Grup de treball: Educació i lleure Grup de treball: Educació i lleure1. Consideracions prèvies
El present document-resum és fruit de les tres reunions del grup de treball d’Educació i Lleure, i intenta recollir el conjunt d’aportacions dels diversos membres adaptant-les a l’esquema que el PES requeria.
Un dels aspectes recurrents a les tres reunions del grup de treball ha estat la voluntat d’emmarcar el concepte de lleure, definint d’aquesta manera l’àmbit de reflexió del grup.
Així, intentant sumar aportacions, s’ha definit el temps de lleure com aquell temps del qual disposen les persones després de fer les seves activitats quotidianes. Si bé aquest és un dret al qual cada vegada més persones hi pot tenir accés, el temps és cada cop menys lliure, menys alliberador, menys contraposat a la resta d’activitats, i l’hipotequem amb una programació excessiva d’activitats organitzades. S’entén, doncs, el lleure com un dret dels ciutadans i les activitats que s’organitzen durant aquest espai, com un servei públic en el sentit més ampli de la paraula.
Tothom ha estat d’acord amb les grans possibilitats educatives del lleure i que, per tant, aquest temps de lleure hauria de ser un espai integrador, no reglat, lúdic i educatiu, amb diverses estratègies possibles independentment del tipus d’activitat que es faci i de la població a qui vagi adreçada. L’educació en el lleure possibilita una educació integral de la persona. Es troba a faltar un major consens sobre els valors educatius que es transmeten en el temps de lleure per part de les diverses entitats, saber si aquests valors formen part dels idearis de les entitats i són portats a la pràctica de forma adient. En aquest sentit, és necessària una concepció més globalitzadora del lleure, que comprengui tots els àmbits: esport, esplai, oci, etc., evitant visions parcials i segmentades.
Hi ha hagut un acord generalitzat que cal una educació del lleure, cal ensenyar a gaudir d’aquest temps lliure, del qual cada vegada fruïm més. Cal reivindicar un temps per al gaudi, per a la diversió, per a la relació, intentant desmitificar la idea que a l’edat infantil és necessari el màxim de formació/aprenentatge.
2. Aproximació Diagnòstica
2.1. Elements descriptius de la situació actual a Sabadell en l’àmbit del lleure
Els membres del grup de treball han detectat una certa inquietud, un interès, per canviar determinades dinàmiques que es constaten com a errònies o millorables: poc hàbit de treball en xarxa per part de les entitats, manca de reconeixement social de la tasca de les associacions, dificultats en la col·laboració amb les diverses administracions, etc., però que són situacions que poden canviar.
Es té la visió que Sabadell és una ciutat rica en associacions, però mancada d’un treball en xarxa que realment funcioni. Les entitats d’esplai treballen en aquesta línia; en el cas de les entitats d’esport és força més difícil. Malgrat tot, es veu com un deute, com un punt feble, que cal solucionar.
S’evidencia que el concepte de lleure és comú per a tothom, però difereixen les estratègies educatives que es tracten des de cadascun dels àmbits.
En tot cas, cal una renovació de les estructures i del paper que juguen les entitats; possiblement moltes d’elles ho tenen clar, però costa fer arribar el missatge als ciutadans.
També es constata la força mediàtica que tenen ofertes de lleure eminentment consumistes. Una de les afirmacions va ser que després de 20 anys d’ajuntaments democràtics el més conegut pels joves de Sabadell és la zona hermètica.
2.2. Punts forts
Condicions bones per a repensar la ciutat: tant a nivell d’entitats com de l’Administració local, es demostra una voluntat d’avançar i de millorar l’acció que s’està desenvolupant. S’ha fet un bon treball des de l’Administració, per exemple en el camp de l’esport extraescolar. S’han recuperat espais per al gaudi del temps lliure dels ciutadans i s’ha constatat, en aquest sentit, la importància d’una bona planificació urbanística.
L’escola pot jugar un paper molt important com a centre, com a espai educatiu i com a espai físic al voltant del qual es poden estructurar altres serveis i accions educatives, atès que és el nucli de les activitats dels infants i dels joves.
La institució escolar ha millorat la seva connexió amb el territori a partir de l’aplicació del procés de la Reforma Educativa.
Les entitats tenen un gran bagatge històric i una experiència que les avala davant propostes més actuals i, en alguns casos innovadores, però amb greus mancances a nivell de contingut educatiu.
La majoria de les entitats solen plantejar el seu treball a partir de l’arrelament al territori; és a dir, estan connectades a la realitat de la ciutat.
Les entitats i els clubs esportius tenen inquietuds per actualitzar els seus plantejaments.
Els educadors (professionals o voluntaris) són persones molt més preparades, amb molta més formació.
Existència de la Taula de Federacions d’Esplai com a ens de coordinació. S’ha millorat la coordinació de les entitats de lleure per sobre de les confessionalitats o els dirigents.
2.3. Punts febles
Es posa en evidència una manca d’atenció dels pares cap als seus fills; el ritme de vida actual no dóna massa facilitats en aquest sentit.
Les activitats d’esplai no són valorades pels pares, entre altres coses perquè no són excessivament cares i requereixen una mínima implicació de les mateixes famílies en la realització de les activitats, que, de vegades, no estan disposades a fer.
Les necessitats econòmiques de les entitats acaben provocant la visió de l’individu (nen o adult) com a usuari que produeix recursos. Aquí sol néixer la competència entre les mateixes entitats.
Entitats mancades de recanvi generacional, amb necessitats d’actualització, de formació, de posada al dia…
Incompatibilitat entre els horaris escolars i els de les activitats de lleure. Els plans d’estudi no preveuen una adaptació real de l’horari escolar que permeti un millor aprofitament del lleure.
Es detecta una saturació de les activitats extraescolars; hi ha una excessiva programació de les activitats del mal anomenat lleure.
Manca de coordinació entre les diverses ofertes, entre les mateixes entitats, per donar serveis comuns, per ser més fortes, per no duplicar esforços. Les coordinacions són pràcticament excepcionals.
La coordinació depèn excessivament de la voluntat dels directius, dels responsables.
Manca experiència de treball en grup, en xarxa; cal educació per a la coordinació. La coordinació a voltes no ha estat prou positiva, s’han forçat massa aquests processos i les entitats no han tingut prou visió estratègica per a poder aprofitar els espais de coordinació i de treball conjunt.
Buit legal i normatiu en la regulació de determinades activitats, sobretot respecte als responsables d’activitats. Hi ha molta confusió a l'hora de saber si cal o no titulació general o específica per a actuar com a responsable de determinades activitats (activitats extraescolars, monitors de menjador, iniciació a l’activitat física, etc.).
Falten entitats d’esplai, no n’hi ha suficients per atendre les necessitats de la ciutat.
Augment desorbitat d’ofertes privades amb afany lucratiu, de les quals cal controlar la qualitat pedagògica.
2.4. Aspectes o fenòmens que haurien de ser objecte d’estudi
S’ha proposat la realització d’un catàleg de serveis i ofertes de lleure tant públics com privats a fi de poder creuar les dades de les diverses entitats i saber quin és l’estat de la qüestió a la nostra ciutat. Per tant, aquest catàleg hauria de ser, a més a més, un mapa de necessitats i mancances tant des d’un criteri territorial com d’àmbit d’actuació.
S’ha discutit també el tema de la creació o no de multiespais que agrupin diverses ofertes en una mateixa zona. En aquest sentit hi ha hagut defensors de concentrar serveis en alguns espais de la ciutat i d’altres que creuen que la centralització excessiva pot hipotecar la diversificació dels serveis i que els multiespais són massa costosos i sovint inviables, i que el que cal és mantenir i potenciar les ofertes que ja hi ha. En tot cas, la discussió va més enllà d’afirmar o negar la validesa dels multiespais i es planteja el debat d’apropar els ciutadans als serveis o apropar els serveis als ciutadans, és a dir, la centralització o la descentralització dels serveis. Finalment no es va arribar a cap acord unitari sinó que es van plantejar com dues estratègies compatibles en un mateix territori. Malgrat tot, es podria aprofundir més en l’anàlisi de la repercussió que la centralització de serveis en un mateix equipament o zona de la ciutat pot representar, a fi de poder orientar estratègies d’actuació properes.
3. Propostes d'acció
3.1. Propostes d’actuació
3.1.1. Línies estratègiques
Coordinació: tothom ha estat d’acord en la idea que és major el cost de la no-coordinació que el de la coordinació. Cal potenciar les plataformes de coordinació existents i dotar-les de significat i, al mateix temps, possibilitar-ne de noves, tant a nivell territorial com d’àmbit temàtic. Sumant esforços s’aconseguiran més guanys. En aquest sentit, cal entendre els clubs esportius i les associacions com a entitats socials, no únicament com a gestors d’activitats; cal valorar-ne, doncs la funció social que desenvolupen. Per últim, cal afavorir la coordinació territorial que, pot ser més fàcil quan es treballa amb una mateixa població.
Funció dels diversos agents: cal identificar clarament quin és el paper de l’Administració, el del sector no lucratiu i el del sector privat. Cal veure que fa cadascú i que es pot fer de forma conjunta. Es planteja que l’Administració hauria de donar suport i col·laborar, però no hauria d’intervenir directament en l’organització d’activitats. Hauria de facilitar infraestructures, espais, eximir de determinades taxes a les entitats, etc., i d'altra banda, l’Administració hauria de ser activa en la regulació d’ofertes (sobretot en aquelles de caire més consumista) i en la funció equilibradora de l’oferta d’activitats.
Coneixement del territori: es té la sensació que no hi ha un coneixement clar de les possibilitats que ofereix el territori: cal tenir una visió global sobre quina és l’oferta de lleure de la ciutat de Sabadell. Cal treballar per poder disposar d’un instrument que reguli les diverses propostes i que permeti eliminar desequilibris territorials i d’àmbit d’actuació.
Informació: cal millorar la informació que reben els ciutadans; cal canviar la visió que tenen de la seva ciutat. En aquest sentit, s'han de donar missatges clars, entenedors i el més unificats possibles. No pot ser una informació neutra, cal que sigui una informació carregada de contingut educatiu, que doni missatges de valors positius. Cal que el ciutadà tingui molt més clar el concepte de ciutat educadora.
Formació: cal que les persones directament implicades a les accions educatives en l’àmbit del lleure tinguin prou formació per fer una bona tasca, per ser capaços de transmetre valors positius. En aquest sentit, cal diferenciar la formació de tipus tècnic (monitors, responsables, especialistes, etc.) de la dels directius, gerents o responsables de les entitats. S’ha posat molt èmfasi en aquest darrer àmbit de formació, atès que això ha de revertir en la millora en la gestió de les entitats, en un projecte d’entitats més plurals, amb objectius més amplis i amb més projecció de futur.
Relació escola-lleure: S'ha d'augmentar la comunicació i la coordinació entre l’àmbit escolar i el del lleure. Cal evitar establir un enfrontament, una competició o, senzillament, l’omissió entre els dos sectors. La Reforma Educativa està generant canvis en la concepció de l’acció educativa, molt més flexible i adaptada a les realitats de territori i de les persones. És el moment d’aconseguir una major interrelació entre l’educació formal i la no formal.
Oferta variada: cal diversificar l’oferta a fi d’adaptar-la a la realitat actual i a la demanda social existent.
Qualitat: S'ha d'invertir en qualitat de servei. Cal potenciar aquelles activitats i entitats que tinguin criteris de qualitat en els seus plantejaments.
3.1.2. Objectius per al proper quadrienni
3.1.3. Accions a desenvolupar
Creació d’un fòrum d’opinió per a possibilitar als ciutadans i a les entitats que facin propostes. Seria com un senat de gent que no està a l’Ajuntament, que no participa dels òrgans de govern de la ciutat, però que té interès a col·laborar directament en la tasca d’orientar les accions a emprendre per part de tothom. Aquesta mena de consell ciutadà podria fer el seguiment de l’aplicació del PES. Malgrat tot, no cal oblidar altres espais d’opinió, de proposta o de coordinació, com el mateix Consell Escolar Municipal.
Campanyes de promoció, setmanes en què es donin a conèixer zones i/o activitats concretes de la ciutat, però fer-ho de manera que tinguin un cert impacte ciutadà. Donar a conèixer l’espai o l’activitat a partir d’una acció, d’un fet puntual, de forma activa.
Reivindicar els espais oberts, les places, l’esplai no reglat en contra del lleure reglamentat. Cal condicionar i promoure espais on es puguin fer activitats de forma lliure i voluntària.
4. Memòria descriptiva de les sessions fetes i la composició del grup
S’han fet un total de tres sessions de treball. De 35 persones inicialment convidades, ha assistit una mitjana de 14. La composició es pot constatar amb el quadre següent:
| Àmbit | 1a sessió | 2a sessió | 3a sessió | Total |
| Esport | 4 | 3 | 3 | 10 |
| Ajuntament | 3 | 3 | 3 | 9 |
| Esplai | 2 | 1 | 2 | 5 |
| Salut | 1 | 1 | 1 | 3 |
| Ludoteca | 1 | 1 | 2 | |
| Diversos | 3 | 2 | 1 | 6 |
| Coordinadors | 2 | 2 | 2 | 6 |
| Total | 15 | 13 | 13 | 41 |
Com es pot veure, és un grup força heterogeni. La major representació prové del camp de l’esport. També és important la representació de l’Ajuntament (bàsicament per part de tècnics). Ha sobtat la baixa assistència de persones provinents del món de l’esplai. També s’ha trobat a faltar algun representant del sector privat.
Si bé és cert que les persones provinents de l’àmbit de l’esport, o de l’activitat física, i el de l’esplai, han mostrat enfocaments sobre el tema força diferents i això ha dificultat la tasca de centrar la discussió, aquest és un problema que s’ha anat superant a mesura que passaven les sessions. N’ha estat una mostra la tercera sessió, en la qual es van aconseguir elaborar algunes idees bàsiques per a la concreció del treball fet.
El cert és que el grup ha estat força homogeni durant les tres sessions, i això ha facilitat el seguiment del tema.
Cal evidenciar el desconeixement que alguns membres del grup varen manifestar sobre el que era i què pretenia el Projecte Educatiu de Sabadell, sobretot durant la primera sessió.
S’han aportat materials a fi de facilitar la discussió que es relacionen a continuació:
