Grup de treball:
Educació i lluita contra les exclusions Grup de treball:
Educació i lluita contra les exclusionsMillorar l’actuació de cada establiment educatiu en el camp de la integració de tots els seus alumnes en funció de la territorialitat i la demografia, en l’assumpció i establiment en el seu Projecte Educatiu de Centre de les línies programàtiques i de les previsions funcionals i organitzatives que permetin aquesta integració, i en la anàlisi i valoració dels seus recursos per a optimitzar-los i per a fer demanda de les seves mancances
Millorar la coherència i la cohesió del sistema educatiu "formal" de manera que l’orientació de cada alumne, la resolució de les dificultats educatives i el desenvolupament del seu projecte personal pugui realitzar-se en el medi més idoni i amb els suports necessaris.
Promoure l’actuació en xarxa complementària dels serveis educatius i els de suport personal, especialment dels serveis socials d’atenció primària
Reforçar les línies de cooperació entre els establiments educatius i altres instàncies "educadores" com esplais, associacions culturals, entitats esportives i altres que pugui aportar elements de motivació i valoració del projecte educatiu per a aquells alumnes amb dificultats per a mantenir-se en el sistema
Assegurar la connexió i el trànsit fluït i efectiu entre el sistema educatiu i les instàncies prèvies i posteriors. De les Escoles Bressol a Infantil i Primària. Des de la ESO o els estudis post-obligatoris cap al món laboral i adult
Completar l’oferta formativa professional i de suport per l’accés al treball especialment en els punts d’integració dels col·lectius amb dificultat. Fent més incidència en el manteniment d’aquesta població dins les estratègies i programes generals que en la creació de vies paral·leles que de vegades compleixen l’efecte contrari de consolidar l’exclusió.
Reforçar el moviment associatiu dels barris i de la ciutat i incidir en el seu caràcter integrador i cohesionador
Dissenyar, en cooperació amb els entitats i organitzacions de la ciutat, els aspectes afavoridors de la integració i evitadors de qualsevol tipus de discriminació o exclusió dins d’una proposta cultural, recreativa, esportiva i de participació motivadora i incrementadora del sentit de pertinença a la ciutat i de l’autoestima que aquest sentit genera.
Redefinir la política municipal de comunicació per tal de garantir que la informació arriba als col·lectius amb especials dificultats i que aquesta comunicació és en ambdós sentits també per a aquestes poblacions.
Promoure les mesures necessàries de reinserció social per a persones sota mesures judicials i que compleixen condemnes de privació de llibertat o subsanació de delictes.
Revisar els Projectes Educatius de Centre per tal de promoure la inclusió dels aspectes potenciadors de la integració i correctors de factors de risc d’exclusió escolar d’alumnes amb discapacitats, amb comportaments disruptius o violents, pertanyent a minories ètniques, religioses o culturals i altres factors de diversitat
Augmentar l’eficàcia dels elements de suport al sistema educatiu en els punts d‘inflexió de l’itinerari personal dels alumnes (equips de valoració i orientació, tutors i departaments d’orientació dels IES)
Mantenir la diversitat en tots els centres educatius, especialment en les etapes de Primària i Secundària Obligatòria, evitant l’especialització de centres per esbiaix de la matrícula.
Avaluació, per establiments, districtes i global, dels recursos i mancances actuals en quant a serveis i personal de suport, amb l’objectiu d’optimitzar els recursos i fer una proposta conjunta i clara per a completar-los.
Assegurar el coneixement del Mapa Educatiu i de tots els recursos existents en i/o per a la ciutat per part de tota la comunitat educativa, però especialment pel components dels equips d’Atenció Precoç, EAP, tutors, mestres d’Educació Especial, responsables de pràctiques i Equips d’Orientació dels IES.
Establir convenis de col·laboració entre les diferents administracions, especialment l’Ajuntament i el departament d’Ensenyament de la Generalitat, i els promotors privats de serveis de suport personal i familiar, per tal de garantir un apropament diversificat de les problemàtiques dels alumnes del sistema educatiu, especialment en les etapes obligatòries. Convenis que sigui directament aplicables en programes d’actuació conjunta i en disponibilitat dels diferents agents per a portar-los a terme.
Establir espais de relació entre les diferents propostes educatives (escoles, instituts, esplais, centres cívics, escoles d’adults, associacions, etc.) de barris, districtes i ciutat en que es puguin abordar actuacions conjuntes preventives i correctores de factors d’exclusió.
Garantir el coneixement i la coordinació entre les escoles d’educació infantil primària i les provisions de serveis anteriors, especialment les escoles Bressol i els equips d’atenció primerenca.
Garantir el coneixement la coordinació entre els instituts d’ensenyaments secundaris i les ofertes formatives per a l’ocupació que poden ser complementàries dels estudis post-obligatoris (batxillerats i cicles formatius) o alternatives per a qui no pot o no vol seguir-ne i, a l’hora, presten suport i acompanyament a la recerca de feina.
Potenciar el moviment associatiu de la ciutat com a element de cohesió i lluita contra l’exclusió social.
Millorar l’oferta cultural, recreativa, esportiva i de participació de la ciutat com a element de cohesió social i de lluita contra l’exclusió social.
Detectar les disfuncions de l’actual sistema de comunicació entre l’Ajuntament i les altres administracions que actuen al territori de Sabadell, especialment les deficiències en l’arribada i comprensió de la informació a nuclis i col·lectius amb especials dificultats, així com en la recollida d’informació que generen aquests grups
Posar en marxa programes de cooperació social i de treballs comunitaris com a mesures alternatives de reparació del danys per activitats delictives
Ensenyament obligatori
Consolidar l’oferta educativa de 3 a 16 anys i ordenar-la en Zones d’Ensenyament Obligatori (ZEO) constituïdes per un centre de referència de Ensenyament Secundari, els centres de Primària vinculats i la resta de centres i equips de la zona (amb connexió amb l’oferta de serveis de suport a les sortides laborals) de manera que es pugui en aquest marc portar a terme la cohesió i coordinació a que es refereixen els objectius B,C,D,E,F,G,H i I.
Aquestes ZEO han de tenir un Pla de Coordinació i un calendari de treball. També han d’elaborar un Projecte Educatiu de Zona que contempli els itineraris i els punts de trànsit dels alumnes entre cicles i opcions educatives, establint unes comissions de trànsit entre els nivells infantil-obligatori, primària-ESO i ESO-postobligatori del sistema formal educatiu en les quals es puguin analitzar les diferents orientacions i previsions de recursos dels alumnes que puguin presentar diferents problemàtiques, així com accions de previsió de conflictes i d’informació/formació als professionals que han d’atendre un alumne amb algun tret que mereixi atenció especial durant els diferents moments de l’itinerari educatiu d’aquest alumne.
Dissenyar i portar a terme sengles programes d’avaluació del procés d’integració d’alumnes amb nee i d’immersió lingüística.
Endegar un debat i potser unes jornades al voltant de la funció dels centres educatius en la cohesió del territori i viceversa (dels agents de cohesió del territori en l’escola) en que es toquin els temes del PEC de cada establiment i la incorporació al mateix dels elements territorials, així com la necessària cooperació entre administracions, programes i serveis.
Fomentar, potser a través de reunions dels equips directors dels centres públics, la conveniència i necessitat l’autonomia dels centres en quan a la definició de les seves línies curriculars i a la seva organització, com a factor d’ajust a la realitat social de l’entorn. Elevar propostes al Departament d’Ensenyament per a fer efectiva aquesta autonomia.
Reforçar els centre en perill de "descrèdit" garantint la seva continuat en tant mantinguin la diversitat de l’alumnat i preveient sortides a la concentració de problemàtiques.
Estendre els recursos d’Educació Compensatòria, especialment per atendre els casos d’escolarització tardana, tenint en compte que la incorporació de població immigrada és un fenomen que augmentarà en els propers anys.
Endegar un procés de formació i debat dels aspectes correctors i evitadors de factors d’exclusió entre els representants municipals als Consells Escolars per tal de capacitar-los per a exercir com a catalitzadors del procés de millora dels centres i de vehiculitzadors de la seva interrelació amb l’entorn.
Estudiar, conjuntament amb els claustres dels centres, les necessitats de formació en l’àmbit de la lluita contra les exclusions, dissenyar accions formatives, de discussió i de presentació d’experiències i incloure-les en el programa d’activitats d’orientació escolar i professional de Sabadell.
Amb les famílies del alumnes
Elaboració d’un programa d’intervenció i reflexió en el si de les AMPA. Establir les seves necessitats per a potenciar-les com una eina eficaç en la seva intervenció davant les diferents problemàtiques familiars dels alumnes i com a recurs de formació de les famílies
Establir les necessitats de programes del tipus "escola de pares i mares" i les actuals provisions. Fer especial anàlisi de la incidència en les famílies amb problemàtiques concretes, ja que és freqüent que els pares i mares més necessitades de formació i orientació són els que presenten menors assistències a aquestes propostes. Estudiar vies i mètodes alternatius
Amb els Serveis Socials
Establir una instància permanent de coordinació dels agents educadors "formals" i comunitaris i amb els serveis de suport personal i social, en cada districte
Estudiar l’actual provisió de recursos des del sistema de Serveis Socials d’Atenció Primària i programar la seva millora per a abastar les necessitats existents. Especialment en matèria d’educadors de carrer en zones amb conflictivitat i absentisme escolar, treballadors socials i familiars en zones socialment i econòmicament deprimides
Establir, d’acord amb els seus components, un sistema de supervisió i suport als treballadors dels serveis de primera fila dels Serveis Socials d'Atenció Primària
Establir de manera periòdica, o al menys programada, contactes entre agents educadors dels sistemes formal i espontani i les comunitats minoritàries, els serveis especialitzats per col·lectius concrets, els programes de cooperació amb els països d’origen dels immigrants, les cases regionals, serveis religiosos o altres representants de cultures minoritàries amb la finalitat que s’extreguin elements per a dissenyar accions de millora de la comprensió de la diversitat i de la cooperació.
Inserció laboral
Elaborar un Mapa dels actuals recursos i previsions de Formació Ocupacional i serveis d’informació, orientació, suport a la recerca de feina, Formació Contínua, suport al manteniment del lloc de treball i seguiment de la inserció que hi ha a la ciutat, per tal de poder analitzar les ofertes i les mancances i així elaborar una proposta per a completar-les.
Establir un sistema de programació i informació de les diferents oportunitats formatives i laborals, de manera que EAP, tutors i orientadors tinguin coneixement i puguin fer-ne us en la seva tasca de derivació i seguiment, i a l’hora puguin influir presentant les seves necessitats, suggeriments o propostes.
Desenvolupar un sistema d’informació que permeti als diferents professionals dels equips de valoració, orientació, tutoria i seguiment conèixer totes les possibilitats per a l’acompanyament òptim del projecte personal de cada alumne
Estar atents al desenvolupament de les mesures de foment dels "Tallers d’Ocupació" (Decret aprovat pel Consell de Ministres el dia 19 de febrer de 1999) com a recurs per a potenciar la reinserció de col·lectius amb dificultats, especialment persones amb malaltia mental, persones que han estat llargs períodes sense feina i persones que han estat a la presó.
Amb la comunitat
Analitzar els punts forts i les mancances del moviment associatiu que actua a Sabadell i promoure els suports o serveis de dinamització necessaris per a dinamitzar-lo. Garantir l’assumpció dels principis d’integració i lluita contra l’exclusió en les actuacions de les associacions.
Vitalitzar els Centres Cívics com a lloc de trobada i participació, alhora que pugui ser focus de accions formatives molt properes a la realitat dels barris i instrument de revifada del moviment veïnal.
Revisar la proposta cultural, esportiva, recreativa i de participació actual a la ciutat, detectar els desajustos i dificultats per a la inclusió de totes les poblacions i adoptar mesures correctores i potenciadores del paper cohesionadors que ha de tenir aquestes ofertes.(passa a ser acció o)
Dissenyar, planificar i posar en marxa programes de cooperació social i de treball comunitari com a alternativa a la privació de llibertat i en el marc de les mesures alternatives previstes pel Departament de Justícia
Posar en marxa un programa de "Famílies d’Acollida" alternatiu a la institucionalització o ubicació en centres infantils "tancats" dels infants i adolescents amb famílies desestructurades o sense família.
Posar en marxa un programa de Centre-llar d’acollida d’infants i mares per a millorar les condicions de criança en les poblacions vulnerables
Millorar la informació
Fer una recerca sobre com i quina informació arriba als diferents col·lectius, tant als que hem considerats vulnerables o en risc d’exclusió com a d'altres que puguin contrastar les diferències.
Provisió de sistemes alternatius d’informació i comunicació. Sovint les senyalitzacions, comunicats i altres informacions impreses no arriben, o ho fan en condicions diferents, a grups amb dificultats (cecs, analfabets funcionals, persones amb retard mental, amb dificultats de comprensió de l’idioma, etc. També la informació sonora té dificultats per a arribar a tothom, des de les persones sordes a altres dels col·lectius anteriors que requereixen ajudes addicionals per a entendre el llenguatge. És necessari proveir de sistemes alternatius, especialment personals, com els intèrprets de llenguatge de signes, intermediadors culturals, sistemes pictogràfics d’indicació de fàcil comprensió, etc.
Mètodes definitoris i mesuradors de situació de pobresa esmentats al Pla Integral de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social de la Generalitat de Catalunya
L’informe de Càrites publicat el mes de juny de 1998 utilitza aquest criteri. Aquest informe recull les dades referents a l’any 96 quan la renda mitja espanyola estava en 88.000 Pta. mensuals. Segons Càrites l’any 96 a Catalunya 962.000 persones vivien amb menys de 44.00 Pta. al mes que representa un 16,1%, superior en un punt a les xifres del 1988 (a España el percentatge puja fins el 19,5%). Càrites defineix la pobresa "severa" per sota del llindar del 25% de la renda mitja (22.000 Pta. L’any 96) i troba que el 2,78% dels espanyols es trobaven en aquesta situació.
Components de l’Educació segons la Comissió internacional de la UNESCO sobre Educació en el Segle XXI
Aprendre a saber
Fonamental en uns temps en que els canvis substancials, aquells que afecten els paradigmes, es produeixen en menys d’una generació. El ‘contingut’ que aprens en l’etapa infantil serveix de ben poc quan ets adult. Sols tenen valor els aprenentatges que et capaciten per a continuar aprenent, els que proporcionen comprensió de les situacions per a poder avançar i solucionar el proper problema que avui encara no s’ha ni plantejat. És la consciència del nostre propi estil d’aprenentatge (com aprenem?) allò que ens ensenya a aprendre. Tot això en un món en que l’aprenentatge ha de produir-se en la pràctica totalitat de la vida.
Aprendre a fer
Aquesta era una finalitat tradicional de l’educació. Els aprenentatges instrumentals que ens ajuden a ser competents en alguna activitat han anat perdent preponderància justament degut a la improbabilitat de que els coneixements d’avui tinguin vigència dins de cinc anys.
Aprendre a estar junts
La Comissió Delors dóna especial importància a aquesta component. Com evitar que la competència passi de ser un motor de millora, un estímul pel progrés, a convertir-se en una causa d’agressió a l’altre. Aprendre a estar junts és aprendre a utilitzar el debat, la comprensió del punt de vista aliè, i la negociació per a resoldre els conflictes. És també aprendre a cooperar, a valorar les qualitats dels altres i també valorar els processos d’ajuda mútua. És, en definitiva, entendre que la diversitat, la diferència entre els individus, és una riquesa que cal preservar i fomentar, que el mestissatge, a més d’inevitable, és desitjable.
Aprendre a ser
L’educació ha de proporcionar la base per a un desenvolupament global i total de la persona. Entès cada individu com a una unitat capaç de reconèixer-se i d’analitzar els seus propis posicionaments i referir-los amb altres propostes externes. A més la persona no està completa sense un sistema de valors, allò que li permet tenir criteri i, a l’hora, destria allò fonamental dels accessoris.
Recursos per als alumnes amb necessitats educatives especials
Personal
EAP (Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica)
Actuen en una zona -per tots els alumnes amb necessitats especials- i estan compostos bàsicament per psicòlegs i pedagogs, inclouen també la figura del treballador social tot i que aquesta figura professional en molts EAP no està coberta.
Centre de Recursos Especialitzat
Son equips dotats de metodologies i recursos per a atendre alumnes amb necessitats educatives especials concretes. Inicialment varen existir aquests recursos per a alumnes amb discapacitat motriu, amb espina bífida, amb Síndrome de Down, amb dèficit visual i amb dèficit auditiu, actualment només romanen actius els dos últims tipus : CREDV i CREDA.
Mestre d’Educació Especial.
Assignats a les escoles ordinàries per tal de donar atenció a les necessitats especials dels alumnes integrats, ja sigui com a reforç del mestre de la seva aula o en sessions per matèries de petits grups o individuals.
Professor de Psicologia i Pedagogia en els IES
Especialistes.
Especialment en trastorns del llenguatge (logopedes) i de la motricitat (fisioterapeutes) assignats als EAPs o als Centres de Recursos Especialitzats.
Educadors.
Personal de assignat a les escoles (en nombre molt reduït) per atendre aprenentatges no escolars, principalment de cura de si mateix, mobilitat i higiene.
Materials
Millora de l’accessibilitat
Eliminació de les barreres arquitectòniques en els edificis antics i garantia de l’accés als espais i al seu ús en eles construccions noves.
Material educatiu
Especialment per als alumnes amb dèficit auditiu i visual, però també per a la resta de necessitats educatives especials.
Programa d’Educació Compensatòria
Té com a finalitat col·laborar amb els centres i professors en la integració escolar d’alumnes amb risc de marginació i/o alumnes estrangers que presentin necessitats educatives especials associades a situacions socials o culturals desfavorides i promoure l’educació intercultural en els centres. El programa el porten a terme professors especialitzats i treballadors socials.
El programa actua especialment:
- En el moment d’acollida de nous alumnes
- Donant atenció directa, individual o en grup, als alumnes amb majors dificultats
- En els moments de canvi de cicle o centre
- Reforçant l’aprenentatge del Català, especialment dels alumnes que s’incorporen al sistema educatiu en una edat més avançada que la majoria
- Col·laborant amb els mestres en aspectes metodològics i d’adaptació de materials
- Gestionant ajudes econòmiques per a les despeses pròpies de l’educació, el transport o el menjador
- Col·laborant amb els mestres en activitats de formació intercultural
Quatre consecucions de la Democràcia i un regust a feina per acabar
Els diferents governs democràtics del nostre país han anat configurant una situació més propera al model de l’Estat del Benestar dels nostres veïns europeus:
Aquesta reforma quedarà estroncada abans de poder completar-se i fer-se plenament funcional, ja que els temps d’optimisme econòmic deixa pas en els anys noranta a una nova etapa d’austeritat, que posa en qüestió el propi model d’Estat del Benestar per les dificultats de finançar les prestacions i les atencions de les classes passives amb les aportacions d’un mercat de treball que es veu incapaç de donar treball a tota la població activa, seguida després per les restriccions que imposa la entrada en la Unió Europea i els seus plans per a possibilitar una única moneda, l’Euro.
