Grup de treball: Educació i lleure Grup de treball: Educació i lleureEl present document no és una acta de la reunió sinó un resum de les diverses intervencions ordenades de forma que puguin servir de punt de partida per a la tercera reunió del grup de treball.
Valors i educació. Concepte de lleure
En aquesta segona reunió s’ha tornat a posar sobre la taula el concepte de lleure i sobre quin lleure s’està parlant:
Lleure com espai integrador, no reglat, lliure, lúdic i educatiu amb diverses estratègies possibles, independentment del tipus d’activitat que es realitzi i a la població a la que vagi adreçada.
Cal trencar la dicotomia entre esplai i esport, malgrat que són activitats diferents, són complementaries. El caire educatiu és doncs un aspecte definitori de l’acció.
Temps de lleure com el temps que tens després de fer les activitats habituals de cada dia.
Lleure com espai al qual cada vegada major nombre de persones hi tindrà accés. Cada vegada hi ha major demanda, és un sector econòmic en creixement.
Alhora, cada vegada més, el temps lliure és menys lliure.
Com podem ajudar que es desenvolupin els infants? Cal tenir present que el concepte d’educació és superior al concepte de formació.
Manca una educació del lleure, ensenyar a gaudir d’aquest temps lliure del que cada vegada disposem amb major quantitat.
Manquen els temes d’integració com a dret de la ciutadania. Tothom s’ha de poder sentir identificat en les ofertes d’esport i lleure. Cal tenir presents totes les franges d’edat. Cal una acció educativa des d’una visió global de la persona.
El lleure com un dret dels ciutadans, com un servei públic (de d’un punt de vista ampli).
Cal tenir present que eduquen o tenen més influència determinades intervencions dels mitjans de comunicació que no els més propers. Tenen una influència molt més directa.
A la societat trobem una escala de valors (competitivitat, competició, consum,...), que sovint no s’adeqüen als plantejaments educatius del lleure. En aquest sentit, és molt important l’acció educativa de la família com a transmissor de valors.
Coneixement del territori
Un tema que ha tornat a sorgir, al qual ja s’havia fet esment durant la primera reunió, és la necessitat de conèixer i informar sobre les possibilitats que ofereix el territori i com el factor territorial és important en el planejament d’accions educatives:
Necessitat de conèixer la oferta de lleure de la ciutat de Sabadell. Seria interessant l’elaboració d’un catàleg de serveis de lleure tant públics com privats, per a millorar el coneixement i la informació que el ciutadà té de la seva ciutat.
El catàleg no hauria de ser només d’entitats i activitats sinó també de necessitats i mancances, de la visió que se’n té, tant des d’un criteri territorial i demogràfic com temàtic. Diferenciar també els diversos models d’intervenció. Incloure també les activitats extraescolars i no oblidar els adults i la gent gran.
Cal entendre la ciutat com un espai globalment educatiu, no parcel·lada.
Proposta d’aconseguir un lema, una frase que identifiqui a la ciutat.
El paper de l’Ajuntament
En aquesta segona reunió han anat sorgint algunes propostes concretes d’actuació a realitzar per part de l’ajuntament:
L’administració hauria de garantir la possibilitat que el ciutadà gaudeixi del lleure i de l’activitat física i, en el cas de l’esport, s’hauria de coordinar amb les institucions esportives i els clubs.
L’Ajuntament hauria de condicionar espais on es pogués practicar lliurement l’activitat física i la promoció de les activitats culturals.
L’Ajuntament hauria de proporcionar el territori, l’espai físic per a possibilitar que les entitats realitzin les seves propostes i activitats.
Davant de la desigualtat territorial, l’administració ha de ser activa en la funció equilibradora.
Punts forts
Punts febles:
Línies estratègiques
Al llarg de la sessió han anat sorgint algunes propostes que es poden identificar com a línies estratègiques a plantejar:
Coneixement del territori: Tal i com s’explicita més amunt, cal un coneixement real de les possibilitats que ofereix la ciutat, de les seves necessitat i de les seves mancances.
Formació: la formació d’agents directament implicats (monitors, entrenadors, directius,...) i formació de les entitats com a entitats socials.
Informació: Cal millorar la informació que es dona als ciutadans. Cal donar una informació amb càrrega educativa, cal diferenciar ofertes de lleure que són incompatibles (esport/alcohol,...). Cal donar missatges de valors positius. Cal promocionar les entitats i les activitats que fan. Cal promocionar la ciutat des del missatge de ciutat educadora / ciutat dels infants.
Coordinació: Entramat, coordinació, col·laboració inter-associativa. És major el cost de la no coordinació que els de la coordinació. Sumant esforços s’aconsegueixen majors guanys. En un moment en que la indústria del lleure és un sector emergent cal identificar clarament quin és el paper de l’administració, el del sector no lucratiu i el del sector privat, cal veure que fa cadascú i què cal fer i sobretot quina utilització es fa del lleure.
Clubs: Una opció estratègica seria potenciar determinats clubs esportius com identificadors de la ciutat (futbol, natació,...), similar a la identificació que aconsegueix el Barça amb Barcelona. En tot cas, cal tenir present quin paper juguen els clubs grans, si tenen objectius diferents, cal saber quina opció aporten a la ciutadania. Cal entendre els clubs també com a clubs socials, no únicament com a clubs esportius.
Multiespais: el tema de la creació o no de multiespais que aglutinin diverses ofertes en una mateixa zona ha estat motiu de discussió. En aquest sentit hi ha hagut defensors d’aglutinar serveis en alguns espais de la ciutat i d’altres que creuen que la centralització excessiva pot hipotecar la diversificació dels serveis i que els multiespais són excessivament costosos i sovint inviables i que el que cal és mantenir i potenciar les ofertes que ja hi ha. En tot cas la discussió va més enllà d’afirmar o negar la validesa dels multiespais i es planteja el debat d’apropar els ciutadans als serveis o apropar els serveis als ciutadans, és a dir, la centralització o la descentralització dels serveis. Hi ha algú que ha reivindicat els centre cívics com a espais sovint infrautilitzats i amb moltes possibilitats d’aglutinar iniciatives diverses.
Espais oberts: Reivindicar els espais oberts, les places, l’esplai no reglat pel contra del lleure reglamentat. Espai on es puguin realitzar activitats de forma lliure i voluntària.
PROPOSTA DE TREBALL:
Caldria, per a la propera reunió, haver llegit pogut rellegir els dos resums de les reunions i poder plantejar tant les línies estratègiques com els objectius que es poden plantejar a nivell de ciutat i com s’haurien d’impulsar. No ens hauríem de limitar a la proposta de línies estratègiques que figuren en el present resum, si creiem que en trobem a faltar alguna o alguna es pot ampliar o precisar de forma millor cal que ho fem. Així mateix, en el moment d’identificar els punts forts i punts febles, seria interessant veure si són els que figuren o s’han de variar. Per tant, us proposem de començar identificant clarament els punts forts i punts febles, consensuar les línies estratègiques i poder marcar alguns objectius per als propers quatre anys.
