Grup de treball:
Universitat
i Ciutat Grup de treball:
Universitat
i CiutatTítol: Universitat i Ciutat
Autor: Carles Perelló i Ramon Moles
Data: setembre de 1998
1. Presentació
2. Cens d'actuacions
3. Perfils d'integració
4. La universitat competitiva i
la ciutat emprenedora
5. Línies d'actuació que es
proposen
1. Presentació: Universitat i Ciutat
Aquest document és un encàrrec de l'Ajuntament de Sabadell, que hauria de servir com a esborrany de treball de la Comissió Universitat i Ciutat del Projecte Educatiu de Sabadell.
Aquí, més que propostes concretes de treball es consideren línies de debat, amb l'objectiu de facilitar la configuració d'un document de caràcter més estratègic, més que no pas amb la intenció de proposar solucions específiques per a cada cas.
Tal com diu l'Alcalde de Sabadell, i tal com mostren les estadístiques, la universitat de Sabadell és la UAB, encara que el domini de la UAB no és tan sols Sabadell. Això fa que aquest dictamen posi més èmfasi en la UAB que en d'altres universitats, que tot i tenint-hi un paper important el tenen més reduit.
Per tal que els integrants de la Comissió tinguin un coneixement més aproximat de la realitat actual de la relació universitat-ciutat de Sabadell, fem una relació de les activitats que les vinculen, sense la pretensió d'esmentar-les totes, que són moltes, i sí de tenir en compte les més importants.
Presentem la llista, esperem que prou completa, encara que hi falten algunes dades, de les accions conjuntes existents:
En un annex fem una llista d'aquestes activitats, la majoria normades per convenis entre la UAB i Sabadell.
Per la banda de projectes, més o menys endegats, entre la UAB i Sabadell, tenim
La Universitat i la ciutat conflueixen en un conjunt de perfils d'actuació, dels quals en destaquem quatre
3.1 Integració social
3.2 Progrés tecnològic
3.3 Progrés cultural
3.4 Projecció exterior
Punt per punt podem explicitar els components d'aquests perfils.
Una ciutat potent és una ciutat socialment integrada, capaç d'assimilar en un tot les diferents dinàmiques ciutadanes. D'altra banda, la universitat constitueix una microsocietat on s'han de desenvolupar les línies d'integració social dels seus components, en particular dels seus estudiants i dels seus grups d'estudi i de recerca. Mitjançant el seu Consell Social, la universitat procura tenir en compte el seu entorn, en el que certament hi estan incloses les ciutats properes. En el cas particular de la relació UAB-Sabadell, tan properes geogràficament i per la seva component humana, els fenòmens d'interacció social sorgeixen amb gran intensitat. L'allotjament d'estudiants i professors en constitueix un exemple. Un altre, és la facilitat d'una i altra banda per a participar en activitats mútues, com pot ser la connexió, gens cultivada, entre gent gran que viu sola i estudiants que necessiten casa.
Convindria tenir estadístiques sobre el perfil d'estudiants, professors i PAS i sobre el seu grau d'inserció a l'entorn. En particular seria bo saber on cerquen serveis els professors i els alumnes.
Un element d'integració que hauria de ser important, però del que no en tenim gran tradició, és el possible ajut, econòmic o no, d'exalumnes i d'empreses a la universitat.
Per a fer més forta la integració de professors i estudiants a Sabadell es podria pensar en la construcció o implementació de vivendes per a professors i estudiants, per l'estil, potser, de la Vila Universitària.
La Universitat, a més d'un centre docent, és un centre d'investigació i d'estudi de noves tecnologies. La ciutat, per altra banda, és un centre de producció i de demanda de diversos bens econòmics i culturals. Seria tan natural que la universitat fós sensible a la demanda ciutadana com que la ciutat demanés a la universitat la satisfacció, ni que sigui parcial, dels seus requeriments de tecnologia i de cultura.
Avui hi ha una forta corrent, posada de manifest per alguns estudis i per alguna premsa, en que es demana que la universitat s'adapti al món laboral i que es redueixin les classes magistrals.
Certament aquests estudis s'han de prendre en consideració, però sense caure en una preparació universitària mancada de coneixements bàsics, diguem-ne sabiduria, sobre el que es basteixen els coneixements més especialitzats, el "know how". Efectivament, com més es van diversificant les tecnologies i com menys temps de vigència tinguin les habilitats que van apareixent, més necessitat hi ha de tenir una base de coneixements al mateix temps sòlida i ampla.
A més d'aquesta preparació bàsica convindria que la universitat estés inserida en el teixit productiu ciutadà, sobretot entre la petita i la mitjana empresa de la zona. Aquesta inserció es pot produir en part mitjançant l'establiment de centres de recerca i desenvolupament on, per una banda es puguin formar experts i, per l'altra posin a disposició de la tecnologia productiva els seus equips i coneixements.
En aquest moment, relacionats, ni que sigui per la seba ubicació, amb la UAB i Sabadell, tenim les següents institucions:
A més en el sí mateix de la universitat tenim els projectes:Melissa, Sincrotró, CERES (Certificació de documents electrònicament).
A això hem d'afegir els convenis de col.laboració amb l'administració i diverses empreses de Sabadell, de les quals n'annexem la llista.
Cal resaltar entre els projectes d'interès mutu el del Centre de Tecnologies de Sabadell, que a més d'actuar com a Centre d'Estudis d'Enginyeries actuaria com a suport tecnològic d'empreses i també donaria cabuda a una empresa pròpia de producció de material audiovisual.
La incidència en el progrés cultural es manifesta en aquests moments mitjançant el paper culturitzant de les escoles universitàries amb seu a Sabadell.
A més és la Universitat a l'Abast la que en aquests moments proporciona a la ciutadania una actualització en els aspectes culturals i científics que formen la base de la cultura contemporània.
L'acció cultural es pot orientar cap a diverses direccions: pot ser de caire populista, diguem-ne postmodern, en que signi la demanda qui determini cap on s'ha d'anar, o pot ser més dirigista i fer servir criteris de qualitat, d'utilitat, o simplement de donar a conèixer coses potencialment interessants. En una primera aproximació sembla que basant-se en criteris que no siguin exclusivament de demanda i que tinguin en compte l'increment del coneixement és el que s'ha de propugnar.
En aquest sentit, a més de les sèries de conferències de la Universitat a l'Abast, semblaria que comptar amb una emisora radiofònica o bé de televisió, compartida entre la universitat i la ciutat seria d'una gran utilitat.
Altres activitats universitat-Sabadell podrien ser l'oferta de teatre i de cinematografia que les sales del campus de Bellaterra poden oferir. Per això caldria engrescar la UAB per tal que fes funcionar un cine-club i procurés cultivar el teatre més o menys experimental.
La Universitat constitueix alhora un un element d'exportació d'elements culturals i un port d'arribada d'aportacions forànies: la possibilitat d'exportar coneixements conviu amb la possibilitat de rebre aportacions forànies materialitzades en estades d'estudiants i professors.
La UAB articula la seva activitat sobre dos horitzons: l'europeu i el de Llatinoamèrica. El primer comporta que la UAB s'ubica en una regió caracteritzada com una de les més potents pel que fa al seu creixement del sud d'Europa, amb fortes implantacions empresarials i de important valor afegit i sòlides connexions a nivell mundial. En aquest sentit la UAB participa al Club de la B-30 com a element dinamitzador d'aquest eix.
El segon horitzó de projecció es centra en Llatinoamèrica , on la UAB desenvolupa programes formatius en diversos països, susceptibles de ser participats, per exemple, per companyies i empreses de l'entorn ciutadà que analitzem.
Universitat i ciutat, poden per tant convergir en polítiques concretes de projecció a l'exterior resultat de les sinergies comunes.
Sovint la ciutat adquireix projecció internacional mitjançant el reconeixement dels equipaments universitaris que li són propers. Alhora la universitat es nodreix dels recursos de projecció que ofereix l'entorn ciutadà més proper. La simbiosi ciutat universitat adquireix així una funcionalitat que convé potenciar.
La presència internacional de la Universitat ha de respondre però a objectius estratègics. En cas contrari, es possible que ens trobem davant d'accions puntuals o anecdòtiques de difícil o impossible traducció pràctica.
La UAB considera com a objectius estratègics:
En aquest sentit convé trobar punts de convergència en matèria de polítiques de cooperació al desenvolupament entre la universitat i la ciutat, procurant la rendibilització màxima dels recursos esmerçats i trobant les corresponents sinergies.
4. La Universitat competitiva i la ciutat emprenedora.
Les universitats competitives de finals de mileni pateixen un greu desequilibri demanda-resposta centrat en el fet que la demanda supera en molt la capacitat de resposta de la pròpia universitat. En concret:
Dels cinc elements exposats els quatre primers s'impliquen directament amb l'activitat ciutadana:
Per contra, la universitat pateix greu limitacions:
En resum, el desencaix existent ens aboca a una crisi generalitzada del sistema.
Enfront d'aquesta situació les universitat competitives de final de mileni reaccionen estructurant cinc elements cabdals:
D'aquests elements exposats els quatre primers tenen molt a veure amb l'existència de nuclis urbans –ciutats- properes a la universitat capaços de generar actituds creatives. En aquest sentit el lligam universitat-ciutat esdevé imprescindible.
Les universitats emprenedores, la UAB entre elles, es proposen diverses línies de treball per tal de superar la situació exposada:
La diferenciació comporta l'especialització enfront de la generalització , encara que és possible trobar també centres generalistes. En aquest punt convé remarcar el paper central dels nivells locals per tal de facilitar la realització d'experiències pilot a nivell local susceptibles de ser reproduïdes desprès a escala general. En aquest sentit la ciutat esdevé punt de referència immillorable.
La descentralització centralitzada es justifica en la necessitat de disposar d'un nucli directiu reforçat capaç de dinamitzar agents a la recerca de recursos amb un doble perfil: gerencial i acadèmic. En aquest punt l'entorn de treball immediat, la ciutat, n'esdevé camp de treball prioritari.
La millora perifèrica comporta l'endegament d'una multiplicitat d'ens diversos a escales locals capaços d'actuar com a mitjancers entre universitat i ciutat sobre la base de conceptes com ara: mobilitat, interdisciplinarietat, agilitat i valors acadèmics
La diversificació del finançament obliga a aixamplar la base de finançament comptant amb subjectes diversos però amb una prioritat immediata sobre els agents més propers: els de base local o regional. Aquest fet estreny també els vincles universitat-ciutat/regió.
L'estimulació del centre acadèmic comporta la capacitat d'afavorir un creixement selectiu, en consens amb l'entorn ciutadà immediat, que combini perspectives acadèmiques tradicionals però útils amb noves fòrmules de gestió.
La interacció de tots els elements exposats suposa l'existència d'instruments de coordinació entre ciutat i universitat.
5. Linies d'acció que es proposen
Les reflexions aportades apunten el suggeriment d'algunes línies d'acció que poden plasmar la interacció ciutat-universitat.
En relació a la ciutat
En relació a la universitat
Davant d'aquestes línies de treball podem apuntar quatre problemes estructurals que en dificulten el desenvolupament:
Bellaterra, 10 de juliol de 1998
Prof. Dr. Carles Perelló - Prof. Ramon Moles
