Conferenciant:
Sr. Oriol Homs, director general de la Fundació CIREM
Data: 4 de juny de 1998
Lloc: Casal Pere Quart
Principals idees aportades pel conferenciant
Vivim moments de canvi social i laboral. Això ens porta a reflexionar sobre com hem d'educar els ciutadans de cara al futur per tal que puguin inserir-se en el món del treball.
La prospecció sobre el treball del futur ens porta a pensar que el treballador del futur tindrà un perfil professional diferent de l'actual.
Es creen molts llocs de treball, però, com que la població creix i les dones s'incorporen al món del treball remunerat, l'atur no baixarà gaire i el treball serà escàs.
Els llocs de treball que es creen no són els que abans s'han destruït. En cicles molt curts estem sotmesos a canvis en el contingut de la nostra feina.
La innovació tecnològica fa que haguem de processar més quantitat d'informació i amb més rapidesa, i per fer això calen persones capaces d'assimilar-la, transformar-la, codificar-la i descodificar-la. Tractar informació és treballar amb intangibles i demana més capacitat d'abstracció i més organització mental.
Les empreses han de ser competitives per poder sobreviure. Per ser competitives poden abaixar costos o augmentar la qualitat produint millor. Només es pot produir millor amb més informació i treballadors més formats i ben pagats.
El treballador ha de tenir competència tècnica, relacional i d'iniciativa. Quan el treball és escàs, els empresaris cerquen els treballadors més qualificats.
A l'atur hi haurà preferentment treballadors de més de quaranta anys no formats que, un cop han passat a l'atur, no poden tornar a trobar feina perquè els joves estan més formats. Són el col·lectiu prioritari en l'àmbit ocupacional.
Si ens hem d'adaptar en cicles curts a noves tecnologies, hem de ser capaços d'adaptar-nos als canvis. Hem de ser capaços d'aprendre a cada moment, i ja no té sentit una educació entesa només com a inversió inicial. Cada 5 anys com a màxim caldria que tots els treballadors passessin per una acció formativa. En la societat del coneixement, aquest és imprescindible per integrar-se a la societat.
Cal transformar el sistema educatiu, establint el dret a la formació en forma de crèdits que es poden administrar al llarg de la vida.
Hem de reforçar la capacitat de raonament abstracte. Cal preparar-se per poder aprendre en el futur, i potenciar la curiositat, el desig, i la capacitat d'aprendre.
Hem de formar persones que, a més de saber, siguin capaces de resoldre coses, de saber fer. Això porta a potenciar l'adquisició de l'experiència per mitjà de les pràctiques en empreses.
Per garantir l'adquisició d'experiències cal que la societat sencera es converteixi en un camp d'entrenament. Tots estem implicats en els processos formatius.
El canvi social que es produeix és molt ràpid, i comporta inseguretat i desigualtats. La formació és una eina bàsica per donar seguretat i per combatre les desigualtats. Els qui fracassin a l'escola tindran moltes dificultats per adaptar-se als canvis.
Els joves tindran moltes oportunitats de trobar feina, perquè disminueix l'atur a causa del descens de la natalitat i estan més formats que els treballadors més grans.
El sistema educatiu ha de poder-se adaptar als canvis que es produeixin en pocs anys. Cal pensar en especialitzacions curtes fonamentades en bases sòlides. Cada vegada la formació serà més permanent i en períodes més curts.
Els joves que es passen molts anys estudiant estan mancats d'experiència vital perquè no han hagut d'afrontar problemes de la vida i tenir responsabilitats.
La complexitat social demana professionals ben qualificats. Les empreses volen universitaris perquè poden ocupar llocs de treball que demanin presa de decisions, comandament i negociació. La universitat prepara en això encara que no ho pretengui formalment. Les habilitats professionals (intuïció, adaptació...) no es poden convertir en assignatures, sinó que són maneres o estils de formació.
Calen molts llocs de treball de tractament de la informació. Els bibliotecaris i els periodistes s'han de convertir en professionals de tractament de la informació i la documentació. I els mestres s'han de convertir en formadors de formació continuada.
Cal integrar la formació continuada, l'ocupacional i la reglada dins un mateix sistema per garantir la màxima eficàcia de l'acció educativa. I no podem acceptar taxes tan elevades de fracàs escolar, perquè condemnem aquests alumnes a ser mà d'obra no qualificada durant molts anys.