Informe Delors: una aposta de futur Informe Delors: una aposta de futurConferenciant: Sr. Ferran
Ferrer
Data: el 2 octubre de 1997
Lloc: Casal Pere Quart
En primer lloc vull agrair a la ciutat de Sabadell i en concret al seu alcalde, a la regidoria d'Educació, Cultura i Cooperació i al seu CEM que m'hagin convidat a pronunciar aquesta conferència. També vull agrair que m' hagin demanat expressament parlar en aquesta conferència sobre l'informe DELORS, ja que el tema no podia ser més innovador i amb més perspectives de futur.
En aquesta conferència el que jo pretenc és: en primer lloc difondre les idees bàsiques de l'informe Delors, però al mateix temps, la conferència quedaria coixa sinó plantegés algunes idees que jo entenc que l'informe Delors apunta, i que provoquen un cert canvi de la mentalitat envers el fenomen educatiu.
Per entendre l'Informe Delors crec que és necessari dir algunes coses al respecte que ajuden a entendre'l.
Per exemple:
Aquest és un informe que ve a ser una continuació d'aquells altres dos informes tot i que hi ha alguns canvis significatius, per exemple en el Aprendre a fer es parlava de ciutat educativa mentre que a l'informe d'ara es parla de societat educativa, cosa que representa un canvi significatiu.
Per exemple, si repassem els noms de les persones que participen en la Comissió i la gent que ha estat consultada per la Comissió per elaborar l'informe, veurem que hi ha gent de tots els continents, regions, països desenvolupats, països en vies de desenvolupament, països àrabs, asiàtics, de tot arreu, i, des del punt de vista ideològic inclou també algun aspecte significativament divers. Això força la Comissió a trobar sempre el consens per poder redactar l'informe.
També és important, abans d'entrar de ple en l'informe, adonar-se que l'objectiu és bàsicament doble:
L'estructura de la meva exposició serà la següent:
En primer lloc esmentaré alguna de les característiques generals més rellevants que apunta l'informe i després entraré en una sèrie de temes que apareixen a l'informe i que em sembla que són força interessants.
Quant a les característiques més significatives de l'informe, jo les he resumides en cinc punts que em semblen interessants:
Tots aquests valors, promoguts i acceptats per Nacions Unides. És un punt importat i cal tenir present a l'hora d'entendre l'informe perquè hi ha països que estan en contra d'alguns d'aquests principis promoguts per Nacions Unides.
De tot això, en podria fer diverses valoracions. Jo m'atreveixo a apuntar algunes idees al respecte, de tot el que s'ha dit fins ara com a característiques.
Respecte el tema de la innovació i la tradició: jo entenc que avui en dia topa amb una certa tendència al canvi pel canvi, una certa tendència a la immediatesa, a obtenir nous resultats que impliquen canvis ràpids i profunds, a inventar el futur sense pensar en el passat. L'informe ens diu que la innovació no està renyida amb la tradició.
Una segona reflexió al voltant d'això podria ser el que s'ha dit sobre la visió prospectiva. Jo trobo a faltar sovint en els responsables de l'àmbit de l'educació aquesta visió a mig i llarg termini. Aquesta visió no pensada en el que es necessita per l'any vinent, sinó en el que necessitarem per d'aquí 5 o 10 anys.
Posaré un exemple molt breu, que a més a més he tingut l'ocasió de viure molt de prop. És el tema de la selectivitat. Fa 1 any que s'ha sentit parlar que hi haurà canvis i el Ministeri d'Educació, que és qui té legalment la possibilitat de canviar aquest tema, encara ni s'ha pronunciat. Des de l'any 1990 ja se sap que la selectivitat s'ha de canviar i se'n comencen a preocupar ara. Des de l'any 1990 la LOGSE estableix un nou model de sistema educatiu que requerirà una nova selectivitat. Des de l'any 1990 se sap que el nombre d'estudiants es reduirà a la meitat a les universitats, és a dir, que si el 1993 hi havia a Catalunya 104.000 joves en edat d'estudiar el COU, en el 2005 n'hi haurà 56.000. Això se sabia a principis del 90.
Se sabia també que hi havia uns índexs de fracàs importants en els primers cursos universitaris; doncs ara a partir del 97 els vénen les presses, a veure com canvien la selectivitat, quan això fa temps que s'hagués pogut començar a pensar i a establir nous mecanismes de selectivitat, molt més adequats a aquesta nova realitat. Aquest és un exemple clar que jo he viscut sobre aquest tema.
He fet una selecció dels temes més rellevants de l'Informe Delors, temes que em semblaven que podien ser d'interès pel context de Catalunya i que a més a més tenen una gran rellevància en l'informe:
L'educació com a utopia necessària
Així és com denomina Jacques Delors l'informe de la Comissió.
Per què es diu l'Educació com a utopia necessària? L'Informe descriu les grans injustícies que es donen en el món d'avui i apunta algunes dades al respecte, per exemple, que més de les 3/4 parts de la població mundial es beneficia només del 18% de la riquesa del planeta, o per exemple, i això pot sorprendre més d'un, però és cert, les disparitats entre els països pobres i rics, encara que no ho semblin de vegades, s'incrementen amb el pas del temps. I presenta moltes altres dades. Jo aquí presento algunes de les tendències més significatives.
D'una altra banda, diu que curiosament al costat d'aquesta situació d'injustícia, i al costat d'una situació de conflicte real en el món d'avui, conflictes entre països, dins dels països, etc. al costat d'això ens trobem que en l'actualitat mai no hi havia hagut com fins ara un sentiment de solidaritat més viu. Fet també significatiu. I davant d'aquest fet d'injustícia clara, que en aquests moments viu el món i davant d'aquesta observació que hi ha un major sentiment de solidaritat que en el passat, al costat d'això l'informe diu que l'Educació és l'eina fonamental per reduir les causes del conflicte. Per tant, podríem dir que l'Informe fa una aposta positiva, una aposta de futur amb l'educació.
Fa una aposta en el sentit de dir que l'educació és capaç de produir canvis significatius al si de la societat. I per a mi, aquest és un missatge revolucionari, en el món d'avui. Fa 30 anys no ho hauria estat, però en el món d'avui sí que ho és; perquè jo crec, aquesta és la meva precisió, que avui en dia entre els professionals de l'educació que treballem en les escoles, en els instituts, en les universitats, hi ha una certa visió determinista de l'evolució de les persones i de la societat al marge de l'educació. Hi ha una certa tendència a pensar que de poc val educar en la solidaritat, en la col laboració si després la societat ensenya tot el contrari; i el món que l'envolta li demana comportaments diametralment oposats. Hi ha una certa sensació, entre dels professionals de l'educació, que la seva acció serveix de ben poc. Doncs bé, l'Informe fa una aposta totalment contrària, una visió clarament positiva, que l'educació és el motor del canvi. I en aquest sentit és una visió nova en el moment actual.
Un segon tema que vull abordar, que també tracta l'Informe, és el que es denomina els quatre pilars de l'educació.
L'informe diu que l'educació es fonamenta en quatre pilars que són els següents:
1.Aprendre a Conèixer.
2.Aprendre a Fer.
3.Aprendre a Viure Junts.
4.Aprendre a Ésser.
Aprendre a Conèixer: Més vinculat als aprenentatges relacionats amb l'adquisició i construcció de coneixements.
Aprendre a Fer: Molt més vinculat a tot el que seria la pràctica professional.
Aprendre a Viure Junts: Més vinculat als aprenentatges necessaris per aprendre a viure en societat.
Aprendre a Ésser: Seria la culminació o la suma dels tres aprenentatges anteriors.
Algun d'aquests aprenentatges no són nous, l'any 1972 ja deia Aprendre a fer. Però algun és nou, i el contingut d'alguns d'aquests també és nou. El que implica avui en dia Aprendre a Conèixer és diferent del que implicava a finals dels seixanta o principis dels setanta.
Anem a veure, breument, en què consisteix, o almenys les característiques més significatives de cadascun d'aquests aprenentatges. Em detindré sobretot en les aportacions que entenc jo que són més noves en el moment actual, no en allò que ja entenem que s'ha de donar en qualsevol tipus d'aprenentatge.
1. Aprendre a conèixer
L'informe diu que aquest tipus d'aprenentatge:
A l'Aprendre a Conèixer l'Informe diu que s'han d'exercitar tres àmbits que són fonamentals: l'atenció, la concentració i la memòria.
L'atenció, concentració: pensem si en els nostres centres educatius la promocionem prou.
La memòria: que fins ara s'ha descuidat una mica. Fixeu-vos en el que diu l'Informe sobre la memòria, em sembla tremendament significatiu. Us el llegeixo:
L'exercici de la memòria és, d'altra banda, un antídot necessari envers la immersió d'informacions ràpides que difonen els medis. Seria perillós imaginar que la memòria ha esdevingut inútil a causa de la formidable capacitat d'emmagatzematge i de difusió d'informació que tenim al nostre abast. Certament, s'ha de saber ésser selectiu en l'elecció de dades que s'han d'aprendre de memòria, però la facultat humana de memorització associativa, que no es pot traduir a un simple automatisme, ha d'ésser cultivada acuradament. Tots els especialistes que consulta la Comissió estan d'acord que la memòria ha d'ésser practicada des de la infància i que és inapropiat eliminar de la pràctica escolar certs exercicis tradicionals considerats com a ensopits.
Ho comento perquè són idees que contrasten amb el que a vegades hem defensat en l'àmbit educatiu.
2. Aprendre a fer
Com idees fonamentals, l'Informe diu que avui en dia ja no s'ha d'aprendre un ofici, en el sentit tradicional del terme, sinó que és necessari adquirir una sèrie de competències professionals de caire genèric que serveixin per a un conjunt de professions i per a un conjunt d'ocupacions. I tot això per què? Perquè senzillament estem en un món que, no cal dir-ho, és molt més inestable des del punt de vista laboral i ocupacional i, per tant, els treballadors en general estem sotmesos, cada cop més, a processos de reconversió, que han de ser lògicament el mínim traumàtics possible, i perquè siguin el mínim traumàtics possible hem de tenir la formació de base adequada com per poder fer aquests canvis que molt possiblement el futur ens demanarà.
3. Aprendre a viure junts
Aquí també hi ha un aspecte molt significatiu: L'Informe diu: Aprendre a Viure Junts-Aprendre a Viure amb els Altres. No es tracta només de viure junts, un al costat de l'altre sinó a viure amb els altres, és a dir de tenir projectes comuns amb els altres i aquest és des d'una perspectiva diferent. No es tracta que ens conformem a tenir simplement cultures diferents convivint al costat nostre i que simplement les acceptem, deixem que estiguin allà al costat nostre.
L'informe aposta perquè dins els centres educatius hi hagi un tipus d'aprenentatge que permeti no només això sinó anar més enllà. Elaborar projectes comuns. Això és fruit dels canvis que hi ha hagut a la societat d'avui. l'Aprendre a fer a principis dels setanta era impensable ja que els moviments migratoris i les situacions de conflicte entre grups ètnics i lingüístics no es donaven amb la periodicitat i amb la intensitat que es donen en l'actualitat; per tant, es parteix del principi que la diversitat lingüística i cultural no és un obstacle sinó un enriquiment, és un canvi de mentalitat respecte al tractament d'altres cultures.
Per Aprendre a Viure Junts, Per Aprendre a Viure amb el Altres, com diu l'Informe Delors, és necessari que es donin tres fets en el món educatiu:
Apunta l'informe que per Aprendre a Viure Junts s'ha de descobrir l'altre i s'han d'implicar els infants, els joves i la gent en projectes comuns amb altres persones ja des de la infància, que és la forma amb què el futur ciutadà aprendrà a viure, no només al costat de l'altre, sinó a viure amb l'altre.
4. Aprendre a ésser
Dèiem que era la culminació dels tres aprenentatges anteriors. I per això l'informe diu que per Aprendre a Ésser és necessari aconseguir els següents objectius personals diu:
Em sembla interessant perquè és innovador explotar al màxim el talent de cadascú. I aquí jo faria una certa critica al món de l'educació en l'actualitat; des del meu punt de vista, estem immersos en una certa pedagogia de la mediocritat, és a dir, de la mitjana estadística i no fer tots els esforços suficients per procurar desplegar al màxim les capacitats de cadascun dels individus. Jo crec que el missatge de l'informe en aquest punt xoca una mica amb les tendències que entenc jo que es donen en el món d'avui.
Arran del que he dit sobre els aprenentatges podem pensar:
Passem a una altra qüestió que també és fonamental en l'Informe que és l'Educació com a procés al llarg de la vida. Estem en una societat en la qual, cada cop més, els processos d'aprenentatge i de formació s'allarguen al llarg de tota la vida; fins i tot hi ha especialistes que treballen des del punt de vista educatiu, formatiu en gent de la tercera edat. Doncs bé, l'educació com a procés al llarg de la vida vol dir que els ciutadans han de poder gaudir d'experiències educatives tant en l'àmbit formal com no formal, durant tota la seva vida. I l'informe ho defensa des de dos arguments bàsics:
Us apuntaré alguns dels canvis que en el món d'avui es produeixen i que per exemple requereixen d'aquesta formació al llarg de la vida.
Penseu en un moment, per exemple, en l'àmbit polític. Us heu adonat que han aparegut nous sistemes de participació i intervenció política? Per exemple, el fenomen de les ONG, és un fenomen nou, deu, o quinze anys enrera el seu pes no és el que tenen ara.
Us heu adonat que, per exemple, no és un partit polític qui mobilitza l'ajut a la societat de Ruanda., o fins i tot l'ajut més directe en el quart món en les nostres ciutats?. No és cap partit polític, sovint són ONG les que estan fent això. En això canvia, repeteixo, la perspectiva respecte al passat.
O per exemple, us heu parat a pensar amb les noves formes de gestionar l'estalvi? Us heu adonat, que per exemple, s'estan substituint les llibretes d'estalvi per fons d'inversió i plans de pensions i que això no és una qüestió estrictament econòmica, sinó que és un canvi de concepció sobre l'estalvi i sobre el futur de la família, de les persones que d'alguna forma canvien la forma de tenir els seus diners?. Això requereix formació, sinó serem simples receptors dels canvis que es van produint a fora.
Us heu parat a pensar en tot el tema dels canvis demogràfics? Com ens arriba aquesta informació Què ens queda d'aquesta informació? Les "pateres" a l'estret?
Amb això ens hem de quedar? Jo entenc que els ciutadans han d'anar més enllà, han de ser capaços d'entendre els moviments migratoris més enllà del fenomen de les "pateres". Dic el fenomen de les "pateres" perquè és el que es dóna per la televisió i amb el qual es queda la majoria dels ciutadans. Seria important que la formació ens permetés entendre millor tot aquest fenomen migratori.
Formació al llarg de tota la vida per poder entendre tots aquests canvis. Però l'Informe també la justifica perquè no només puguem entendre aquests canvis sinó perquè a més a més és una exigència democràtica. I diu l'informe que és una exigència democràtica per dues raons:
Quines implicacions té acceptar el principi de l'educació al llarg de tota la vida?. En primer lloc implica que la població tingui més accés a l'educació en el temps i en l'espai, això vol dir, per tant, que hi hagi més oferta educativa i més diversificada i per tant, que les possibilitats d'aprendre es multipliquin. En aquest sentit podríem dir que es tracta d'anar envers una societat educativa amb moltes ofertes educatives, en espais ben diferents, no únicament l'escola sinó en molts altres espais i, a més a més, en temps ben diferents perquè la gent pugui adaptar el seu temps amb aquestes ofertes.
Per tant:
1r requisit: disponibilitat i que les ofertes es multipliquin.
2n requisit: Que hi hagi més passarel les entre, les etapes del sistema educatiu, que permeti que un alumne que comença l'ESO i que ho deixi, després pugui tornar sense gaires complicacions, no necessàriament a l'ESO sinó a un sistema de formació que li permeti continuar estudiant. Per tant, etapes del sistema educatiu més lligades. Més lligams, passarel les entre institucions formals i no formals. Sabem que això sovint és una diferenciació clara encara avui en dia. Se'ns omple la boca de dir que tot és educació, però quan a la universitat ens vénen a convalidar crèdits, o vénen del sistema formal o si és de l'àmbit no formal ja no és vàlid.
3r requisit: que els centres educatius, i jo m'atreviria a dir sobretot l'escola però en general els centres educatius, promocionin i inculquin tres principis bàsics:
Si es donen aquests tres principis, si els alumnes que surten dels nostres centres educatius, surten amb aquests tres principis, continuaran formant-se. És a dir, si surten amb el plaer d'aprendre, si surten amb bon record de l'escola, si no surten rebotats de l'escola, si no surten fins els nassos que els ensenyin matemàtiques, naturals o el que vulgueu, surten amb bon gust de boca dels aprenentatges que han rebut, continuaran formant-se.
Si tenen un bon record d'això que se'n diu educació o formació, si a més a més als centres escolars i als centres educatius els proporcionem l'instrument necessari perquè continuïn aprenent aquest aprendre a aprendre, i d'altra banda, si a més a més hem aconseguit col locar-los a dins el cap el xip de la curiositat, és a dir, aquell xip que fa que sempre tinguis alguna cosa nova per aprendre, que consideris que el teu aprenentatge no s'acaba mai, si aconseguim aquestes tres coses, als centres educatius estarem tenint un subjecte que molt possiblement després tindrà motivació, capacitats... per incorporar-se a processos formatius.
Aquest és un tema que també actualment s'està debatent molt i estan sortint moltes publicacions. Penseu que tot el debat que s'està produint de canal satèl lit, via digital, no és res més en el fons que el debat sobre els models de societat d'informació, estem immersos en una societat en què, la informació cada cop és més abundant. l'Informe estableix sobre aquest tema una sèrie de característiques que jo passo a delimitar:
I després l'accés als fets es produeix de forma automàtica, ràpida i actualitzada, per exemple la retransmissió en directe de la guerra del golf o la mort de la princesa Diana.
Bé, quins sons els objectius educatius en la societat de la informació?
I aquí permeteu-me que faci un breu aclariment al respecte: No és el mateix informació que tenir coneixement. La gent creu que per tenir molts canals de televisió, de ràdio, molts mitjans de comunicació, té molts coneixements.
Un exemple que ens pot servir per entendre la diferència entre informació i coneixement: És el mateix que si nosaltres diguéssim que som uns bons cuiners perquè tenim molts productes alimentaris al nostre abast. Un bon cuiner, un bon coneixedor, utilitza la informació, però no es queda només amb la informació, què ha de fer un bon cuiner? La primera cosa és trobar el lloc on hi ha els millors productes i el sistema per comprar-los.
És el que nosaltres hem de fer, és saber on és la informació i el sistema per aconseguir-la. Després què fa el cuiner amb els productes? Els selecciona i els tria. El cuiner després barreja els productes en un ordre determinat per fer un plat determinat.
A continuació els manipularà i finalment li donarà un ús determinat al producte: és un producte per sopar. Nosaltres amb la informació hem de fer igual, no només l'hem de seleccionar sinó que l'hem d'elaborar. Això vol dir tenir coneixement i l'educació ha de proporcionar això, ha de proporcionar als ciutadans la possibilitat de treballar amb tot aquesta allau d'informació que li arriba al ciutadà, ha de ser capaç de saber on la pot trobar, com triar-la, com elaborar-la i quin ús farà d'aquesta informació.
Quins són els perills educatius de la societat de la informació?
A part d'aquest perill que hem esmentat de no aconseguir els objectius anteriors, l'informe apunta dos perills.
Cal tenir present, per tant, les conseqüències d'aquest fenomen, alguns en comptes d'afrontar un problema real de socialització amb la resta de companys tenen un refugi clar en la pantalla de l'ordinador. Algú dirà que això passava abans amb la pantalla de televisió, per exemple, que també podia tenir aquest mal ús, però la diferència entre la televisió i aquests jocs d'ordinador és que la relació en aquest segon cas és molt més interactiva entre el programa i la persona, que no pas la televisió.
Per acabar amb els temes, simplement vull dir-vos que jo crec que és necessari que els poders públics facin una aposta clara i decisiva, després del que hem vist pel sector educatiu. Això implica que en els països en vies de desenvolupament, altrament dits del tercer món, hi hagi una inversió prioritària de recursos en el sector educatiu, ja que encara és un àmbit força desasistit
D'altra banda, pel que fa als països desenvolupats, com el nostre, entenc que la situació és ben diferent, si bé és cert que encara es necessita augmentar un xic més la inversió en educació. Al meu entendre, i pel que fa al nostre país, moltes de les reflexions i propostes de l'informe no van tant en la direcció d'invertir més en l'educació, pel que fa repeteixo al nostre país, sinó en la d'invertir-hi millor.
L'informe per exemple indica que cap país hauria de rebaixar la dada del 6% del PNB destinat a educació; i Espanya estava el 1994 al 5'2%. No obstant això, la nostra realitat es troba a anys lluny del que li passa a la gran majoria de persones que habiten al planeta No pretenen tant destinar molts més diners a l'educació sinó de forma més discriminativa envers els sectors menys afavorits. Es tracta sobretot que es produeixi un canvi d'hàbits i de mentalitat entre els responsables de les diferents administracions, els professionals de l'educació i també, no ho oblidem, a dins les famílies i grups que componen la nostra societat.
Moltes de les coses que he dit i que diu l'informe no són aplicables només a l'escola, o només als centres educatius, també són aplicables a les famílies. És potser per tot això, que es pot parlar de l'informe tal com diu la conferència, com un repte de futur. Doncs no és quelcom que es resolgui simplement a cop de talonari.
La tasca pedagògica a fer per part dels poders públics és al meu entendre fonamental. I amb això acabaria la conferència.
Moltes gràcies.
Pregunta:Quan ha parlat de la informació hi ha hagut un moment que m'ha semblat, que es venia a dir que un excés d'informació no era bo; jo que no sóc de la generació, ni de la televisió, ni dels jocs aquests d'Internet, que sóc de la generació del carrer, penso que a nosaltres ens faltava informació. Jo diria que l'ús de la informació pot no ser correcta, però mai un excés d'informació pot ser perjudicial.
Resposta: L'excés d'informació és com l'excés de menjar, si t'ho vols menjar tot potser t'agafarà un empatx, però si pots escollir a la carta molts tipus de plats, doncs millor, és evident que com més diversa és la informació, millor. Jo no he volgut transmetre la idea, i si l'he transmesa ha estat un error meu, que un excés d'informació és dolent. La informació ha de ser el més diversa possible i com més millor. El que dic és que no hem de confondre el fet de tenir molta informació, amb tenir coneixement de... Són coses diferents, un pot tenir al seu abast molta informació, però ser incapaç de seleccionar-la, de jutjar-la, d'usar-la en un sentit determinat. Això és el que volia dir. Estem parlant sempre de règims democràtics, de societat amb mitjans de comunicació lliures, etc, lògicament la informació no és dolenta. Ara, necessitem educar la gent perquè sàpiga fer un ús adequat de la informació.
Pregunta:Pensa que l'Informe és útil per a la globalitat del món, ja que jo trobo que és una mica elititsta malgrat que la composició de la Comissió era diversa, però hi ha societats que no accepten una cosa tan fonamental com la igualtat de l'home i la dona. I aquí hi ha un conflicte de base. Com ho veu?
Resposta: Ja he comentat, potser hi he passat una mica per sobre, que la Comissió partia de l'acceptació dels principis de Nacions Unides. Hi ha països que consideren que per exemple els drets humans han estat fets pels països poderosos de la terra, que s'haurien de canviar, que els Drets Humans que apareixen no són els que hi hauria d'haver, per exemple. Això és qüestionable, és evident, però per això he dit que l'informe parteix d'aquest principi. Ara, a mi em sembla, que tot i que hi ha un cert dirigisme perquè acceptin els principis de Nacions Unides, em sembla que són un principis que tot i que hi hagi països que hi estiguin en desacord, són suficientment universals. Com a mínim ens seria difícil trobar-ne d'altres que fossin realment universals. Potser l'error és intentar fer un informe que serveixi una mica per a tots els països i que sigui al màxim d'universal possible.; però a mi em sembla que és l'enfoc més universal dels possibles sabent que té limitacions com les que tu perfectament apuntaves.
Hi ha molts temes de l'Informe que no he tractat, perquè lògicament el temps no donava per tot. Per exemple, l'informe defensa, com no podria ser d'una altra forma, la igualtat entre gèneres; aquí hi hauria països que segurament hi estarien d'acord. Pot ser l'acceptarien, però després a l'hora de començar a dir les mesures que s'han de prendre per aconseguir la igualtat entre gèneres, començarien a posar "peròs".
En tot cas, jo penso que l'Informe serveix per a reflexionar, per a intentar trobar noves idees, per a intentar tenir una mentalitat més prospectiva, més de futur, per a intentar veure cap a on anem, i en aquest sentit jo crec que és una aportació interessant en el món de l'educació.
Pregunta: L'informe parla sobre el paper de la tecnologia en l'educació del futur i voldria saber en quin paper deixa el rol del professor i si ambdós aspectes poden entrar en contraposició?
Resposta: Considero que no les contraposa. Fins ara no n'he parlat, però aprofitaré per dir alguna cosa al respecte. Hi ha tot un capítol destinat al professorat, i quan aborda la qüestió si s'han d'introduir noves tecnologies dins de l'escola i com s'ha de fer, l'informe diu que el professorat ha de fer compatible l'ús dels mitjans tradicionals en l'ensenyament amb l'ús de les noves tecnologies, i el que sí que diu, i a mi em sembla que això és interessant perquè dóna aquesta visió molt més humanista del que ha tingut fins ara el professor, és que el rol del professor canvia. El professor en comptes de ser una font de coneixement, el seu rol és bàsicament un rol d'acompanyament, d'assessorament, d'orientació, i en aquest sentit és molt més humanista que simplement proporcionar informació. Es a dir, el professor que simplement es dedica a transmetre informació per mi és molt més "tecnocràtic", encara que sigui una persona, que el professor que utilitza noves tecnologies, però que en canvi fa una tasca d'acompanyament amb els estudiants en la trobada, selecció de la informació, amb la critica i l'elaboració de coneixement en definitiva. Aquesta tasca usant les tecnologies, per a mi és molt més humanista que no pas la que podria ser la de simple transmissor de la informació. Ja sabem que als nostres centres, això per sort no es dóna tant, n'hi ha alguns que exclusivament fan això, però normalment la tasca del professor va més enllà de la simple transmissió d'informació. A mi em sembla que les noves tecnologies ben utilitzades proporcionen un acostament claríssim a l'estudiant, no pas un aïllament.
Pregunta: En referència al professor em preguntava com lligaria la situació de la reforma, en què els professors d'ESO són especialistes quan estem parlant d'una formació obligatòria i bàsica en nens més petitets, del que eren abans als instituts, amb la idea de formació per la polivalència que planteja l'informe?
Resposta: El que sí que puc dir és que l'informe aposta per aquesta formació polivalent, intenta fer un cert equilibri. L'informe tampoc no diu: tota la formació ha de ser polivalent, però destil la tot el seu discurs, quan parla del professorat, de la formació al llarg de la vida i de la necessitat d'adaptar-se als canvis professionals, laborals, etc. Insisteix en la polivalència, una sèrie de continguts, habilitats, capacitats que s'han de desenvolupar una mica al marge de la professió que un fa.
És una mica la base que li permetrà a la persona fer canvis professionals, laborals o ocupacionals en diversos moments de la seva vida. Aposta bàsicament per això, quan parla per exemple del currículum escolar bàsicament en l'àmbit de primària i de secundària, parla que ha d'haver-hi un major pes del tronc comú. En el fons el que l'Informe està dient és que hi ha una sèrie d'assignatures fonamentadores que durant tota la primària i bona part de la secundària s'haurien de consolidar, perquè és el que dóna la base per després fer les transferències ocupacionals i professionals.
Pregunta:No creu que l'informe es decepcionant perquè no afegeix noves aportacions al mon de l'educació i que pot quedar desfasat ja que tots sabem que l'educació va darrera respecte l'evolució de la societat?. Realment pot donar resposta als canvis tan bruscos que es produeixen a la societat?-
Resposta: Si dóna respostes a canvis ràpids, és opinable, si possibilita donar respostes a aquests canvis ràpids i tal, doncs déu n'hi do el que fa l'informe pel que fa a l'adaptació en aquests canvis ràpids, es pot dir que és un informe força prospectiu, pel que corre avui en dia en materials de pedagogia, en educació. No acostumen a tenir aquest enfocament prospectiu de veure cap a on anem i de quin model d'educació hem de fer per aconseguir dirigir el futur de la nostra societat. Penso que en aquest sentit és innovador, però un també pot pensar que l'informe encara es queda curt.-
Quant a la decepció que no hi ha noves aportacions, jo al començament ja ho he dit, l'Informe no dóna grans idees pedagògiques noves El mateix Delors, en una entrevista que li van fer Le Monde, ho deia claríssimament, tot està inventat en l'educació, el que s'ha de fer és veure com tot això ho encaixem en un model educatiu que permeti adaptar-se a aquesta nova societat, i en aquest sentit, és modesta l'aportació però, en aquest sentit coincideixo amb Delors que poca cosa es pot fer.
Intervé el regidor d'Educació, Cultura i Cooperació Sr. Fermí Vallbé:
Abans d'acabar m'agradaria, si em permeteu, dues qüestions, que em sembla que són tan importants a l'hora de fer una lectura de l'Informe: una que és prou vinculada, que entenc que pren partit, també per fer una mica de referència el que dies enrera deia la Sra. Victòria Camps, en el tema de valors, denunciava aquella educació que en un sentit neutre, no transmet valors, no transmet idees. Jo penso que en aquest sentit és un informe que es mulla, que pren partit, i que aposta per una determinada educació, en un determinat model de societat global i , per tant, en un tipus de societat, de convivència en el qual hi ha uns valors que ens transmeten en el conjunt de l'informe. Aquest em sembla que és un element prou important i que és un projecte en què realment pren partit i transmet valors.
Una segona qüestió, que a mi també em sembla important, és que tot el conjunt de l'Informe, poques vegades parla de la institució-escola, per tant és una reflexió que ha d'anar fent tot el conjunt de la societat i això també és un element prou important. L'escola ja no és l'eix fonamental sobre el qual es basa l'educació, tot i ser important i fonamental, entenem que la responsabilitat de l'educació traspassa el que és el propi marc de la institució-escola. Per la qual cosa hi ha responsabilitats en la família, en els veïns, responsabilitats polítiques, ciutadanes, etc...
Si agafem l'exemple de les formes dels mitjans de comunicació i de la forma d'informació està molt clar que si parlem dels nostres infants veurem que tenen molts valors, a través d'altres elements que no són la pròpia escola. Per la qual cosa hem de començar a entendre que el compromís de l'educació, el compromís de transmetre determinats valors és una responsabilitat col lectiva. Agraïm a vostès la seva assistència.
Moltes gràcies
F.Ferrer@cc.uab.es
