Grup de treball: Universitat i ciutat Grup de treball: Universitat i ciutat
1. Consideracions prèvies
2. Aproximació diagnòstica
2.1 Elements descriptius de la situació a
Sabadell en l'àmbit universitari
2.2 Punts forts
2.3 Punts febles
2.4. Aspectes o fenòmens objecte d'estudi
3. Propostes d'acció
3.1 Propostes d'actuació
3.1.1. Línies estratègiques
3.1.2. Objectius per al proper quadrienni
3.1.3. Accions a desenvolupar
3.2 Consideracions
4. Memòria descriptiva de les sessions i composició del grup de treball
"La UAB és la Universitat de Sabadell,
encara que Sabadell no és la ciutat de la UAB".
La UAB i la ciutat de Sabadell conviuen en un entorn geogràfic veí, molt proper al nucli de la ciutat de Barcelona, que condiciona fortament l’activitat de la comarca. És així que el triangle "universitat-ciutat-empresa" es veu condicionat per un factor extern i proper alhora: la metròpolis barcelonina.
En el triangle que acabem d’esmentar s’estableixen tres relacions bàsiques:
La ciutat subministra terrenys, instal·lacions i serveis a la comunitat universitària, aplega activitat empresarial i ofereix vida cultural.
La comunitat universitària consumeix serveis ciutadans, desenvolupa serveis docents i presta serveis a les empreses.
Les empreses consumeixen i proveeixen serveis a la ciutat i a la comunitat universitària.
La relació d’aquest triangle amb Barcelona s’estableix sovint en termes de competència, amb una forta atracció dels ingents recursos ubicats a Barcelona, sobretot en relació a la Universitat. Des d’aquesta perspectiva es fa palesa la vigència de la frase "La UAB és la Universitat de Sabadell, encara que Sabadell no és la ciutat de la UAB". No cal sinó repassar breument un mínim cens d’actuacions universitàries a Sabadell:
Per damunt d’aquesta realitat hi plana un desig manifest: fer de Sabadell una ciutat més universitària i que la UAB es relacioni encara més amb Sabadell. A nivell concret s’emfasitza especialment la necessitat que les escoles universitàries de la UAB, s’integrin més a la UAB i la interacció de la universitat amb indústries i empreses sabadellenques (pràctiques, inserció laboral, elements culturals, etc.). L’objectiu final és el d’una ciutat socialment integrada, on la UAB participi en aquesta integració.
Una ciutat, per ser potent, ha de ser una ciutat socialment integrada, capaç d’assimilar en un tot les diferents dinàmiques ciutadanes. Per la seva banda, la universitat constitueix una microsocietat on les línies d’integració social dels seus components, en particular dels seus estudiants i dels seus grups d’estudi i de recerca, estan per desenvolupar. La universitat procura tenir en compte el seu entorn, en el qual certament estan incloses les ciutats properes i en el cas particular de la seva relació amb Sabadell, els fenòmens d’interacció social sorgeixen amb gran intensitat. L’allotjament d’estudiants i de professors en constitueix un exemple. Un altre és la facilitat d’una i altra banda per participar en activitats d’ajut mutu, com pot ser la connexió, gens cultivada, entre gent gran que viu sola i estudiants que necessiten casa.
La universitat, a més d’un centre docent, és un centre d’investigació i d’estudi de noves tecnologies. La ciutat, d'altra banda, és un centre de producció i de demanda de diversos béns econòmics i culturals. Seria tan natural que la universitat fos sensible a la demanda ciutadana com que la ciutat demanés a la universitat la satisfacció, ni que sigui parcial, dels seus requeriments de tecnologia i de cultura.
Es critica força que la universitat ofereix una preparació poc adaptada a la demanda ciutadana. Avui hi ha un fort corrent, posat de manifest per alguns estudis i per alguna premsa, que demana que la universitat s’adapti al món laboral i que redueixi les classes magistrals. Certament aquests estudis s’han de prendre en consideració, però sense caure en una preparació universitària mancada de coneixements bàsics, diguem-ne sabiduria, sobre els quals es basteixen els coneixements més especialitzats, el know how. Efectivament, com més es van diversificant les tecnologies i com menys temps de vigència tinguin les habilitats que van apareixent, més necessitat hi ha de tenir una base de coneixements al mateix temps sòlida i àmplia.
A més d’aquesta preparació bàsica convindria que la universitat estés inserida en el teixit productiu ciutadà, sobretot entre la petita i la mitjana empresa de la zona. Aquesta inserció es pot produir en part mitjançant l’establiment de centres de recerca i desenvolupament on, per una banda es puguin formar experts i, de l’altra, posin a disposició de la tecnologia productiva els seus equips i coneixements.
La universitat constitueix alhora un element d’exportació d’elements culturals i un port d’arribada d’aportacions foranes: la possibilitat d’exportar coneixements conviu amb la possibilitat de rebre influències externes materialitzades en estades d’estudiants i professors.
La UAB articula la seva activitat sobre diversos horitzons, entre els quals destaquem l’europeu i el de Llatinoamèrica. El primer comporta que la UAB s’ubica en una regió caracteritzada com una de les més potents del sud d'Europa, pel que fa al seu creixement , amb fortes implantacions empresarials i de important valor afegit i sòlides connexions a nivell mundial. En aquest sentit, la UAB participa al Club de la B-30 com a element dinamitzador d’aquest eix.
Un segon horitzó de projecció se centra en Llatinoamèrica, on la UAB desenvolupa programes formatius en diversos països, susceptibles de ser participats, per exemple, per a companyies i empreses de l’entorn ciutadà que analitzem.
Universitat i ciutat poden, per tant, convergir en polítiques concretes de projecció a l’exterior, resultat de les sinergies comunes.
Sovint la ciutat adquireix projecció internacional mitjançant el reconeixement dels equipaments universitaris que li són propers. Alhora la universitat es nodreix dels recursos de projecció que ofereix l’entorn ciutadà més proper. La simbiosi entre ciutat i universitat adquireix així una funcionalitat que convé potenciar.
La presència internacional de la universitat ha de respondre, però, a objectius estratègics. En cas contrari, és possible que ens trobem davant d’accions puntuals o anecdòtiques de difícil o impossible traducció pràctica.
Les universitats competitives de finals de mil.lenni pateixen un greu desequilibri demanda-resposta centrat en el fet que la demanda supera en molt la capacitat de resposta de la mateixa universitat. En concret:
Dels cinc elements exposats, els quatre primers s’impliquen directament amb l’activitat ciutadana:
Per contra, la universitat pateix greus limitacions:
En resum, el desencaix existent ens aboca a una crisi generalitzada del sistema.
Davant d’aquesta situació les universitats competitives de final de mil.lenni reaccionen estructurant cinc elements cabdals:
2.1. Elements descriptius de la situació a Sabadell en
l’àmbit universitari
2.2. Punts forts
2.3. Punts febles
2.4. Aspectes o fenòmens objecte d’estudi
2.1. Elements descriptius de la situació a Sabadell en l’àmbit universitari
Cens
Tots ells ubicats a Sabadell, excepte els cinc últims que s’ubiquen al campus de Bellaterra.
A més, en el si mateix de la universitat tenim els projectes: Melissa, Sincrotró, CERES (Certificació de Documents Electrònicament).
A això hem d’afegir els convenis de col.laboració amb l’Administració i diverses empreses de Sabadell, de les quals n’annexem la llista.
Cal ressaltar entre els projectes d’interès mutu el del Centre de Tecnologies de Sabadell, que a més de fer de Centre d’Estudis d’Enginyeries actuaria com a suport tecnològic d’empreses i també donaria cabuda a una empresa pròpia de producció de material audiovisual. Aquest Centre començarà el seu camí amb un programa de màster propi.
A més, és la Universitat a l’Abast la que en aquests moments proporciona a la ciutadania una actualització en els aspectes culturals i científics que formen la base de la cultura contemporània.
L’acció cultural es pot orientar cap a diverses direccions: pot ser de caire populista, diguem-ne postmodern, en què sigui la demanda qui determini cap a on s’ha d’anar; o pot ser més dirigista i fer servir criteris de qualitat, d’utilitat, o simplement donar a conèixer coses potencialment interessants. En una primera aproximació sembla que basant-se en criteris que no siguin exclusivament de demanda i que tinguin en compte l’increment del coneixement és el que s’ha de propugnar.
En aquest sentit, a més de les sèries de conferències de la Universitat a l’Abast, semblaria que comptar amb una emissora radiofònica o bé de televisió, compartida entre la universitat i la ciutat, seria d’una gran utilitat.
Cal a més estudiar més a fons el triangle ciutat (medi ciutadà)-empresa (demanda)-UAB (proveïdora de coneixement).
2.4. Aspectes o fenòmens objecte d’estudi
Convindria tenir estadístiques sobre el perfil d’estudiants, professors i PAS i sobre el seu grau d’inserció a l’entorn. En particular seria bo saber on cerquen serveis els professors i els alumnes.
Un element d’integració que hauria de ser important, però del qual no tenim gran tradició, és el possible ajut, econòmic o no, d’exalumnes i d’empreses a la universitat.
Per fer més forta la integració de professors i d'estudiants a Sabadell es podria pensar en la construcció o implementació d'habitatges per a professors i estudiants de l’estil, potser, de la Vila Universitària.
En aquest sentit, a més de les sèries de conferències de la Universitat a l’Abast, semblaria que comptar amb una emissora radiofònica o bé de televisió, compartida entre la universitat i la ciutat, seria d’una gran utilitat.
Altres activitats universitat-Sabadell podrien ser l’oferta de teatre i de cinematografia que les sales del campus de Bellaterra poden oferir. Per això caldria engrescar la UAB per tal que fes funcionar un cineclub i que procurés cultivar el teatre més o menys experimental.
Caldria trobar mecanismes de difusió de la col.laboració entre ciutat, empresa i universitat.
Necessitat de disposar de convenis des dels departaments de la Universitat amb empreses i institucions.
Definir més explícitament la relació de la UAB amb altres institucions.
Fer accessibles les biblioteques de la UAB als ciutadans no universitaris.
Necessitat de redimensionar la Universitat a l’Abast.
Definir el paper del teixit productiu i d’altres en la definició de la prestació de serveis de formació professionalitzadora.
Ampliar la formació prestada pel Parc Taulí en matèria sanitària (Escola d’Infermeria, etc.).
Millorar la cooperació entre el teixit associatiu de la ciutat i el de la UAB (ONG, cinefòrums, etc.).
Evitar la dispersió d’equipaments universitaris per tal de potenciar l’associacionisme.
Possibilitar la formació de persones en el marc cooperatiu.
Estimular la informació i la comunicació mutua i ràpida.
Establir pactes de cooperació.
Millorar la interlocució entre la UAB i Sabadell.
Tenir en compte les minories ètniques.
Estudiar els factors urbanístics en la millora dels fluxos de relació.
Potenciar activitats esportives.
Fer disponibles els recursos de la UAB als no-estudiants.
Millorar la informació estadística de base.
Millorar els transports.
Estudiar la possible simbiosi d’habitatge entre jubilats i estudiants.
3.1.1.Línies estratègiques
3.1.2.Objectius per al proper quadrienni
3.1.3. Accions a desenvolupar
3.2. Consideracions
3.1.1.Línies estratègiques
Les universitats emprenedores, la UAB entre elles, es proposen diverses línies de treball per tal de superar la situació exposada:
La interacció de tots els elements exposats suposa
l’existència d’instruments de coordinació entre ciutat i universitat.
Les reflexions aportades apunten el suggeriment d’algunes línies d’acció que
poden plasmar la interacció ciutat-universitat.
En relació a la ciutat:
En relació a la universitat:
A més, com a elements dinamitzadors s’haurien de propiciar, entre d’altres, els punts següents:
3.1.2.Objectius per al proper quadrienni
La proximitat geogràfica fa de la UAB la Universitat de Sabadell. Tot i això la presència de Barcelona, amb la qual les comunicacions amb la UAB són quasi equivalents que les de Sabadell, fa que aquesta darrera ciutat, amb menys recursos, es trobi en un cert desavantatge pel que fa a la seva interacció amb la Universitat.
Fixant-nos com objectiu que aquesta interacció s’incrementi en benefici tant de la ciutat com de la Universitat s’ha de procurar un estímul i una facilitació en els sentits explicitats més amunt en les propostes d’acció.
En la magnitud que siguem capaços de tirar endavant aquestes línies i portem a terme els objectius i les accions ja especificades aconseguirem una complementació més satisfactòria entre ciutat i universitat.
4. Memòria descriptiva de les sessions i composició del grup de treball.
S’han realitzat tres reunions de treball els dies 24/IX/98, 5/XI/98 i 28/I/99, on, partint del dictàmen inicial presentat a la primera sessió, s’han anat debatent i afinant els diversos punts presentats i s’han anat incorporant diversos aspectes no tinguts en compte en aquest dictàmen. S’annexa la llista dels assistents.
Bellaterra, febrer de 1999
Dr. Carles Perelló i Valls - Prof. Ramon-Jordi Moles Plaza
