Grup de treball: Escola i ciutat Grup de treball: Escola i ciutatEn els apartats precedents, de forma més o menys explícita, s'ha anat caracteritzant quin tipus d'intervenció aconsella la concepció de desplegament territorial del projecte educatiu de ciutat que s'està proposant. Per acabar i com a recull sintètic del que s’ha anat proposant, tot seguit es detallen aquelles característiques que es poden considerar més essencials i definitòries d'una nova manera d'entendre el paper de l'administració local en la dinàmica educativa de la ciutat. En concret, l'administració local hauria de ser capaç de:
Observar el que es fa, el que es proposa, el que preocupa, el que genera expectatives... entre els ciutadans en qüestions educatives. Només així, es podrà desenvolupar un projecte educatiu connectat amb el dia a dia dels ciutadans i de les institucions de base.
Habilitar espais i escenaris en els que institucions i ciutadans puguin coincidir per desenvolupar iniciatives complementàries o coincidents. D'aquesta manera, es podran aconseguir intervencions educatives complexes i interdisciplinàries, necessàries per donar resposta a situacions cada vegada més complicades.
Canalitzar les iniciatives de base cap als continguts que determina el projecte educatiu de la ciutat i, alhora, detectar aquelles noves aportacions o necessitats, detectades en aquestes iniciatives, que poden aconsellar fer noves incorporacions o modificacions en el projecte educatiu de la ciutat.
Potenciar la participació de ciutadans i institucions en òrgans de coordinació territorial, per tal de facilitar el contacte directe i seguit entre projecte i realitat, entre la iniciativa de la ciutat i les iniciatives ciutadanes.
Negociar i pactar amb les altres administracions amb competències en serveis que intervenen a la ciutat i amb institucions amb presència notable a la ciutat, per aconseguir que les seves polítiques tinguin en compte i es vinculin amb el projecte educatiu de ciutat, i que s'impliquin en la implantació d'aquells projectes i programes que afectin al seu camp d'intervenció competencial.
Descentralitzar la gestió política, amb recursos i competències reals, per tal de facilitar una interacció àgil i funcional entre polítiques educatives i dinàmiques de base, única forma de plantejar projectes educatius de ciutat amb possibilitats de ser instruments de progrés social, de recuperació de la implicació del ciutadà amb el seu territori i d'aprofundiment en la democratització real de la societat.
Així mateix, caldria evitar qualsevol forma d'actitud il·lustrada en la implantació d'aquest projecte educatiu. Tant els continguts dels projectes que li aniran donant vida, com les estructures que es vagin generant per gestionar-lo, hauran de respondre a necessitats reals i funcionals dels ciutadans i institucions que hi estiguin implicats. Per exemple, els òrgans de coordinació que s'han proposat en apartat anteriors, haurien de servir com a referent inicial per orientar les decisions sobre com crear marc en els que ubicar les iniciatives habilitadores i participatives a les que s'ha fet insistència, però caldria tenir ben clar que haurien de nàixer per donar resposta a necessitats observades a la pràctica o previstes en projectes a implantar. Una creació mecànica i generalitzada d'òrgans com aquests, provocaria un fracàs important i un pas enrera en la dinamització de ciutadans i institucions al voltant del fet educatiu de la ciutat.
En aquest sentit cal entendre la proposta de vinculació entre òrgans de coordinació i la descentralització política per districtes de l'Ajuntament de Sabadell: si aquesta descentralització política és buida o inoperant, totes aquelles propostes d'estructuració ciutadana que s'hi basin, fracassaran. En aquest sentit, caldria assegurar que la creació d'òrgans de coordinació entre agents educatius o entre serveis, només es fessin en aquells àmbits intermedis amb suficient potencial polític real com per poder dirigir un procés participatiu que vinculi de manera eficaç les expectatives, necessitats i iniciatives del ciutadà amb les iniciatives, necessitats i expectatives de la ciutat.
8. El mapa escolar.
La comissió ha treballat sobre un document base de discussió sobre la realitat de l’escolarització a Sabadell.
Les dades aportades en l’estudi així com les conclusions inicials presentades en el mateix han estat un intent d’aproximació a l’anàlisi de la realitat de l’escolarització a les diferents etapes educatives a la nostra ciutat i amb l’objectiu de servir de base de discussió, debat, i elaboració de conclusions i definició de futures línies estratègiques d’actuació.
Pel que fa a les conclusions no sempre han estat possible arribar a elles de forma clara ja que hi ha dades que no apunten conclusions definitives, fins i tot de la comparació les dades l’estudi amb altres estudis aportats en la comissió s’apunten tendències contradictòries. Entenem que són un reflex d’una conjuntura molt complexa de la realitat escolar local en un espai de temps on es produeixen dos fenòmens profunds
La davallada demogràfica general a Catalunya.
La implantació del nou model educatiu, amb les repercussions que està comportant i que no estan prou analitzades.
Davant d’aquesta problemàtica cal assenyalar algunes aproximacions de la comissió pel que fa a l’estudi:
el mapa escolar és un marc de planificació que precisa d’avaluació en la seva aplicació i que té una vigència. Transcorreguda aquesta cal aproximar els objectius del mapa a la nova realitat escolar de la localitat.
que cal que d’una forma permanent es realitzin estudis sobre l’escolarització a la nostra localitat. Estudis que haurien de ser molt més profunds tant pel que fa a la seva vessant quantitativa, com a la incorporació d’estudis qualitatius, possiblement més importants que els anteriors. Es a dir, caldria que existís un observatori permanent, no sobre el mapa escolar, sinó sobre el mapa de l’escolarització, per tal d’intervenir de forma més directa i puntual sobre els fenòmens i problemes que poden anar apareixent en aquests àmbits i els altres que poden anar incorporant-se:
1. ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA.
CONCLUSIONS.
Com a conseqüència de la reducció de la natalitat s'està produint un descens significatiu en la població escolaritzable, que repercuteix bàsicament en els primers trams de l'escolarització obligatòria (3-12 anys). Per aquest motiu l’actual mapa escolar és un instrument de planificació desfasat.
Malgrat la disminució, es pot preveure una estabilització de l'escolarització pel que fa al tram de l'ensenyament primari i una tendència a la recuperació en el tram de l'ensenyament infantil.
Aquesta reducció està arribant a la secundària obligatòria i post obligatòria la qual cosa produirà encara més distorsions en la distribució de l'alumnat i que podria temptar a l’administració educativa a una possible política de tancament de centres en els diversos nivells educatius.
Sabadell observeix un percentatge significatiu d’alumna no empadronat a la localitat (11% aproximadament).
Davant d’aquesta situació i com a línies estratègiques d’actuació la Comissió es defineix
Demanar a l’administració educativa la revisió del Mapa Escolar (obligatòria i postobligatòria)
Pel manteniment dels actuals de centres existents fent repercutir els recursos deslliurats per la davallada demogràfica en una millora de la qualitat amb la reducció de ràtios en les diferents etapes educatives i l’ampliació de l’escolarització en els trams inferiors.
Observar de forma continuada el comportament que fins ara té la ciutat d'absorbir un percentatge significatiu d'alumnat procedent d'altres localitats per observar si continua o desapareix i aprofundir el seu destí dins de l’oferta educativa de la ciutat.
2. ANÀLISI DEL MAPA D’ESCOLARITZACIÓ
a) general:
A l'hora d'analitzar el mapa escolar de la ciutat de Sabadell caldrà fer una referència a la situació prevista en el Mapa Escolar de Catalunya de 1992 i a la concreció actual tenint present la desviació en les previsions de naixements esmentats en l'apartat anterior.
Un element que fa que l'anàlisi sigui incomplet és la inexistència de dades sobre la previsió d'oferta, en el moment del l'aprovació del Mapa Escolar, dels centres privats, la qual cosa obliga a realitzar l'anàlisi global únicament des de la realitat actual.
CONCLUSIONS.
En definitiva, la previsió de dades apunten a la disminució d'aules a la ciutat de Sabadell en el conjunt de la pública i de la privada. Tot i que de seguir la tendència actual serà menor en la privada.
Serà significativa la disminució a la primària i a l'ESO i molt més a la postobligatòria.
Aquesta disminució tindrà una repercussió directa sobre la distribució geogràfica de l'oferta educativa.
Com a línies estratègiques d’actuació es plantegen les següents:
Mantenir, al igual que en l’apartat anterior i pels anteriors motius les línies existents en totes les etapes educatives i la corresponent ampliació als nivells inferiors i a l’oferta de Cicles Formatius.
Realitzar la revisió del Mapa Escolar i del Mapa Escolar de Cicles formatius per adaptar-los a les necessitats dinàmiques actual i futures.
Exigir de l’administració educativa que d’acord amb la LODE l’oferta de l’ensenyament privat sigui subsidiari de l’ensenyament públic.
Controlar i denunciar tots aquells incompliments de la normativa en matèria de concert es donen i es puguin donar
b) per zones.
Observem que es produeixen uns desequilibris summament importants en la distribució de l’alumnat per zones:
La distribució global respon a uns paràmetres generals però que cal aprofundir en el seu estudi en relació a les diferents etapes educatives.
tot i que l’oferta de places està equiparada a la demanda previsible a la zona per la població empadronada i existeix una diferència poc significativa, observem que en les zones del Centre, Gràcia, Creu de Barberà i Sant Julià existeix una oferta molt superior a la població empadronada a la zona. Aquest fenomen és explicable per la concentració quasi en exclusivitat dels centres de privada en aquestes zones.
d'altra banda en les zones de la perifèria l'oferta de places és molt inferior a la població empadronada. Aquesta situació comporta "de facto" una expulsió del territori on viu d'un nombre important d'alumnat de Sabadell
Es constata allò que s'apuntava en el primer apartat d'aquest anàlisi: l'oferta d'escolarització supera a la població empadronada. Això s'explica per la influència que té Sabadell –per motius que serà necessari esbrinar- sobre l’alumnat de les poblacions limítrofes.
b 1) LES ESCOLES BRESSOL
De les dades aportades es plantegen les següents conclusions:
La distribució geogràfica de les escoles bressol reprodueix el model general de distribució a Sabadell.
La nul.la incidència de l'oferta pública en aquest tram del sistema educatiu.
La nul.la vinculació institucional entre l'escola bressol i l'ensenyament públic de l'etapa posterior, tot i que l'oferta privada comença a tenir una vinculació cada vegada més significativa amb l'atractiu d'oferir una garantia d'escolarització fins als 16 anys, cosa que l'oferta pública no pot fer per manca de voluntat política de l’administració educativa.
La significativitat que un solament un 50% de la població en el 2n any està escolaritzada i és un segment de població en el cal pressuposar que les necessitat són majors a les de l’oferta, però la manca d’incidència de l’administració educativa sobre la incorporació d’aquesta etapa dins de l’ensenyament públic provoca que aquestes necessitats es derivin cap a opcions no escolars.
Com a línies estratègiques d’actuació es plantegen:
La necessitat d'integrar aquesta etapa dins d'una planificació general de l’ensenyament públic, que l’oferta sigui equilibrada territorialment i que pugui servir per crear una estabilització de la població escolar en els districtes en etapes posteriors.
A més curt termini, crear els mecanismes de vinculació entre les escoles de bressol a l'ensenyament primari públic,
Caldrà començar a definir línies d'actuació per crear possibles itineraris educatius entre totes les etapes dels sistema educatiu. i posteriors
b 2) L’ETAPA INFANTIL I PRIMÀRIA.
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DE L'ESCOLARITZACIÓ A PRIMÀRIA
Dades elaborades a partir de la preinscripció del curs 98/99. Dades Delegació territorial.
| ZONA | Oferta tota per mapa | Població empadr. | escolaritzat a la PÚBLICA | escolaritzat a la privada | TOTAL | (a) | (b) |
| 1.1 Centre | 5850 | 2255 | 1.762 | 4182 | 5944 | 264% | 78% |
| 1.2 St. Oleguer | 1800 | 1422 | 739 | 886 | 1625 | 114% | 52% |
| 2.1.Creu Alta | 1350 | 1458 | 631 | 631 | 1262 | 87% | 43% |
| 2.2 C.Puiggener | 450 | 609 | 290 | 290 | 48% | 48% | |
| 3.1 Ca n'Oriac | 900 | 1856 | 866 | 866 | 47% | 47% | |
| 3.2 Nord S. Jul. | 1800 | 1372 | 1.646 | 1646 | 120% | 120% | |
| 4.1 Concòrdia | 1575 | 1387 | 1.538 | 1538 | 111% | 111% | |
| 4.2 Can Rull | 900 | 1611 | 675 | 160 | 835 | 52% | 42% |
| 5.1 Gràcia | 1125 | 529 | 311 | 284 | 595 | 112% | 59% |
| 5.2. Can Feu | 675 | 675 | 321 | 321 | 48% | 48% | |
| 6. 1 Creu Barberà | 450 | 1490 | 602 | 1700 | 2302 | 154% | 40% |
| 6.2 Sud | 1800 | 784 | 337 | 337 | 43% | 43% | |
| 7 La Serra | 675 | 768 | 467 | 467 | 61% | 61% | |
| TOTALS | 19350 | 16216 | 10.185 | 7843 | 18028 | 111% | 63% |
(a) % sobre la població empadronada
(b) % escolarització a la pública en relació a la població empadronada
* Aquestes dades s’han de contraposar a les que a l’annex figuren i que correspon a un estudi realitzat amb la població matriculada a P-3 en la matriculació de 1.998.
Un dels primers elements que destaquen és una escolarització a Sabadell del 111%. Cal aprofundir en la ubicació d'aquest 11% d'alumnes escolaritzats a Sabadell i que provenen d'altres localitats. Bàsicament aquest alumnat es dirigeix cap a la privada (a). Observem els percentatges d'escolarització de la zona Centre, de Sant Oleguer, de la Creu de Barberà llocs on s'ubiquen la major quantitat de l'oferta de la privada.
Un segon aspecte a destacar es la disminució significativa del percentatge d'escolarització dels alumnes empadronats a Sabadell a la pública en aquelles zones on es concentra la privada -tret del cas del Centre, cas que caldrà analitzar amb altres paràmetres qualitatitius i quantitatius- que assimila possiblement la major quantitat de població procedent de les localitats properes.
Un tercer aspecte que constata l'anàlisi és l'excedent d'oferta educativa en Sabadell prop dels 1300 llocs escolars, que posa en risc la continuïtat alguns centres públics i/o de la seva reducció de línies bàsicament concentrats a les zones on es troba la privada . També es dona el cas de dificultats dins de la pròpia privada que en determinats casos es troben amb manques significatives d'alumnats.
En un darrer terme, el gran desequilibri de l'oferta de la privada, que es concentra bàsicament en tres zones de la ciutat i més del 50% a la zona Centre, zona que per altra banda té un dels més alts índex d'escolarització a la pública en relació al nombre d’alumnes que consten en el padró municipal de la zona, aspecte aquest que comporta un significatiu desarrelament de l'alumnat de les seves zones o districtes d'origen.
CONCLUSIONS:
En definitiva les característiques òptimes de distribució de l'escolarització a primària com són:
l'equilibri entre la població empadronada i l'escolaritzada, no es dóna.
la població empadronada en cada zona hauria d'estar escolaritzada en els centres de la pròpia zona, no es dóna en la majoria de les zones de Sabadell.
hi ha un desequilibri evident de l'oferta privada. Es troba concentrada en zones exclusives.
i en darrer terme, hi ha uns desequilibris significatius entre les diferents zones en relació a l'escolarització en la pública. Es reprodueix a primària el model general que en les zones de menys renda és on es dona el menor índex d'escolarització en la pública.
Com línies estratègiques per resoldre aquestes distorsions s’apunten:
la necessitat de mantenir un observatori permanent sobre els fluxos territorials que es donen mitjançant estudis quantitatius i qualitatitus que ens signifiquin els motius d’aquests desequilibris.
elaborar un pla d’actuació, una vegada conegudes les causes, per reequilibrar la situació d’escolarització mitjançant actuacions des de les administracions que amb polítiques globals de discriminació positiva incideixin sobre les zones on el desequilibri es major.
Controlar que l’administració educativa faci complir, com s’ha assenyalat en un apartat anterior, la funció subsidiària de la privada envers la pública tal i com queda reflectida en la normativa.
b 3) L’ETAPASECUNDÀRIA.
DISTRIBUCIÓ DE L'OFERTA DE PLACES A LA SECUNDÀRIA PER ZONES.
Dades elaborades a partir de la preinscripció del curs 98/99. Dades Delegació territorial.
| ZONA | línies pública | línies privada | Total secun. | població empadronada | escolar. publica |
escolar. Privada |
TOTAL | (a) | (b) | (c) |
| 1.1 Centre | 7 | 21 | 3600 | 1056 | 871 | 2606 | 3477 | 329% | 25% | 82% |
| 1.2 St. Oleguer | 3 | 3 | 720 | 673 | 396 | 331 | 727 | 108% | 54% | 59% |
| 2.1.Creu Alta | - | 3 | 240 | 812 | - | 238 | 238 | 29% | 0% | 0% |
| 2.2 C.Puiggener | - | - | 0 | 269 | - | - | 0 | 0% | 0% | 0% |
| 3.1 Ca n'Oriac | 6 | - | 720 | 961 | 748 | - | 748 | 78% | 100% | 78% |
| 3.2 Nord S. Jul. | 6 | - | 720 | 753 | 745 | - | 745 | 99% | 100% | 99% |
| 4.1 Concordia | 5 | - | 600 | 726 | 751 | - | 751 | 103% | 100% | 103% |
| 4.2 Can Rull | 4 | - | 480 | 933 | 509 | 27 | 536 | 57% | 95% | 55% |
| 5.1 Gràcia | 3 | 2 | 600 | 260 | 513 | 219 | 732 | 282% | 70% | 197% |
| 5.2. Can Feu | 2 | 1 | 360 | 399 | 236 | 280 | 516 | 129% | 46% | 59% |
| 6. 1 Creu Barberà | - | 6 | 720 | 838 | 329 | 518 | 847 | 101% | 39% | 39% |
| 6.2 Sud | 3 | - | 360 | 448 | - | - | 0 | 0% | 0% | 0% |
| 7 La Serra | - | - | 0 | 389 | - | - | 0 | 0% | 0% | 0% |
| TOTALS | 39 | 36 | 9120 | 8517 | 5098 | 4219 | 9317 | 109% | 55% | 60% |
(a) % sobre la població empadronada
(b) % de l'escolarització a la pública en relació al total escolaritzat.
(c) % escolarització a la pública en relació a la població empadronada
CONCLUSIONS.
Vistos els resultats del quadre es pot concloure que:
Es pot assimilar a aquesta etapa educativa les mateixes conclusions de l'ensenyament primari exposats en l'apartat anterior.
El model de distribució posat en evidència a la primària es reprodueix a secundària i empitjora ja que hi ha tres zones que no tenen cap oferta i una més -Creu Alta - que no té cap centre públic.
La zona Centre l'oferta recull els dos terços d'alumnes no empadronats en la zona i l'oferta privada triplica l'oferta pública.
Pel que fa a les línies estratègiques cal assenyalar:
les mateixes que a l’etapa infantil i primària.
donar solució a la inexistència d’itineraris d’escolarització definits a l’ensenyament públic al llarg de totes les etapes educatives
b 4) ENSENYAMENTYS D’ADULTS.
Aquest tram dels ensenyaments a la ciutat acumula d’origen dues problemàtiques:
la manca de llocs per aquesta tipologia d’ensenyaments.
l’escassa definició de l’administració pel que fa a la transformació que s’està donant en els ensenyaments d’adults en el trànsit al nou model educatiu.
b 5) EDUCACIÓ ESPECIAL.-
La ciutat de Sabadell, en la línia que s’ha apuntat anteriorment en l’escolarització de les diferents etapes educatives, concentra el 81% del seu alumnat d’àrea d’influència i un 19% d’altres localitats de fora de l’àrea d’influència.
D’altra banda el creixement que s’observa és, malgrat el reduït nombre d’alumnes, d’un increment constant des de 1.995-96 (59 alumnes) a 1.998-99 (79 alumnes.
Com a línies estratègiques d’actuació en aquestes dos trams específics del sistema educatiu cal:
plantejar de l’administració educativa una definició clara de les funcions que han de caracteritzar en el futur immediat aquestes tipologies d’ensenyament.
realitzar un estudi profund que permeti dades per elaborar un mapa geogràficament equilibrat de les necessitats presents i futures que d’estes etapes es exigiran.
c) distribució pública i privada
c.1.) ENSENYAMENT INFANTIL I PRIMARI.
EVOLUCIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ DE L'ESCOLARITZACIÓ DE L'ENSENYAMENT INFANTIL I PRIMARI ENTRE PÚBLICA I PRIVADA A SABADELL
Dades Dades Comp. Escol. Respecte al Padrò. Ajunt. Sabadell 1998 pag. 5
| curs | Pública | Privada |
| 92-93 | 54,5% | 45,5% |
| 98-99 | 57,5% | 42,5% |
* Percentatge sobre el total de la població escolaritzada
Observant el conjunt de dades es constata que la tendència de la distribució dels ensenyaments infantils i primaris a Sabadell es troben dins dels nivells generals de la comarca i de Catalunya.
S'observa d'altra banda un lleuger increment a l'escolarització en l'ensenyament públic des del curs 1996-97, escolarització que s'havia mantingut estable des de1992.
PERCENTAGE D'ALUMNES MATRICULATS EN CENTRES PÚBLICS EN RELACIÓ AL PADRÓ de ed. Infantil i primària
Dades Comp. Escol. Respecte al Padrò. Ajunt. Sabadell 1998. pag. 33
| ANY NAIXEMENT | 1986 | 1987 | 1988 | 1989 | 1990 | 1991 | 1992 | 1993 | 1994 | Mitjana |
| PERCENTAGE | 61,7 | 58,6 | 62,4 | 61,8 | 63,9 | 64,8 | 65,3 | 63,2 | 65,2 | 63 |
CONCLUSIONS.
observem que entre ambdós percentatges d'escolarització (taula anterior i aquesta taula) hi ha una diferència de d'uns 7 a 9 punts, la qual cosa indica clarament que la superior escolarització que es dóna a la ciutat de Sabadell en relació amb la població empadronada és absorbida en la gran majoria per l'ensenyament privat.
d'altra banda el percentatge d'escolarització entre la població empadronada a Sabadell es manté amb un cert equilibri.
el fet d'absorbir Sabadell un alumnat procedent d'altres localitats distorsiona la visió de l'escolarització a la ciutat.
c.2.) ENSENYAMENT SECUNDARI.
Les dades comparatives de l'escolarització a la pública de l'ESO són les següents:
DADES SOBRE L'ESCOLARITZACIÓ A L'ENSENYAMENT PÚBLIC A L'ESO.
Dades Dpt d'Ensenyament. Delegació territorial. 1997-98.
| CURS | ÀMBIT | % |
| 1995-96 | CATALUNYA | 63,9 |
| 1996-97 | VALLÈS | 61,8 |
| 1996-97 | SABADELL % sobre població escolaritzada | 56,2 |
| 1996-97 | SABADELL % sobre població empadronada | 67,9 |
Observem que el percentatge d'escolarització a l'ensenyament públic a
Sabadell -descomptat l'efecte de l'escolarització d'alumnes procedents d'altres
localitat- és superior a la mitjana d'altres marcs territorials més amplis. DADES SOBRE L'EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESCOLARITZADA A LA PUBLICA A L'ESO A
SABADELL. Dades Dpte.d' Ensenyament. Preinscripció 1997/98-98/99
| CURS | s/població escolaritzada | s/població empadronada | Comentari |
| 1997-98 | 56,2% | 67,9 % | A 4r d'ESO aquest any una escolarització del 132% |
| 1998.99 | 53 % | 58,48 % | En relació al curs anterior hi ha un abandonament important d'alumnes que romanien amb edats superiors a les que corresponia |
Si comparem l'evolució de l'escolarització a la publica en relació a
la població total escolaritzada i en relació a la població empadronada observarem que
es produeix un descens que comença a ser significatiu. DADES SOBRE L'EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESCOLARITZADA A LA PUBLICA A LA
SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA A SABADELL. Dades Dpte.d' Ensenyament. Preinscripció 1997/98-98/99
| CURS | s/població escolaritzada | s/població empadronada | Comentari |
| 1997-98 | 68 % | 76,1 % | els 3/4 de la població empadronada a Sabadell es troba escolaritzada a la postobligatòria pública |
Observem que el tram que es troba en un descens de la secundària és el
tram de la l'ESO. De la mateixa manera es pot observar que aquests descens es comença a
notar en termes generals de l'Ensenyament secundari (obligatori i postobligatori) a nivell
de Sabadell des del curs 1996-97 com es pot comprovar en les dades del quadre següent. EVOLUCIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ DE L'ESCOLARITZACIÓ DE L'ENSENTAMENT SECUNDARI
ENTRE PÚBLICA I PRIVADA A SABADELL Dades Dades Comp. Escol. Respecte al Padrò. Ajunt. Sabadell 1998 pag. 5
| Curs | PUBLICA | PRIVADA |
| 92-93 | 69,5% | 30,5% |
| 93-94 | 69,5% | 30,5% |
| 94-95 | 69,5% | 30,1% |
| 95-96 | 69,4% | 30,6% |
| 96-97 | 65,1% | 34,9% |
| 97-98 | 61,3% | 38,7% |
CONCLUSIONS.
En definitiva, es pot constatar que és a partir de la implantació de l'ESO quan es comença a donar un descens progressiu i significatiu de l'escolarització en l'ensenyament públic i que ha comportat que l'ensenyament públic passés de 42 línies de primer d'ESO en 1996-97 a 38 - una disminució de prop del 10% de l’alumnat- , mentre que l'ensenyament privat passés de 33 a 37 línies en el mateix període - augmentant més del 10% de l’alumnat.
Una de les possibles causes a analitzar és la repercussió de la normativa de l’administració educativa sobre la matriculació en centres finançats amb fons públics que:
no garanteix els itineraris des dels 3 als 16 anys a la pública, cosa que sí fa la privada.
necessitat de preinscripció a la pública, cosa que no es fa a la privada concertada entre centres receptors.
una permeabilitat més afavoridora en el pas de la pública a la privada que al inrevés (està penalitzada).
la manca de control sobre les condicions exigides pels concerts educatius amb els centres d’ensenyament privat pel que fa nombre mínim de línies, instal·lacions, procés de matriculació i fons externes de financiació.
la manca de voluntad de l’administració educativa a l’hora de promocionar els centres públics i de prestigiar aquestos davant l’opinió pública a la vista dels seus estàndards objectius superiors al dels centres de la privada concertada (ràtios alumnes-professorat, instal·lacions, dotacions, etc...
altres motius conjunturals ( la suposada conflictivitat escolar, o els atribuïts prestigis dels centres,...)
Com a línies estratègies d’actuació es fa precís amb urgència:
exigir de l’administració educativa el rigorós compliment de la normativa pel que fa a les condicions dels convenis amb la privada concertada, processos de preinscripció i matriculació...
aprofundir en la línia de coordinació i vinculació pedagògica que entre els centres de primària i secundària públic es donen a la ciutat.
exigir de l’administració educativa un nou decret de preinscripció i matriculació que reculli la vinculació entre centres des del les etapes inferiors fins a la secundària obligatòria.
CONCLUSIONS GENERALS A L’APARTAT C) DISTRIBUCIÓ PÚBLICA PRIVADA.
Es manté un cert equilibri en l'etapa infantil i primària en relació al l'escolarització en la pública.
Es a partir de la implantació de l'ESO quan es comencen a produir canvis (estructurals o conjunturals) en la relació a l'escolarització entre pública i privada. Fenomen aquest que té un cert abast general a les grans localitats.
La dada més preocupant és el descens a secundària de l'escolarització a la pública -del 67,9 al 58,4 %- de la població empadronada en els dos darrers anys, tenint en compte a més a més els fluxos de matriculació que s'estan donant (veure següent apartat).
La complexitat i la situació d'incertesa que provoca l'actual procés de preinscripció i matriculació a la pública, acompanyat del nombre de centres de secundaria privats que només tenen una sola línia que no tenen justificació com a oferta per no adequar-se a la normativa.
Que el fenomen de la desubicació de l'alumnat del seu propi districte, ja observat a la primària, s'incrementa a la secundària dificultant la funció integradora en el procés educatiu que el territori on viu l'alumne.
Es manté el tradicional percentatge de la població escolaritzada a l'ensenyament postobligatòri, ja que l'oferta de la privada és baixa i no competitiva. Però aquest panorama pot canviar en el futur a causa dels Cicles formatius, limitats aquestos per un mapa restrictiu a l'ensenyament públic però totalment obert a l'ensenyament privat, i que podria fer una oferta més atractiva que la de l'ensenyament públic i captar d'aquesta manera alumnes de la pública cap a la privada.
Com a línies estratègiques d’actuació cal:
prendre consciència des de tots estaments de la comunitat educativa, començant des de les diverses administracions i des dels propis professionals de l’ensenyament, de la necessitat de destacar davant els ciutadans el valor igualitari, integrador, comprensiu, democràtic i de qualitat que únicament l’escola pública pot oferir als seus fill/es.
definir de forma clara en la planificació la funció subsidiària de l’ensenyament privat en relació a l’ensenyament públic.
aprofundir des de tots els àmbits del sistema (administració, professionals,...) en les línies de coordinació i intercanvi dins de les diverses etapes del sistema educatiu que donin una visió global d’un ensenyament públic caracteritzat per unes condicions materials, equipaments i recursos humans superiors als centres privats.
3. FLUXES DE MATRICULACIÓ.
Uns dels nous fenòmens que ha aparegut amb la implantació del Nou model educatiu a Sabadell ha estat el canvi important en els fluxos de matriculació de l'alumnat. Fluxos que estaven molt consolidats amb l'anterior sistema. La unificació de la tipologia dels centres de secundària ha provocant un canvi normatiu en el procés de matriculació que ha canviat de forma radical els fluxos existents. Els nous fluxos creats per la nova normativa estan provocant davant de l'usuari problemes degut a la:
seva complexitat de comprensió per al usuari de la pública.
inseguretat -únicament a la pública- en els itineraris acadèmics de primària a secundària, o de bressol a primària. Mentre a la privada existeix una total seguretat en l'itinerari acadèmic des del 3 fins a 16 anys.
d'aquesta situació de complexitat i la inseguretat de no poder tenir el centre desitjat fa molt permeable el fet d'afavorir el pas de la pública a la privada, mentre que és gairebé impermeable de la privada a la pública, fins i tot existeix una certa penalització a l'hora de poder triar centre públic dels alumnes procedents de la privada.
les irregularitats en la distribució dels centres en les zones i districtes -apuntats en els apartats anteriors- obliga a una desvinculació total de molts alumnes dels seus districtes o zones.
Tot aquest conjunt de distorsions està provocant els darrers anys un flux constant dels centres públics als centres privats per part d'usuaris tradicionals de l'ensenyament públic
EVOLUCIÓ DE LA MATRICULACIÓ EN EL CURSOS D'ACCÉS ALS DIFERENS TRAMS DEL SISTEMA EDUCATIU A L’ENSENYAMENT PÚBLIC.
Dades inspecció
| CURS | P-3 | 1r. ESO | 3r. ESO |
| 96-97 | 62,1% | 55,3% | 63,8% |
| 97-98 | 66,2% | 53,1% | 61,5% |
| 98-99 | 58,3% | 49,2% | 53,2% |
Podem observar com la matriculació en els cursos d'accés als diferents trams del sistema educatiu públic va disminuint de forma significativa i constants en tots els trams i en especial a 1r. d'ESO en el qual la caiguda cap a la privada és de més de 6 punts percentuals. Aquestes dades venen a reafirmar les dades del canvi de tendència assenyalat en l'apartat anterior i que les possibles causes van en la línia ja apuntada en el mateix apartat:
incertesa en el procés del pas de centre de primària a secundària a la pública, cosa que està garantida a la privada..
el procés de preinscripció que té un cert component dissuasori.
l'autorització de concerts a la privada en centres d'una sola línia que no reuneixen les condicions mínimes per impartir el currículum.
l’escàs control per part de l’administració educativa del compliment de les normes de preinscripció en l’ensenyament privat concertat.
Però aquesta caiguda d'alumnes cap a la privada és superior a la apuntada ja que al llarg de l'escolarització de l'ESO es produeix una permeabilització - afavorida per la normativa- de la pública a la privada com queda demostrat en les dues taules següents.
EVOLUCIÓ DE LA MATRICULACIÓ A LA PÚBLICA DELS ALUMNES ESCOLARITZATS ELS CURSOS 1.997-8 i 1998-99.
Dades inspecció. Preinscripció i matriculació 1997-98 / 98-99
| població nascuda | 1986 | 1985 | 1984 | 1983 |
| matriculació el curs 97-98 | 1191 | 1183 | 1264 | 1408 |
| matriculació al curs 98-99 | 1077 | 1161 | 1196 | 1341 |
| Diferència | -114 | -22* | -68 | -67 * |
| % de caiguda de matrícula | -9,5% | -1,8% | - 5,3% | -4,7% |
* Descomptats els repetidors
EVOLUCIÓ DE LA MATRICULACIÓ A LA PRIVADA DELS ALUMNES ESCOLARITZATS ELS CURSOS 1.997-98 i 1998-99.
Dades inspecció. Dades inspecció. Preinscripció i matriculació 1997-98 / 98-99
| població nascuda | 1986 | 1985 | 1984 | 1983 |
| matriculació el curs 97-98 | 1090 | 112 | 1176 | 862 |
| matriculació al curs 98-99 | 1128 | 1148 | 1052 | 922 |
| Diferència | + 38 | +36 | -124* | +60* |
| % de caiguda de matrícula | +3,4 | +3,2 | -10,5% * | +6,9% |
* Es desconeixen les dades dels alumnes repetidors a 2n ESO. Es comptabilitzen tots a 3r.
En últim lloc, un altre element a considerar és la disminució d'alumnes previstos des del moment de l'assignació de centres en la preinscripció fins al moment de la matriculació en els centres ja que, en la majoria dels casos, aquesta variació es pot suposar que es deguda a que el centre assignat no satisfà les expectatives dels pares dels alumnes i opten per l'opció a la privada on existeix una llibertat d’elecció de centre. Per exemplificar aquest aspecte cal observar la següent taula.
DADES SOBRE LA CAIGUDA D'ALUMNES DES DE LA PREINSCRIPCIÓ A LA MATRICULACIÓ A LA PÚBLICA.
| P-3 | 1r ESO | 3r ESO | |
| PREINSCRITS | 1091 | 1100 | 1201 |
| MATRICULATS | 1073 | 1077 | 1196 |
| caiguda d'alumnes | -18 | -23 | -5 |
| % de caiguda | - 1,8 | - 2% | - 0,1 |
CONCLUSIONS.
existeix una pèrdua permanent i progressiva del pes de l'ensenyament públic en el conjunt del sistema educatiu a la ciutat.
les possibles causes d'aquest fenomen, causes que poden ser conjunturals, però que, de continuar així, es convertiran en estructurals i que provocarà que l'ensenyament públic sigui un ensenyament subsidiari de la privada.
les condicions socials i polítiques no estan afavorint aquest moment de transició complex en el que sectors de l’administració autonòmica posa en qüestió la rendibilitat econòmica del model públic d'ensenyament, model comprensiu i progressista. Aquesta circumstància no es casual, sinó que interessos polítics, econòmics i socials, dominants en l'actual societat, estant provocant directa o indirectament aquesta transformació.
paradoxalment en aquest moment la qualitat de l'oferta pública és molt superior - en dades objectives: ràtios, instal.lacions, equipaments, àmbits d'actuació pedagògica, etc... - a la de l'oferta privada.
la passivitat intencionada de l'Administració educativa a l'hora de potenciar el seu producte -l'escola pública- està provocant aquesta pèrdua de pes de l'ensenyament públic.
Com a línies estratègiques d’actuació cal:
potenciar la imatge de l'ensenyament públic pels seus valors intrínsecs, mitjançant accions col.lectives i des de diversos àmbits per crear nuclis d'intercanvi que permetin recuperar el paper de l'ensenyament públic a la ciutat i a la vegada resoldre en un termini curt les deficiències en la distribució del territori apuntades en l'actual anàlisi.
realitzar canvis urgents en la normativa de preinscripció i matriculació per adequar a la realitat les múltiples distorsions que s’estan produint en l’aplicació de la vigent normativa i que afecta negativament a l’ensenyament públic.
exigir de l’administració educativa el control i supervisió de la normativa de preinscripció i matriculació mitjançant el funcionament eficaç d’una única Comissió d’escolarització que possibiliti una major intervenció de l’administració local per evitar les situacions de frau e incompliment normatiu actual.
4. APUNTS DE LÍNIES POSSIBLES D'INTERVENCIÓ.
Resulta evident que davant del panorama del mapa escolar a la nostra ciutat calen actuacions per tal de reequilibrar-lo tant a nivell de distribució territorial, com de distribució de l'oferta perquè jugui un paper el en PEC. Aquest reequilibri passa per una definició clara a favor de mantenir l'escolarització de qualitat, escolarització que passa per l’escola pública.
Aquest reequilibri ha de partir de les iniciatives concretes que puguin existir des dels diversos àmbits a les quals l'administració local haurà de donar el seu suport institucional i allà on no hi hagin aquestes iniciatives l'administració local haurà de crear condicions i/o àmbits on es puguin desenvolupar aquestes iniciatives.
Igualment és evident que les competències formals de l'administració local no són la que es desitjarien, però renunciar a intervenir amb competències funcionals en els diferents àmbits de la vida ciutadana al voltant de la problemàtica derivada del mapa escolar seria renunciar a un enorme potencial d'intervenció i modificació de les actuals circumstàncies. Això no ha d'implicar renunciar a demanar més competències a l'administració autonòmica.
D'altra banda els àmbits d'intervenció de l'administració local han d'estar el més apropats al territori, però a la vegada han de ser funcionals. Per aquest motiu es poden donar intervencions a nivell general, de zona o de districte, tot i que si ambdós àmbits no són funcionals o operatius, s'haurà de pensar en nous àmbits intermitjos.
En darrer terme hi ha aspectes bàsics: informació, observatoris d'opinió i de seguiment de la demanda educativa dels ciutadans, coordinació de recursos... que requereixen una intervenció directa de l'administració local i que pressuposa una voluntat política d'intervenció per modificar l'actual panorama..
En definitiva es poden marcar suggeriments en les següents línies d'actuació.
Necessitat de globalitzar, donar coherència i coordinar accions serveis propis i externs al voltant dels centres educatius: (xarxa educativa, xarxa sanitària, xarxa de serveis personals, altres...)
Incidir de forma directa, concreta i potent sobre els possibles fenòmens de marginació que l'anterior estudi presenta en determinades zones, utilitzant, implicant i fomentant la participació de la societat civil i dels seus sistemes organitzatius.
Desenvolupar, potenciar, donar suport tècnic a les coordinacions territorials (zona o districte o ciutat) i a les d'etapa (bressol-primària-secundària).
El mapa escolar és un marc de planificació que precisa d’avaluació en la seva aplicació i que té una vigència. Transcorreguda aquesta cal aproximar els objectius del mapa a la nova realitat escolar de la localitat.
Cal que d’una forma permanent es realitzin estudis sobre l’escolarització a la nostra localitat. Estudis que haurien de ser molt més profunds tant pel que fa a la seva vessant quantitativa, com a la incorporació d’estudis qualitatius, possiblement més importants que els anteriors. Es a dir, caldria que existís un observatori permanent, no sobre el mapa escolar, sinó sobre el mapa de l’escolarització, per tal d’intervenir de forma més directa i puntual sobre els fenòmens i problemes que poden anar apareixent en aquests àmbits i els altres que poden anar incorporant-se.
