Grup de treball: Educació, patrimoni cultural i identitat

Document Final

Índex:

1. Consideracions prèvies
2. Aproximació diagnòstica
3. Propostes d'actuació

1. Consideracions prèvies

Per tal d’analitzar les qüestions de patrimoni cultural i fer propostes, cal una reflexió compartida sobre la realitat de Sabadell i els canvis que s’hi han produït. Les característiques sociològiques i econòmiques de Sabadell han passat per un seguit de canvis en els darrers anys, que han transformat la seva fesomia tradicional. Aquests canvis s’han produït en l’estructura productiva local i global, per efecte del desenvolupament de les generacions hereves dels processos migratoris i també com a conseqüència de nous comportaments demogràfics. A aquest context, s’hi afegeix la perllongació de l’obligatorietat de l’ensenyament fins als 16 anys i els seus efectes.

Les noves formes d’habitar i de treballar situen Sabadell en la segona corona de la xarxa de Barcelona, on els nuclis de ciutat corren el perill de desdibuixar-se. Les noves formes de viure i de moure’s competeixen amb la sociabilitat pública i les xarxes de relacions locals més sòlides. Les pressions culturals homogeneïtzadores pel consum passiu de productes exclusivament comercials en el lleure competeixen amb projectes educatius inspirats per principis de formació integral de les persones, que pretenen estimular-me la creativitat i els valors comuns. En aquest marc, Sabadell es planteja assumir una responsabilitat educadora que sigui integradora, innovadora i no excloent. Estem convençuts que un bon treball des de l’àmbit de patrimoni cultural ha de tenir un paper essencial a la ciutat en aquest sentit.

1.1. Conceptes

L’àmbit del nostre grup de treball abraça tres conceptes que són precisament objecte de múltiples i controvertides definicions. En el moment present, els conceptes de patrimoni cultural, identitat i educació mereixen una nova aproximació.

Patrimoni cultural

Partim d’una concepció oberta del patrimoni cultural, i els àmbits que s'han de considerar per a la identificació i la interpretació del patrimoni cultural a la ciutat són els següents:

• Bagatges formats per activitats, llocs (naturals i construïts), sabers, personatges i valors heretats per una població i restes que en són testimoni (eines, camins, edificis, contes, experiències sensorials...).
  
• Experiències col·lectives, històriques i culturals, compartides pels diferents grups socials que conformen una població.
  
• Creacions artístiques, científiques i filosòfiques heretades de les tradicions intel·lectuals del context de formació d’una població.
  
• Tot allò que resulta de considerar els àmbits anteriors i que permet donar sentit a les experiències presents i fonamentar els projectes de futur d’una població.
  

Identitat

Elements per a una definició de la identitat a la ciutat en relació al patrimoni cultural:

• Vincles de pertinença a un col·lectiu sociocultural que es concreten per mitjà dels repertoris i bagatges heretats i per mitjà d’emblemes i senyals d’identitat envers altres col·lectius
  
• Dins dels repertoris i els bagatges heretats, la identitat es pot fonamentar també segons criteris i experiències més específics, com el gènere o la generació.
  
• A més dels repertoris i bagatges heretats, la identitat col·lectiva es pot fonamentar per mitjà de projectes compartits en l’espai de les relacions socials immediates; la identitat ciutadana compatible amb altres nivells d’identificació.

Educació

Objectius i continguts d’un projecte de ciutat educadora per mitjà d’una concepció àmplia i global del patrimoni cultural i d’una idea d’identitat participativa:

• Anar concretant per la ciutat un projecte en la línia del moviment de les ciutats educadores.
• Fomentar el desenvolupament d’entorns urbans de socialització i sociabilitat integradors, oberts i creatius, que superin les discontinuïtats entre l’experiència cultural i el sistema educatiu formal.
• Promoure, per tant, una estreta interrelació entre els sistemes educatius formals i l’entorn sociocultural.
• Situar-se en la perspectiva de l’educació permanent, una educació al llarg de la vida personal i professional.
• Aprofundir en l’educació per la ciutadania.

1.2. Consideracions i puntualitzacions que vulguem fer constar

En aquest apartat s’exposen una sèrie de qüestions i de preocupacions expressades al llarg dels debats inicials del grup a l’hora de concretar els principis orientadors per a la comprensió i el treball sobre patrimoni i identitat a la ciutat.

En relació al patrimoni cultural:

• S’ha de treballar amb una comprensió oberta del patrimoni; caldria considerar la noció d’una certa interculturalitat patrimonial, que es podria definir com la diversitat de fonts, bagatges i herències de què disposem. També caldria partir d’un treball sobre allò que és rellevant des del punt de vista de la població.
  
• És necessari assumir una definició de patrimoni dinàmica i global, en construcció. Serà important allunyar-se dels localismes i cercar semblances amb altres ciutats mitjanes i experiències històriques semblants. D’altra banda, caldria no menystenir alguns fenòmens negatius, com el risc de fragmentació cultural.
  
• Cal tenir en compte diversos moments històrics pel que fa a les consideracions sobre teixits associatius més o menys vius i sòlids; cal recuperar l’experiència viva de la gent en els períodes de la industrialització, superant qüestions més tractades (espais productius, processos de producció); superar enfocaments paternalistes en la considerarció de l’experiència migratòria i els seus efectes en les relacions socials de la ciutat actualment.

En relació a la identitat:

• Cal parlar d’estructures d’acollida referents a qualsevol marc cultural i patrimonial; només en la mesura que la gent se senti acollida per una cultura determinada s’establiran lligams que permetran un intercanvi cultural i patrimonial que farà possible forjar una identitat plural i interrelacionada. Existeixen diferents nivells d’identitat a la ciutat, per exemple, entre la mateixa població d’origen immigrant segons les diverses generacions.
  
• Cal analitzar les experiències d’intercanvi cultural, de permanent "resituació" de la pròpia manera cultural i patrimonial. La identitat es determina també en relació amb l’alteritat. Cal apostar per una relació de coimplicació amb l’enculturació humana. No hauria de crear conflictes el concepte d’identitat quan es refereix a la ciutat, en termes de "ciutadania", és a dir, en termes d'identificació de la ciutadania per mitjà de la participació en la construcció en un projecte de ciutat.
  
• Cal estudiar el paper de l’escola en relació a la identitat col.lectiva: es planteja el problema de la recerca d’arrels per part de col.lectius immigrants, en situacions on "falla" la seva ocupació/funció/sentit aquí (per exemple, els processos de folklorització romàntica de les cases regionals o de molts elements, també, del folklore autòcton); es proposa una transmissió d’elements identificadors més arrelats a la ciutat i difusors de continguts d’identitat de la societat autòctona, com una de les funcions de les institucions educatives de la ciutat; l’escola ha de crear identitat, en el sentit que ha de fomentar la vinculació.

En relació a l’educació:

• Es fa una aposta per la identitat educadora de la ciutat en positiu: com una concepció crítica i transformadora de la identitat ciutadana, que incorpori bagatges materials, experiència col·lectiva i voluntat de construir un espai de relacions socials inclusiu; convertir l’experiència ciutadana explícita (patrimonis i identitats) dels ciutadans i dels estudiants en recursos educatius.
  
• Cal tenir present, però, la força d’alguns elements dominants en el context educatiu actual: delegació de responsabilitats educatives, tant en termes d’habilitats especials com de valors convencionals entre famílies i sistema educatiu; polarització socioeducativa a nivell territorial, de classe social, etc. conflictivitat social expressada als centres educatius; discurs ambivalent de les noves tecnologies.
  
• És imprescindible començar per definir quin projecte de societat i, per tant, de persones, es vol contribuir a formar, quins ciutadans per al futur. Cal tenir en compte en tot moment els canvis més recents, la presència creixent d’immigrants d’altres països, d’universos culturals més llunyans, i el treball de la interculturalitat que afecta també aquest debat. D’altra banda, el desconeixement dels elements autòctons de l’alumnat no es limita als orígens culturals o a les arrels, sinó a tot un seguit d’experiències –per exemple, al voltant del cicle vital que en el projecte de societat vigent estem amagant, a les quals no els donem l'oportunitat de viure i d'elaborar-se (exemple, l’envelliment i la mort)
  
• Cal replantejar-se la idea d’entorn quan ens referim a les vinculacions entre el que volem transmetre i l’entorn "dels alumnes" de manera molt més realista i repensar quin és el paper "compensador" de l’escola davant d’usos i pràctiques sòcio-culturals corrents. S’insisteix en l’existència d’una crisi profunda dels àmbits de transmissió (dels valors culturals...). En aquest sentit, cal considerar quines oportunitats, espais, iniciatives, etc., ha d’oferir la ciutat a partir, també, d’entitats que "fan cultura" i no "són" a l’escola.

per anar amunt

2. Aproximació diagnòstica

2.1. Quina és la situació actual a Sabadell pel que fa a la realitat educativa en aquest àmbit?

Punts forts (potencialitats)

A Sabadell es disposa dels elements fonamentals per tal de fer una explotació educativa adequada del patrimoni cultural:

• Un nombre suficient del que es podrien considerar elements patrimonials d’interès que pertanyen bàsicament als àmbits següents, tant pel que fa al coneixement com a la divulgació: història industrial, arqueologia, entorn natural de Sabadell, elements urbanístics i estudi d’algunes personalitats. Cal considerar la importància dels estudis produïts i de la documentació disponible així com de les col·leccions dels museus locals i dels projectes en curs.
  
• Un potencial patrimonial en aquests i altres elements de la ciutat, des del mateix fet de la diversitat produïda per la immigració.
  
• Un ampli diagnòstic sobre els elements patrimonials de la ciutat i els temes que s’hi vinculen (existència del Mapa Cultural).
  
• Un bon nombre d’experiències al voltant de l’anàlisi de l’oferta i els usos ciutadans dels elements patrimonials (existència del Mapa Cultural).
  
• Una forta tradició des dels moviments de renovació pedagògica en el tractament de la ciutat com entorn per l’educació.
  
• Una tradició investigadora important en temes clau per a la història de la ciutat.
  
• Una sòlida tradició associativa, com element patrimonial característic de la nostra ciutat, a tots els nivells.
  
• Una ubicació molt satisfactòria en relació al campus central de la UAB i de la mateixa ciutat de Barcelona, que s’uneix al fet de ser pròpiament una part del campus de la UAB i de tenir importants projectes endegats entre la ciutat i la universitat, tot i que no en aquest àmbit.

Punts febles (mancances)

Des de la perspectiva dels aspectes que caldria millorar, destaquem els punts següents:

• Una desproporció quantitativa d’usos de l'oferta disponible per part dels ciutadans al llarg del cicle anyal.
  
• Un coneixement insuficient per part del professorat tant del potencial patrimonial de la ciutat com de l' oferta educativa disponible per tractar-lo.
  
• Un cert allunyament o desconeixement dels curricula escolars per part dels sectors especialitzats en patrimoni
  
• Una certa feblesa de l'oferta (poc renovada i potser fragmentària).
  
• Un aprofitament encara insuficient de la oferta disponible
  
• Possible subexplotació dels recursos transmissors disponibles. Es parla, sobretot, de la premsa i la televisió locals com a estratègies per vehicular activitats.
  
• Controvèrsia al voltant de la promoció o no de certes activitats d’alta participació (per exemple, organització de "mercats medievals").

2.2. Aspectes o fenòmens que haurien de ser objecte d’estudi

Hi ha un acord general a considerar que ens calen moltes més dades clau sobre interessos i usos culturals, sobre grups de població específics i per barris, per poder realment avaluar amb precisió i proposar estratègies fiables, més enllà de millorar l' oferta d’activitats per al professorat, l’explotació d’elements patrimonials d’impacte, etc. En qualsevol cas, tant pel que fa a les dades necessàries com en relació a d’altres qüestions que cal anar estudiant, es tracta d’aprofundir en el camí encetat pel Mapa Cultural.

D’altra banda, es considera prioritari promoure investigacions sobre les realitats culturals de la història recent i present de tots els sectors de la població, des de perspectives i metodologies que recullin aquells àmbits del patrimoni menys convencionals (història oral, cultura popular, etnografies...).

Finalment, caldrà afrontar properament el tema de la llengua en profunditat, que en el marc del Projecte Educatiu de Sabadell no s’ha inclòs en el debat.

per anar amunt

3. Propostes d’actuació

3.1. Línies estratègiques (acció a mig termini). Objectius per al proper quadrienni.

Millorar àmpliament l'oferta, tenint en compte els elements que es desglossen tot seguit:

• Buscar vincles articuladors entre el PES i el Mapa Cultural; promocionar l’ús del Mapa com un canal, renovable permanentment, entre el Projecte Educatiu i la ciutat.
  
• Fomentar espais de trobada, de sociabilitat, pels quals vehicular l'oferta cultural. Fer servir molt més el carrer que durant la Festa Major.
  
• Proposar l’estudi i la sistematització d’itineraris per a la planificació d’activitats i de visites al llarg de l’escolaritat obligatòria dels nens/es de Sabadell.
  
• En relació al punt anterior, proposar l’elaboració d’una oferta de recursos i formació per als docents que treballen a la ciutat, fent un esforç per articular els mecanismes necessaris perquè l’oferta arribi al conjunt dels centres.
  
• Promoure mecanismes a nivell local per facilitar intercanvis d’experiències i contribucions, que segur que es produeixen i es desconeixen per part de centres i docents individuals en relació a la ciutat i al seu patrimoni cultural.
  
• Rendibilitzar, explotar més bé allò que ja s'usa i que està estructurat per grups de població: per exemple, la qüestió dels itineraris urbans i del rodal. D’altra banda, es veu molt necessari repensar el paper dels centres cívics i aprofitar altres espais de trobada, sobretot de joves.
  
• Cal una divulgació major del que es fa i del que es té. S’ha de procurar ser present als mitjans de comunicació disponibles a partir de l’explotació i l'exportació d’elements patrimonials existents i novament descoberts, amb tractament mediàtic adequat, que fins ara s’ha aprofitat molt poc.
  
• Promoure iniciatives que permetin la incorporació de l’experiència viva de diferents segments de la societat sabadellenca en un projecte de ciutat integradora.

3.2. Accions a desenvolupar (equipaments, serveis, activitats...)

En relació a la interpretació i la gestió del patrimoni cultural local:

• Caldria fer un esforç per evitar la destrucció del potencial patrimonial existent, en el sentit de la definició inicial proposada, sota criteris renovats de selecció i de conservació
• Cal definir quins elements patrimonials d’impacte proposem de destacar prioritàriament.
• Es proposa la creació d’equips mixtos (especialistes en patrimoni i professionals de la docència a la ciutat) per tal de maximitzar el potencial patrimonial de la ciutat per mitjà dels usos educatius. Caldria que aquests equips també s’impliquessin conjuntament en el tractament didàctic de les propostes que sorgissin.

En relació a la vinculació entre patrimoni cultural i sistema educatiu formal:

• Caldria reivindicar una major participació municipal en la gestió del sistema educatiu tant a nivell curricular com a nivell de la formació dels docents que treballen a la ciutat, per tal d’aconseguir vincular efectivament els àmbits educatius i el patrimoni cultural.
• S’hauria de produir alguna classe de "protocols" o guies per als professors-tutors implicats en el seguiment dels professors de primària i secundària en pràctiques enviats als centres de la ciutat que recollissin aquests potencials educatius i proposessin activitats.
• És urgent incentivar la creació de crèdits de síntesi arrelats a la ciutat, amb una producció ben feta, de qualitat. Fins i tot es podria concretar en una oferta doble i coordinada, per exemple per a segon i quart d’ESO. Cal recordar que l’intercanvi d’aquests crèdits és sens dubte el major èxit de préstec del CRP. També caldria organitzar un seguit de temes de recerca en aquest àmbit a la ciutat adreçats a Batxillerat.
• Caldria vincular els àmbits de patrimoni cultural, identitat i educació a la ciutat amb les intervencions educatives que es fan en temes d’interculturalitat.

En relació a la universitat, els museus locals i altres institucions/associacions relacionades amb l’educació i la cultura:

• Sabadell hauria de convertir-se en Vila Universitària; aprofitar més la presència i la proximitat de la Universitat, amb una oferta de ciutat tant a nivell d'habitatge com d’activitats i serveis, que repercutirien en tots els altres sectors de la vida cultural de la ciutat.
• Cal demanar a la universitat que investigui sobre Sabadell; que fomenti la recerca i que produeixi publicacions sobre la ciutat. S’ha d’ampliar l’oferta que pot fer la Universitat a la ciutat quant a especialitats, formació dels docents i postgraus.
• Cal repensar l'oferta i l'organització dels museus locals com un tot. Arran del projecte del Museu del tèxtil, aquest tema començarà a generar propostes concretes aviat. És necessari promocionar la integració en xarxes de museus més àmplies, nacionals i internacionals.

per anar amunt

per tornar enrere