.
• la població empadronada en cada zona hauria d'estar escolaritzada en els centres de la pròpia zona, no es dóna en la majoria de les zones de Sabadell.
• hi ha un desequilibri evident de l'oferta privada. Es troba concentrada en zones exclusives.
• i en darrer terme, hi ha uns desequilibris significatius entre les diferents zones en relació a l'escolarització en la pública. Es reprodueix a primària el model general que en les zones de menys renda és on es dona el menor índex d'escolarització en la pública. Sent al contrari en les zones de més renda.

Taula 12: Distribució de l'oferta de places a la secundària per zones.
Dades elaborades a partir de la preinscripció del curs 98/99.

Font: Delegació territorial.

El model de distribució posat en evidència a la primària es reprodueix a secundària i empitjora ja que hi ha tres zones que no tenen cap oferta i una més -Creu Alta - que no té cap centre públic. A la zona Centre l'oferta recull els dos terços d'alumnes no empadronats en la zona i l'oferta privada triplica l'oferta pública.

Conclusions:

Es pot assimilar a aquesta etapa educativa les mateixes conclusions de l'ensenyament primaris exposats en l'apartat anterior.

A l'hora de fer una anàlisi de l'oferta educativa a Sabadell es precisa per tenir una visió més àmplia observar quina és i quina ha estat l'evolució de la distribució de la població escolar entre l'oferta pública i l'oferta privada situant aquestes dades dins del marc general de Catalunya i de la comarca. Observant a la vegada quina oferta - pública o privada- absorbeix la població escolar procedent d'altres localitat (percentage superior al 10%), i situar en termes reals la població empadronada a Sabadell cap a quina oferta es decanta.

Taula 13: Quadre comparatiu de l'escolarització pública a primària

Font: Dades del Dept. Ensenyament 1997-98 *Població escolaritzada.

Taula 14: Evolució de la distribució d'alumnat al Vallès entre infantil i primària.

Font: Elaboració dades del Dept. 1997-98

Taula 15: Evolució de la distribució de l'escolarització de l'ensenyament infantil i primari entre pública i privada a Sabadell 

Font: Dades Comp. Escol. Respecte al Padrò. Ajunt. Sabadell 1998 pag. 5.
* Percentatge sobre el total de la població escolaritzada

Observant el conjunt de dades es constata que la tendència de la distribució dels ensenyaments infantils i primaris a Sabadell es troben dins dels nivells generals de la comarca i de Catalunya.

S'observa d'altra banda un lleuger increment a l'escolarització en l'ensenyament públic des del curs 1996-97, escolarització que s'havia mantingut estable des de1992.

Taula 16: Percentatge d'alumnes matriculats en centres públics en relació al padró d'educació infantil i primària

Font: Dades Comp. Escol. Respecte al Padrò. Ajunt. Sabadell 1998. pag. 33

Observem que entre ambdós percentatges d'escolarització (taula anterior i aquesta taula) hi ha una diferència de d'uns 7 a 9 punts, la qual cosa indica clarament que la superior escolarització que es dóna a la ciutat de Sabadell en relació amb la població empadronada és absorbida en la gran majoria per l'ensenyament privat.

D'altra banda el percentatge d'escolarització entre la població empadronada a Sabadell es manté amb un cert equilibri.

El fet d'absorbir Sabadell un alumnat procedent d'altres localitats distorsiona la visió de l'escolarització a la ciutat.

c.2.) Ensenyament secundari.-

c.2.1 Ensenyament secundari obligatori.-

Les dades comparatives de l'escolarització a la pública de l'ESO són les següents:

Taula 17: Dades sobre l'escolarització a l'ensenyament públic a l'ESO

Font: Dades Dpte d'Ensenyament. Delegació territorial. 1997-98.

Observem que el percentatge d'escolarització a l'ensenyament públic a Sabadell -descomptat l'efecte de l'escolarització d'alumnes procedents d'altres localitat- és superior a la mitjana d'altres marcs territorials més amplis.

Si comparem l'evolució de l'escolarització a la publica en relació a la població total escolaritzada i en relació a la població empadronada observarem que es produeix un descens que comença a ser significatiu.

Taula 18: Dades sobre l'evoluació de la població escolaritzada a la pública a l'ESO a Sabadell

Font: Dades Dpte.d' Ensenyament. Preinscripció 1997/98-98/99

Taula 19: Dades sobre l'evoluació de la població escolaritzada a la pública a la secundària postobligatòria a Sabadell

Font: Dades Dpte.d' Ensenyament. Preinscripció 1997/98-98/99

Observem que el tram que es troba en un descens de la secundària és el tram de la l'ESO. De la mateixa manera es pot observar que aquests descens es comença a notar en termes generals de l'Ensenyament secundari (obligatori i postobligatori) a nivell de Sabadell des del curs 1996-97 com es pot comprovar en les dades del quadre següent.

Taula 20: Evolució de la distribució de l'escolarització de l'ensenyament secundari entre pública i privada a Sabadell

Font: Dades Comp. Escol. Respecte al Padrò. Ajunt. Sabadell 1998 pag. 5

En definitiva, es pot constatar que és a partir de la implantació de l'ESO quan es comença a donar un descens progressiu i significatiu de l'escolarització en l'ensenyament públic i que ha comportat que l'ensenyament públic passés de 42 línies de primer d'ESO en 1996-97 a 38 - una disminució de prop del 10%- , mentre que l'ensenyament privat passés de 33 a 37 línies en el mateix període - augmentant més del 10%.

Una de les possibles causes a analitzar és la repercussió de la normativa de matriculació en centres financiats amb fons públics que:

• no garanteix els itineraris des dels 3 als 16 anys a la pública, cosa que sí fa la privada.
• necessitat de preinscripció a la pública, cosa que no es fa a la privada concertada entre centres receptors i els que tenen conveni.
• una permeabilitat més afavoridora en el pas de la pública a la privada que al inrevés (està penalitzada).
• altres motius conjunturals (la suposada conflictivitat escolar, o els atribuïts prestigis dels centres,...)

Conclusions a l'anàlisi del mapa escolar, la distribució territorial a Sabadell

• Es manté un cert equilibri en l'etapa infantil i primària en relació al l'escolarització en la pública.

• Es a partir de la implantació de l'ESO quan es comencen a produir canvis (estructurals o conjunturals) en la relació de l'escolarització entre pública i privada. Fenomen aquest que té un cert abast general a les grans localitats.

• La dada més preocupant és el descens de l'escolarització a la pública -del 67,9 al 58,4 %- de la població empadronada en els dos darrers anys, tenint en compte a més a més els fluxos de matriculació que s'estan donant (veure següent apartat).

• La complexitat i la situació d'incertesa que provoca l'actual procés de preinscripció i matriculació a la pública, acompanyat del nombre de centres de secundaria privats que només tenen una sola línia que no tenen justificació com a oferta per no correspondre a la normativa.

• Que el fenomen de la desubicació de l'alumnat del seu propi districte, ja observat a la primària, s'incrementa a la secundària dificultant la funció integradora en el procés educatiu que el territori on viu l'alumne.

• Es manté el tradicional percentatge de la població escolaritzada a l'ensenyament postobligatòri, ja que l'oferta de la privada és baixa i no competitiva. Però aquest panorama pot canviar en el futur a causa dels Cicles formatius, limitats aquestos per un mapa restrictiu a l'ensenyament públic però totalment obert a l'ensenyament privat, i que podria fer una oferta més atractiva que la de l'ensenyament públic i captar d'aquesta manera alumnes de la pública cap a la privada.

per anar amunt

Uns dels nous fenòmens que ha aparegut amb la implantació del Nou model educatiu a Sabadell ha estat el canvi important en els fluxos de matriculació de l'alumnat. Fluxos que estaven molt consolidats amb l'anterior sistema. La unificació de la tipologia dels centres de secundària ha provocant un canvi normatiu en el procés de matriculació que ha canviat de forma radical aquests fluxos existents. Els nous fluxos creats per la nova normativa estan provocant davant de l'usuari problemes degut a la:

• seva complexitat de comprensió per al usuari de la pública.
• inseguretat -únicament a la pública- en els itineraris acadèmics de primària a secundària, o de bressol a primària. Mentre a la privada existeix una total seguretat en l'itinerari acadèmic des del 3 fins a 16 anys.
• d'aquesta situació de complexitat, inseguretat fa molt permeable el fet d'afavorir el pas de la pública a la privada, mentre que és gairebé impermeable de la privada a la pública. fins i tot existeix una certa penalització a l'hora de poder triar centre.
• les irregularitats en la distribució dels centres en les zones i districtes -apuntats en els apartats anteriors- obliga a una desvinculació total de molts alumnes dels seus districtes o zones.

Tot aquest conjunt distorsions està provocant els darrers anys un flux constant dels centres públics als centres privats per part d'usuaris tradicionals de l'ensenyament públic

Taula 21: Evolució de la matriculació en els cursos d'accés als diferents trams del sistema educatiu

Font: Dades inspecció

Podem observar com la matriculació en els cursos d'accés als diferents trams del sistema educatiu va disminuint de forma significativa i constants en tots els trams i en especial a 1r. d'ESO en el qual la caiguda cap a la privada és de més de 6 punts percentuals. Aquestes dades venen a reafirmar les dades del canvi de tendència assenyalat en l'apartat anterior i que les possibles causes van en la línia ja apuntada en el mateix apartat:

• incertesa en el procés del pas de centre de primària a secundària a la pública, cosa que està garantida a la privada..
• el procés de preinscripció que té un cert component dissuasori.
• l'autorització de concerts a la privada en centres d'una sola línia que no reuneixen les condicions mínimes per impartir el currículum.

Però aquesta caiguda d'alumnes cap a la privada és superior a la apuntada ja que al llarg de l'escolarització de l'ESO es produeix una permeabilització - afavorida per la normativa- de la pública a la privada com el demostren les dos taules següents.

Taula 22: Evolució de la matriculació a la pública dels alumnes escolaritzats els cursos 1997-98 i 1998-99.

Font: Dades inspecció. Preinscripció i matriculació 1997-98 / 98-99
* Descomptats els repetidors

Taula 23: Evolució de la matriculació a la privada dels alumnes escolaritzats els cursos 1997-98 i 1998-99

Font: Dades inspecció. Preinscripció i matriculació 1997-98 / 98-99
* Es desconeixen les dades dels alumnes repetidors a 2n ESO. Es comptabilitzen tots a 3r.

En últim lloc, un altre element a considerar és la disminució d'alumnes previstos des del moment de l'assignació de centres de la preinscripció fins al moment de la matriculació en els centres ja que en la majoria dels casos es pot suposar que es degut que el centre assignat no satisfà les expectatives dels pares dels alumnes, opten, en la majoria de casos, per l'opció a la privada.

Taula 24: Dades sobre la caiguda d'alumnes des de la preinscripció a la matriculació a la pública

Conclusions a l'análisi de fluxes.

Les conclusions són evidents una pèrdua paul.latina i progressiva del pes de l'ensenyament públic en el conjunt del sistema educatiu a la ciutat. Però més important és analitzar les possibles causes d'aquest fenomen, causes que poden ser conjunturals, però que, de continuar així, es convertiran en estructurals i que provocarà que l'ensenyament públic sigui un ensenyament subsidiari.

Les condicions socials i polítiques no estan afavorint aquest moment de transició complex. Moment en el es posa en qüestió el model públic d'ensenyament, model comprensiu i progressista.

Aquesta circumstància no es casual, sinó que interessos polítics, econòmics i socials, dominants en l'actual societat, estant provocant directa o indirectament aquesta transformació.

Paradoxalment en aquest moment la qualitat de l'oferta pública és molt superior - en dades objectives: ràtios, instal.lacions, equipaments, àmbits d'actuació pedagògica, etc... - a la de l'oferta privada. La passivitat intencionada de l'Administració educativa a l'hora de potenciar el seu producte -l'escola pública- està provocant aquesta pèrdua de pes de l'ensenyament públic.

Davant d'aquesta situació es fa precís potenciar la imatge de l'ensenyament públic pels seus valors intrinsecs, mitjançant accions col.lectives i des de diversos àmbits per crear nuclis d'intercanvi que permetin recuperar el paper de l'ensenyament públic a la ciutat i a la vegada resoldre en un termini curt les deficiències en la distribució del territori apuntades en l'actual anàlisi.

per anar amunt