Grup de treball: Transició
escola-treball Grup de treball: Transició
escola-treballTítol: La Transició Escola-Empresa
Autor: Francesc Pomés Martorell
Data: juny de 1998
Una de les funcions que històricament ha vingut exercint l'Escola és la de donar a l'alumnat els elements culturals bàsics necessaris per a la seva posterior inserció en la societat de la qual forma part. És clar, que aquests elements culturals bàsics, han anat variant en funció dels canvis socials que s'anaren produint al llarg dels segles però, sobretot a partir de l'aparició de la societat industrial i de la necessitat de comptar cada vegada més amb una mà d'obra més preparada, la permanent revisió de quins són els coneixements mínims que ha de transmetre l'Escola s'ha instal.lat en el centre del debat polític sobre quin és el paper del sistema educatiu en el desenvolupament econòmic i social.
I davant d'aquest fet les postures sobre quin era el paper de l'Escola no han estat ni molt menys homogènies, des de concepcions purament instrumentals de l'ensenyament com a productor directe de professionals preparats per a una integració immediata en el sistema productiu a postures defensores d'un pretès purisme acadèmic deslligat de l'entorn productiu més proper podríem trobar un ampli ventall de concepcions diferents. Concepcions que han marcat decisivament les lleis educatives de tots els païssos de l'entorn, inclòs el nostre.
Si a això hi afegim que en les societats democràtiques també s'ha donat a l'Escola la responsabilitat de la formació de ciutadans, amb tot el que això suposa de formació en valors i actituds, entendrem una mica més la complexitat de les demandes socials sobre l'àmbit educatiu i la necessitat d'arribar a concrecions més clares d'allò que és possible i desitjable. Tant més quan tothom estarà d'acord en què tot alhora i amb la mateixa intensitat no és possible.
En el cas del nostre país, a més a més, afegiu-hi l´objectiu de recuperar els elements propis d'identitat nacional i la construcció d'una societat cohesionada i ben trabada.
En aquests moments, en plena societat postindustrial o societat de la informació i el coneixement, en què el nostre entorn econòmic i social més immediat és ja la Unió Europea i que mercès al procès globalitzador ja quasi bé hem de pensar a escala planetària els reptes a plantejar-se des de l'Escola són encara més punyents.
Des del punt de vista que aquí ens ocupa, com fer front a la conversió del coneixement i la informació en les eines productives fonamentals, la necessitat d'integrar en la cultura bàsica de qualsevol persona les tecnologies de la comunicació i del tractament de la informació, la necessitat de conjuminar el pensament a escala global amb l'actuació a escala local, com anar cap a una economia autosostenible, ecològicament responsable i solidària, etc. són reptes socials que obligaran a posar sobre la taula la relació entre educació formal i no formal, la formació contínua, el lligam permanent entre l'entorn productiu i el sistema educatiu.
Amb una remarca important, si la informació i el coneixement són els elements productius essencials, l'exclusió social vindrà determinada en primer lloc per les possibilitats d'accès o no a aquests elements i, per tant, qualsevol política que pretengui uns objectius mínims de cohesió social haurà de plantejar-se prioritàriament l'accès igualitari a aquests béns.
Ara ens podem tornar a qüestionar el paper de l'Escola en aquest nou marc sense por de fer apriorismes. Sembla clar que el seu objectiu bàsic, i vist si es vol també des d'un pretès instrumentalisme de l'ensenyament envers aconseguir la integració en el món laboral en les millors condicions possibles, ha de quedar en una formació integral que permeti la construcció del propi coneixement de cadascú/na -entès com a conjunt de conceptes, procediments, hàbits i normes-, i no en una instrucció tancada i predeterminada per molt acurada que es vulgui. La velocitat del canvi en el nostre món productiu és de tal magnitud que fa quasi bé inútil la pretensió d'una formació massa específica i concreta, donat que corre el risc de quedar obsoleta abans que no ho pensàvem. Es tracta més d'ensenyar a aprendre que no pas d'aprendre unes coses determinades, tot i saber que no s'apren a aprendre en el buit sinó a partir d'uns coneixements determinats i d'unes capacitats intel.lectuals donades. Fer compatible això amb una preparació tècnico-professional que doni respostes també a les necessitats de l'entorn productiu més proper és una altra de les qüestions a resoldre.
No podem entrar aquí a fons en dos temes de profund abast en els propers anys: la relació canviant entre treball i temps lliure -i en relació a això els canvis en la jornada laboral i el temps de dedicació al treball, el treball des de casa, etc- i, fins i tot, el mateix canvi en el concepte d'allò que entenem per treball i del lloc que ocuparà en la vida de les persones i si continuarà sent el factor principal d'integració social. Són temes que excedeixen les pretensions d'aquestes ratlles introductòries però que almenys s'han de citar per tal de no caure en l'error de tornar a pensar sense un mínim de previsió d'allò que ens espera més aviat que tard.
Pensar que l'Escola no és ni serà ni l'únic ni potser el principal àmbit d'ensenyament-aprenentatge i que a més a més aquest àmbit s'estendrà al llarg de tota la vida de les persones també ens ajudarà a situar correctament el paper de l'Escola en la transició cap al món del treball i a entendre la necessitat de la seva reversibilitat.
Segurament aquest esbòs manca d'aprofundiments en molts aspectes però ens semblava essencial per, com a mínim, situar el marc en què s'han de situar les relacions entre l'Escola i el món productiu.
Durant molt de temps hem estat acostumats a pensar en l'Escola com un àmbit previ al pas al món del treball i, en certa manera, com una preparació per a l'accès al món productiu. No sempre ha estat així, o perquè l'Escola no arribava més que a uns determinats sectors de la població, o perquè l'etapa escolar s'havia d'escurçar inevitablement per poder ajudar econòmicament a la família o, fins i tot, perquè s'havien de conjuminar els dos móns. L'extensió de l'ensenyament obligatori feu inevitable i cada vegada més llarg aquest trànsit entre l'entorn familiar i el món laboral i, per tant, el parèntesi escolar cada vegada fou més important per a tothom en consonància amb les necessitats formatives cada vegada més grans que exigia el continu canvi tecnològic i productiu.
També semblava que l'Escola no tenia perquè preparar directament per a la inserció en el món laboral i que si ho feia era més aviat de manera indirecta i si es vol, a contracor. Escola i Empresa s'ignoraven mutúament. Els intents de lligar Escola i Empresa han estat pocs i mal enfocats. La formació professional reglada era l'ànec lleig de l'antic sistema educatiu(Llei de 1970) fins al punt que en el seu primer grau fou destinada fonamentalment als alumnes fracassats en el seu ensenyament bàsic, i la formació professional de tercer grau mai fou desenvolupada. Només el segon grau donà uns certs resultats. En general, es pot dir que aquella formació professional vivia deslligada del seu entorn econòmic immediat tant en l'oferta com en la capacitat de donar respostes als canvis cada vegada més ràpids que aquest vivia. Socialment els estudis de formació professional reglada eren percebuts com uns estudis de segon ordre o de menys importància i valor social que els corresponents al batxillerat i la Universitat.
L'actual sistema educatiu (L.O.G.S.E. 1990) planteja tot un seguit de canvis que tindran una incidència clara en el tema que ens ocupa:
L'extensió de l'ensenyament obligatori fins als 16 anys iguala la fi de l'escolaritat obligatòria amb l'edat mínima d'accès al mercat laboral.
Té entre els seus objectius l'assoliment d'una formació professional de base que hauria de permetre una millor inserció laboral de l'alumnat que acaba la seva etapa obligatòria.
Introdueix entre les matèries fonamentals d'estudi de tots els ciutadans l'accès a la cultura tecnològica que caracteritza el nostre entorn social.
Es marca l'objectiu d'acabar amb la dicotomia existent, tant a nivell de condicions d'accès com de valoració social, entre els estudis de batxillerat i de formació professional.
Estableix un itinerari específic per a l'accès al mercat laboral d'aquell alumnat que no supera el currículum dels estudis obligatoris: els anomenats Programes de Garantia Social.
Marca clarament les funcions de la formació professional de base, l'específica, l'ocupacional i la contínua i, sobretot, les seves interrelacions.
La formació professional específica, Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior, es concebeix de forma flexible, dinàmica i integrada en l'entorn social. A més a més, s'hi introdueix en el seu currículum obligatori una part important de pràctiques a l'empresa. Fins i tot, en el Batxillerat es contempla la possibilitat d'un crèdit d'estada a l'empresa.
Es considera la pertinència de la presència en els Consells Escolars dels Instituts amb una oferta formativa important en el camp professional de representants del món empresarial i sindical.
L'orientació professional i no tan sols l'acadèmica està inclosa en la programació dels Instituts.
Dota d'un cert grau d'autonomia curricular als Centres, la qual cosa en la Formació Professional específica es concreta en un nombre variable d'hores a lliure disposició del Centre, que han de permetre una més gran adaptació a les demandes de l'entorn concret.
Dóna la possibilitat de recórrer a professionals externs al sistema educatiu per poder ofertar un ensenyament plenament adaptat a les necessitats del sistema econòmic.
La Formació Professional específica té una triple vessant professionalitzadora: facilitar la incorporació dels joves a la vida activa, contribuir a la formació contínua dels ciutadans i atendre les demandes de qualificació del sistema productiu.
Tots aquests canvis es formalitzen en un marc educatiu que podem concretar amb el següent esquema:
ESQUEMA SISTEMA EDUCATIU L.O.G.S.E.(1990)
| 1 2 3 |
EDUCACIÓ INFANTIL 0-3 | EDUCACIÓ INFANTIL | |||
| 4 5 6 |
EDUCACIÓ INFANTIL3-6 | ||||
| 7 8 |
PRIMER CICLE | 1 2 |
EDUCACIÓ PRIMÀRIA | EDUCACIÓ BÀSICA OBLIGATÒRIA | |
| 9 10 |
SEGON CICLE | 3 4 |
|||
| 11 12 |
TERCER CICLE | 5 6 |
|||
| 13 14 |
PRIMER CICLE | 1 2 |
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA | ||
| 15 16 |
SEGON CICLE | 3 4 |
|||
Treure'n profit de les seves virtualitats és la tasca d'aquest canvi de segle, donat que encara estem en plé procès d'implantació de l'esmentat sistema educatiu, la qual cosa no exclou remarcar-ne les seves debilitats i completar les seves llacunes. No sembla que sigui ara el moment de plantejar-se la seva substitució, quan ni tan sols està del tot implementat.
Tal i com s'observa, la transició cap al món laboral es produirà en tres moments concrets:
Quan s'esgota l'ensenyament obligatori, final de l'Ensenyament Secundari Obligatori, amb una doble via segons s'hagi superat o no.
A la finalització dels dos cursos de Batxillerat, on s'ha de remarcar la introducció d'una modalitat tecnològica abans inexistent.
A l'acabar els estudis universitaris.
No hem d'oblidar de totes maneres a aquell alumnat que per diverses raons quedin penjats al mig d'algun d'aquests trajectes: reforçament de la tasca professionalitzadora a l'E.S.O. per a alumnat amb dificultats molt determinades, retorn al sistema d'alumnat fracassat al Batxillerat i a la Universitat, immigrants recents, etc.
No cal menystenir tampoc l'accès de persones al marge del sistema educatiu, sigui per estar integrades al món laboral (i aquí hauríem de parlar del caràcter de formació contínua i reciclatge professional que també pot tenir la Formació Professional específica) sigui procedents de l'atur i del fracàs escolar de l'antic sistema educatiu. La Formació Ocupacional i l'Ensenyament d'Adults són altres àmbits en els qual cal pensar també en relació a aquest punt.
El trànsit entre el sistema educatiu i el món laboral en tots aquests moments és possible teòricament de forma directa, res no impedeix legalment posar-se a treballar en deixar els estudis, però la complexitat cada vegada més gran del món del treball i de les seves exigències formatives ho fan quasi bé totalment inviable o almenys molt dificultós. Per això, en tots els casos, menys potser en l'universitari, està prevista una transició regulada que asseguri a tothom una formació directament orientada a la professionalització que en garanteixi l'èxit i la seva continuïtat posterior.
El primer cas és el d'aquells alumnes que no assoleixin els mínims assenyalats per l'E.S.O. i que, per tant, no obtinguin el Graduat en Ensenyament Secundari Obligatori(d'un 25 a un 30%, en dades actuals provisionals). Per a aquestes persones, la sortida són els mal anomenats Programes de Garantia Social, que són un conjunt de programes professionalitzadors de caire divers que pretenen una mínima formació directament útil per a la integració laboral, tot i que mitjançant unes proves específiques d'accès també podran passar a la Formació Professional específica de Grau Mitjà.
| P.T.T. | *Informació bàsica laboral *Orientació professional *Adquisició d'hàbits laborals *Formació Professional específica *Pràctiques a empreses |
| P.B.O. | *Informació bàsica laboral *Orientació professional |
| F.P.O. | *Informació bàsica laboral *Orientació professional *Adquisició d'hàbits laborals *Formació Professional específica *Pràctiques a empreses |
| Escola Taller | *Adquisició d'hàbits
laborals *Formació Professional específica *Contracte de treball amb formació |
Dintre d'aquests programes s'ofereixen tot un seguit de perfils professionals relacionats amb diverses famílies professionals que són els que han de possibilitar l'inserció laboral de les persones que hi accedeixin. Es pot observar que aquests Programes no estan exclusivament planificats com a elements del sistema educatiu i que a més a més depenen de diferents Departaments de l'Administració.
L'Educació d'Adults, com a possibilitat de reintegrar al sistema a aquelles persones que per diversos motius el vàren abandonar, és un altre dels pilars a tenir en compte, sobretot per allò que fa referència a l'obtenció del Graduat d'Ensenyament Secundari i per a la preparació per a les proves d'accès als Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superiors.
Per a l'alumnat que superi l'E.S.O. s'obren dues alternatives: el Batxillerat i els Cicles Formatius de Grau Mitjà de la Formació Professional específica. Sense oblidar el caràcter indirectament professionalitzador dels Batxillerats, la càrrega de la professionalització recau principalment sobre els Cicles Formatius que ofereixen tot un ventall de possibilitats d'adquirir el perfil de tècnics en una oferta concretada en l'àmbit de 22 famílies professionals, amb unes titulacions que poden adquirir-se amb 1300-2000 h. de formació, i que tenen com a trets principals:
Els processos i procediments de treball desenvolupats estan ja formalitzats i responen a variables bàsicament de tipus tècnic.
Es treballa amb informació tècnica, prèviament definida, de tipus gràfic o manuals de procediment.
El tipus de decisions que es poden prendre estan limitades als mitjans, instruments i ritmes de treball.
L'àmbit de relacions estan centrades en les relacions grupals de tipus intern amb una exigència del control de les tasques pròpies.
El gran tema és com trencar una concepció social que fins al moment ha situat els estudis tècnics en un pla secundari respecte a altres tipus d'estudis i com evitar que sigui únicament la sortida per a aquella part de l'alumnat que ha superat justet l'E.S.O. La possibilitat d'accedir des dels Cicles de Grau Mitjà als de Grau Superior és una de les qüestions encara obertes i a repensar.
En acabar els dos cursos de Batxillerat torna a plantejar-se la possibilitat d'una inserció directa al món laboral o l'accès als Cicles Formatius de Grau Superior de la Formació Professional específica que es caracteritzen per:
Els processos i procediments de treball no estan formalitzats i responen a variables de tipus tecnicocientífic i organitzatiu.
Es treballa amb informació tècnica, organitzativa i econòmica presentada d'una manera general amb dades definides parcialment.
Les decisions que es poden prendre afecten els procediments i els recursos.
En l'àmbit de les relacions s'exigeixen supervisió d'objectius.
El tipus de relacions organitzatives estan basades en la unitat de treball i en les relacions externes d'aquesta unitat de treball.
Aquests Cicles de Grau Superior haurien de fornir de Tècnics Especialistes el nostre entorn empresarial tant mancat al respecte i permeten també l'accès als estudis tècnics universitaris. La definició de competències i la seva diferenciació amb els estudis universitaris tècnics és un dels ítems encara no aclarit completament.
L'establiment, tant en els Cicles de Grau Mitjà com en els Superiors, de la realització obligatòria d'una part del currículum a les empreses obliga també a considerar la necessitat d'obtenir una col.laboració estreta dels empresaris.
La Formació Professional específica de grau mitjà o superior s'adreça a l'assoliment dels objectius relacionats amb la qualificació professional, mitjançant l'organització modular dels ensenyaments.
La caracterització dels Cicles de Grau Mitjà i Superior és la següent:
Són intensius, per tal que l'alumnat que els cursi pugui començar a treballar tant punt els acabi.
Són diversificats, permeten accedir a diferents llocs de treball dins d'una mateixa feina.Tot Cicle Formatiu d'ona unes competències professionls, és a dir, tipus de feines que es poden fer en els diferents llocs de treball.
Tenen una durada d'entre 1300 i 2000 hores (1 o 2 cursos), amb 300 hores com a mínim de pràctiques a les empreses.
L'alumnat que supera els Cicles Formatius de Grau Mitjà rep el títol de Tècnic/a que li permet inserir-se en el sistema productiu com a treballadors/es qualificats/des que coneixen i usen adequadament els instruments i tècniques relatius a una professió determinada, executen de manera autònoma les funcions que se'ls encomana i en verifiquen els resultats.
L'alumnat que supera els Cicles Formatius de Grau Superior rep la titulació de Tècnic/a Superior. Quan s'insereix al món laboral és capaç de planificar la realització del seu propi treball, progrmar, coordinar i responsabilitzar-se del treball d'altres i tenir present els recursos necessaris, els mètodes emprats i les valoracions econòmiques que corresponguin.
La seva organització modular permet emprar-los per completar la formació, el reciclatge professional i l'especialització.
La seva organització curricular és la que segueix:
| CICLES FORMATIUS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL | ||
| M DUL PROFESSIONAL: unitat de formació professional específica associada a una o vàries unitats de competència. | ||
| Àrea Tecnològica | Àrea de Formació Laboral | Àrea Pràctiques Empresa |
| Camps de Coneixement *Tecnològics-pràctics *Instrumentals ·Comunicació ·Científics ·Idiomàtics ·Altres *Organització del treball *Implicacions socials de la professió *Salut laboral *Altres |
Camps de coneixement *Salut laboral *Organització del treball *Dret laboral *Transició al treball *Economia bàsica *Altres
|
Camps de coneixement *Transició al treball *Tecnològics-pràctics *Instrumentals *Altres
|
La inserció laboral de l'alumnat procedent dels estudis universitaris és tot un altre tema, que tot i tenir incidència en el nostre tema, excedeix els límits d'aquest informe. Només citar tots els esforços que es fan a la Universitat respecte a borses de treball, realització de pràctiques i qualificació professional.
No cal amb tot oblidar la necessària flexibilitat i adaptació a un entorn econòmic canviant i globalitzat que obliguen a no deixar mai de banda que la Formació Professional del proper segle ha de partir sempre d'una bona formació cultural de base que és l'única que pot garantir la imprescindible formació contínua a que tots estem abocats indefugiblement. Tan sols una bona base cultural i una bona capacitat d'autoconstrució dels coneixements pot permetre que qualsevol persona sigui capaç d'obtenir diferents qualificacions professionals al llarg de la seva trajectòria professional i tant més quan el grau d'obsolescència de qualsevol qualificació professional és cada vegada més gran en un entorn econòmic, tecnològic i social cada vegada més globalitzat.
Qualsevol anàlisi del tema de la transició Escola-Treball ha de partir de la idea que aquesta transició s'ha de plantejar com un continuum sempre obert i reversible.
Una de les qüestions recurrents és la de la dispersió d'administracions implicades en el tema, i fins i tot la dependència en aquestes de diversos departaments, i la poca coordinació entre els diversos subsistemes que composen la Formació Professional:la formació reglada, l'ocupacional i la continúa, amb fonts de finançament força variades:europees, estatals, nacionals i locals, i amb una varietat de programes i d'agents també força variades. Aquest fet fou contemplat fins i tot en l' Acuerdo de bases sobre política de Formación Profesional signat el 19 de desembre del 1996 entre el Govern de l'Estat i les principals organitzacions patronals i sindicals i teòricament seria una de les tasques fonamentals del Consejo General de la Formación Profesional. A nivell del nostre país, el tema també fou contemplat en el Pacte per a l'ocupació a Catalunya 1998-2000 signat el 13 de maig d'enguany entre l'Administració de la Generalitat i els principals Sindicats i organitzacions patronals que acordà, entre d'altres mesures, la creació del Consell Català de Formació Professional i d'un Observatori del Mercat de Treball. No cal dir, que aquests texts s'han de tenir molt en compte a l'hora de dissenyar el tema a què fem referència en el marc del Projecte Educatiu de Sabadell.
Segurament, la primera constatació és que la responsabilitat de l'Administració Local en el tema, com a administració més propera al ciutadà, queda en ambdos texts força difuminada, per no emprar mots més gruixuts i això és una de les mancances que per si soles justificarien el Projecte Educatiu de Sabadell, tant més quan l'esmentada dispersió no és un problema inexistent a nivell de l'Administració Local. Només cal fer un inventari de les Regidories competents en el tema i dels diversos Departaments que en depenen: el Departament de Desenvolupament Local(amb els Serveis de Suport a la Recerca d'Ocupació, el de Suport a la P.I.M.E. i als nous emprenedors, el Centre Ocupacional del Vapor Llonch,etc), el Departament d'Educació (amb els seus Programes d'Orientació Escolar i Professional,d´Escolarització i absentisme escolar), el Servei d'Informació Juvenil ...
Situats en aquest punt les mesures que s'haurien de prendre semblen força clares:
Crear algun organisme a nivell local, i amb representació de totes les institucions i agents directament implicats, que coordini la Formació Professional. D'aquest organisme hauria de dependre un observatori local del mercat de treball que pugui avançar-se als canvis cada vegada més ràpids de l'esmentat mercat i preveure les noves demandes formatives que exigirà.
La potència analítica i la capacitat de generació de propostes fonamentades i consensuades ajudaria a aquest organisme a defugir l'etern problema de quina administració o institució ostenta les competències efectives sobre cadascun dels camps implicats.
La coordinació amb els organismes configurats pels dos texts citats més amunt acabaria de donar-li tota la seva potencialitat.
Una de les funcions a desenvolupar també per aquest organisme hauria d'ésser la d'aconseguir el nombre de places suficients per a la realització de les Pràctiques a l'Empresa.
Així mateix, hauria de coordinar els Centres d'Educació d'Adults amb la resta del sistema educatiu.
Convertir els Centres de Formació Professional en Centres integrals, és a dir capaços de donar resposta a la demanda de formació del mercat de treball, i per tant amb capacitat d'ofertar formació de qualsevol dels subsistemes en els quals està organitzada la Formació Professional.
Incloure en els Consells Escolars dels Instituts de Formació Professional, tal i com preveu la legislació vigent, de representants de les organitzacions patronals i sindicals.
Creació d'un Departament multidisciplinar d'Orientació en tots els Instituts, fonamental per a una efectiva coordinació de tots els recursos ciutadans i per fer arribar a tot l'alumnat la informació correcta de tota l'oferta existent.
Potenciar la figura del Tutor/a de Pràctiques a l'Empresa a tots els Centres educatius.
Obrir l'Escola a la col.laboració de tècnics i experts del món productiu per tal d'impartir docència d'aquelles matèries tecnològicament més innovadores a les quals no pugui respondre el professorat.
Reforçar la realització d'estades a l'empresa per part del professorat de Formació Professional per assegurar el seu reciclatge professional.
Revisar l'estatut professional del professorat de Formació Professional possibilitant, amb un règim especial, la presència com a docents de professionals en actiu.
Planificar l'oferta suficient d'estudis de Formació Professional en règim nocturn i a temps parcial que permeti l'accès de tothom a la seva oferta formativa.
Tenir en compte les Escoles d'Educació Especial i dissenyar una oferta adequada per a la inserció laboral, quan sigui possible, de l'alumnat que acull.
Crear programes específics per a sectors socials desfavorits, dones en situació precària, minories ètniques, emigrants del tercer món, etc.
Aconseguir una definició clara de les diverses qualificacions professionals que ofereixen els diversos subsistemes de Formació Professional i facilitar la seva interrelació.
Des de la constatació que hi ha força organismes i institucions que treballen en el tema que ens ocupa i que el més important és coordinar-los per tal de treure'n el màxim profit, ens sembla que és precisament l'Administració Local qui ha de fer aquesta tasca i qui en molts casos n'hauria de ser l'administració competent i responsable directa davant el ciutadà.
