1. La transició no és un procés terminal, dura tota la vida. Hem de parlar de formació permanent i anar adaptant aquesta a la realitat canviant.

• Analitzar alternatives per a l’alumnat que no supera l’ESO:
• idoneïtat oferta formativa PGS i ocupacional.
• possibilitat iniciar PGS en el propis Instituts i a quart d’ESO.
• itineraris formatius diferenciats al segon cicle d’ESO.
• reforçament departaments d’orientació i de la tutoria escola-empresa dels Instituts.

 

2. A nivell de l’ESO es veu necessari:

• crear sistema d’acompanyament per a l’alumnat que acaba l’ESO.
• establir crèdits professionalitzadors.
• reforçar coneixement del món de l’empresa.
• preparar transició al món laboral.

 

3. Manca d’organisme de coordinació i planificació de tota l’oferta formativa.

• en els centres d’ensenyament no hi ha prou informació sobre el mercat de treball i sobre les diverses feines i oficis.
• en el món laboral no és coneix suficientment la formació professional impartida als Instituts..
• la formació ocupacional no s’adapta prou a les necessitats de l’alumnat que surt del sistema educatiu reglat.
• aquest organisme de planificació i coordinació hauria d’implicar a tots els organismes competents a nivell local i/o comarcal i disposar de programes específics d’orientació i inserció laboral, banc de dades i relacionar el món productiu i l’escola.

 

4. Iniciar la tasca mitjançant la potenciació de projectes pilots que facin de taca d’oli, basats en l’aprenentage experiencial, i que vagin difonent les innovacions per tot el sistema.

per anar amunt