Grup de treball: Paper i eines del professorat
en la societat actual Grup de treball: Paper i eines del professorat
en la societat actual Document de treball per a discutir,
esmenar, corregir i, si s'escau, aprovar durant l'última sessió de treball del grup (26
de gener de 1999)
Societat actual. SIC (Societat de la informació i de la comunicació)
1. Consideracions prèvies.
Dins d'aquesta nova concepció de la societat es destaquen alguns aspectes que caracteritzen aquesta Societat de la Informació. Alguns d'aquests són:
El nucli fonamental de l'activitat educativa està constituït per dues accions bàsiques: informar, formar i comunicar, per tant l'educació no pot quedar al marge de l'avenç impressionat de les TICs.
Conseqüències educatives:
És possible avançar algunes conclusions sobre l'impacte del multimèdia:
L'accés a la informació és diferent: en quantitat, qualitat, rapidesa i interactivitat. Aprendre sempre és un acte volitiu, però pot ser, fins i tot, divertit i requereix una curiositat i actitud de recerca, tempteig i escrutini.
En paraules de Roberto Carneiro: La multimèdia permet tres tipus d'aprenentatge:
Estem assistint al naixement d'Internet que tindrà efectes en l'educació formal i no formal. Els aprenents estan en millor disposició de connectar amb les TICs que els seu professorat.
Què canvia amb les TIC's?
Què segueix igual ... i conseqüentment hauria de canviar?.
En el desenvolupament / implementació de les noves TIC's no confondre:
Dificultats:
2. Aproximació diagnostica.
2.1. Elements descriptius de la situació actuals de Sabadell en l'àmbit de les TIC's.
2.2. Puts forts
Apareix el fet que la multimèdia pugui fomentar competències no cognitives que d'una altra manera només tindrien possibilitat d'adquirir-se en edats més adultes, com són:
Deixa de ser imperatiu rebre saber -coneixement inert- per construir el propi saber i el procés d'adquisició -coneixement actiu-. Quant més actiu sigui l'aprenentatge més possibilitats de transferència a noves situacions tindrà aquest aprenentatge.
A l'escola han tingut dificultat per entrar, i encara no han entrat del tot, tecnologies d'ús domèstic que es consideren bàsiques -TV, vídeo, ordinadors, etc.- Amb internet i les aplicacions multimèdia pot anar diferent la història de la introducció a l'escola al tractar-se eines diferenciades de les anteriors tecnologies.
Internet i les aplicacions multimèdia reuneixen tres característiques molt interessants per a l'organització educativa tradicional:
2.3. Punts febles:
La relació entre multimèdia i desenvolupament de competències no cognitives. Davant de temors per les males influències de les multimèdies:
L'escola educa endarreriment es a dir, utilitza poc les eines amb més presència social. Es constata un cert desfasament entre els continguts escolars i les TICs. Un possible apropament tindria lloc a partir dels procediments i dels valors, es a dir, de les maneres de treballar i no pas dels fets i els conceptes amb molta més capacitat de caducar.
El mercat de la informació portarà a la concentració de les xarxes d'informació que a la vegada portarà a la creació de grans grups d'informació. En aquesta situació el poder no consisteix en tenir la informació, sinó en controlar els sistemes de distribució.
Els sistemes multimèdies interactius provoquen addició, aïllament, manca de comunicació personal, manca de percepció de la realitat, entorns de comunicació molt distants: món-llar.
La llengua oficial d'ús és l'anglès pobre. Això pot provocar l'aparició de certa homogeneïtzació cultural vers localismes i particularismes.
No només és l'escola la que pot prevenir i combatre l'exclusió, també els sistemes d'educació no formal i informal han de tenir aquest paper.
Cal considerar, també, que l'actual cost de la xarxa telefònica pot demorar la incorporació d'internet als centres.
El problema està més en les inversions que en la novetat i complexitat de l'eina. No només en inversions econòmiques per part de les administracions -infrastructures, dotacions, obres noves ja preparades, cablejats, programes, aplicacions, serveis, etc.- sinó també inversions per part dels individus (ciutadans) -de temps, d'ús, formació, econòmiques, etc.-
2.4. Aspectes o fenòmens que haurien de ser objecte d'estudi.
Informe sobre la situació del centres educatius i culturals de la ciutat en quant a:
Incorporació a la xarxa internet dels mecanismes de relació amb el ciutadà des de l'Ajuntament.
La ciutat educadora és el punt de trobada necessari per a reconduir el debat. La ciutat no pot deixar aïllats els centres d'aprenentatges instrumentals i enculturitzants (escoles, instituts, biblioteques, centres cívics, grups de joves, esplais, associacions culturals, museus; ...), ja que aquests són els autèntics agitadors i dinamitzadors culturals de la ciutat.
Cal fomentar l'associacionisme, la socialització, la diversificació i l'utilització del lleure i dels espais culturals. La ciutat i més concretament les polítiques municipals han d'establir com a prioritat aquests continguts; les TIC-s poden i han de ser un mitjà que faciliti aquestes polítiques.
La ciutat ha d'obrir i facilitar els mecanismes de participació i interacció entre els ciutadans. Un possible model és articular a partir de les estructures existents dels centres cívics, escoles, instituts, entitats, serveis socials, centres de recursos, etc., coordinant els objectius i finalitats propis amb els d'un projecte educatiu de ciutat.
Aquestes estructures han de perdre el seu caràcter estàtic i tancat i esdevenir centres dinàmics que generin activitats (esplais, grups de teatre, excursionisme, esport, arts plàstiques, música, intercanvi, etc.).
És fonamental el paper dels joves en aquest projecte educatiu de ciutat. Són els joves l'origen i els destinataris de l'agitació i renovació del teixit social, del canvi, de la innovació.
Paral·lelament el paper dels serveis socials és igualment bàsic, implementant polítiques d'intervenció preventiva per sobre de les polítiques assistencials. Si no es va per aquest camí la ciutat acaba pagant un alt preu social de marginació, exclusió i conflicte.
Les TIC's han de situar-se en aquest context de necessitats i usos ciutadans i ajudar a la viabilitat de l'agitació cultural de la ciutat.
3. Línies estratègiques d'actuació.
Aspectes a considerar:
Si les TIC's han de formar part del currículum, quan més aviat, millor.
La xarxa no funciona com un servei públic sinó com un mercat. aquest mercat genera exclusió (l'accés desigual a les TICs tendirà a la desigualtat entre els ciutadans: inforrics i infopobres -sense sostre digital-).
L'exclusió pot venir des de tres àmbits:
Determinar el possible impacte de les TICs com un fenomen mediàtic o real.
Les TICs presenten característiques diferenciades a altres tecnologies que provocaran fragmentació entre inconnexos, connexos interactuats i connexos interactuants. L'escola ha de garantir la igualtat d'oportunitats davant d'aquesta possible fragmentació, quin paper ha de jugar?.
Una de les funcions fonamentals de l'escola és la de transformar informació per coneixement.
La SIC accelerarà els canvis del coneixements disponibles al llar de la vida. Cal pensar en l'aprendre a aprendre i aprendre a desaprendre.
El repte està més en preparar els aprenents a rebre, processar, integrar i comunicar la informació, que no pas en controlar-la. Això vol dir comprensió i ús de nous llenguatges.
És poc viable que les administracions locals puguin invertir en infrastructures, dotacions, manteniments, actualitzacions informàtiques, etc., sense recursos econòmics. Quan més a prop del ciutadà estigui l'administració més contextualitzat serà el servei públic.
Aprendre de manera diferent suposa un repte per al professorat al passar a tenir nous i múltiples papers com són:
La humanització de les TICs, el seu desenvolupament amb garanties d'equitat i el seu control democràtic depenen, en primera instància, de l'educació. Són els professors els convidats a liderar aquest procés de transformació social.
Els professors es troben davant d'una oportunitat extraordinària: col·locar-se al capdamunt del procés de creació de continguts i de processos d'aprenentage en la comprensió i l'ús dels nous llenguatges (escrit, icònic, gràfic, matemàtic, estètic, interactiu, etc.).
Els professors poden deixar de ser simples apèndix, condemnats a la reproducció mecànica de programes concebuts per altres, o a la simple explotació de materials didàctics preparats per tercers.
Cal ampliar l'oferta d'actualització del professorat.
Paper del professorat. Aprenentatge Funció:
Aprendre a seleccionar la
informació
Ajudar a desenvolupar criteris personals que permetin evitar la sobreinformació o la
desinformació per saturació, capacitat de seleccionar la que millor doni resposta als
nostres interessos personals i col·lectius.
Aprendre a descodificar la informació obtinguda . Facilitar l'aprenentatge dels diversos llenguatges de comunicació de la societat actual: textual, audiovisual, multimèdia.
Aprendre a convertir la informació en coneixement útil. Facilitar l'apropiació de la informació, incorporant-la en l'estructura mental com a operador.
Aprendre a aplicar el
coneixement adquirit en l'afavoriment de la convivència ciutadana.
Afavorir l'adquisició dels valors de respecte i solidaritat, a partir del coneixement
adquirit i de la diversitat que propicia la ciutat, per tal de millorar la capacitat de
viure junts.
Eines del professorat:
TICs . Disposar de les tecnologies digitals que permeten accedir a la màxima informació disponible.
Formació permanent del professorat. Capacitat d'un ús adequat de les tecnologies digitals. Reflexió permanent sobre la societat i la funció educativa.
La ciutat. La ciutat, com a realitat humana, objecte d'estudi i context de relacions humanes.
