Ajuntament de Sabadell  
 Descobreix Sabadell
Turisme
El patrimoni urbà
El patrimoni del rodal
Els museus de Sabadell
Les arts en viu a la ciutat
Els parcs
Les instal·lacions esportives
Activitats firals
Fires tradicionals
Itineraris
L´allotjament
Publicacions turístiques
El patrimoni del rodal

En el territori de Sabadell hi ha diversos elements patrimonials dispersos, que també tenen interès. Alguns ens expliquen la història més llunyana i han estat restaurats per tal de poder-los visitar; d'altres són més contemporanis però igualment interessants de conèixer.
Pou de glaç de Sant Oleguer
El pou de glaç de Sant Oleguer fou construït al segle XVII. Fa gairebé 9 m de diàmetre i 7,5 de fondària i està cobert per una volta semiesfèrica, que és on hi havia els accessos al pou. L'any 1995 es va restaurar i s'hi va obrir un balcó per poder-ne veure l'interior.

Els pous de glaç són estructures semienterrades que s'utilitzaven per conservar el glaç aprofitant l'aïllament tèrmic del subsòl. El glaç s'hi emmagatzemava durant l'hivern, per treure'l i vendre'l a l'estiu.

Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55
Pou de glaç de Sant Oleguer
Capella de Sant Nicolau
La capella, datada entre els segles X i XI, consta d'una nau i d'un absis. En aquest indret hi hagué la primera parròquia de Sant Feliu d'Arraona, lloc de culte dels masos de l'entorn, fins que al segle XIV es traslladà a l'altra banda del riu, al centre de l'actual Sabadell.

L'any 1915 la capella es va tancar al culte per causa del seu mal estat. A la dècada dels 90 es va restaurar i adequar per visitar, amb uns plafons explicatius col·locats a l'interior.

Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55
Capella de Sant Nicolau
Cementiri municipal
El Cementiri municipal al pla de Sant Nicolau es va inaugurar el 1864 i des d'aleshores s'hi han fet diverses ampliacions. La ubicació a l'altra banda del riu obeïa a motius higiènics i d'espai. L'església, situada al centre del recinte, és obra de l'arquitecte Miquel Pascual i Tintorer i es va acabar de construir el 1891. El cementiri conté nombroses tombes i mausoleus de tots els estils artístics, alguns amb obres d'autors reconeguts, amb una simbologia molt rica i variada.

Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55
Cementiri municipal
Sant Pau de Riu-sec
Es tracta d'una església d'origen romànic, reformada per darrera vegada al segle XVIII, quan s'hi construí la rectoria annexa. Els treballs d'excavació arqueològica i de restauració han deixat al descobert empremtes, que es poden visitar a l'interior, de les diverses fases d'ocupació del lloc (documentada des del segle I aC) i les etapes constructives de l'església des del segle XI.

Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55

Sant Pau de Riu-sec
Santuari de la Salut
Al parc periurbà de la Salut, s'hi localitzen diversos edificis: el santuari dedicat a la Mare de Déu de la Salut, la casa del capellà, l'edifici de l'hostatgeria, les restes de l'antiga ermita romànica de Sant Iscle i Santa Victòria i les restes arqueològiques de la vil·la romana.

El santuari de la Salut es va construir al final del segle XIX, si bé una part es va malmetre durant la Guerra Civil i es va refer als anys 40. A l'interior s'hi poden contemplar les pintures murals i els vitralls del pintor sabadellenc Antoni Vila Arrufat.

Sota el santuari i el seu entorn, hi ha les restes d'una vil·la romana, parcialment excavada a principis del segle XX. Algunes de les peces que s'hi van trobar es poden veure al Museu d'Història.
Santuari de la Salut
Hostatgeria de la Salut
L'Hostatgeria de la Salut es troba a prop del santuari de la Salut. L'edifici s'ha rehabilitat per ubicar-hi el futur Centre d'Interpretació del Rodal i de l'Espai Agroforestal de Llevant.

El nou centre vol facilitar al ciutadà la informació i el coneixement del medi natural i del patrimoni arqueològic i històric que troba en aquest indret.
El projecte actual inclou la conservació de les restes arqueològiques que s'han trobat a l'interior i l'adequació d'un nou espai arquitectònic. La intervenció recupera la imatge originària de l'hostatgeria i posa al descobert l'antiga ermita.
Hostatgeria de la Salut
Ermita de Sant Iscle i Santa Victòria
L'ermita de Sant Iscle i Santa Victòria es troba adossada l'edifici de l'Hostatgeria de la Salut.
L'ermita, que data del segle X, va ser edificada damunt de les restes d'una vil·la romana. D'aquests vestigis romans podem veure a dins de la capella la piscina de les termes i una imatge d'un mosaic amb la representació de Neptú que pavimentava l'espai. El mosaic original es troba exhibit al Museu d'Història des de l'any 1934. A les dependències de l'hostatgeria també han quedat a la vista elements constructius d'època romana i altres elements arqueològics d'època medieval.
La rehabilitació de l'ermita ha posat al descobert murs i altres elements arquitectònics de les diferents etapes constructives de l'edifici, que van tenir lloc als segles XIII i XIV -època gòtica- i més tard al segle XVIII -època barroca.
Ermita de Sant Iscle i Santa Victòria
Sant Julià d'Altura
La fesomia de l'actual església correspon a l'estil barroc i és el resultat de les importants reformes que s'hi feren durant el segle XVII: el presbiteri, cobert per un cimbori de cúpula, i la part superior del campanar, de forma octogonal, amb les finestres d'arc en punt. Però tant en els murs exteriors com a l'interior del recinte es poden seguir les traces que van deixar etapes anteriors: unes fosses antropomorfes prèvies a la primera construcció romànica que data del segle XI, unes altres necròpolis del segle XI al XVII, unes sitges dels segles XII-XIII i diverses fases de reforma de l'edifici els segles XIII i XIV.

Podem arribar a Sant Julià d'Altura, caminant o amb bicicleta, pel nou passeig que va paral·lel a la carretera de Matadepera pel costat del bosc. Comença al barri de Can Deu i té 1,8 km de recorregut.
Sant Julià d'Altura
Sant Vicenç de Jonqueres
El conjunt de Sant Vicenç de Jonqueres està format per l'edifici de l'església, la rectoria adossada pel costat de ponent i el clos del cementiri pel costat de llevant i migdia. El conjunt conserva elements romànics, gòtics, renaixentistes i d'època barroca.

Des que la van restaurar, l'any 1992, l'antiga església està cedida a una entitat d'interès cultural: el Servei General d'Informació de Muntanya. La rectoria la porten uns masovers i la planta baixa està destinada a un taller de restauració de mobles.

Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85
55
Sant Vicenç de Jonqueres
Els molins del parc fluvial del Ripoll
Els molins més antics que es coneixen de la zona del Ripoll daten del segle X i eren molins fariners. Cap al segle XIV, alguns molins fariners es van convertir en molins drapers o batans, dedicats als aprests de draps de llana. La gran expansió dels molins drapers va ser, sobretot, al segle XVI. El sistema de maces per batanar draps també es va utilitzar en els molins paperers. Tot i que a Jonqueres se'n documenta un a mitjan segle XVI, els molins paperers es generalitzen a partir del segle XVIII.
Molí d'en Mornau
L'edifici del molí d'en Mornau, conegut també com, “el molí que té tantes finestres com dies té l'any”, fou construït el 1783 per fabricar-hi paper, tot i que més tard es destinà a usos industrials. Va tenir molta anomenada per la seva producció de paper de fumar. És un dels molins paperers més rellevants de Catalunya del segle XVIII
Molí d'en Mornau
Molí d'en Font
És el molí documentat més antic del Ripoll, a l'actual terme municipal de Sabadell, que data de l'any 973 com a molí fariner. Al segle XVIII fou un molí draper i finalment dedicat a aprests i acabats tèxtils. Actualment és en fase de restauració.
Molí d'en Font
Molí d'en Torrella
És un dels molins més representatius del Ripoll a Sabadell. A l'interior de l'edificació actual (del segle XIX), es conserva la cambra del molí fariner, enllosada amb moles gastades, i el sistema de salt de l'aigua amb empremtes de rodes antigues i de turbines modernes. És de propietat municipal i en procés de rehabilitació per acollir un espai de difusió del parc fluvial del Ripoll.
Molí d'en Torrella
Molí Xic
Era un molí fariner en l'època medieval; posteriorment fou draper i després es transformà en molí paperer. L'última indústria que ha albergat ha estat la de tints i aprests
Molí Xic
Molí d'en Fontanet
És el primer molí del terme municipal de Sabadell que apareix documentat com un molí draper a finals del segle XIV. Després consta que fou fariner i que, a partir de 1559, tornà a ser transformat per fer-lo draper i fer les dues funcions alhora en les dues parts de les quals constava el molí. Les restes de l'edifici del molí estan abandonades i han quedat englobades per les naus de construcció moderna que són la seu de diverses empreses
Molí d'en Fontanet
Molí de Sant Oleguer
És el més modern dels molins del terme, ja que es construí pels volts del 1780. Cent anys més tard es transformà en fàbrica de cartró, que es va mantenir fins als anys seixanta del segle XX. Encara es conserven les restes de les rodes hidràuliques, que s'estan reconstruint. És de propietat municipal i s'està rehabilitant per convertir-lo en alberg de joventut
Molí de Sant Oleguer

© 2012 Ajuntament de Sabadell | Condicions d'ús | Copyright | Política de privacitat