Document base:

Títol: Interrelacions entre escola i territori
Autor: Josep Alsinet
Data: juliol de 1998

Index:

1. Introducció.
2. Fet educatiu - fet escolar.
3. La comunitat escolar.
4. El projecte ciutat.
5. L'escola i el territori.
   1. La finalitat de la interacció.
   2. Els agents que participen en la interacció.
   3. En relació a l'àmbit en el que es gestionarien les iniciatives de relació entre escola i territori.
6. Caracterització de la intervenció de l'administració local en la gestió del projecte educatiu de ciutat.

 

Interrelacions entre escola i territori

1. Introducció

   La societat actual, especialment la del primer món en la que ens movem, ofereix al ciutadà tot un ventall de possibilitats de relació i desenvolupament que posa en crisi el paper present i futur d'aquelles comunitats de base que tradicionalment constituïen el marc de relació i socialització de les persones. En aquests moments un ciutadà pot establir diversos àmbits de relació, fins i tot relativament estables, tant més diversos quan més capaç sigui d'interactuar en aquesta societat de la comunicació. Així doncs, el ciutadà del futur tendirà a repartir el seu sentiment de pertinença entre diverses comunitats i de manera simultània.

   El concepte de comunitat doncs, ha d'admetre aquesta implicació parcial dels seus components i ha de ser capaç de col·laborar i de compartir activitat amb altres comunitats amb les que pugui coincidir de manera més o menys esporàdica. Aquesta necessitat de col·laboració és especialment rellevant entre comunitats basades en la relació real i comunitats basades en la relació virtual, en tant quan les segones poden desenvolupar-se d'una manera il·limitada i debilitar o reduir a la mínima expressió les possibilitats de desenvolupament de les primeres.

   A més, les comunitats de relació clàssiques: família, veïnatge, entitats participatives d'abast local...que han estat les que fins ara han estat el marc de socialització més important, presenten alguns punts febles davant la nova situació: tendeixen a ser molt exigents amb els seus membres, volen abastar més àmbits del que els és pertinent, toleren malament que els seus membres es relacionin amb altres comunitats i actualment acostumen a ser considerades com a símptoma de feblesa davant la modernitat. Aquestes febleses contrasten amb la flexibilitat i el baix nivell d'exigència formal de les relacions virtuals. A més, gaudeixen d'una facilitat extraordinària per superar artificialment els conflictes centrals de la nostra societat: la solidaritat, la convivència, la interculturalitat, la integració,... ja sigui perquè es desenvolupen en entorns selectius per sí mateixos, ja sigui perquè generen vincles que poden ser trencats en qualsevol moment sense més complicacions o ja sigui perquè els factors segregadors que es manifesten en les relacions reals no es fan necessàriament evidents.

   Cal que els ciutadans s'eduquin per fer compatibles aquestes dues vessant de les relacions estables entre persones en la societat del futur. Unes i altres són necessàries per un desenvolupament harmònic i complet de ciutadà.

   L'administració local és el marc privilegiat en el que inserir aquest procés de síntesi i de confluència entre les dues tendències. Però, perquè això sigui possible, les polítiques locals han de fugir de jugar papers protagonistes i centrar-se més en crear condicions perquè els ciutadans s'impliquin i intervinguin en el fer ciutat: la responsabilitat principal de l'administració local és la d'habilitar al ciutadà i les seves comunitats per ser protagonistes principals del projecte de ciutat.

   Com abans s'ha comentat el concepte clàssic de comunitat tendeix a l'exclusivitat i el sectarisme. Per aquesta raó cal concebre una recuperació de les comunitats de base però amb un canvi cap a la flexibilitat i cap a la capacitat de col·laborar i coordinar-se amb altres comunitats amb les que coincideixi.

   Es poden destacar quatre característiques que poden ajudar a desenvolupar línies estratègiques per a la recuperació i activació de comunitats de base:

   • El nivell d'identificació dels seus components amb un projecte més o menys explícit de comunitat.
   • El grau d'autoestima que genera la pertanyensa en els seus components.
   • L'increment en els recursos i competències que disposa d'una manera funcional, però fugint de concepcions exclusivistes d'aquestes competències i recursos.
   • El poder real per influir en les decisions, entès com el grau en que aquest comunitat és considerada com a referent quan es prenen decisions que afecten els components de la seva comunitat d'influència.

   La comunitat escolar és un exemple paradigmàtic d'aquesta concepció de comunitat i la seva adaptació i el seu desenvolupament en el marc de la societat de la informació i la comunicació estarà molt coaccionada a la facilitat amb la que sigui capaç de moure's amb els paràmetres de comunitat que abans s'han descrit.

per anar

 


2. Fet educatiu - fet escolar

   La societat de la informació i la comunicació, activa i multiplica els agents educatius que de manera funcional participen d'una oferta educativa múltiple i variada. Sovint, el ciutadà disposa de tot un seguit d'accions educatives més o menys sistemàtiques, més o menys formals que li van oferint espais de formació als que s'implica d'una manera més o menys lliure i més o menys conscient, però que influeixen en el seu desenvolupament com a persona individual i social.

   Per aquesta raó, la concepció de fet educatiu ha d'anar molt més enllà del que és estrictament escolar. Com s'ha comentat, canvien els espais educatius i canvien els temps educatius. Qualsevol lloc i qualsevol moment de la vida de les persones és susceptible de generar intervencions educatives. Canvien també les capacitats bàsiques a desenvolupar: rellevància dels instruments bàsics per l'aprenentatge, la rellevància de l'aprenentatge de llengües estrangeres, la capacitat de comprendre i interpretar noves situacions, l'autonomia, la creativitat, la recerca i gestió de la informació...Aquests canvis fan que la no adaptació a la nova situació, generi exclusió de la que és molt difícil sortir, doncs els recursos i les estratègies educatives que es destinen a l'actualització de les capacitats dels ciutadans, acostumen a ser més i millor aprofitats per aquells ciutadans que ja estan integrats en el sistema, de manera que el que es programa i dissenya per compensar diferències, en realitat les consolida o les augmenta.

   La societat de la informació i la comunicació presenta un marc complex d'ofertes que cal endreçar. El repte és aconseguir que l'ordre i la coherència s'aconsegueixin d'una manera activa, participativa i integradora, fugint de plantejaments il·lustrats i uniformitzadors.

   El projecte educatiu de Sabadell ha de ser l'instrument que ordeni i doni coherència a la intervenció educativa de la ciutat en el marc abans descrit. Per això, a més d'incorporar el fet escolar, ha de ser capaç d'influir en el conjunt de les intervencions educatives no escolars que es produeixen en el conjunt de Sabadell. Aquesta influència ha de tendir a consolidar les institucions educatives, escolars o no, que participin en el projecte educatiu de Sabadell, anant més enllà de provocar implicacions estrictament individuals dels ciutadans.

   En concret, pel que fa a les escoles, s'haurà de treballar per aconseguir que evolucionin en diverses línies estratègiques, com poden ser:

   • que defineixin les seves ofertes educatives en projectes que puguin ser identificats i compartits pel conjunt de la seva comunitat.
   • que sigui receptiva i activa en la col·laboració amb altres institucions educatives en iniciatives que vagin més enllà del que és estrictament escolar.
   • que sigui capaç de superar la seva tradicional posició jeràrquica en les relacions amb altres institucions, per tal de poder interactuar amb altres agents educatius en termes d'igualtat.
   • que exigeixi però també que es procuri recursos per la via funcional i que no rebutgi competències, tot assumint, si cal, noves responsabilitats.

   Aquestes línies estratègiques no són fàcils de desenvolupar. Hi ha diversos obstacles a tenir en compte: la forta tendència endògena i jeràrquica de la cultura escolar, la posició conservadora i sovint reaccionària del ciutadà respecte l'escola, especialment davant el canvi i la innovació escolar o la recuperació del paper de selecció social de l'escola en moments d'extensió de l'ensenyament obligatori. Aquestes dificultats exigeixen a l'escola plantejaments que vagin més enllà dels estrictament escolars perquè són producte de fets socials complexos i globals, inassequibles a la seva intervenció tradicional.

   Cal però deixar clar que no hi haurà una educació democràtica promocionadora i integradora per tota la societat, sense una escola democràtica, promocionadora i integradora. I això implica aprofundir en les concepcions comprensives i participatives de l'escola i en la millora de la seva capacitat per donar respostes educatives que donin eines a tots els ciutadans per adaptar-se i integrar-se a la nova societat.

per anar

 


3. La comunitat escolar

   Aquesta necessària recuperació de la comunitat escolar s'ha presentat en un marc d'intervenció que va més enllà de l'escola i, fins i tot, més enllà del que és educatiu. Es parteix, però, d'una percepció poc exitosa del concepte de comunitat escolar, especialment pel que fa a la xarxa de titularitat pública. Per aquesta raó, tot i els advertiments que abans s'han fet sobre la necessitat de superar l'associació entre educació i escola a l'hora de determinar el contingut i les línies de desenvolupament del projecte educatiu de Sabadell, caldrà fer una atenció especial en facilitar que la comunitat escolar evolucioni en el sentit de millorar la seva solides i la seva significativitat. Això implica contemplar algunes línies estratègiques:

   • Per millorar el nivell d'identificació de la comunitat escolar és imprescindible que a les escoles es generin projectes educatius que donin respostes immediates a determinades demandes de la comunitat d'influència. Cal, per tant, afavorir, donar suport i incentivar processos amb els que les escoles vagin definint i adequant els seus projectes, tenint en compte les expectatives de les seves comunitats.
   • Per incrementar l'autoestima de les comunitats escolars cal ajudar a les escoles a difondre i explicar els seus projectes, doncs la identificació genera autoestima només si aquell projecte és valorat, també, des d'altres comunitats o altres entorns. En concret, serà molt important treballar per un Mapa Escolar de Sabadell que faciliti l'ajustament entre l'oferta del servei i la demanda dels ciutadans, però que respongui a criteris de suport i discriminació positiva en aquelles zones amb més risc d'exclusió social. Alhora, aconseguir un procés d'escolarització que es basi en la claredat i la riquesa de la informació sobre l'oferta real de cadascuna de les escoles i de cadascuna de les zones escolars. En aquests dos sentits, s'ha de contemplar el contingut de la ponència sobre el Mapa Escolar de Sabadell que es presenta conjuntament amb aquesta.
   • L'increment de recursos s'aconseguirà ajudant i convencent als centres que, per millorar la seva resposta educativa, cal incorporar de manera coordinada, recursos materials i humans d'altres institucions i comunitats, escolars o no, amb les que es poden establir convenis de col·laboració. Per incrementar les seves competències, caldrà ajudar a l'escola a implicar-se en iniciatives que afectin a la seva comunitat i en aspectes que, almenys directament, no estiguin contemplats en els seus projectes educatius, però que puguin ajudar a consolidar i augmentar el reconeixement de la institució escolar entre els components de la seva comunitat.
   • El poder de la comunitat escolar, entès com un indicador de la seva capacitat d'influir, tot i que ha de ser resultat de l'acció intransferible de cada escola, es pot potenciar des de fora tenint en compte l'escola a l'hora de concretar projectes i plans d'actuació que afectin a la seva comunitat.

   Cal tenir present que aquestes quatre components del fet comunitari no són independents, sinó que interactuen les unes amb les altres, de tal manera que una intervenció en la línia de dinamitzar i consolidar les comunitats escolars pot manifestar-se de manera diversa i adequada a les possibilitats de cada situació. Així, cal esperar que potenciant els projectes educatius dels centres, es provoqui de manera indirecte un increment de l'autoestima, es generin iniciatives per a millorar els recursos i incrementar les competències i, també, amb el temps s'aconsegueixi un increment del pes de l'escola en el seu entorn d'influència. O que una potenciació de l'accés de l'escola a recursos no escolars, pot afavorir a la dinamització dels seus projectes, pot ajudar l'increment de l'autoestima i pot incrementar les relacions de poder que estableix amb el seu entorn. Cal però, tenir en compte que un objectiu central del projecte educatiu de Sabadell ha de ser la millora de la implicació conscient de l'escola amb el territori. En aquest sentit, s'ha d'advertir que la solidesa i la vitalitat del projecte educatiu d'una comunitat escolar, no té per què implicar una relació forta i de qualitat amb el seu entorn. Per aquesta raó, la intervenció escolar de l'administració local en el marc del projecte educatiu de Sabadell, haurà de fer especial atenció a que desenvolupament de la comunitat escolar vagi acompanyat del reconeixement i l'arrelament de l'escola al territori.

per anar


4. El projecte de ciutat

   Una ciutat és un eixam de persones i comunitats amb interessos i iniciatives que es cavalquen, complementen, oposen o reforcen en la seva vida quotidiana. Davant d'aquest aparent caos ordenat, es planteja el repte de treballar perquè la ciutat defineixi el seu propi projecte i aconsegueixi que aquest projecte respongui a les expectatives, inquietuds, iniciatives i dinàmiques que de manera espontània generen els seus ciutadans i les seves comunitats. Fer ciutat és, doncs, crear com un camp magnètic delicat i intangible però constant i que actua en tots els racons de la ciutat, orientant les iniciatives de base en itineraris alhora oberts, però alhora ben definits que van conformant la pròpia identitat ciutadana. La ciutat és, doncs, una comunitat en si mateixa, que ha de tenir cura del nivell d'identificació dels seus ciutadans amb al projecte de ciutat, que ha de generar i participar de l'autoestima d'aquells que la composen, que ha de cercar l'increment de recursos i competències tant en àmbits interns com externs que conjunturalment són fora del seu abast, la qual cosa ha d'anar acompanyada d'un increment de la seva capacitat de ser considerada com un referent a l'hora de que altres administracions i institucions prenguin decisions que afecten al conjunt dels seus ciutadans.

   L'enfortiment de la ciutat com a comunitat local, aconsella una gestió del projecte de ciutat que, partint de les necessitats, interessos i activitat dels ciutadans i institucions de base:

   • habiliti espais de coincidència i de coordinació en l'acció, que afavoreixin projectes més complexos
   • que aquests projectes puguin ser coneguts i reconeguts com a projectes de ciutat, a partir d'òrgans de participació directe.
   • que amb el temps i en base a estructures de descentralització política, aquest projectes de ciutat vagin caracteritzant i redefinint el projecte de ciutat de Sabadell.

   

   El projecte educatiu de Sabadell s'ha de concebre com una part important del projecte de ciutat. Difícilment hi haurà un projecte educatiu de ciutat amb identitat i reconeixement sinó hi ha un projecte de ciutat reconegut i identificat per als seus ciutadans. Per aquesta raó, la gestió del projecte educatiu de Sabadell hauria de respirar les mateixes característiques del que s'ha comentat per al projecte de ciutat.

   En els apartats que segueixen es pretén fer una a aproximació més concreta i detallada de les dinàmiques i actituds que poden ajudar a la generació d'un projecte educatiu per Sabadell que, partint d'una formulació bàsica i inicial sobre els valors que haurien de caracteritzar la convivència a la nostra ciutat, sigui capaç d'integrar allò que es vagi concretant, matisant o incorporant a partir de les aportacions que resultin de reflexions pacients i sistemàtiques sobre l'experiència col·lectiva.

per anar

 


5. L'escola i el territori

   Com ja s'ha comentat, no es pot esperar que una comunitat educativa sòlida i activa, per sí mateixa tendeixi a una identificació amb l'entorn més immediat. Més aviat, es detecta que les escoles s'incorporen amb menys dificultats culturals a les propostes virtuals, que a les ofertes de col·laboració i relació amb el territori.

   En efecte, la reactivació del paper de selecció social que es detecta de manera relativament estesa, es pot considerar com un efecte més de la tendència centrífuga que es produeix en la dinàmica escolar, especialment en escoles amb una forta identitat i amb nivells notables d'autoestima.

   Cal aconseguir que l'escola faci compatible la seva projecció cap a relacions amb entorns més o menys allunyats, amb una recuperació del seu paper com institució arrelada a la comunitat territorial en la que està ubicada i a la que, sovint, pertany la majoria de la seva comunitat escolar.

   L'administració local hauria de tenir les competències i la responsabilitat formals per fomentar i donar suport a aquesta vinculació entre escola i territori, doncs aquesta vinculació és un factor clau, encara que no únic ni determinant, per aconseguir implicacions significatives entre els ciutadans i l'entorn, ja sigui el barri, la ciutat o la comarca. Però si no es disposa d'aquestes competències, caldria actuar en la línia d'influir i condicionar perquè, a la pràctica, es produixin processos d'identificació entre escola i territori.

   Com que aquesta proposta està relacionada amb el desenvolupament d'un projecte educatiu per Sabadell, en el que segueix es fa una caracterització dels continguts, objectius, obstacles, formes d'intervenció i claus d'èxit en aquesta intervenció, en aquells aspectes que afecten al possible paper de l'administració local. Queda clar que altres administracions tenen moltes més competències escolars, i per tant moltes més responsabilitats, però cal insistir en la necessitat d'endegar pràctiques polítiques locals que superin l'atzucac de condicionar altres iniciatives més operactives al debat sobre repartiment competències. No hi ha dubte que aquest debat s'ha d'activar i impulsar, però aquest objectiu no ha de ser un obstacle i sí un incentiu, per aconseguir impregnar de Sabadell la intervenció educativa, pública o privada, que es produeixi en la ciutat.

   Aquesta interacció entre escola i territori pot prendre diverses formes segons:

   5.1 La finalitat de la interacció:

   a) Quan el territori és un recurs cultural, productiu, social, natural,... per el disseny d'activitats d'aprenentatge escolars: visites a museus, audicions musicals, assistència a obres de teatre, visites a empreses, participació en petits projectes ciutadans, participació en convocatòries esportives...

   • Amb aquestes iniciatives l'escola pot aconseguir un increment quantitatiu i qualitatiu dels recursos per desenvolupar la seva tasca i, a l'hora, un apropament de les iniciatives escolars a les diverses ofertes que l'entorn ofereix als infants i joves. A més, es facilita el contacte de l'escola amb altres ambients i altres professionals.
   • Es poden citar alguns perills: la tendència de l'escola a "escolaritzar" tot el que toca, la possibilitat d'incorporar aquestes accions com a quotes d'innovació formal, o que aquestes activitats es contemplin com activitats aïllades i sense connexió amb la resta de l'activitat escolar.
   • Des de l'administració local caldria facilitar aquestes iniciatives, canalitzant les ofertes públiques o privades que s'hi refereixin i procurant la màxima implicació del professorat i de la institució escolar en la seva planificació, organització, realització i avaluació.
   • El repte seria aconseguir que l'escola augmentés els seus recursos amb varietat i qualitat, però que a partir d'aquestes activitats, ampliés també el marc de competències educatives més enllà de les estrictament escolars.

   b) Quan el territori és la base de coordinacions entre centres educatius que imparteixen les mateixes etapes escolars o entre centres que imparteixen etapes diferents, vinculats per itineraris escolars més o menys formals,...

    

   • Amb aquestes iniciatives l'escola pot aconseguir participar en propostes escolars més globals, implicant diferents centres escolars, ja sigui de forma esporàdica, ja sigui amb propostes més sistemàtiques. En aquest darrer cas, aquestes iniciatives portarien avançar en els projectes educatius de zona.
   • Es poden citar alguns perills: en el cas de la xarxa pública, la poca flexibilitat de la gestió escolar, que pot bloquejar iniciatives de coordinació horitzontal o vertical entre escoles, o els fenòmens de competitivitat entre escoles que bloquegen el camí cap a incrementar les competències compartides.
   • Des de l'administració local caldria promocionar les coordinacions entre centres educatius:
     - en el cas de coordinacions entre centres relatius a les mateixes etapes escolars, amb el reconeixement de la seva existència, tenint-les en compte tant per la consulta com per la implantació de projectes locals.
     - impulsant i/o dinamitzant les relacions entre centres de primària i de secundària adscrits.
     - Creant les condicions per generar vinculacions informals però funcionals entre centres de primària pública i escoles bressol.
   • El repte seria aconseguir que l'escola podes oferir
     - seguretat a les famílies pel que fa als itineraris escolars,
     - nivells adequats de coherència entre els projectes educatius dels centres vinculats
     - al menys en la xarxa pública, ofertes escolars de zona variades, complementades i eficaces, sense malversació de recursos ni energies en competitivitats estèrils i improductives.

   c) Quan el territori actua com a suport per a coordinacions entre l'escola i els serveis personals que s'adrecen a la mateixa població. Com, per exemple, qualsevol iniciativa de gestió coordinada entre dos, tres , quatre,... serveis personals que coincideixen en un mateix territori, sigui quina sigui l'administració o la institució de la que depenguin.

   • Amb aquestes iniciatives l'escola pot aconseguir implicar-se en respostes educatives més complexes, necessàries per donar resposta a la complexitat creixent de les situacions que es presenten quan els projectes educatius aprofundeixen en els aspectes comprensius, integradors i promocionadors de l'escola. D'aquesta manera, l'escola no només incrementa els seus recursos, sinó que incrementa molt clarament la seva influència i competències funcionals.
   • Es poden citar alguns perills:
     - la tendència dels diversos serveis personals a dissenyar respostes poc permeables a aportacions d'altres serveis, especialment si depenen d'administracions polítiques diferents.
     - el costum de plantejar aquestes iniciatives només quan hi ha conflicte i al voltant del conflicte.
     - la tendència a plantejar aquesta col·laboració, més com una cessió del "problema" que com una oportunitat de intervenció coordinada.
   • Des de l'administració local caldria habilitar i gestionar espais de trobada entre serveis personals coincidents en el territori, que permetés fer plantejaments més sistemàtics, separats del conflicte i preventius, amb la voluntat de destacar la complementarietat entre competències, detectar els dèficits globals i resoldre els cavalcaments amb eficàcia. Caldria, també, negociar o reivindicar si cal, la predisposició dels serveis centrals de les diferents administracions per tal de preveure la imprescindible flexibilitat en les seves unitats territorials, fent possible l'adequació de les polítiques respectives a la necessària coherència global en la intervenció en el territori.
   • El repte seria aconseguir que els serveis personals que actuen en un territori de la ciutat, entre ells els escolars, tendeixin a generar projectes d'intervenció integrals en base a la coordinació i a la reflexió compartida en l'acció.

   d) Quan el territori és el referent per establir accions de representació: la representació de les comunitats escolars en consells escolars del territori, la representació d'estaments de les comunitats educatives en òrgans de participació d'àmbit territorial o les representacions de l'administració local en els consells escolars de les escoles:

   • Amb aquestes iniciatives, per un cantó l'escola pot vincular el seu projecte educatiu a projectes de ciutat, ja sigui estenent les seves iniciatives o preocupacions al conjunt del territori, com transferint-les als altres centres, inspirant accions, reflexions o projectes adaptats. Per un altre, l'administració local pot transferir o concretar a nivell de centre el desenvolupament de projectes de ciutat.
   • Es poden citar alguns perills: que els components d'aquests consells escolars o òrgans de representació per sectors, no tinguin una relació mínima amb la base que representen, o que els representants de l'administració local als consells escolars, no puguin basar la seva intervenció en orientacions polítiques definides o no adequades per aquell territorial.
   • Des de l'administració local caldria:
     - impulsar la creació d'òrgans de representació territorial, però tenint cura del funcionament dels canals de participació que han de donar sentit a aquesta representació. En aquest sentit, seria millor eliminar els òrgans de representació que no puguin garantir els nivells mínims de representativitat.
     - Pel que fa als representants de l'administració local als consells escolars, cal fer un esforç per dissenyar una política d'intervenció a les escoles, que permeti donar coherència global a la seva actuació i rehabilitar el seu paper al voltant de les funcions de connexió funcional entre l'escola i l'entorn i molt especialment a la conexió entre l'escola i els serveis que depenen de l'administració local.
   • El repte seria aconseguir que:
     - Els òrgans de representació existents tinguin una vida amb la mínima solidesa exigible, per tal d'actuar com òrgans de reconeixement territorial d'iniciatives i preocupacions de base i, alhora, com òrgans de dinamització i implicació de les escoles en iniciatives territorials.
     - Pel que fa a la representació local en els consells escolars, hauria de rehabilitar-se des de l'escola a partir de la funcionalitat de la seva presència i des de l'administració local en base a la seva potencialitat com observatori proper i qualitatiu de la realitat escolar en tot el territori.

   e) Quan el territori és un referen per a la realització d'iniciatives dirigides a facilitar la relació entre comunitats escolars o no, del territori o no: intercanvis reals entre centres escolars del mateix territori, del mateix país o de països diferents, relacions entre l'escola i altres comunitats no escolars, intercanvis virtuals entre centres educatius o entre centres educatius i altres comunitats o institucions.

   • Amb aquestes iniciatives, l'escola cal que pugui incorporar en el seu projecte iniciatives que desenvolupin capacitats de relació humana, de convivència, de flexibilitat davant la diferència, de solidaritat, d'integració en entorns culturals diferents, de síntesi cultural, d'identificació no dogmàtica amb la pròpia cultura,... i així, fer compatible el potencial de relacions reals i virtuals que permeten les noves tecnologies de la comunicació, amb una interacció creativa i progressista amb la identitat pròpia.
   • Es poden citar alguns perills: que les comunitats amb més dèficits econòmics o culturals no entrin en aquest procés de relació amb altres comunitats, que comunitats amb nivells econòmics o culturals més desenvolupats, s'impliquin en aquests processos per fomentar la diferenciació social, o que iniciatives de relació virtual tinguin un tractament bàsicament tècnic, sense la component de projecte col·lectiu o sense cap referent cultural propi, creant les condicions idònies per a una colonització cultural d'aquests ciutadans.
   • Des de l'administració local caldria:
     - Oferir suports logístics per aconseguir estendre aquestes iniciatives en la majoria de centres, aplicant una política de discriminació positiva per a les comunitats més desfavorides.
     - Aconseguir que la ciutat i/o el país fossin protagonistes destacats en aquestes activitats d'intercanvi.
     - Pel que fa a les relacions virtuals, caldria que l'administració local accelerés la generació de suports tècnics i metodològics, per tal d'aconseguir que des d'un inici, aquestes iniciatives incorporin els referents territorials. en el seu desenvolupament
   • El repte seria aconseguir que els perills de desarrelament i individualització que acompanyen l'ús dels recursos de comunicació real o la implantació de les noves tecnologies de comunicació virtual, esdevinguin una oportunitat per desenvolupar capacitats de relació oberta, creativa i integradora dels ciutadans però des d'una base cultural sòlida i amb capacitat de desenvolupament harmònic.

   5.2 Els agents que participen en la interacció:

   a) Quant els agents són, tots, components de la comunitat escolar i en posició simètrica: professorat de diversos centres que gestionen alguna activitat de relació, de coordinació o d'intervenció compartida, activitats d'escola de pares gestionades per a pares i mares de diferents escoles, activitats que comporten en el seu desenvolupament la participació conjunta d'alumnat de comunitats diferents.

   • Amb aquestes iniciatives, els membres de les comunitats escolars poden aconseguir intercanvis d'experiències, intervencions de més envergadura i en àmbits molt més amplis, compartir i enriquir propostes i iniciatives educatives, endegar noves línies de treball en els centres respectius...
   • Es poden citar alguns perills: que aquestes iniciatives siguin fruit de la iniciativa individual d'alguns professors, pares o alumnes especialment actius, sense que hi hagi reconeixement de la comunitat, que, en el cas dels professionals, els puguin allunyar del context cultural del seu alumnat, que aquestes activitats reforcin les comunitats fortes i aïllin les més febles,...
   • Des de l'administració local caldria:
     - Facilitar o proposar que en els plans de formació de zona es contemplin grups de professors per treballar continguts o metodologia referits a experiències d'intercanvi entre centres.
     - Tenir informació, crear recursos i suports a la generació d'activitats organitzades des de les AMPAs adreçades a generar algun tipus d'escola de pares i mares, en forma més o menys rudimentària.
     - Disposar d'un pla de dinamització, suport i formació de coordinadores d'alumnat implicat o especialment actiu en activitats específiques de participació política o social a nivell de centre: delegats o representants a consells escolars, voluntariat, dinamització cultural, activistes en campanyes referides al desenvolupament de valors cívics...
     - Disposar de recursos preparats i coneguts pels centres implicats en experiències de relació virtual, per tal de facilitar la incorporació significativa del fet territorial en el seu desenvolupament.
   • El repte seria:
     - Fer possible que els professionals trobessin en el territori suports i marcs de relació professional que facilitessin el seu arrelament al context.
     - Facilitar el treball als pares i mares actius en les respectives AMPAs, en el sentit de revitalitzar la seva presència i millorar la seva incidència en la comunitat escolar.
     - Treballar per aconseguir millorar la imatge i la consideració davant els companys dels delegats i representants a consells escolars i vincular els moviments de participació social dels joves al fet educatiu de la ciutat.
     - Apropar les estructures escolars a les iniciatives culturals i de lleure més espontànies dels infants i joves.

   b) Quant els agents són d'àmbits professionals diferents i que coincideixen en alguna iniciativa educativa: col·laboració i/o coordinació de la intervenció de diferents serveis personals (educació, serveis socials, sanitat, lleure, seguretat,...), col·laboració de professionals docents amb altres professionals en activitats educatives específiques, en especial les que es refereixen a la col·laboració amb el món del treball, participació de diferents professionals en activitats vinculades amb la planificació de serveis ( mapa escolar de formació professional, òrgans de seguiment de projectes de ciutat (riu Ripoll))...

   • Amb aquestes iniciatives, els professionals implicats poden aconseguir el coneixement mutu i sense tòpics de les competències professionals respectives, participar en actuacions professionals més complexes, millorar molt l'eficàcia de la seva activitat o l'apropament de cultures professionals diverses i sovint distants.
   • Es poden citar alguns perills: la tendència endògena de les cultures professionals, les pors a la dissolució de competències professionals, les percepcions d'intrusisme professional, la tendència a establir relacions no simètriques, especialment per part dels professionals docents, l'error de plantejar aquestes iniciatives vinculades al conflicte o en termes de fets consumats,...
   • Des de l'administració local caldria:
     - Generar espais de coordinació en l'acció dels professionals vinculats als serveis personals docents i no docents, fent coincidir al màxim possible els àmbits territorials d'influència.
     - Facilitar, convèncer, negociar, pressionar o reivindicar si cal, per a que els serveis amb personals dependents d'altres administracions, s'impliquin en una intervenció territorial coherent i coordinada amb els altres serveis personals.
     - Cercar una organització dels serveis que s'acosti al concepte de "finestreta única", de tal manera que sense perdre l'operativitat de cada servei, es guanyi en globalitat tant pel que fa a la informació com a la intervenció.
     - Conèixer les experiències educatives interdisciplinàries que s'hagin produït en el territori per tal de consolidar-les i en el seu cas transferir-les o generalitzar-les.
     - Detectar propostes i iniciatives d'actuacions educatives interdisciplinàries per tal de facilitar i activar la seva materialització.
     - Presentar projectes de ciutat en entorns professionals multidisciplinaris i promoure la seva implicació en els plans d'acció que se'n dedueixin.
   • El repte seria:
     - Aconseguir que els professionals dels diversos serveis personals amb intervenció en el territori, vagin incorporant en la seva pràctica la cultura de la intervenció en xarxa.
     - Anar convertint el territori en un marc d'interaccions més o menys espontànies, més o menys institucionalitzades, però sempre basades en la informació mútua, el reconeixement competencial de cada sector professional i l'efectivitat de les respectives intervencions.

   c) Quant els agents són components de la comunitat escolar que exerceixen tasques de representativitat de base territorial: els representants de la comunitat en consells escolars territorials o similars i els representants de l'administració local en els consells escolars.

   • Caldria aconseguir que els representants de les comunitats o els estaments en òrgans territorials, disposessin de recursos i temps per realitzar els traspassos d'informació tant en el sentit ascendent com descendent, sense descartar la possibilitat d'emprar també les noves tecnologies per tal de generar intercanvi d'informacions i debats amb un suport virtual. Així mateix, que els representants de l'administració local als consells escolars disposin de formació específica, criteris orientadors, autonomia de decisió "in situ" i marcs per compartir entre ells, per tal d'ajudar a rehabilitar la seva tasca i situar-la en una posició estratègica en la relació entre escola i territori.
   • Es poden citar alguns perills: que els representants de les comunitats siguin cada vegada més, persones amb una especial tendència a la participació, paradoxalment poc representatius de les posicions dels seus representats i esclaus de les seves opinions. Que els representants de l'administració local vagin perden prestigi en la dinàmica de les escoles i, amb ells, perdi opcions el paper estratègic de l'administració local en la recuperació de l'entorn territorial en la intervenció escolar i en el fet educatiu en general.
   • Des de l'administració local caldria:
     - Estudiar eines de traspàs d'informació àgil, descentralitzada i simètrica, que facilités les aportacions de les comunitats educatives de base al fet territorial i a l'inrevés.
     - Contemplar formació adequada i assessorament a les persones que la precisessin, per desenvolupar la seva tasca de representació.
     - Escollir els representants als consells escolars amb criteris d'idoneïtat, reconeixent professional i laboral d'aquesta tasca, i tenint molt en compte les seves aportacions a l'hora de valorar l'estat educatiu de la ciutat i a l'hora d'impulsar iniciatives educatives.
   • El repte és fer viable una dinàmica de participació real i funcional que sigui la base d'uns projectes de ciutat que comptin amb la implicació dels ciutadans, que responguin i aprofitin al màxim les seves iniciatives i expectatives i que des de la vessant educativa, ajudin a mantenir viu i actiu un projecte global de ciutat.

   5.3 En relació a l'àmbit en el que es gestionarien les iniciatives de relació entre escola i territori:

   En una ciutat com Sabadell, els àmbits de gestió que es poden considerar són: la comunitat escolar, el districte, el municipi i la comarca. La proposta del districte, es basa en la hipòtesi que per la mida i la complexitat de Sabadell, sembla adient establir un nivell territorial intermedi entre escola i ciutat. Aquesta possibilitat podria resoldre's amb el barri o altres marcs menys formals, si l'experiència que se'n pugui tenir fins ara de l'efectivitat dels districtes per facilitar la participació i la implicació dels ciutadans i institucions en el fet ciutadà.

   Fet aquest comentari, en el que segueix es caracteritzen les iniciatives i les corresponents intervencions de l'administració local segons aquesta àmbits:

   a) La comunitat escolar com a marc d'intervenció educativa:

   La comunitat escolar és el primer àmbit de gestió d'iniciatives i potser el més important. Com ja s'ha comentat, una escola ha de treballar la seva comunitat procurant alimentar la identificació i l'autoestima dels seus membres al voltant d'un projecte de centre reconegut i valorat i que alhora, valora i reconeix la necessitat de la participació i la implicació del conjunt de la comunitat en el seu desenvolupament.

   Des d'una perspectiva de ciutat, interessa que aquests projectes:

   - Incorporin en els seus objectius, el desenvolupament d'aquells valors que puguin caracteritzar el ciutadà que es propugna,
   - Que la família, el barri, la ciutat, la comarca siguin considerats i treballats a l'escola com un marc de socialització progressiu que ha de portar a activar les tendències a la participació social i política dels ciutadans.
   - Que l'escola fomenti en els seu alumnat un estil propi d'aprendre basat en l'autonomia, la iniciativa i la tendència a la formació permanent que, junt a una formació per a l'orientació professional, desenvolupin en els ciutadans les capacitats clau per a una integració social reeixida i una adaptació permanent a les demandes canviants del món laboral.

   En aquest àmbit, cal mantenir un observatori permanent sobre el nivell d'identificació de la comunitat amb l'escola i sobre la presència de la ciutat en els diferents àmbits de la formació integral dels ciutadans. Aquest observatori es pot basar en els representants de l'administració local en els consells escolars, en els òrgans de participació territorial i en les convocatòries d'intercanvi d'experiències o de presentació pública de projectes de centre.

   El seguiment continu que es pugui fer d'aquesta realitat, permetrà una diagnosi contínua que orientarà el desenvolupament o el foment de plans de suport directe o diferit a les escoles, en la forma i els continguts que aconselli aquest seguiment.

   b) El districte com a marc d'intervenció educativa

   Ja s'ha comentat que l'oportunitat de considerar el districte com un marc d'intervenció educativa dependrà de diverses circumstàncies, tant educatives com culturals i polítiques. Hi ha, però, diverses circumstàncies que poden aconsellar contemplar aquest àmbit, encara que sigui a tall d'exemple, com unitat d'intervenció educativa:

   • els districtes són suma dels barris que de forma més o menys clara, són una divisió natural i suficientment reconeguda per la població.
   • és l'opció de descentralització política de l'Ajuntament de Sabadell
   • s'hi ajusta el desplegament dels serveis personals gestionats des de l'administració local.
   • el desplegament del mapa d'escolarització de Sabadell no respecte del tot els districtes però es podria aconseguir ajustaments plausibles d'una a l'altra distribució territorial.
   • El volum de la majoria dels districtes és prou complex o ampli com per justificar intervencions educatives específiques, en el marc del projecte educatiu de ciutat.

   Hi ha, però, actuacions que, tot i que impliquen a més d'una comunitat escolar, no afecten a tot un districte: les iniciatives de relació entre els centres de primària i de secundària adscrits o entre els centres de primària i les escoles bressol que s'hi puguin vincular, en són un exemple. En aquests casos, es pot desenvolupar un programa d'acció a nivell de districte que es concretarà en cada cas d'adscripció o vinculació.

   Des dels districtes, caldria coordinar la intervenció dels diferents serveis personals, establint sessions periòdiques de treball interdisciplinaris, incorporant els serveis educatius externs, els serveis socials, els de salut, els de seguretat ciutadana, les ofertes de lleure que s'estructurin al voltant dels centres cívics o d'altres entitats privades sòlides i reconegudes.

   Pel que fa a l'escola, aquesta coordinació hauria de facilitar la inserció de l'activitat escolar en una resposta educativa més complex i global. Aquesta col·laboració podria concretar-se en diferents àmbits: coneixement mutu de les característiques d'aquests serveis, assessoraments mutus en el desenvolupament de l'activitat de cada servei en aquelles activitats en las que es coincideix, intervencions puntuals d'un servei en el marc de l'altre i intervencions simultànies, complementàries i coordinades de més d'un servei.

   L'administració local podria impulsar la creació i gestió d'aquests espais de coordinació, facilitant, animant, negociant o reivindicant la participació d'altres serveis adscrits a altres administracions i amb incidència significativa en el territori.

   A més d'aquests òrgans de coordinació professional, caldria contemplar consells educatius de districte, no només escolars, amb representants de comunitats amb presència significativa en el districte i amb una incidència reconeguda en el fet educatiu del territori. Per exemple: centres cívics o altres entitats o serveis de cohesió i acció social públiques o privades, comunitats escolars de tots els nivells, entitats educatives no reglades, empreses i comerços,...

   Aquests òrgans haurien de servir per conèixer de prop les iniciatives i necessitats educatives del districte, generar transferències i extensions d'experiències, projecció ciutadana de les iniciatives reconegudes a nivell de districte, recollir, en el seu cas, les propostes d'acció deduïdes de projectes d'àmbit ciutadà i dinamitzar, donar suport, implicar, compensar dèficits,... en aquelles comunitats educatives del districte que ho precisin.

   c) La ciutat com a marc d'intervenció educativa

   La ciutat, en la seva globalitat, és un àmbit d'actuació educativa, no només com a síntesi del treball en cada comunitat educativa i en cada districte, sinó com marc necessari per desenvolupar projectes de ciutat amb components educatives que poden implicar intervencions de qualsevol de les escoles de Sabadell, independentment del districte on estiguin ubicades.

   Aquestes dues vessants de la intervenció educativa a nivell de ciutat han de garantir una relació adequada entre les intervencions a nivell de comunitat o de districte i el projecte educatiu de ciutat. Així mateix, es presenten iniciatives i propostes d'intervenció educativa que, o no aconsellen un tractament descentralitzat o, senzillament, en cap districte no hi ha prou implicació en la proposta com per justificar una intervenció descentralitzada. Aquestes dues vessants, doncs, hauran d'estar presents en la gestió del fet educatiu en aquest àmbit global.

   A nivell de ciutat, caldria poder disposar d'òrgans de coordinació de les característiques dels que s'han proposat per als districtes. Per un costat, s'hauria de constituir un òrgan de coordinació que afectes al conjunt dels serveis personals que intervenen a la ciutat, sigui quina sigui l'administració que en tingui les competències. Per un altre costat, caldria disposar d'un òrgan de coordinació que representés al conjunt d'institucions, escolars o no, amb una forta component educativa en la seva activitat ordinària. Un i l'altre, estarien coordinats per tècnics de serveis personals de l'administració local, que haurien de assumir la seva gestió tècnica, cercant estils i estratègies professionals que afavorissin la iniciativa dels components d'aquest òrgans, tot vinculant el anar fent projecte educatiu de ciutat amb el dia a dia i amb les expectatives i iniciatives de base que podrien i haurien de representar aquests ciutadans.

   Probablement, aquesta proposta exigiria una redefinició del Consell Escolar Municipal. Per exemple, es podria desdoblar en els dos òrgans abans esmentats, reduint considerablement el nombre dels components i fent-lo més àgil i operatiu, incrementant les seves competències funcionals, millorant el nivell de representativitat dels seus membres i reduint en quantitat i en poder la part escolar dels que el composen.

   Atenent al que s'ha comentat a l'inici d'aquest apartat, l'activitat d'aquests tres òrgans de coordinació hauria de respondre a tres línies bàsiques:

   - Tenir cura de la relació entre les iniciatives que es desenvolupen en els districtes i el projecte educatiu de ciutat. Això s'ha de concretar en dues direccions. En una, cal que aquests òrgans coneguin i facin un seguiment de les iniciatives educatives que es produeixin en els districtes per tal de, en el seu cas, reconeixer-les com a projectes de ciutat i transferir-les o estendre-les a altres districtes. En l'altra, informar, animar, donar suport als districtes per tal que s'impliquin en la implantació de forma descentralitzada de projectes de ciutat o en l'extensió o la transferència de projectes desenvolupats en altres districtes.

   - Gestionar projectes de ciutat per els que no és adequada o no és possible una implantació descentralitzada, ja sigui pel contingut concret del projecte o perquè l'envergadura del projecte no admet una implantació per districtes. Així doncs, aquests òrgans de coordinació de ciutat han de tenir accés directe a escoles o altres institucions de base per tal de poder conèixer i fer un seguiment directe d'iniciatives que puguin respondre a aquestes característiques, o, també, per informar, animar, impulsar a institucions i escoles a implicar-se en algun d'aquests projectes de ciutat.

   - Constituir-se com a òrgans consultius de la política educativa de la ciutat en qualsevol de les seves tres vessants: elaboració, concreció i reivindicació.

   d) La intervenció educativa en un entorn comarcal.

   Tot i que en ciutats de la mida i el potencial de Sabadell, la intervenció de l'administració local té el seu centre de gravetat en el municipi, el fet comarcal és prou significatiu com per què sigui una realitat present en el projecte educatiu de ciutat. Un exemple clar de la rellevància de l'àmbit comarcal en poden ser propostes relacionades amb: la relació entre escola i món del treball, les iniciatives referides a l'ordenació del territori, les inquietuds i les polítiques sobre el medi ambient...

   No sembla adequat fer propostes d'òrgans específics que s'ocupin d'aquesta vessant. De totes maneres, seria adequat impulsar certes dinàmiques de coordinació i dinamització d'iniciatives educatives que, en el marc del Consell Comarcal, impliquessin a escoles i institucions amb presència en més d'un municipi de la comarca. La rellevància dels temes abans esmentats i d'altres que poden sorgir, aconsellen el desenvolupament educatiu de l'àmbit comarcal.

per anar

 


6. Caracterització de la intervenció de l'administració local en la gestió del projecte educatiu de ciutat

   En els apartats precedents, de forma més o menys explícita, s'ha anat caracteritzant quin tipus d'intervenció aconsella la concepció de desplegament territorial del projecte educatiu de ciutat que s'està proposant. Per concretar una mica més, tot seguit es detallen aquelles característiques que es poden considerar més essencials i definitòries d'una nova manera d'entendre el paper de l'administració local en la dinàmica educativa de la ciutat. En concret, l'administració local hauria de ser capaç de:

   • Observar el que es fa, el que es proposa, el que preocupa, el que genera expectatives... entre els ciutadans en qüestions educatives. Només així, es podrà desenvolupar un projecte educatiu connectat amb el dia a dia dels ciutadans i de les institucions de base.
   • Habilitar espais i escenaris en els que institucions i ciutadans puguin coincidir per desenvolupar iniciatives complementàries o coincidents. D'aquesta manera, es podran aconseguir intervencions educatives complexes i interdisciplinàries, necessàries per donar resposta a situacions cada vegada més complicades.
   • Canalitzar les iniciatives de base cap als continguts que determina el projecte educatiu de la ciutat i, alhora, detectar aquelles noves aportacions o necessitats, detectades en aquestes iniciatives, que poden aconsellar fer noves incorporacions o modificacions en el projecte educatiu de la ciutat.
   • Potenciar la participació de ciutadans i institucions en òrgans de coordinació territorial, per tal de facilitar el contacte directe i seguit entre projecte i realitat, entre iniciativa de ciutat i iniciativa del ciutadà.
   • Negociar i pactar amb les altres administracions amb competències en serveis que intervenen a la ciutat i amb institucions amb presència notable a la ciutat, per tal que la concreció de les seves polítiques tinguin en compte la vinculació amb el projecte educatiu de ciutat i dins el que sigui possible, s'impliquin en la implantació d'aquells projectes que se'n derivin i que caiguin dins el seu camp d'intervenció natural.
   • Descentralitzar la gestió política, amb recursos i competències reals, per tal de facilitar una interacció àgil i funcional entre polítiques educatives i dinàmiques de base, única forma de plantejar projectes educatius de ciutat amb possibilitats de ser instruments de progrés social, de recuperació de la implicació del ciutadà amb el seu territori i d'aprofundiment en la democratització real de la societat.

   Així mateix, caldria evitar qualsevol forma d'actitud il·lustrada en la implantació d'aquest projecte educatiu. Tant els continguts dels projectes que li aniran donant vida, com les estructures que es vagin generant per gestionar-lo, hauran de respondre a necessitats reals i funcionals dels ciutadans i institucions que hi estiguin implicats. Per exemple, els òrgans de coordinació que s'han proposat en apartat anteriors, haurien de servir com a referent inicial per orientar les decisions sobre com crear marc en els que ubicar les iniciatives habilitadores i participatives a les que s'ha fet insistència, però caldria tenir ben clar que haurien de nàixer per donar resposta a necessitats observades a la pràctica o previstes en projectes a implantar. Una creació mecànica i generalitzada d'òrgans com aquests, provocaria un fracàs important i un pas enrera en la dinamització de ciutadans i institucions al voltant del fet educatiu de la ciutat.

   En aquest sentit cal entendre la proposta de vinculació entre òrgans de coordinació i la descentralització política per districtes de l'Ajuntament de Sabadell: si aquesta descentralització política és buida o inoperant, totes aquelles propostes d'estructuració ciutadana que s'hi basin, fracassaran. En aquest sentit, caldria assegurar que la creació d'òrgans de coordinació entre agents educatius o entre serveis, només es fessin en aquells districtes amb suficient potencial polític real com per poder dirigir un procés participatiu que vinculi de manera eficaç les expectatives, necessitats i iniciatives del ciutadà amb les iniciatives, necessitats i expectatives de la ciutat.

per anar