Grup de treball: Educació i lleure Grup de treball: Educació i lleureEl present document no és una acta de la reunió sinó un resum de les diverses intervencions ordenades de forma que puguin servir de punt de partida per a la segona reunió del grup de treball.
Consideracions prèvies
Una de les qüestions que es va evidenciar durant la primera reunió és la manca de coneixement exacte sobre el PES, sobre a qui va adreçat, si es tracta de concentrar-se amb unes edats concretes i quins eren els objectius del nostre grup de treball.
Responent a aquesta darrera qüestió, l’objectiu del grup de treball és intentar definir què pot oferir Sabadell a qualsevol ciutadà en l’àmbit de l’educació i el lleure.
En aquest sentit, és necessari un plantejament global del lleure, que abasti tots els àmbits: esport, esplai, oci…, evitant visions parcials i segmentades.
Seria interessant disposar de l’estudi realitzat per Esports i Joventut sobre els hàbits de la població.
Una de les opinions expressades a partir del document inicial presentat ha estat el que el lleure no hauria de ser considerat un servei públic.
Valors i educació
En aquest punt s’intenten resumir aquelles intervencions relacionades amb la transmissió de valors educatius i l’oportunitat que ofereix el lleure en aquest sentit:
L’educació contribueix a canviar actituds.
Cal marcar èmfasi sobre l’aspecte educatiu de les primeres etapes.
Educació global de la persona.
Els mitjans de comunicació adoctrinen.
Cal no admetre els valors intolerants de la societat i reconèixer la diversitat d’opcions com un enriquiment de la societat.
Manca de cura personal per part de nens i joves, cal una educació sanitària, un educació en els valors positius de la persona.
L’activitat física no hauria de ser un negoci.
El divertiment com a objectiu educatiu, educar a partir del lleure, d’allò que és plaent. Intentar desmitificar la idea que a l’edat infantil és necessari el màxim de formació/aprenentatge, cal reivindicar un temps per a no fer res, per relacionar-se, per jugar, per divertir-se…
Cal un major consens sobre els valors educatius del lleure sobretot per part de les diverses entitats. Saber si aquests valors formen part dels idearis de les entitats i si són portats a la pràctica de forma adient.
Cal que les persones vinculades a les activitats de lleure i esport tinguin la formació suficient per fer una bona tasca, per transmetre valors positius. Això revertirà en la realització d’una acció educativa de qualitat.
Coneixement del territori
S’evidencia com una preocupació el fet de conèixer les possibilitats que ofereix el territori i com el factor territorial és important en el planejament d’accions educatives:
Sabadell, després de 20 anys d’ajuntaments democràtics, és conegut en l’àmbit juvenil per la zona hermètica. Aquesta no és la millor imatge que es pot donar de la ciutat.
Importància del territori, cal estudiar millor el territori, cal conèixer quines entitats hi ha, quins espais físics existeixen, quines possibilitats tenen…
Cal reconèixer i potenciar els espais que s’utilitzen per poder practicar lliurement l’esport sense que estigui federat. Traurem més profit si els espais estan preparats
Segons una enquesta realitzada des d’Esports i Joventut: un 84% de nens entre 8 i 16 anys fan activitat física un cop per setmana (la gran majoria tres dies).
En l’àmbit de l’esplai, entre 4 i 14anys es mobilitzen uns 3.000 nens, 20 esplais, 3 Federacions d’esplai (ESPLAC, Mov. Esplais del Vallés, Moviment d’esplais cristians).
Es planteja una proposta d’estudi de l’oferta en l’àmbit del lleure (clubs esportius i grups d’esplai) de la ciutat: creuar les dades de les diverses entitats per saber com estem i saber la participació real dels ciutadans. També es podria fer.
Es troben a faltar multiespais a Sabadell, on es puguin trobar diverses ofertes: biblioteca, música, esplai, esport, bar, teatre… (similars als Centres Integrats del País Basc)
L’actuació en món urbà és complicada per haver de condicionar espais per a la pràctica física. Cal possibilitar una activitat física no reglada ni reglamentada.
Relació escola-lleure
Un altre dels comentaris recurrents ha estat el binomi escola-lleure i tot el que representa:
Es destaca la necessitat d’una bona relació i coordinació entre l’escola i les entitats, institucions, ofertes de l’àmbit del lleure i fins i tot amb altres àmbits formatius (universitat, formació no reglada…)
Sovint es relaciona educatiu amb centres escolars i escola, oblidant el contingut educatiu de moltes ofertes de l’àmbit del lleure.
Cal conèixer i valorar (en lo positiu i en lo negatiu) les diverses activitats que es fan des de fora de les escoles.
Es detecta una saturació de les activitats extra-escolars, hi ha una excessiva programació de les activitats del mal anomenat lleure, el ritme de vida és absolutament estressant.
Els plans d’estudi no contemplen una adaptació de l’horari escolar que permeti un millor aprofitament de les estones de lleure. La concentració de l’horari escolar permetria l’ampliació de les possibilitats educatives del lleure.
Coordinació d’ofertes
Una altra de les afirmacions ha estat la manca de relació i coordinació entre les diverses ofertes en l’àmbit del lleure:
Es detecta una desconnexió entre les diverses entitats i club esportius, cal poder treure un millor partit de l’esforç de les entitats.
La dispersió d’ofertes es veu com un aspecte negatiu. Calen ofertes conjuntes de lleure que sumin esforços de diversos agents.
Es troba a faltar l’oferta privada en el grup de treball: interlocutor a tenir en compte i a voltes amb major poder mediàtic.
Per aconseguir aquests objectius dels que parlem, cal entendre les entitats esportives com a Clubs Socials, més enllà de l’àmbit estrictament esportiu.
Les necessitats econòmiques pròpies de cada entitat provoca la visió de l’individu (nen o adults) com a usuari que produeix recursos. Aquí neix la competència entre entitats.
Informació/formació a les famílies
S’evidencia també la importància de la família i de la informació que tenen els pares i les necessitats de formació i assessorament que tenen:
Relació entitats i administració
S’evidencien problemes de coordinació entre les entitats i l’administració:
No seria fructífer fer un front comú contra l’administració, cal que cadascú assumeixi la seva responsabilitat i treballar amb una sensibilitat educadora.
Es planteja que els poders públics haurien de donar suport i col·laborar, però no haurien d’intervenir directament en l’àmbit del lleure, en són un exemple el fracàs de gestió dels casals de joves de BCN.
Es proposa que el paper de l’administració sigui el de facilitar infraestructures i informar sobre les ofertes existents, així com en la creació de noves instal·lacions per a la pràctica esportiva no reglada o la realització d’activitats de lleure no organitzades.
Hi ha qui opina que en l’àmbit de l’activitat física si hi hauria d’intervenir directament l’administració.
Es plantegen possibilitats d’ajuts des de l’administració diversos, com els d’eximir taxes i impostos o facilitar les activitats de les entitats.
Les entitats s’han de sentir el projecte com a propi, no poden reduir la seva acció a la gestió de projectes dissenyats des de l’administració.
Les entitats realitzen un treball poc visible, molt positiu de conscienciació de la ciutadania, s’ha de valorar més la seva tasca.
Un dels aspectes on l’administració hauria de ser més activa és en la regulació d’ofertes sobretot aquelles de caire més consumista o fins tot poc saludable (discoteques, consum, drogues,...)
Ciutat educadora
Per últim també va sorgir de forma més o menys evident la idea de ciutat educadora:
La visió de Sabadell com a ciutat educadora hauria de possibilitar a l’educació per a la ciutadania.
S’ha de tenir una concepció del nen des de la globalitat, es pot educar molt més des de l’àmbit del lleure que no pas des de l’àmbit estrictament escolar.
Cal creure amb una nova sensibilitat amb una nova visió, la de ciutat educadora, la ciutat dels infants
PROPOSTA DE TREBALL:
A partir d’aquest conjunt d’intervencions, es plantegen alguns temes per aprofundir durant la segona sessió i poder realitzar propostes concretes per a la tercera sessió:
Valors i educació. Intent de definició i consens sobre els valors educatius del lleure. Tothom els té presents? Les entitats els incorporen en els seus projectes i accions? Ho valora l’administració? Quina és la repercussió educativa de les diverses accions desenvolupades tant per les entitats com per l’administració?
Relació escola i lleure. Anàlisi del binomi escola-lleure, dificultats de coordinació, identificació dels diversos agents i dels punts forts i febles. Activitats extra-escolars com a complement de l’escola, com a ocupació del temps lliure, com a guarderia, com acció amb clara voluntat educativa…
Coneixement del territori. Es coneix l’oferta de la ciutat de forma suficient?, què és el que ho dificulta? Ordenació del territori, anàlisi de les ofertes i dels espais…
Coordinació de les diverses ofertes. La descripció del territori comporta una millora en la coordinació de les diverses ofertes presents. Punts de conflicte, espais d’intervenció, públics potencials de les diverses ofertes, possibilitats de relació i col·laboració conjuntes…
Informació/formació a les famílies. Dificultats en la comunicació amb les famílies. Quin és el missatge que reben els pares de les activitats d’esport i lleure?, quina opinió en tenen? Quins factors intervenen en l’elaboració d’aquest missatge?
Relació entitats i administració. Dificultats de relació entre les entitats i l’administració. Detectar punts de conflicte i possibilitats de solució. Definició de rols i estratègies de treball conjunt.
