Grup de treball: Transició escola i treball

Document Final

Índex:

1. Consideracions generals
2. Aproximació diagnòstica
3. Propostes finals
4. Memòria descriptiva del grup de treball

1. Consideracions generals:

Una de les funcions que històricament ha exercit l'escola és la de donar a l'alumnat els elements culturals bàsics necessaris per a la seva posterior inserció en la societat de la qual forma part. És clar, que aquests elements culturals bàsics han anat variant en funció dels canvis socials que es van produir al llarg dels segles. Però sobretot, és a partir de l'aparició de la societat industrial, de la necessitat de comptar cada vegada més amb una mà d'obra més preparada i de la permanent revisió de quins són els coneixements mínims que ha de transmetre l'escola, que el debat polític s'ha centrat sobre quin és el paper del sistema educatiu en el desenvolupament econòmic i social.

I davant d'aquest fet les posicions sobre quin era el paper de l'escola no han estat ni molt menys homogènies: des de concepcions purament instrumentals de l'ensenyament com a productor directe de professionals preparats per a una integració immediata en el sistema productiu, fins a actituds defensores d'un pretès purisme acadèmic deslligat de l'entorn productiu més proper, podríem trobar un ampli ventall de concepcions diferents. Concepcions que han marcat decisivament les lleis educatives de tots els països de l'entorn, inclòs el nostre.

Si a això, hi afegim que en les societats democràtiques també s'ha donat a l'escola la responsabilitat de la formació de ciutadans, amb tot el que això suposa de formació en valors i en actituds, entendrem una mica més la complexitat de les demandes socials sobre l'àmbit educatiu i la necessitat d'arribar a concrecions més clares d'allò que és possible i desitjable. I més quan tothom estarà d'acord en la idea que tot alhora i amb la mateixa intensitat no és possible.

En el cas del nostre país, a més a més, afegiu-hi l'objectiu de recuperar els elements propis d'identitat nacional i la construcció d'una societat cohesionada i ben travada.

En aquests moments, en plena societat postindustrial o societat de la informació i del coneixement, en què el nostre entorn econòmic i social més immediat és ja la Unió Europea, mercès al procés globalitzador ja quasi hem de pensar a escala planetària que els reptes que han de plantejar-se des de l'escola són encara més punyents.

Des del punt de vista que aquí ens ocupa, com afrontar la conversió del coneixement i la informació en les eines productives fonamentals; com solucionar la necessitat d'integrar en la cultura bàsica de qualsevol persona les tecnologies de la comunicació i del tractament de la informació; com resoldre la necessitat de conjuminar el pensament a escala global amb l'actuació a escala local; com anar cap a una economia autosostenible, ecològicament responsable i solidària, etc., són reptes socials que obligaran a posar sobre la taula la relació entre educació formal i no formal, la formació contínua, el lligam permanent entre l'entorn productiu i el sistema educatiu.

Amb una remarca important, si la informació i el coneixement són els elements productius essencials, l'exclusió social vindrà determinada en primer lloc per les possibilitats d'accés o no a aquests elements i, per tant, qualsevol política que pretengui uns objectius mínims de cohesió social haurà de plantejar-se prioritàriament l'accés igualitari a aquests béns.

Ara ens podem tornar a qüestionar el paper de l'escola en aquest nou marc sense por de fer apriorismes. Sembla clar que el seu objectiu bàsic, i vist si es vol també des d'un pretès instrumentalisme de l'ensenyament per aconseguir la integració en el món laboral en les millors condicions possibles, ha de quedar en una formació integral que permeti la construcció del propi coneixement de cadascú -entès com a conjunt de conceptes, procediments, hàbits i normes-, i no en una instrucció tancada i predeterminada per molt acurada que es vulgui. La velocitat del canvi en el nostre món productiu és de tal magnitud que fa quasi inútil la pretensió d'una formació massa específica i concreta, ja que corre el risc de quedar obsoleta abans que no ho pensàvem. Es tracta més d'ensenyar a aprendre que no pas d'aprendre unes coses determinades, tot i saber que no s'aprèn a aprendre en el buit sinó a partir d'uns coneixements determinats i d'unes capacitats intel·lectuals donades, i de formar bàsicament persones, amb tot el què això suposa d'incidència en la formació de valors, actituds i hàbits. Fer compatible això amb una preparació tecnicoprofessional que doni respostes també a les necessitats de l'entorn productiu més proper és una altra de les qüestions que s'ha de resoldre.

No podem entrar aquí a fons en dos temes de gran envergadura en els propers anys: la relació canviant entre treball i temps lliure -i en relació amb això, els canvis en la jornada laboral i el temps de dedicació al treball, el treball des de casa, etc.- i, fins i tot, el mateix canvi en el concepte d'allò que entenem per treball i del lloc que ocuparà en la vida de les persones i si continuarà sent el factor principal d'integració social. Són temes que excedeixen les pretensions d'aquestes ratlles introductòries, però que almenys s'han de citar per tal de no caure en l'error de tornar a pensar sense un mínim de previsió allò que ens espera aviat,  tot constatant que avui encara l'accés al món laboral és l'element central d'integració social i que, per tant, no es pot parlar d'educació sense tenir en compte les necessitats del món empresarial i la seva realitat canviant.

Pensar que l'escola no és ni serà ni l'únic ni potser el principal àmbit d'ensenyament-aprenentatge i que a més a més aquest àmbit s'estendrà al llarg de tota la vida de les persones també ens ajudarà a situar correctament el paper de l'Escola en la transició cap al món del treball i a entendre la necessitat de la seva reversibilitat.

Segurament aquest esbós no es gaire profund en molts aspectes, però ens semblava essencial per situar, com a mínim, el marc en què s'han d'establir les relacions entre l'escola i el món productiu.

Transició escola-treball:

Durant molt de temps hem estat acostumats a pensar en l'escola com un àmbit previ al pas al món del treball i, en certa manera, com una preparació per a l'accés al món productiu. No sempre ha estat així, o bé perquè l'escola no arribava més que a uns determinats sectors de la població, o bé perquè l'etapa escolar s'havia d'escurçar inevitablement per poder ajudar econòmicament la família o, fins i tot, perquè s'havien de conjuminar els dos móns. L'extensió de l'ensenyament obligatori va fer inevitable i cada vegada més llarg aquest trànsit entre l'entorn familiar i el món laboral i, per tant, el parèntesi escolar cada vegada va ser més important per a tothom en consonància amb les necessitats formatives més grans que exigia el continu canvi tecnològic i productiu.

També semblava que l'escola no havia de perquè preparar directament per a la inserció en el món laboral i que si ho feia era més aviat de manera indirecta i si es vol, a contracor. Escola i empresa s'ignoraven mútuament. Els intents de lligar escola i empresa han estat pocs i mal enfocats. La formació professional reglada era l'ànec lleig de l'antic sistema educatiu (Llei de 1970), fins al punt que el primer grau va ser destinat fonamentalment als alumnes que fracassaven en l'ensenyament bàsic, i la formació professional de tercer grau mai es va desenvolupar. Només el segon grau donà uns certs resultats. En general, es pot dir que aquella formació professional estava deslligada del seu entorn econòmic immediat, tant en l'oferta com en la capacitat de donar respostes als canvis cada vegada més ràpids que aquest vivia. Socialment els estudis de formació professional reglada eren percebuts com uns estudis de segon ordre o de menys importància i valor social que els corresponents al batxillerat i la universitat.

L'actual sistema educatiu (LOGSE 1990) planteja tot un seguit de canvis que tindran una incidència clara en el tema que ens ocupa:

1. L'extensió de l'ensenyament obligatori fins als 16 anys iguala la fi de l'escolaritat obligatòria amb l'edat mínima d'accés al mercat laboral.

2. Té entre els seus objectius l'assoliment d'una formació professional de base que hauria de permetre una millor inserció laboral de l'alumnat que acaba la seva etapa obligatòria.

3. Introdueix entre les matèries fonamentals d'estudi de tots els ciutadans l'accés a la cultura tecnològica que caracteritza el nostre entorn social.

4. Es marca l'objectiu d'acabar amb la dicotomia existent, tant a nivell de condicions d'accés com de valoració social, entre els estudis de batxillerat i de formació professional.

5. Estableix un itinerari específic per a l'accés al mercat laboral d'aquell alumnat que no supera el currículum dels estudis obligatoris: els anomenats Programes de Garantia Social.

6. Marca clarament les funcions de la formació professional de base, l'específica, l'ocupacional i la contínua i, sobretot, les seves interrelacions.

7. La formació professional específica, cicles formatius de grau mitjà i superior, es concebeix de forma flexible, dinàmica i integrada en l'entorn social. A més a més, s'hi introdueix en el currículum obligatori una part important de pràctiques a l'empresa. Fins i tot, en el Batxillerat es preveu la possibilitat d'un crèdit d'estada a l'empresa.

8. Es considera la pertinència de la presència en els consells escolars dels instituts amb una oferta formativa important en el camp professional de representants del món empresarial i sindical.

9. L'orientació professional, i no tan sols l'acadèmica, està inclosa en la programació dels Instituts.

10. Dota d'un cert grau d'autonomia curricular els centres, la qual cosa en la Formació Professional específica es concreta en un nombre variable d'hores a lliure disposició del centre, que han de permetre una més gran adaptació a les demandes de l'entorn concret.

11. Dóna la possibilitat de recórrer a professionals externs al sistema educatiu per poder ofertar un ensenyament plenament adaptat a les necessitats del sistema econòmic.

12. La Formació Professional específica té una triple vessant professionalitzadora: facilitar la incorporació dels joves a la vida activa, contribuir a la formació contínua dels ciutadans i atendre les demandes de qualificació del sistema productiu.

Tots aquests canvis es formalitzen en un marc educatiu que podem concretar en l'esquema següent:

ESQUEMA DEL SISTEMA EDUCATIU LOGSE (1990)

Treure'n profit de les seves virtualitats és la tasca d'aquest canvi de segle, ja que encara estem en ple procés d'implantació de l'esmentat sistema educatiu, la qual cosa no exclou remarcar-ne les mancances i completar-ne les llacunes. No sembla que sigui ara el moment de plantejar-ne la substitució, atès que ni tan sols està del tot implementat.

Tal com s'observa, la transició cap al món laboral es produirà en tres moments concrets:

1. Quan s'esgota l'ensenyament obligatori, final de l'Ensenyament Secundari Obligatori, amb una doble via segons s'hagi superat o no.
2. En finalitzar els dos cursos de Batxillerat, on s'ha de remarcar la introducció d'una modalitat tecnològica abans inexistent.
3. En acabar els estudis universitaris.

No hem d'oblidar de totes maneres l'alumnat que per diverses raons interromp algun d'aquests trajectes: reforçament de la tasca professionalitzadora a l'ESO per a l'alumnat amb dificultats molt determinades; retorn al sistema de l'alumnat que ha fracassat al Batxillerat i a la universitat; immigrants recents, etc.

No cal menystenir tampoc l'accés de persones al marge del sistema educatiu, sigui perquè estan integrades al món laboral (i aquí hauríem de parlar del caràcter de formació contínua i reciclatge professional que també pot tenir la Formació Professional específica), sigui perquè procedeixen de l'atur i del fracàs escolar de l'antic sistema educatiu. La formació ocupacional i l'ensenyament d'adults són altres àmbits en els quals cal pensar també en relació a aquest punt.

El trànsit entre el sistema educatiu i el món laboral en tots aquests moments és possible teòricament de forma directa; res no impedeix legalment posar-se a treballar quan es deixen els estudis. Però la complexitat cada vegada més gran del món del treball i de les seves exigències formatives ho fan quasi  totalment inviable o almenys molt dificultós. Per això, en tots els casos, menys potser en l'universitari, està prevista una transició regulada que asseguri a tothom una formació directament orientada a la professionalització que en garanteixi l'èxit i la seva continuïtat posterior.

El primer cas és el d'aquells alumnes que no assoleixin els mínims assenyalats per l'ESO i que, per tant, no obtinguin el Graduat en Ensenyament Secundari Obligatori (d'un 25 a un 30%, en dades actuals provisionals). Per a aquestes persones, la sortida són els mal anomenats Programes de Garantia Social, que són un conjunt de programes professionalitzadors de caire divers que pretenen una mínima formació directament útil per a la integració laboral, tot i que mitjançant unes proves específiques d'accés també podran passar a la Formació Professional específica de grau mitjà. L'estructura bàsica és la següent:

CONTINGUTS DELS PROGRAMES

Dintre d'aquests programes s'ofereixen tot un seguit de perfils professionals relacionats amb diverses famílies professionals que són els que han de possibilitar la inserció laboral de les persones que hi accedeixin. Es pot observar que aquests Programes no estan exclusivament planificats com a elements del sistema educatiu i que a més a més depenen de diferents departaments de l'Administració.

L'Educació d'Adults, com a possibilitat de reintegrar al sistema aquelles persones que per diversos motius el varen abandonar, és un altre dels pilars a tenir en compte, sobretot per allò que fa referència a l'obtenció del Graduat d'Ensenyament Secundari i per a la preparació per a les proves d'accés als cicles formatius de grau mitjà i superior.

Per a l'alumnat que superi l'ESO s'obren dues alternatives: el Batxillerat i els cicles formatius de grau mitjà de la Formació Professional específica. Sense oblidar el caràcter indirectament professionalitzador dels batxillerats, la càrrega de la professionalització recau principalment sobre els cicles formatius que ofereixen tot un ventall de possibilitats d'adquirir el perfil de tècnics en una oferta concretada en l'àmbit de 22 famílies professionals, amb unes titulacions que poden adquirir-se amb 1.300-2.000 h de formació, i que tenen com a trets principals:

1. Els processos i els procediments de treball desenvolupats estan ja formalitzats i responen a variables bàsicament de tipus tècnic.
2. Es treballa amb informació tècnica, prèviament definida, de tipus gràfic o manuals de procediment.
3. El tipus de decisions que es poden prendre estan limitades als mitjans, instruments i ritmes de treball.
4. L'àmbit de relacions està centrat en les relacions grupals de tipus intern amb una exigència del control de les tasques pròpies.

El gran tema és com trencar una concepció social que fins ara ha situat els estudis tècnics en un pla secundari respecte a altres tipus d'estudis, i com evitar que sigui únicament la sortida per a aquella part de l'alumnat que ha superat justet l'ESO. La possibilitat d'accedir des dels cicles de grau mitjà als de grau superior és una de les qüestions encara obertes i que s'ha de repensar.

En acabar els dos cursos de Batxillerat torna a plantejar-se la possibilitat d'una inserció directa al món laboral o l'accés als cicles formatius de grau superior de la Formació Professional específica, que es caracteritzen perquè:

1. Els processos i els procediments de treball no estan formalitzats i responen a variables de tipus tecnicocientífic i organitzatiu.
2. Es treballa amb informació tècnica, organitzativa i econòmica presentada d'una manera general amb dades definides parcialment.
3. Les decisions que es poden prendre afecten els procediments i els recursos.
4. En l'àmbit de les relacions s'exigeix la supervisió d'objectius.
5. El tipus de relacions organitzatives estan basades en la unitat de treball i en les relacions externes d'aquesta unitat de treball.

>Aquests cicles de grau superior haurien de fornir de tècnics especialistes el nostre entorn empresarial, que tan mancat n'esta i permetre també l'accés als estudis tècnics universitaris. La definició de competències i la seva diferenciació amb els estudis universitaris tècnics és un dels ítems encara no aclarit completament.

Fer obligatòriament tant en els cicles de grau mitjà com en els superiors, una part del currículum a les empreses exigeix també a considerar la necessitat d'obtenir una col·laboració estreta dels empresaris.

La Formació Professional específica de grau mitjà o superior s'adreça a l'assoliment dels objectius relacionats amb la qualificació professional, mitjançant l'organització modular dels ensenyaments.

La caracterització dels cicles de grau mitjà i superior és la següent:

CARACTERÍSTIQUES DELS CICLES FORMATIUS:

1. Són intensius, per tal que l'alumnat que els cursi pugui començar a treballar tan aviat com els acabi.
2. Són diversificats; permeten accedir a diferents llocs de treball dins d'una mateixa feina. Tot cicle formatiu dóna unes competències professionals, és a dir, els tipus de feines que es poden fer en els diferents llocs de treball.
3. Tenen una durada d'entre 1.300 i 2.000 hores (1 o 2 cursos), amb 300 hores com a mínim de pràctiques a les empreses.
4. L'alumnat que supera els cicles formatius de grau mitjà rep el títol de tècnic/a, que li permet inserir-se en el sistema productiu com a treballadors/es qualificats/des que coneixen i usen adequadament els instruments i les tècniques relatius a una professió determinada, executen de manera autònoma les funcions que se'ls encomanen i en verifiquen els resultats.
5. L'alumnat que supera els cicles formatius de grau superior rep la titulació de tècnic/a superior. Quan s'insereix al món laboral és capaç de planificar la realització del seu propi treball, programar, coordinar i responsabilitzar-se del treball d'altres i tenir present els recursos necessaris, els mètodes emprats i les valoracions econòmiques que corresponguin.
6. La seva organització modular permet emprar-los per completar la formació, el reciclatge professional i l'especialització.
7. La seva organització curricular és la que següent:

CICLES FORMATIUS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
MÒDUL PROFESSIONAL: unitat de formació professional específica associada a una o a diverses unitats de competència
Àrea Tecnològica	Àrea de Formació Laboral	Àrea de Pràctiques Empresa
Camps de coneixement * Tecnològics i pràctics * Instrumentals ·Comunicació ·Científics ·Idiomàtics ·Altres * Organització del treball * Implicacions socials de la professió *Salut laboral *Altres	Camps de coneixement *Salut laboral *Organització del treball *Dret laboral *Transició al treball *Economia bàsica *Altres	Camps de coneixement *Transició al treball *Tecnològics i pràctics *Instrumentals *Altres

La inserció laboral de l'alumnat procedent dels estudis universitaris és tot un altre tema, que tot i tenir incidència en el nostre, excedeix els límits d'aquest informe. Només volem esmentar tots els esforços que es fan a la universitat respecte a borses de treball, realització de pràctiques i qualificació professional.

També hem de fer referència a allò que s'anomenen els sistemes informals de formació, de fet, tota la vida social està imbuïda en un sistema desorganitzat i inconscient d'aprenentatge. Transferim solucions i donem opinions per als problemes quotidians; rebem informació de la publicitat, la premsa, el cinema, la televisió, etc., i ens intercanviem valoracions morals per modificar la nostra conducta. De tots els sistemes informals hauríem de destacar aquí l'experiència laboral, ja que ha estat l'escola on s'han format en el nostre país moltes generacions de treballadors.

No cal amb tot oblidar la necessària flexibilitat i adaptació a un entorn econòmic canviant i globalitzat que obliguen a no deixar mai de banda que la Formació Professional del proper segle ha de partir sempre d'una bona formació cultural de base, que és l'única que pot garantir la imprescindible formació contínua a què tots estem abocats indefugiblement. Tan sols una bona base cultural i una bona capacitat d'autoconstrucció dels coneixements pot permetre que qualsevol persona sigui capaç d'obtenir diferents qualificacions professionals al llarg de la seva trajectòria professional i més quan el grau d'obsolescència de qualsevol qualificació professional és cada vegada més gran en un entorn econòmic, tecnològic i social més globalitzat.

Qualsevol anàlisi del tema de la transició escola-treball ha de partir de la idea que aquesta transició s'ha de plantejar com un continuum sempre obert i reversible, i, per tant d'allò que parlem és de formació permanent.

2.- Aproximació diagnostica

2.1. Elements descriptius de la situació actual a Sabadell

Sabadell, en l'aspecte del qual ens ocupem aquí, disposa d'una àmplia oferta formativa tant en els diversos subsistemes del sistema educatiu formal com en allò que fa referència a un entorn social i empresarial molt ric i diversificat. Això queda perfectament clar si fem una relació de centres dedicats a la formació professional reglada, ocupacional, d'ensenyament d'adults, d'ensenyaments de règim especial (centres per a discapacitats, d'arts plàstiques i disseny, música, Escola Oficial d'Idiomes, etc.), acadèmies d'idiomes, informàtica, centres de formació empresarials i sindicals, etc.

Si fem referència exclusivament als diversos subsistemes de la formació professional, tot tenint en compte que s'hauria d'intentar emmarcar la resta amb aquests, ens podria anar bé fer un esquema de la seva situació actual. Amb això aconseguiríem, com a mínim, tenir un marc de referència que no ens faci perdre'ns en el bosc intricat d'agents educatius que té la ciutat. Tot atenent als nivells de qualificació professional marcats per la Unió Europea (i que figuren a la primera columna) els diferents subsistemes de la Formació Professional s'estructuren de la manera següent:

CEDEFOP

Nivell 5
Competències que requereixen l'aplicació de tècniques complexes, inclòs disseny, planificació, execució i valoració del treball.

Nivell 4
Activitats complexes tècniques o professionals que inclouen graus de responsabilitat individual i autonomia.

Nivell 3
Activitats complexes i no rutinàries que inclouen a més de les responsabilitats personals un control i guiatge d'altres treballadors.

Nivell 2
Activitats no rutinàries i que requereixen certa responsabilitat i autonomia en el treball, col·laborant amb d'altres treballadors.

Nivell 1
Activitats amb components de rutina previsibles.

F.P.REGLADA

Nivell 5
Llicenciats, doctors, enginyers superiors i arquitectes.

Nivell 4
Diplomats i enginyers tècnics.

Nivell 3
Tècnic de grau superior.

Nivell 2
Tècnic de grau mijà.
Graduat d'Educació Secundària Obligatòria.

F.P.OCUPACIONAL

L'Institut Nacional de les Qualificacions haurà d'establir els ponts entre els diversos mòduls de la Formació ocupacional, la reglada i la contínua.

Certificats de Professionalitat:
Acreditació de les competències professionals adquirides mitjançant accions de formació professional ocupacional, programes d'escoles taller i cases d'oficis, contractes d'aprenentatge, accions de formació contínua o experiència professional. Poden ser equivalents als nivells 2 i 3 de la formació professional reglada.

FORCEM FP CONTÍNUA

Plans d'empresa
Plans agrupats
Plans intersectorials

Aquests plans es fan atenent les demandes formatives de les empreses, les demandes d'empreses associades i les ofertes formatives que fan els agents socials per als treballadors que no tenen cobertura per la negociació col·lectiva o per a donar formació transversal o comuna a moltes professions.

Aquesta formació no té, en molts casos, una estructura modular per la qual cosa no es pot posar en correspondència amb els altres subsistemes formatius.

2.2. Punts forts

El grup de treball considera que Sabadell presenta fortes potencialitats i oportunitats en el camp de la relació escola-treball en els ítems següents:

• La presència d'un entorn laboral i empresarial molt ampli, diversificat i amb una forta tradició formativa i innovadora i capaç d'afrontart el canvi.
• L'existència d'una àmplia oferta formativa, tant en els diversos subsistemes de la formació professional com en la formació d'adults, ensenyaments de règim especial, etc., que han quedat reflectits en el punt anterior.
• Oferta formativa no formal: mitjans de comunicació propis, xarxa local d'Internet, acadèmies, associacions, etc.
• L'activitat i la presència de l'Ajuntament, mitjançant diversos organismes i institucions: Desenvolupament Local (suport a les PIME i gent emprenedora, Suport a la Recerca d'Ocupació, Centre Ocupacional del Vapor Llonch), els programes d'Orientació Escolar i Professional, d'Escolarització i absentisme escolar, el Servei d'Informació Juvenil...
• El teixit associatiu gremial i empresarial, amb cada vegada més presència formativa.
• Els sindicats de treballadors, amb programes de formació propis.

2.3. Punts febles

Les mancances principals que ha observat el grup de treball són:

• La descoordinació i la incomunicació existent entre el món del treball i el sistema educatiu reglat i les ofertes formatives i els agents formadors.
• La precarietat del sistema d'orientació professional, mancat de coordinació i efectivitat, i que faci arribar la seva acció a tots els ciutadans i que no es limiti a informar sinó que acompanyi i segueixi l'usuari fins al final del procés.
• La dispersió de les borses de treball i la dificultat d'accés.
• La no-existència d'un sistema d'acompanyament o seguiment de l'alumnat que surt del sistema educatiu reglat.
• La insuficiència de polítiques compensadores dirigides als col·lectius més desafavorits o amb més problemes per accedir a la formació i a la integració laboral: alumnat que no obté el graduat d'ESO, discapacitats, immigrants, majors de 45 anys, minories culturals, etc.
• L'escassetat de polítiques dirigides a procurar la igualtat d'accés a la formació i al mercat laboral de forma igualitària i no sexista.
• Insuficiència d'iniciatives afavoridores de les iniciatives juvenils per a la creació d'autoocupació.
• El desconeixement de les necessitats mútues entre empreses i escoles.
• La manca de relacions entre la formació contínua i la reglada i d'un sistema clar de reciclatge professional.

2.4. Estudis a fer

S'haurien de fer necessàriament els estudis següents:

• Característiques principals del mercat laboral de Sabadell i prospectives periòdiques de canvi.
• Estudi dels itineraris d'inserció laboral de les persones formades a l'ESO, FP reglada i ocupacional i ensenyaments de règim especial.
• Estudi de l'autoocupació: sectors principals, incidència i perspectives a la ciutat.
• Anàlisi de totes les iniciatives d'inserció laboral.

3. Propostes finals

3.1.- Propostes d'actuació

3.1.1. Línies estratègiques. Les principals línies estratègiques de la ciutat de Sabadell en aquest camp haurien de ser:

• Establir onts efectius entre el món laboral i el sistema educatiu.

• Aprofundir en les relacions amb el sistema educatiu i empresarial de la Unió Europea, per tal d'obrir el mercat laboral a tot el seu àmbit.

• Potenciar les iniciatives innovadores que permetin anar avançant i que facin d'impulsores del canvi.

• Analitzar constantment el mercat laboral i fer prospectiva fonamentada de les seves línies de canvi.

• Potenciar l'ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació com a millor sistema per fer arribar la informació a tothom i permetre la participació i la interrelació de tota la xarxa formativa i empresarial.

• Facilitar la igualtat d'oportunitats en l'ús i l'accés de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

• Buscar formes incentivadores de la formació professional, tant a nivell de prestigi social com també com a eina d'inserció laboral, tot potenciant les accions i les actuacions que facilitin aconseguir aquest objectiu.

• Afavorir les iniciatives formadores orientades a la introducció de les noves tecnologies.

• Fer arribar a la societat la idea de la formació permanent com a element essencial de la societat del futur.

• Augmentar el paper de l'Administració local en el sistema educatiu per tal que aquesta, com a administració més propera al ciutadà/ana, pugui donar respostes a les necessitats formatives de la ciutat.

• Potenciar la inserció laboral dels col·lectius amb especials dificultats.

3.1.2. Objectius per al proper quadrienni. Els objectius de la ciutat de Sabadell per al proper quadrienni es podrien concretar en els següents:

• Avançar en les interrelacions entre el món empresarial i el món educatiu mitjançant:

• La introducció del coneixement del món de l'empresa i de les diverses professions i ocupacions des del mateix ensenyament obligatori.

• La potenciació de les pràctiques a l'empresa, tot procurant-ne la seva coordinació, efectivitat i l'assumpció de la tasca formativa com a línia fonamental de tot el teixit empresarial.

• Fer efectiva la presència de representants del món empresarial i sindical en els instituts de Formació Professional, tot canalitzant la seva participació en la definició de l'oferta formativa.

• Flexibilitzar el currículum dels cicles formatius de Formació Professional per facilitar-ne l'ús com a part de l'oferta formativa contínua i de reciclatge professional.

• Avançar cap a la configuració dels instituts de Formació Professional com a centres integrats que ofereixin formació de tots els subsistemes de l'FP, tot aprofitant les sinergies que així es crearien.

• Facilitar la incorporació d'experts del sistema productiu com a formadors dels centres reglats d'FP i el reciclatge professional a les empreses del professorat d'aquests centres.

• Coordinar l'oferta formativa de la ciutat assegurant-ne la difusió universal i assegurant-ne la interrelació entre les diverses ofertes mitjançant les convalidacions, l'establiment d'itineraris i la flexibilitat organitzativa. S'ha de plantejar també l'ampliació de l'oferta formativa en aquells sectors en què hi ha mancances.

• Organitzar un sistema d'orientació professional i d'inserció laboral que no discrimini, coordinat i que arribi a tots els ciutadans i que faci el seguiment de tot el procés.

• Configurar els centres educatius com a autèntiques comunitats d'aprenentatge, obertes al seu entorn laboral, social i cultural.

• Aprofundir en la formació cultural de base de tots els ciutadans i ciutadanes i la formació en valors, actituds i hàbits.

• Afavorir la participació ciutadana, tenint en compte les associacions, institucions, etc., en la definició dels objectius i les característiques de les accions formatives i en la seva millora.

• Incentivar, donar qualitat i prestigi a la formació professional.

3.1.3. Accions a desenvolupar. Haurien de ser les següents:

• Creació d'un observatori local i/o comarcal de prospectiva del mercat de treball que, amb la participació dels agents empresarials, sindicals i formadors, permeti anar fent una anàlisi constant de la seva situació, possible evolució i suggerir les accions formatives necessàries.

• Establir un organisme de coordinació de tota l'oferta formativa que n'asseguri la pertinença, difusió i accessibilitat. L'ús d'una xarxa local d'Internet en podria facilitar l'operativitat i la connexió entre tots els agents formadors.

• Creació d'un organisme encarregat de la coordinació de les pràctiques a les empreses, de l'orientació laboral i professional i de la inserció laboral. En aquest últim aspecte hauria de fer especial incidència en el seguiment d'aquells col·lectius amb més risc i dissenyar polítiques compensatòries que assegurin la igualtat d'oportunitats educatives i laborals.

• Potenciar els departaments d'orientació dels instituts de Secundària amb oferta de Formació Professional, creant la figura de l'agent d'inserció laboral.

• Coordinar les ofertes de treball i assegurar-ne l'accessibilitat. La connexió informàtica entre totes elles pot ser un bon pas endavant.

• Desenvolupar polítiques comunicatives que assegurin la difusió de tota l'oferta formativa i la valoració social positiva de la Formació Professional.

3.2.- Consideracions finals

Atès que en apartats anteriors ja s'han anat introduint aquelles consideracions que es creien més escaients només insistirem en tres idees fonamentals:

1. La transició escola-empresa ha de ser vista com un procés d'integració social fonamental que assegura la inserció social i el manteniment d'una societat cohesionada.

2. El procés de pas entre l'escola i l'empresa no s'ha de veure com un procés terminal o centrat en determinades etapes educatives, sinó com un curs sempre obert. Caldria parlar més de la formació permanent com un valor i una necessitat social. De fet, la vida de les persones serà cada vegada més un continu anar i venir, o compartir, de la formació i el treball, ja que el canvi tecnològic i social farà de la formació una necessitat, personal i social, permanent en la vida de les persones.

3. La formació professional s'ha de basar cada vegada més en una bona formació cultural de base, en la qual el coneixement del món de l'empresa i de les professions i ocupacions sigui cada vegada més present, i en una formació tècnica fonamentada en la flexibilitat o versatilitat, la productivitat i l'obertura a la innovació, i en la formació en aquells valors, actituds i hàbits essencials que assegurin l'obtenció de les habilitats socials imprescindibles per situar la formació cultural i tècnica com una part més d'una globalitat més important: la formació com a persones. Aquesta formació ajudarà també a augmentar l'eficàcia i la competitivitat de les empreses.

4.- Memòria descriptiva del grup de treball

La valoració que podem fer del desenvolupament de les sessions de treball d'aquest grup és francament positiva, atés que s'ha complert perfectament el calendari previst -tot afegint-hi una sessió extraordinària celebrada el dia 19 de gener d'enguany-, i la participació dels diversos membres ha estat molt notable i enriquidora del debat. A més a més, el grau de consens obtingut ha estat força notable; no hi ha hagut discrepàncies en el dictamen que acompanya aquestes ratlles.

La presència en el grup de representants del món empresarial, especialment del Centre Metal·lúrgic, ha ajudat a enriquir els punts de vista i a no centrar-nos excessivament en la visió des de l'especte educatiu. Ens hauria agradat comptar amb més representants d'aquest àmbit i també del sindical.

4.1.- Resum de les sessions:

* Resum de la primera sessió (13-10-98)

S'analitza el dictamen i es passa a un torn obert de paraules per centrar el tema i les principals idees. El resum de les intervencions es concretà en els punts següents:

• Veure la integració a la vida activa com un procés de tota la vida de les persones i valorar el món del treball com a centre de gravetat social.
• Insistir més en el paper dels àmbits educatius no reglats.
• Pensar en l'establiment de centres integrals de Formació Professional.
• Planificar el sistema d'orientació complet i accessible.
• Organisme de planificació i anàlisi a nivell local o comarcal (integrar iniciatives en marxa: Pacte per a l'Ocupació al Vallès). Observatori del mercat laboral. Analitzar el mercat de treball, la informació a les famílies i prejudicis socials a partir d'un model organitzatiu que defineixi clarament el paper dels diferents agents formatius, tot procurant la coordinació de l'oferta i les estratègies de comunicació adients.
• Difondre i conèixer els diversos oficis i feines.
• Fer més incidència en educació d'adults i alumnat amb riscos d'exclusió social.
• Creació xarxa de relació entre les ofertes existents i comunitats d'aprenentatge.
• Participar, els agents socials, en la definició de l'oferta formativa i major flexibilitat de l'oferta educativa.
• Obrir els centres a la comunitat.
• Paper dels agents educatius externs: mitjans de comunicació.
• Estudiar enllaços d'oferta ocupacional-específica.

* Resum de la segona sessió (17-11-98)

Es repassen els punts de la sessió anterior i es continua l'anàlisi del dictamen i es concreten les idees següents:

• La transició no és un procés terminal, dura tota la vida. Hem de parlar de formació permanent i anar adaptant aquesta a la realitat canviant.
• Analitzar alternatives per a l'alumnat que no supera l'ESO:
• Idoneïtat de l'oferta formativa PGS i ocupacional
• Possibilitat d'iniciar PGS en els mateixoss instituts i a quart d'ESO
• Itineraris formatius diferenciats al segon cicle d'ESO
• Reforçament dels departaments d'orientació i de la tutoria escola-empresa dels instituts.
• A nivell de l'ESO es considera necessari:
• Crear unsistema d'acompanyament per a l'alumnat que acaba l'ESO
• Establir crèdits professionalitzadors
• Reforçar el coneixement del món de l'empresa
• Preparar la transició al món laboral
• Manca d'organisme de coordinació i planificació de tota l'oferta formativa.
  • En els centres d'ensenyament no hi ha prou informació sobre el mercat de treball i sobre les diverses feines i oficis.
  • En el món laboral no es coneix prou la formació professional impartida als instituts
  • La formació ocupacional no s'adapta prou a les necessitats de l'alumnat que surt del sistema educatiu reglat
  • Aquest organisme de planificació i coordinació hauria d'implicar tots els organismes competents a nivell local i/o comarcal i disposar de programes específics d'orientació i inserció laboral, banc de dades i relacionar el món productiu i l'escola
• Iniciar la tasca mitjançant la potenciació de projectes pilots que facin de taca d'oli, basats en l'aprenentatge experiència, i que vagin difonent les innovacions per tot el sistema.

* Resum de la tercera sessió -extraordinària- (19-I-99)

Es repassen les idees de la sessió anterior i s'analitza la proposta de dictamen final.

* Resum de la quarta sessió (2-2-99)

Es llegeix la proposta del dictament final i, una vegada acordades les correccions pertinents, es redacta la versió definitiva que acompanya aquestes ratlles.

Sabadell, febrer del 1999.
Francesc Pomés i Martorell.

per anar amunt

per tornar enrere