Conferenciant: Sr. Joan Majó, president del grup de treball de l'Information Society Forum de Brussel.les
Data: 12 de maig de 1998
Lloc: Casal Pere Quart

Principals idees aportades pel conferenciant.

• El poder real cada vegada condiciona més els poders formals (executiu, legislatiu i judicial). El poder real sempre ha estat lligat al control de la plusvàlua econòmica i, en la nostra societat tecnològica basada en la informació, el poder real no el donarà el control de la terra, ni dels mitjans de producció, ni dels mitjans financers, sinó el control de la informació. Per què s'ha produït aquest canvi?

• La societat industrial ha donat pas a la societat de la informació, la qual ens ha de portar a la societat del coneixement, ja que actualment l'activitat econòmica fonamental és el tractament de la informació. Aquest canvi ha tingut lloc perquè les noves tecnologies digitals permeten tractar i distribuir instantàniament a qualsevol lloc quantitats ingents d'informació a costos gairebé nuls.

• La digitalització, o utilització del codi digital per a la transmissió de qualsevol informació, comporta l'abandó dels codis anteriors. Quan hem de transmetre una informació transmetem la seva estructura numèrica i qualsevol tipus d'informació es codifica igual (un so, una imatge, una frase...). La digitalització augmenta la capacitat i qualitat de transmissió.

• Les realitats percebudes per mitjà de codis digitals no ens donen cap garantia d'existir. La digitalització crea la realitat virtual. Podem produir realitats virtuals a partir de sèries numèriques sense cap realitat física de referència.

• Si tota la informació es pot codificar igual, una única connexió ens pot subministrar tota la informació que ens interessi, i això permet la concentració de xarxes d'informació en un moment que es liberalitza el sector i es passa d'una concepció de la informació com a servei públic a una concepció de la informació com a mercat.

• La nova concepció de la informació com a mercat té algunes conseqüències importants. Una és que hi ha una sobreabundància d'informació, i l'excés portarà a la desinformació si l'escola no ens ensenya a transformar la informació en coneixement.

• Una altra conseqüència és que la mercantilització del sector de la informació dibuixa una barrera entre els qui hi tenen accés i els qui no, en funció del poder adquisitiu.

• Una darrera conseqüència és que la tendència a la concentració de les xarxes d'informació porta a concentrar els actors, cosa que crea uns grans grups d'informació. En aquesta nova situació el poder no consisteix a tenir informació, sinó a controlar els sistemes de distribució d'informació.

• Les xarxes de distribució d'informació no funcionaran com un servei públic sinó com un mercat. Això provocarà una dualització social entre les persones proveïdes d'informació i les persones marginades perquè no en tenen.

• La marginació es produirà sobretot per tres factors: geogràfic (les xarxes no abastaran les zones poc rendibles comercialment), de capacitat adquisitiva per estar connectats i cultural (capacitat de comprensió dels continguts).

• En la SIC l'acceleració dels canvis en els coneixements disponibles fa que el cicle de canvi radical de coneixements sigui més curt que la vida de les persones. Per això cal trobar un sistema per canviar els coneixements de cada persona al llarg de la seva vida, és a dir, cal pensar de nou el sistema educatiu en el qual el currículum inicial és aprendre a aprendre, i també, per tant, aprendre a desaprendre.

Debat

• La saviesa és el punt d'arribada, en una concepció humanista de l'educació. Les dades ens permeten tenir informació, aquesta ens porta al coneixement, i aquest és el camí per arribar a la saviesa.

• Per arribar a la saviesa, hem de defugir la cultura del zapping. L'educació ha d'ajudar els nois a filtrar la informació, perquè és millor que mengin poc i paeixin bé. No hem de controlar la informació que reben, sinó preparar-los a rebre'n. Això vol dir preparar-los per als nous llenguatges, i no només per a la transmissió escrita de la cultura, que ara ja comença a ser minoritària. I per ajudar a usar els nous llenguatges és essencial la televisió pública, la qual ha de formar part del sistema educatiu.

• La democràcia basada en la immediatesa de l'opinió pública és molt oscil lant i feble, perquè aquesta es pot deixar influir molt. L'educació ha d'afavorir que els individus actuïn més a partir del seu sistema de valors i no tant per influències externes.

• L'escola el que ha de fer no és posar ordinadors, sinó ensenyar els nois a viure i ser savis en un món diferent, en el qual estarem permanentment connectats i hauran desaparegut les distàncies.