Grup de treball: Educació, espai urbà i rodal de ciutat i sostenibilitat

Document final

Anàlisi del dictamen: Propostes i reflexions per afavorir la sostenibilitat en les pautes de comportament dels ciutadans, per Jordi Miralles

Índex:

0. Valoració del Text inicial i redacció d'un nou text des del grup del PES sobre l'educació, espai urbà i rodal de ciutat i sostenibilitat.

1. Plantejar-se interrogants com a ciutat per afrontar el debat de la sostenibilitat i el compromís amb el nostre entorn.

1.1 Sabadell; la ciutat és acollidora, integradora i solidaria amb el nostre entorn i les persones?
1.2 Els comportaments col lectius i individuals, són responsables, sostenibles i compromesos amb la ciutat.
1.3 Quins mecanismes i formes socials poden propiciar una ciutat millor, més sostenible i responsable?

2. El PES; Apostes de ciutat que possibilitin un camí vers la sostenibilitat.

2.1 El PES-Apostes de ciutat: Àmbits d'Actuació Prioritària.

3. El PES; una eina i el principi d'un procés.

3.1 Situació i propostes
3.2 Participació i vertebració.

0.Valoració del text inicial i redacció d’un nou text des del grup del PES sobre l’educació, espai urbà i rodal de ciutat, i sostenibilitat

1. El text inicial, presentat en la Primera Reunió de Treball (23-9-98), ha generat un cert rebuig, i ha obligat a un sobreesforç del grup per realitzar un nou esquema de debat, i que aquest es materialitza en la necessitat d’una jornada més de treball. El document inicial va ser valorat globalment com un document on el tarannà del text contradeia la idea de convivència amb la qual es planteja el Projecte del PES, i per tant el PES no sembla el lloc adequat per a un text, d'altra banda, amb afirmacions tècniques i d'informació no sempre certes.

2. Es proposa incorporar en el títol i el marc teòric el concepte de "rodal de la ciutat" com un terme conegut socialment, com un espai important de la ciutat que cal anomenar clarament, pel fet que és un dels recursos ambientals principals de la ciutat pel treball educatiu, que amplia el nom del grup de treball com a "grup del PES sobre l’educació, espai urbà i el rodal de la ciutat, i la sostenibilitat".

3. El grup constata que no hi ha prou eines de treball i d' informació per tractar ja directament el tema urbà i especialment del medi ambient i de la sostenibilitat, per actuar després en l’educació. La manca d´una diagnosi i d’un document de síntesi institucional de l'Ajuntament ens obliga a definir aquestes prioritats en funció d’unes intuïcions ciutadanes, com si fos una suma d'experiències, compromisos associatius o d'inquietuds del grup de treball.

4. Es planteja treballar sobre tres eixos de reflexió de la realitat urbana i ambiental de la ciutat, sobre el Projecte Educatiu de ciutat:

per anar amunt

1. Plantejar-se interrogants com a ciutat per afrontar el debat de la sostenibilitat i el compromís amb el nostre entorn

5. El grup necessita fer-se preguntes clau sobre la ciutat i el nostre entorn per afrontar un cert debat sobre el nostre futur. S’ha acceptat que la ciutat és un espai, un organisme o sistema, un medi consolidat i apte per construir la nostra societat. La ciutat, si no és el millor medi social, és la forma més real que hem trobat per construir aquesta societat, acceptant que hi ha molts tipus de ciutat.

6. Estem a Sabadell, una ciutat mitjana d’uns 200.000 habitants, amb fortes relacions amb el nostre entorn comarcal (400.000 habitants més), que exerceix una cocapitalitat comarcal, amb unes contradiccions metropolitanes fortes de desenvolupament econòmic que pressionen el nostre territori, i finalment amb una situació d’especialització cada cop major de les ciutats i dels pobles del Vallès, on Sabadell juga un paper de capital comercial, industrial i de serveis, de referent cultural, educatiu i associatiu a nivell comarcal.

7. Els compromisos institucionals de la ciutat amb la millora del seu entorn, que han generat més informació a l’abast del ciutadà i un cert nivell de debat, corresponen actualment a dues eines administratives: el Pla Urbanístic (PGMOS/93) i el Mapa Cultural/95 de la ciutat, els quals són instruments de certa participació social i institucional en l’ordenació de la ciutat, i d'altra banda, com a compromís polític continuat amb entitats ambientalistes tenim el Protocol del Rodal de la Ciutat (1993).

8. Fins a aquest moment no hi ha hagut en termes d’espai urbà i de sostenibilitat, cap altra aportació de participació anticipada i/o fomentada per l’Ajuntament que hagi estat sòlida, tot i que hi ha una cultura de negociació en temes urbanístics amb els veïns implicats o interessats directament com una forma de "participació veïnal". Estem pendents de la consolidació del Protocol de la Bicicleta (1995), de l’Acord per a la prevenció d'incendis amb l’Agrupació de Defensa Forestal, del Parc Fluvial del Ripoll (Pla Integral-1996), de l'Agenda 21 Local i la Ciutat sense Cotxes, del Pla Integral de Mobilitat del Centre, sense que s´hagi trobat encara la fórmula de participació dels ciutadans interessats en el debat ambiental.

9. Després d’aquesta introducció, el grup de treball en 1a sessió del PES, es va plantejar com a estratègia de reflexió de la ciutat, i de la percepció del ciutadà respecte a aquesta, la possibilitat de plantejar els primers interrogants per respondre al debat ambiental de ciutat, i com a recurs per definir el nostre marc teòric de treball:  

1.1. Sabadell; la ciutat és acollidora, integradora i solidària amb el nostre entorn i les persones?

1.2. Els comportaments col lectius i individuals són responsables, sostenibles i compromesos amb la ciutat?

1.3. Quins mecanismes i formes socials poden propiciar una ciutat millor, més sostenible i responsable?

1.1. Sabadell; la ciutat és acollidora, integradora i solidària amb el nostre entorn i les persones?

La ciutat ha treballat aquests darrers anys per ser més oberta a la gent i compromesa amb el món. Cal reconèixer que aquesta actitud o tarannà de ciutat oberta, acollidora, tolerant, s'ha construït amb més força en el camp de l'interès economicprivat i individual que en el camp de l’associacionisme, les entitats, en el món social i col lectiu, i dels serveis públics; tot i que la tasca feta no és poca en aquest àmbit.

Ciutat i recursos urbans

Com a exemple d'aquests desajustaments de la ciutat respecte el seu tarannà, podem recollir alguns indicadors de la ciutat. Tenim "hotels" però no sabem com resolen els estudiants, la gent gran i els immigrants i dels col lectius exclosos la seva estada a la ciutat; són més visitats "els bars i discoteques" que "els Centres Cívics" actius o les "entitats" amb projectes sòlids d´intercanvi cultural, associatiu i de lleure; en el món assistencial tenim més estructurades les "llars d’avis" i les "llars d’infants" en el sector privat (a més, sense concertació ni model pedagògic) que un sector públic pràcticament inexistent, a finals de segle XX. Finalment, també dir que tenim més recursos i empreses amb negocis a l’estranger com a sectors financers (fons bancaris i d’inversió, deslocalització industrial) que experiències associatives amb recursos i projectes de cooperació, solidaritat, drets humans i amb compromís amb el Tercer Món.

En aquests darrers anys la ciutat s'ha consolidat com a espai compartit no només d’uns ciutadans-residents que fan la majoria de les seves activitats a la ciutat, sinó que hem incorporat de forma estable una nova categoria de ciutadans que coneixen, viuen i parlen de la ciutat, els ciutadans-usuaris. Fan amb quotidianitat activitats a la ciutat tot i no residir-hi; treballen, estudien, hi tenen familiars, hi vénen a comprar o a gaudir del seu lleure setmanal. La relació entre els ciutadans és informativa, i es fa a través d’uns espais virtuals d’integració, "els mitjans de comunicació local" (El Diari de Sabadell, el 9 Nou i la Televisió Sabadell-Canal 50) que aporten una àmplia consciència de ciutat i comarca entre tot tipus de ciutadans, i que fan d’altaveu i ressò de les activitats ciutadanes (aquests també poden, però, fomentar models i lideratges que esdevinguin un parany o un debat d’artifici per a la ciutat).

L’espai urbà de la ciutat

En l'espai urbà de la ciutat tenim majoritàriament uns "carrers" més pensats per resoldre els problemes del trànsit privat i d’aparcament dels vehicles, que carrers al servei del transport públic i dels vianants i veïns, i per fer la ciutat més habitable i més agradable per a la vida ciutadana. Tenim encara carrers estrets (voreres de 90 cm), cotxes que cada cop ocupen més espai públic per aparcar i que, conjuntament amb les motos, produeixen més soroll i contaminació ambiental a causa de la circulació o excés de velocitat. En positiu només tenim la consolidació dels passejos i boulevards urbans en trams discontinus de l’Eix Central (Rambla, av. de Barberà, passeig de la Plaça Major, 11de setembre, av. de Matadepera), la metropolitana avinguda de l'Eix Macià, i en alguns barris, passejos de ciutat com rda. de Collsalarca. A la vegada, i sense fer massa ressò, apareixen els primers carrers prioritaris de vianants a St. Oleguer i St. Julià (en privatització) i també comercials per a vianants al centre històric de la ciutat.

Ara tenim molts més "espais lliures urbans de ciutat", de referència i d’una certa qualitat i diversitat que fa uns anys, utilitzats i compartits pels ciutadans residents i usuaris de la comarca. Les "places de la ciutat" com la Plaça del Treball, el Racó del Campanar, la Creu Alta i Dr. Robert, Pça. Marcet i poques altres, són més utilitzables per a l’activitat cultural; els "parcs de la ciutat" , com el Parc de Catalunya, el Parc del Taulí, la Bassa de St.Oleguer i el Parc Central de la Granja del Pas, han augmentat espectacularment aquest nivell d’equipament i permeten a més de passejar i de gaudir del lleure quotidià, fer-hi altres activitats ciutadanes. Malgrat això, hem de valorar que els ciutadans i els habitatges, tendeixen a tancar-se en el seu interior i donar l’esquena a la ciutat, al carrer. Solucions amb menys espais comunitaris, amb accessos separats per a vehicles, obertures petites i aïllades contra els sorolls, i especialització de les plantes baixes com a indrets no habitables i no residencials, sense que urbanísticament es valori aquest canvi de model de deixar de viure al carrer, des de l’Administració.

Els espais lliures i naturals; el rodal de la ciutat.

Malgrat això, encara cal actuar amb seriositat i amb urgència sobre "el tercer grup d’espais urbans de ciutat", "els espais periurbans i naturals" com a espais de lleure ciutadà i d’educació ambiental. Indrets com el bosc de Can Deu, el Parc de la Salut-Togores, Castellarnau, i el riu Ripoll-Col lobrers-Riutort-Ribatallada o els espais agrícoles, són els espais destacats del terme municipal de la ciutat. Sobre aquests espais, cal augmentar significativament el compromís de l’Administració, ja que el compromís ciutadà i dels seus actors humans (els pagesos) ja ha estat expressat reiteradament per les entitats de la ciutat. Cal actuar amb mitjans sòlids i estables sobre el rodal, si no es vol caure en desil lusions socials importants. Els motius culturals pels quals cal impulsar-ne la dinamització són clars: per oferir coneixement històric i ambiental que conforma el seu paisatge; per potenciar l’activitat de la pagesia a Sabadell, com una activitat viable per divulgar, cuidar, conèixer i defensar "el rodal de la ciutat".

També cal treballar per a la defensa i l'estudi dels espais naturals de la plana del Vallès, tal com ho fan les entitats associatives, vers un model sostenible d’ocupació del territori del Vallès, per a l’estudi d'alternatives al marc urbanístic vigent (alternatives al quart cinturó) de propostes de mobilitat sense tant consum de territori i impacte urbanístic. Això ens pot també apropar al coneixement d'altres espais lliures del Vallès (Gallecs, Collserola, Santiga, Polvorí de Montcada, altres valls i rius del Vallès, el Montseny, etc.) però sobretot també ens ha d'apropar al coneixement del parc natural del massís de St. Llorenç-serra de l’Obac i els seus entorns (naixement del Ripoll, les Arenes, Vall d'Horta, cims de La Mola i, GR-97, la serra de Galliners, (el límit d’aigües Besòs-Llobregat), la serra de St. Iscle i el camí de Ripollet a Castellar, camí dels Monjos de St. Cugat a La Mola, la Via Verda), al Vallès Occidental.

Escola i ciutat

Un dels espais de treball de l’educació mediambiental i per a la sostenibilitat també el trobem en l’interrogant de si l’escola a Sabadell és acollidora, compromesa i integradora amb els infants. Aquesta tasca potser s’assumeix en determinats projectes educatius i centres escolars, però no està tan clar a nivell global del sistema d’ensenyament (en el model de distribució de places escolars, en l’actitud dels pares en l'elecció del centre escolar, en la relació entre escola pública i escola concertada, en la dificultat de moltes escoles de tenir una AMPA, en la integració de les minusvalies i minories socials excloses, en les actituds de mobilitat de pares i professors per "anar i tornar de l’escola", etc.) i en moltes de les reflexions que fa Francesco Tonucci–la ciutat dels infants, publicitat Barcanova l'any 1996. D'altra banda, ni l’Ajuntament ni els pares plantegen l’escola com un espai de participació ciutadana, per exemple en temes d'urbanisme i medi ambient com espai d’investigació i de propostes. Encara que l’escola sigui per llei voluntària i obligadament integradora, la ciutat com a suma de tots els ciutadans no té tant clar l’importància de l’escola en aquesta tasca.

El lleure de la ciutat.

En l’àmbit dels equipaments de lleure, cal destacar espais i edificis compartits per tots els ciutadans com les Pistes Municipals d’Atletisme i les Piscines Municipals i altres, regides per entitats clarament ciutadanes i integradores (el Club Natació Sabadell, OAR Gracia i la Joventut Atlètica Sabadell, per exemple), més que basades en un model de serveis més privats i de consum, sense una vocació ciutadana associativa i social.

Després d'aquesta interrogació sobre la ciutat, amb una percepció global sense parlar d'allò concret a nivell d'espai urbà i de sostenibilitat mediambiental, sembla intuïtivament que la ciutat resulta ser prou acollidora, integradora i solidària, que els seus espais compartits, urbans i del rodal, desenvolupen aquest paper que ens permet pensar en la sostenibilitat com aquells objectiu de deixar una empremta útil i reutilitzable per a les generacions futures. Tot i això, a la ciutat li manca més treball en les formes d'implicació ciutadana sense emergències (el cas del PES en seria un exemple si comporta un canvi real de polítiques públiques), i segon, li falten projectes engrescadors de tipus social i mediambiental que superin els "papers" i arribin als ciutadans (els projectes del Rodal i del riu Ripoll en podrien ser una oportunitat) per ser declaradament un municipi excel lent i de referència a Catalunya en aquest àmbit.

1.2. Els comportaments col lectius i individuals, són responsables, sostenibles i compromesos amb la ciutat?

Entitats i activitats de ciutat

Tot i que ja s'ha parlat de la implicació en la ciutat a nivell d'espai col lectiu, cal també dir que moltes entitats ofereixen de forma estable activitats de formació, divulgació cultural i de lleure ciutadà, obert a tots els ciutadans i amb un nivell molt acceptable d’especialització i temporalitat. A Sabadell s'han consolidat moltes activitats d'entitat com a clàssics ciutadans en l’àmbit del medi ambient, l’esport de lleure i la descoberta de la natura. Aquestes activitats mai serien possibles amb el recurs diner o des de l’Administració, i això també és una important garantia de vertebració ciutadana i civil que ofereixen les entitats com a catalitzadores dels comportaments i dels interessos col lectius. Aquí, l'Ajuntament té una tasca per fer que és la de saber estructurar i complementar aquesta activitat cultural i educativa ja existent i resoldre la relació amb el món de l’educació reglada de la ciutat, ja que moltes entitats actualment no poden o no saben com cooperar-hi.

Educació reglada i els comportaments col lectius i individuals

La incorporació de l'educació mediambiental en l'educació reglada de tipus quotidià estableix moltes possibilitats de formació i de compromís del ciutadà, des dels espais de l'educació, treball i consum, que seran clau per un compromís i una ètica futura vers la sostenibilitat. Hi ha un important grup de ciutadans sobre el qual cal incidir per afavorir canvis en els nostres comportaments i responsabilitats, tant individuals com col lectives, i cal començar per l’escola i les noves generacions com a motor de canvi cultural. D'altra banda, no s'han de menysprear les iniciatives individuals de ciutadans que mantenen i cuiden un espai urbà, un jardí, una vorera, un parterre, com a símptoma que hi ha un sentiment intern per abocar-se a l’espai col lectiu amb responsabilitat quotidiana, per contrarestar el sistema amb un contravalor cultural, amb el manteniment d’una utopia raonable.

Comportaments, hàbits i civisme

En el pla dels comportaments personals i dels hàbits ciutadans respecte al medi ambient i a la ciutat, podem reconèixer que hi ha d'una banda, un trencament, una pèrdua del paper dels espais tradicionals (la família i el veïnat) i, de l’altra, una modificació del compromís en àmbits (l’escola i el treball) que eren en conjunt els garants cl'assics de l’educació tradicional dels valors. Això va acompanyat d’un pensament no expressat però vigent. L'espai públic i col lectiu, més que ser un espai de tots i per a tots, tendeix a ser un espai de ningú i sobre el qual ningú en vol responsabilitats, que es deleguen totes a l’Administració com a representant nostra. I aquest procés de "ciutat rica" poc mediterrània, l’Administració el resol en les situacions de gravetat amb l'assistent social" o el "policia", ja que el ciutadà ha renunciat anteriorment a la prevenció, presència i tutel la ciutadana. Les administracions d'esquerres també a Sabadell, han resolt tradicionalment aquestes situacions substituint la societat per l’Estat, i aquest plantejament d’implicació i d'aprenentatge de ciutadania, ha de superar i invertir el model vigent, i aquest canvi cultural l’ha d’impulsar i liderar l’Ajuntament, amb recursos i un observatori estable, des del PES.

Aquesta actual pèrdua de pes de l’aprenentatge tradicional dels comportaments cívics a les ciutats (equilibri entre interès individual i compromís col lectiu; equilibri entre altruisme i egoisme com a motors socials), s'ha de recollir com un relleu i intervenció activa dels responsables públics (administració de la ciutat) i implicació de les entitats amb vocació social i ciutadana, amb una recuperació dels compromisos de drets i deures públics de ciutadania. Per tant, això trasllada molta responsabilitat i consciència a les administracions municipals, als mitjans de comunicació, i també a les entitats associatives locals. L’interrogant és si aquests agents socials són suficients, i si tenen mitjans i recursos per assumir la tasca de recuperar el concepte de ciutadania i civisme, en l‘equilibri entre drets i deures col lectius i individuals d’una societat.

1.3.- Quins mecanismes i formes socials poden propiciar una ciutat millor, més sostenible i responsable?

En el plantejament dels interrogants ja s'ha fet referència a les dificultats per incidir en el món econòmic i privat, ja que aquest es construeix d´una forma aliena a la dinàmica social i local. Com a ciutat sempre es pot intervenir urbanísticament, però aquestes aportacions públiques no sempre han de garantir una ciutat socialment millor, més sostenible i responsable.

Les actuacions que han de propiciar un fet diferenciador per fer una ciutat de ciutadans millors fan referència a la necessitat d’impulsar espais educatius, culturals, socials, també urbans, i entitats cíviques i organismes oberts a tota la ciutat i a tot el món. Per tant, sembla que tot el que sigui treballar en aquests espais, sense dependències polítiques, pot ajudar a engrandir el paper social i col lectiu conscienciador i permet fer la ciutat millor que volem, per fer un model de ciutadania millor.

Aquests espais de participació i d'implicació ciutadana en la ciutat educadora, no poden sorgir només d’emergències ciutadanes (Rambla de Sabadell, plaça d'Espanya) o de demandes continuades de les entitats (protocol del rodal i de la bicicleta). Cal impulsar des de l'Administració espais estables de repensar la ciutat. Cal pensar en propostes i projectes de ciutat per fer més àmplia i sòlida aquesta opció de ciutat participativa, associativa, col lectiva i socialitzadora de l’espai que és la ciutat educadora, augmentant el compromís del ciutadà amb el medi i l’entorn, i també amb els serveis públics, i fomentant un major coneixement de la ciutat. I quins d’aquests projectes poden ser aportacions des del PES?

per anar amunt

2. El PES; apostes prioritàries de ciutat que possibilitin un camí vers la sostenibilitat

Com a principi de treball, cal assumir primer uns criteris i uns objectius generals que s'han reconegut en el primer apartat del document i dels debats del PES, i després l'elecció d’unes apostes prioritàries de ciutat del PES que possibilitin aquest camí vers la sostenibilitat de la ciutat:

2.1. Uns criteris i uns objectius generals del debat del PES sobre educació, ciutat i sostenibilitat a Sabadell

2.2. Apostes de ciutat; actuacions prioritàries del PES en educació, ciutat i sostenibilitat a Sabadell

1ª Aposta de ciutat-PES.
La ciutat és el món i la comunitat local, i el lloc on l’actuació en el territori és una realitat, que es pot comparar amb la resta de ciutats del món

Cal treballar l’educació pel medi ambient sabent que la ciutat és el món local, és el món de l’actuació en el territori i la realitat, en els hàbits i costums quotidians dels ciutadans. Sabadell desborda l’àmbit més immediat i intern de la ciutat i vol assumir com a PES les responsabilitats i compromisos de comarca. Les propostes ambientals de ciutat s'han de situar en un marc mundial i pensar si són coherents amb la sostenibilitat compartida per tots al món.

2ª Aposta de ciutat-PES.
La ciutat té una personalitat com a ciutat del Vallès, pròpia i innovadora en medi ambient i territori a Catalunya

Sabadell és una de les ciutats que s'ha de creure el Vallès. La ciutat assumeix una personalitat cultural com a ciutat del Vallès pròpia i innovadora en medi ambient i territori, que es caracteritza per un posicionament actiu i crític en temes com grans infraestructures del tipus quart cinturó, model compacte de creixement envers la ciutat difusa i la protecció del rodal i medi natural de la plana del Vallès. Aquest model de sostenibilitat que s'ha d'anar guanyant els notres conciutadans a partir de l'explicació i del convenciment, ha de reconèixer el paper ambientalista de les entitats associatives en aquest treball de conscienciació de la ciutat i de la comarca.

3ª Aposta de ciutat-PES.
El Projecte de la ciutat ha de ser amb instruments i taules institucionals continuades i efectives

Continuar plantejant el Projecte de ciutat en papers escrits, aprovats i debatuts amb acords o desacords, però de forma institucional (exemples, Pla General i Mapa Cultural, PES i protocols), implicant a altres entitats i organismes, i a ciutadans particulars i desenvolupant els àmbits col lectius (sanitat, educació, esports, joventut, medi ambient - residus, espais lliures-, via pública, mobilitat, gestió de l’espai públic, urbanisme, etc.).

4ª Aposta de ciutat-PES.
L’Administració municipal ha d' impulsar un nou tractament de la informació

Un treball de l’Administració municipal ha de ser el tractament de la informació del municipi de forma sistemàtica, amb una temporalitat anual o bianual, amb una agència municipal de dades i informació que permeti que el ciutadà treballi, opini i actuï amb informació actualitzada i publicable, i que s' inclogui si cal criteris consensuats d''informació mitjançant un Consell Municipal d'Informació i Dades.

5ª Aposta de ciutat-PES.
La sostenibilitat com a concepte complex d' experiència local a Sabadell, però que assumeixi de principi 4 àmbits d' actuació prioritària de referència per al PES a Sabadell

Es planteja com una suma raonable del conjunt de les prioritats ambientals de Sabadell i de la ciutat real o comarca que s'hi relaciona. La necessitat d’un document sobre sostenibilitat per a Sabadell escrit, treballat i aprovat institucionalment per a la ciutat, que reculli en un sentit ampli el concepte de patrimoni i de compromís amb l’espai, els comportaments i els recursos col lectius.

Actuació prioritària 1
-Rodal de Sabadell i la protecció del medi natural del Vallès.

Actuació prioritària 2
-Carrers, mobilitat alternativa i transport col lectiu dels ciutadans.

Actuació prioritària 3
-El funcionament de la ciutat de tots; els recursos i els residus.

Actuació prioritària 4
-El comportament en l’espai privat i personal de la ciutat; la casa, els recursos, el consum i els residus.

6ª Aposta de ciutat-PES.
La necessitat d’explicitar educativament aquesta estratègia com a ciutat, la sostenibilitat

Primer caldria tenir i generar informació directament vinculant, per detectar problemàtiques urbanístiques i ambientals a nivell social, adreçada als col lectius més propers al món educatiu. Es pot començar a actuar i treballar pels espais col lectius, mitjançant una auditoria de centre en els espais i dependències escolars, municipals i públiques; posteriorment s'hauria de plantejar una auditoria de ciutat que aportés dades sobre la ciutat, per elaborar després una Carta-Agenda 21 Local de ressò ciutadà i d’abast en el nostre entorn territorial, sobre la base d’alguns criteris ja indicats. La sostenibilitat assumida pels ciutadans passa per coresponsabilitzar-se del "domini públic de la ciutat", per explicar les accions municipals i públiques i d’entitats amb caràcter mediambiental que es fan pel seu valor pedagògic, per informar mitjançant eines pedagògiques de divulgació (revistes, webs, espais expositius estables) sobre les actuacions de medi ambient de forma periòdica, i plantejar-les abans d'impulsar-les en fòrums públics (jornades i xerrades, espais expositius) i taules ciutadanes.

2.1. El PES. Apostes de Ciutat: àmbits d’actuació prioritària

El grup de treball del PES, dins el grup d’Educació, espai urbà i rodal de ciutat, i sostenibilitat, segons unes "actuacions prioritàries de ciutat" genèriques que fa desenvolupar una proposta de quatre actuacions prioritàries de ciutat, producte del debat obert dins el treball del PES.

Àmbit d’actuació prioritària 1
El rodal de Sabadell i la protecció del medi natural del Vallès

1.1. Canviar les prioritats i les tendències en despeses municipals de territori per dinamitzar el medi natural del rodal i els seus agents (pagesos, entitats, parcs, etc), fent una clara aposta pel manteniment i la modernització de l'activitat de pagès com a estratègia de conservació del rodal, i per aportar un medi natural més proper i equipat als ciutadans.

1.2. Col laborar i millorar la relació amb els municipis veïns mitjançant la gestió d’espais compartits comuns del medi natural: Togores, el riu Ripoll i els torrents del Ripoll (Ribatallada, Bages, Riutort, Col lobrers), l’espai de la Mancomunitat, Santiga, Can Deu-St. Julià d'Altura i La Salut-Serra de St. Iscle, etc.

1.3. Equipar els parcs periurbans, St.Julià-Can Deu, La Salut i el bosc de Castellarnau, com a equipaments de lleure i educació del medi natural, fent un projecte de ciutat compromès amb el rodal, perquè la ciutat deixi de viure d'esquena al rodal, i que en gaudeixi i l'utilitzi.

1.4. Fomentar la participació i la gestió d'espais lliures a les entitats pot facilitar-ne aquesta actitud i desenvolupar una gestió més ciutadana (un espai el fa proper la mateixa gent quan l'utilitza; si se sent més propi ens el fem nostre i ens l'estimen).

1.5. Estudiar amb criteris mediambientals defensats per les entitats de Sabadell i de tot el Vallès, per plantejar un model de mobilitat del pla urbanístic (per resoldre els problemes urgents -peatges-enllaços-, i redissenyar les rondes viàries sense la necessitat de l' autovia del quart cinturó) i per fomentar un desenvolupament urbanístic compacte que respecti i estructuri els espais lliures de la plana del Vallès.

1.6. Cal un Projecte de rodal que actualitzi el debat sobre el medi natural de Sabadell, que actuï amb propostes de gestió significatives, que destini un pressupost significatiu, que dinamitzi i fomenti les seves activitats tradicionals i que integri les entitats que han reclamat un impuls històric per a aquest espai.

Àmbit d’ actuació prioritària 2
Carrers per conviure, mobilitat alternativa i transport col lectiu

2.1. Canviar les sistemàtiques prioritats operatives del trànsit i aparcament a favor d’una qualitat ambiental del carrer (capacitat de vehicles en termes ambientals, soroll i contaminació), a favor dels transports alternatius i a favor d’un carrer per conviure, un lloc de drets i deures compartits, espai de suport a la vida ciutadana, fer sortir la gent al carrer.

2.2. Per pacificar el carrer i fer el carrer del ciutadà cal resoldre el problema del trànsit amb solucions externes superant la situació actual on el ciutadà rep una tensió quotidiana d'accés al treball i a la residència (vialitat supramunicipal) com solucions internes (prioritats ambientals a les viàries i d'aparcament per alliberar la via pública).

2.3. Treballar per un model més integrat de mobilitat, que incorpori tots els mitjans de transport per al ciutadà de manera que cap esdevingui un recurs social marginal (anar a peu, bicicleta, transport públic), i que cap mitjà tingui actituds excloents i agressives vers els altres modes de transport, fomentant els transports col lectius en el món educatiu.

2.4. El carrer és un espai per fomentar l'activitat cultural i ciutadana (festes, Castanyada, i activitats socials de referència). La millora de l’espai urbà permet aproximar la perifèria al centre de la ciutat i crear nous centres urbans (Can Rull-Parc de Catalunya, Av. Matadepera - Ca n’Oriac). Els equipaments públics també han de ser espais ciutadans (escoles, patrimoni, teatres, etc.) com si fossin espais col lectius com el carrer, fàcilment a l'abast del ciutadà.

2.5. Treballar sobre el carrer i l’espai urbà per recuperar la participació del ciutadà en la responsabilitat de l’espai públic, per millorar la convivència i recollir també l’espai urbà com una prioritat educativa i cultural de ciutat i de socialització dels ciutadans.

 

Àmbit d’actuació prioritària 3
El funcionament de la ciutat de tots; els recursos i els residus

3.1. La divulgació del funcionament dels edificis i espais de la ciutat ha de ser una forma educadora i de coneixement per als ciutadans, i ha de ser compresa com un "organisme o sistema actiu i viu" que funciona amb unes despeses i uns recursos naturals i energètics.

3.2. La ciutat ha de mostrar i d'informar sobre el seu quotidià funcionament; el cicle de l’aigua, des de l’aigua potable fins a la depuració de les aigües brutes i el seu recorregut; sobre la contaminació de l’aire, sonor i de l’ambient en general; sobre els residus i el seu tractament més correcte; sobre l'energia que consumeixen els edificis municipals, els carrers, els serveis urbans. Mostrar la ciutat amb tots els seus costos econòmics i ambientals.

3.3. L'Administració ha d'explicar què pot fer el ciutadà, quins comportaments i hàbits ha de modificar (residus, mobilitat, consum, energia, etc), perquè la ciutat funcioni més ecològicament, des de l’escola, el treball, els estudis, el lleure i el consum quotidià.

3.4. La casa també ha de mostrar que forma part del cicle ambiental de la ciutat, ja que està connectada a les xarxes generals de la ciutat; Del cicle de l’aigua, des de l’aigua potable fins a la depuració de les aigües brutes; la climatització (ordenances de climatització, aïllament, programes de modernització i rehabilitació amb criteris ambientals d’habitatges) i il luminació mitjançant energies netes irrenovables (energia solar) i control de la despesa energètica, el tractament i cicle dels residus (compostatge, reciclatge, reutilització) i la seva aportació a la qualitat de vida en societat (sorolls, suports de veïnatge, animals domèstics, etc.).

 

Àmbit d’actuació prioritària 4
El comportament privat i individual dins la ciutat; la casa, els recursos, el consum i els residus

4.1. Incorporar la casa o habitatge, un espai que tenim tots, com un element per reflexionar la manera de viure i amb qui i quants vius, i el cost de viure. Viure o conviure sol, poc o molt acompanyat, en un pis (plurihabitatge) o en una casa (unihabitatge), tenir veïns al costat o a sobre i a sota, no tenir veïns, no tenir ni terrassa, tenir un pati o un jardí, són reflexions sobre la qualitat de vida que poden ser extensibles a tothom. Tenir cases i edificis buits sense ús en una ciutat, són coses a reflexionar amb l’objectiu de la sostenibilitat social i ambiental quan hi ha un dret reconegut constitucionalment a l’habitatge.

4.2. Els edificis privats de la ciutat i el seu funcionament. La casa, la fàbrica, l’escola, el despatx, a partir del seu funcionament quotidià, han de ser educadores i fer-nos coresponsables, i han de ser compreses com un sistema actiu que aprofita els recursos naturals i que funcionen amb unes despeses energètiques (el corrent elèctric, el gas, el telèfon, la climatització, la llum natural, l' aigua sanitària i les aigües fecals, els residus sòlids).

4.3. Incorporar en els hàbits de consum la consciència respecte al concepte del residu-rebuig, i relacionar-lo amb els hàbits personals. Treballant per a la consolidació d’una cultura del mínim residu possible i per la reutilització i reciclatge dels productes i embalatges, sota la cultura de les 3R (reutilització, reducció i reciclatge).

4.4. Reflexionar sobre aquests hàbits de consum en els àmbits de la vida quotidiana (casa, estudis, treball i lleure) i comparar-los amb els d'altres cultures d’arreu del món, no només com una necessitat objectiva d’un món més sostenible i més respectuós en el medi ambient, sinó com una actitud cultural i educativa, ètica i estètica dels propers anys, de compromís amb la humanitat i el món.

4.5. Donar a conèixer l’estat del medi ambient local referint-se al consum d'energia, recursos i residus de la ciutat de forma anual i repetida, fent balanç per sectors professionals (indústria, serveis), per sectors o districtes, barris o àrees d’aportació, de la gestió dels contenidors, etc. Com si parlessim de l'estat del temps, del trànsit o de les notícies en general.

 

per anar amunt

3. El PES; una eina i el principi d’un procés

El PES proposa que l’educació sigui l'eix vertebrador d’aquestes apostes de ciutat, i per tant l’eina transformadora de la qual ens dotem per fer la ciutat i les persones millors

Es planteja com a reflexió sobre les opcions educatives en "educació, espai urbà, rodal de ciutat i sostenibilitat", i organitza en dos apartats referits al marc educatiu l’anàlisi de la situació educativa i noves propostes per a un marc educatiu i la mateixa participació i vertebració del marc educatiu. Es planteja tamé com i qui ha d’actuar en la ciutat per convertir l'educació en l'instrument per a un canvi cultural vers la ciutat i la sostenibilitat, tant pel que fa als actors reglats com a les entitats i els organismes que formen el teixit social de la ciutat.

3.1. Situació i propostes
Marc educatiu de ciutat, espai urbà i rodal de ciutat, i sostenibilitat

El primer referit al marc educatiu, a l’anàlisi de la situació educativa i a les noves propostes per a un marc educatiu. Es proposen dos àmbits de valoració del treball educatiu, un primer de detecció de problemàtiques i disfuncions educatives, i un segon vers noves propostes del treball educatiu.

3.1.1. Apunts de la situació educativa sobre ciutat, medi ambient i sostenibilitat.
Com eduquem; buits i disfuncions culturals i educatives de la ciutat

Fem aquí un llistat ordenat d’afirmacions i d'intuïcions que s'han plantejat al grup i que cadascú es pot plantejar, amb millors o pitjors respostes:

Escola i ciutat
1- Falta explicitar el projecte de ciutat en activitats i documents adreçats als ciutadans, a diversos nivells: món professional, món associatiu, món veïnal, etc. però especialment per al món educatiu.

2- A l’administració li manca una actuació exemplar encara respecte als temes ambientalistes; falten actituds ecològiques sinceres i continuades de tots els estaments de l’Administració (des desl conserges fins als directors de centre passant pels mestres, o els tècnics municipals, en els criteris de contractació d'obres, serveis, tasques i actituds laborals municipals).

3- Falten formes de connexió real entre ensenyament reglat i món real cultural i associatiu, formules d'exposar les activitats d'entitats i associacions a l’abast del ciutadà, ja que no sempre arriben a tothom (cartells públics, sistemes de distribució pública de les activitats, canals estables de difusió, implicació del professorat, etc.).

4- Els organismes de l’Aadministració, el Centre de Recursos Pedagògics de la Generalitat i els mateixos serveis d’Educació Municipals, els manca vocació de presència i tutel la pública ciutadana continuada amb organització, coordinació i divulgació d'activitats de referència per a tota la ciutat.

Escola, mestres i societat

5-Ens trobem encara amb moltes actituds i actuacions contradictòries respecte als aspectes mediambientals en els diferents col lectius de l’educació (mestres, alumnat, pares d’alumnes, personal no docent), ja que la mateixa comunitat educativa dóna més valor als coneixements concrets especialitzats (idiomes, informàtica, etc.) que als valors mediambientals quasi contraculturals. Cal, però, mantenir els objectius i no mostrar indiferència davant de les contradiccions quotidianes per afrontar-les i anar avançant.

6- Amb motiu de la Reforma, hi ha una desubicació i una sobrecàrrega del món educatiu, tant a primària com a secundària, que obliga a necessàries correccions, entre altres per l'organització centralitzada i llunyana als problemes locals de l’administració d’ensenyament (Generalitat de Catalunya). Respecte als temes ambientals i urbans aquesta pèrdua de sensibilitat encara és més palesa per les situacions de desplaçament laboral, d’interinitat elevada i de les encara febles relacions entre centre escolar i ciutat, i ja no diguem de les emergències del medi ambient de tipus local.

Model escolar; la primària i la secundària

7- El mestre de ciutat, està desbordat pel treball, la informació, els recursos i les responsabilitats jurídiques i laborals, i la relació amb els pares s'ha fet molt més complexa i formal. Necessita noves eines i formes de cooperació amb la societat, per no treballar sol "el contravalor social del medi ambient". Cal que les coses es facin també des de fora de l'escola, amb complicitats amb altres agents, és a dir, des de la ciutat per a l’escola.

8- La situació i els objectius actuals dels centres educatius a Secundària és la de constituir-se en "espais vàlids de convivència" i de respecte entre tots els membres de la comunitat educativa. La secundària pel model organitzatiu de professorat i d'alumnat, encara té actualment clares imitacions per a fomentar un canvi social i cultural en el marc del medi ambient.

9-A l’educació reglada de l’escola, sobretot a secundària, li manquen prioritats i emergències ambientals de ciutat, per descriure, estudiar i difondre, perquè aquestes siguin properes a l’aula, a l’institut, a la casa o al barri a la ciutat. S'ha de recuperar les emergències ambientals del nostre entorn.

Recursos educatius

10- Com a exemple, els crèdits de síntesis i els treballs de recerca final, uns dels productes innovadors de la Reforma a secundària, no proposen entorns territorials propers de treball. Les programacions han de ser de nou adaptades al territori, a l'entorn, a la vida i a les necessitats de l'estudiant, sobretot en els aspectes mediambientals.

11- Falta exemplificar i amplificar experiències concretes i publicar- les i divulgar-les de manera que siguin accions que es repeteixin, i fomentar el seguiment d’activitats. Cal canalitzar els esforços que ja es fan; no cal augmentar les activitats, cal incidir en l’impacte d’aquestes.

12- La universitat, formadora de formadors o mestres, no acostuma a treballar la cultura local. S’interessa més pels universals, tot i que és necessari construir un món local sòlid, la ciutat. Els nostres formadors-mestres, mitjançant les propostes més concretes de la universitat, haurien d’assumir criteris locals i ambientals per a la formació de valors i d'identitats dels infants i dels ciutadans.

13- El medi ambient esdevé un projecte transversal genèric i feble dels centres educatius (transversal vol dir molts cops que no hi ha ningú que se'n senti corresponsable) que molts cops només tracta temes genèrics bàsics i que resulten estar molt poc implicats en el nostre territori i realitat propera.

Medi ambient, ciutat i escola

15- Falta estructurar les activitats de medi ambient que s’ofereixen des de l’Ajuntament de Sabadell. Actualment hi ha unes propostes de monitoratge, hi ha uns treballs de recopilació de materials (Escola-Taller de Medi Ambient, inici del tema Agenda21 Modelització); però això no clarifica les prioritats educatives ambientals per als centres escolars.

16- Les activitats de medi ambient funcionen tant en qualitat (servei o producte ofert) com per quantitat (nivell d'alumnes usuaris),però el conjunt d’activitats aïllades pot resultar un conjunt d’esquitxos pedagògics aïllats, que esdevenen uns estímuls molt puntuals, si no s'estructuren en uns hàbits i valors quotidians transmesos des del conjunt escolar, a pares i famílies, i que esdevinguin valors sòlids.

 3.1.2. Unes propostes educatives amb un marc establert. Necessitem informació; quin tipus d'informació?

De la valoració i l'aprofundiment del primer apartat ja es poden treure propostes quasi d'organització del sistema educatiu amb la ciutat i la societat, ja es veuen els buits que l'Administració pot assumir per tornar a dinamitzar l'educació i el vector territori, medi ambient i sostenibilitat.

Hem plantejat aquí algunes idees que poden estructurar el treball del PES:

Proposta 1
-Importància de fomentar la informació institucional i el seu tractament com a informació comprensible per al ciutadà, per al coneixement de les problemàtiques de la ciutat, i poder treballar per divulgar després el canvi educatiu i cultural amb materials pedagògics. Necessitem espais informatius i de divulgació sòlida i estables al servei de la ciutat: espais expositius, centres virtuals informàtics, espais mòbils que recorrin equipaments de la ciutat, distribuïdors d’activitats i experiències.

Proposta 2
- Educar amb objectius simples i idees força sobre aquest tema, ja que encara no estan discutides i consolidades amb acord de tots. Ens falta una "carta ciutadana de la sostenibilitat" que serveixi per al món de l’educació.

Proposta 3
- El grup del PES també constata un marc estable ciutadà per a debatre temes sobre medi ambient, amb ciutadans coneixedors a títol individual, membres d'entitats i personal de l’administració local. Després del debat del grup d’Educació, espai urbà i rodal de ciutat, i sostenibilitat , existeix una necessitat de crear un Consell de Medi Ambient per a la ciutat, amb objectius de planificació, gestió i difusió del debat mediambiental.

Proposta 4
- L'Administració local de la ciutat ha d'adquirir i potenciar una visió vallesana o comarcal en les seves activitats a tots els col lectius socials de la ciutat, cosa que pot facilitar la relació, la convivència i la cooperació amb municipis veïns.

Proposta 5
-Plantejar l’impuls dels recursos del medi ambient amb una Guia del medi ambient, fins i tot amb una Guia de ciutat, per superar l'actual fragmentació del discurs, i una informació en situació fragmentària acaba no existint com a tal.

Proposta 6
- El PES detecta la necessitat d’infraestructures motores fortes del medi ambient i del territori-ciutat que depenguin de projectes educatius, culturals o mediambientals amb debat previ (centre del medi ambient). Falta discutir si aquest és un sòl i també molts punts "museístics" de la ciutat.

Proposta 7
- Fer de la ciutat un espai educatiu. Traslladar els elements de ciutat a un discurs quotidià ambientalista, d'educació dia a dia (jardí botànic, cartellisme, etc.) i fomentar més l’ús directe dels espais públics com a espais culturals (patrimoni, medi ambient, geografia urbana, història, cultura, etc.).

Proposta 8
- Treballar per estructurar més els àmbits no reglats de l’educació, potenciant la tasca de les entitats. Falta vertebrar les mateixes entitats si volem que es treballi per a la ciutat amb millors i diversitat de recursos educatius.

Proposta 9
- Assumir des de l’dministració i l’ Escola que per creure en l’educació com a instrument, el canvi mediambiental només és possible per la idea de procés i treball continuat, i de cara a consolidar-la vers un futur millor.

Proposta 10
- El consell Municipal d'Educació ha d'impulsar el llistat temes escolars que cal avaluar (il.luminació dede centres, climatització, gestió residus de les activitats; pintura, paper, coles, residus, gestió del material escolar, llibres, fotocòpies, menjars-àpats i embolcalls, viatges i transports escolars, accés quotidià a l’ escola), que siguin o no d’interès dels centres adherits amb acord dels corresponents consells escolars de cada centre.

Proposta 11
- Les intervencions i els programes transversals com el medi ambient i el territori-ciutat, s'han d'incorporar i introduir mitjançant protocols educatius en les activitats escolars reglades (Pla educatiu del centre) i en les actuacions de l'Administració pública-Ajuntament.

Proposta 12
- El PES ha d'assumir com a prioritat la implicació ciutadana en el medi ambient, començant per la relació escolar pares-fills. Cal treballar molt amb els pares, mitjançant l'organització sòlida com a AMPA a nivell de tota la ciutat i amb discriminació positiva en indrets on funcionar no és fàcil, i això cal estudiar-ho com a línia estratègica prioritària.

Proposta 13
- Plantejar una institucionalització de la relació entre Administració, entitats i centres educatius, que passi per un marc estable més àgil i real que la situació actual. El PES podria evolucionar vers un instrument gerencial o de gestió educativa estable i actiu al servei del Consell Municipal d’Educació-CME com a observatori educatiu. L’OBSERVATORI del PES permetria aportar més una línia estratègica i d'idees força, amb continuïtat i estabilitat, a la tasca educativa de la ciutat.

3.2. Participació i vertebració
Marc educatiu de ciutat, espai urbà i rodal de ciutat, i sostenibilitat

1. L’acció educativa que es proposa demana una forta implicació ciutadana, tant del món de l'educació com del món associatiu, i sobretot de l’Administració. La mateixa participació i vertebració del marc educatiu (com i qui ha d' actuar educativament en la ciutat) és imprescindible plantejar-s’ho, per convertir l'educació i la ciutat en l'instrument per un canvi vers la sostenibilitat, tant pel que es fa als actors reglats; escola i administració (1) com en les entitats i organismes (2) que formen el teixit social de la ciutat. No és tasca, però d'aquest grup de treball definir com la ciutat treballa per l'impuls del PES com un projecte de ciutat.

3.2.1. Per una nova tasca educativa en l'Administració de la ciutat. Què cal demanar i exigir a l’administració

3. Sembla clar que el primer que s'ha de demanar és l'impuls estable del PES, i amb ell des suggeriments globals i sectorials que es fan. Però a més també cal reclamar més intervencions clares en el món educatiu i cultural de la ciutat que poden quedar com a menors o secundàries respecte a un projecte més ampli, però que determinen el que podem anomenar "tarannà de fer ciutat i de tractar amb el ciutadà". Dit d'una altra manera, el Com pot tenir tantes virtuts com el Què de les coses!

-Tarannà de l’Administració

4. Treballar per coordinar treballs, recursos i activitats dels centres educatius, entitats i organismes de la ciutat i comarca. Establir els models de relació i cooperació amb les entitats, útils i amb respecte mutu, per no esdevenir o convertir les entitats en ECA (entitats cooperadores de l’Administració).

5. Determinar el paper de l’Administració en el cas del PES i de l’educació en la ciutat. Refer per part de les administracions un model de relació amb la ciutat que resolgui la situació actual de desestructuració i de dispersió o desconeixement de les iniciatives.

6. Liderar els processos amb honestedat, debat i estructuració. Plantejar mecanismes de participació en els projectes de ciutat, que de fet reconeguin aquestes tres situacions de ciutadania, existents a la pràctica, amb els afers públics de la ciutat:

1r nivell ciutadà, conjunt de ciutadans amb opinió però sense trobar interessats directes o interlocutors, sense canalitzar sensibilitats ciutadanes. Debat al ras amb el ciutadà si està afectat directament per veïnatge o proximitat física (el carrer).

2n nivell ciutadà, estructura social i ciutadana, organismes; entitats i ciutadans interessats amb certa continuïtat en el debat de determinats temes ciutadans.

3r nivell ciutadà, vertebració social per impulsar un fòrum de treball i projectes sòlids, estables i utils amb l' estructura social i ciutadana, amb compromisos polítics sobre els temes prioritaris amb la participació dels agents interessats i implicats a la ciutat.

7. Definir els continguts, els espais i els destinataris de qualsevol proposta de ciutat, aportar unpensament global a tota acció local. Treballar en projectes integrals (exemple, riu Ripoll, rodal de ciutat) que impliquin molts col lectius de la ciutat en tasques educadores.

8. Mecanismes per liderar la ciutat. Fomentar la ciutat aprenent mitjançant trobades d'educació amb feina i experiències locals fetes amb ressò ciutadà i a les escoles. L'Administració ha de liderar els canvis, explicar-los sistemàticament i buscar actius socials en el canvi.

9.Treballar a l’avançada i reconèixer errors quan hi són, per recuperar la legitimitat ciutadana, potenciar les entitats que denuncien situacions injustes o incorrectes. Facilitar les coses, imposar-se compromisos de participació, i creure en la capacitat educativa dels processos.

  

3.2.2. Treballar perquè tothom faci acció educativa. Qui educa. Com podem participar com a ciutat en l’educació, ser ciutat educadora?

10. Sembla clar que perquè la ciutat sigui educadora, hem de ser molts els ciutadans interessats a transmetre i compartir valors sobre la ciutat com un patrimoni col lectiu de tots, que ha de perdurar, ser sostenible. Cal, doncs, implicar al màxim els ciutadans per facilitar aquesta tasca quotidiana i llarga, però que molts la viuen amb intensitat i estima. Què cal fer?

• Cal comptar amb tots els actors possibles, entitats i ciutadans conscienciats
• Cal estructurar la participació en l’ensenyament i la conscienciació ambiental.
• Cal trobar les formes més reals i actives per conscienciar en el lleure i el consum
• Cal pujar el nivell de l’organització educativa de l'Ajuntament: centres que recullin iniciatives existents, que canalitzin i liderin aquestes tasques i activitats de forma sectorial (medi ambient, espai urbà, cultura i arts, valors cívics, etc.) quan ara això és molt dispers i desincentivador.
• Cal repartir responsabilitats, cedir "competències" de territori per implicar ciutadans i educar (espais urbans, edificis, equipaments, medi natural).
• Cal treballar conjuntament entre col lectius i/o grups escolars; treballar la convivència, la diferència com a reflexió i el sentit comú com actitud. Cal educar per situar-se en un món global i complex (projecte educatiu europeu IES Casablancas).
• Cal treballar amb les entitats que s'estimen el que expliquen i sempre transmeten uns valors que desborden el marc educatiu dels docents, i transmeten il lusió per l’activitat i l'indret.

per anar amunt

per tornar enrere