Ajuntament de Sabadell  
 Oficina de Patrimoni

Ets a: patrimoni  > Sant Pau de Riu-sec

Sant Pau de Riu-sec

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA A SANT PAU DE RIU-SEC (Sabadell, Vallès Occ.), juliol-desembre 2008

Promoció: Junta de Compensació del Pla Parcial de Sant Pau de Riu-sec (Vantoureix)
Realització: Arqueologia i Patrimoni ARRAGO sl.
Direcció intervenció: Jordi Roig Buxó (Arrago sl)
Coordinació: Comissionat de Patrimoni de l'Ajuntament de Sabadell - Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya

Imatge de l'excavació
Imatge de l'excavació
Vídeo explicatiu sobre les troballes arqueològiques de Sant Pau de Riu-sec
Els treballs arqueològics desenvolupats a Sant Pau de Riu-sec aquest any 2008 van començar a finals del mes de juliol en el denominat Sector 4, corresponent a l'espai de davant de l'església i de la rectoria de Sant Pau, i s'han desenvolupat al llarg del mes d'agost i desembre.

Aquest Sector 4 ja fou començat a excavar en l'anterior campanya de 2007, identificant-se una gran quantitat de restes arqueològiques corresponents a diferents jaciments i períodes històrics.

Concretament en aquest Sector 4 tenim, en primer lloc, un interessant i extens assentament d'època romana republicana tipus vil·la (segles II-I aC.), amb diferents habitacions i construccions fetes amb murs de pedra i argila, amb importants nivells d'incendi, d'enderroc i d'abandó.

En segon lloc, i com a continuïtat de l'assentament precedent, tenim un jaciment d'època romana imperial (segles I-III dC.) corresponent a una vil·la romana amb murs fets de pedra i morter. Finalment, s'ha localitzat també un important jaciment d'època altmedieval (entre els segles IX-X al XIII-XIV), amb un assentament o vilatge dels segles IX-X format per un conjunt d'una vintena de sitges, així com una necròpolis i una sagrera associada a l'església romànica de Sant Pau de Riusec, amb un elevat nombre de tombes, prop dels dos centenars, i sitges dels segles XI al XIII.

Destaca per la seva qualitat la necròpolis medieval, amb presència d'estructures funeraries singulars fetes mitjançant grans fosses amb cobertes de lloses i senyalitzacions superiors mitjançant laudes fetes de codòls i morter, així com la presència d'aixovars funeraris consistents en olles de ceràmica col·locades a l'interior de les sepultures. Aquests tipus d'enterraments es poden datar al segle XII, i corresponen a l'etapa en què l'església de Sant Pau està en mans de l'orde templer.

Imatge de l'excavació
Aquest conjunt altmedieval va tinir continuïtat fins a finals del segle XIX amb la consolidació de la parròquia i la quadra de Sant Pau de Riusec. Pel què fa a l'edifici de l'església, aquest fou objecte d'intervencions arqueològiques entre els anys 1979 i 1985 de tot el seu espai interior. Aquestes actuacions van permetre localitzar la primera nau de l'església romànica del segle XI així com diverses sitges d'emmagatzematge del segle XII-XIII.

Per altra banda, i com a estructura singular, es va localitzar just a l'espai de l'absis semicircular romànic i segellat per aquest, un banc d'obra semicircular amb una base o pilar central a manera de suport d'una ara d'altar.

Aquesta estructura ha estat interpretada com un bema o banc d'altar de tipus síriac apte per a una ara en sigma, i relacionable amb una esglesiola d'època paleocristiana emplaçada a l'indret. El coneixement parcial d'aquesta estructrura i de l'espai interior de l'església de Sant Pau fa que encara no sigui possible confirmar l'existència d'aquest primer edifici de l'antiguitat tardana o de l'època paleocristiana.

Imatge de l'excavació
En conjunt, i pel què fa al jaciment romà i medieval, sabem que ocupa una superfície d'uns sis mil metres quadrats, i que aproximadament la meitat de la vil·la romana es troba actualment conservada sota l'edifici de l'església i de la rectoria.

Amb aquesta fase d'intervenció arqueològica de 2008 s'ha dut a terme la delimitació en extensió de tot el jaciment, amb la finalitat de definir les zones construïdes d'època romana i la zona de necròpolis medieval.

Aquest jaciment roma republicà i romà imperial sembla que s'estructura a partir d'un llarg mur perimetral fet en el pendent del terreny, a manera de terrassa, configurant una planta rectangular molt allargada. D'aquest potent mur perimetral oest en surten d'altres murs transversals que delimiten estançes i espais interiors, amb presència de nivells i estrats arqueològics d'abandó amb abundant material ceràmic i material constructiu, amb restes de paviments d'opus signinum trencats, amb major o menor quantitat segons els sectors.

Per altra banda, amb aquesta fase d'actuació també s'està realitzant l'excavació d'una part de l'assentament romà republicà (segles II-I aC.), concretament el seu extrem nord. En aquest sector s'han identificat quatre estançes delimitades per murs de pedra i argila (àmbits A-D), així com potents nivells d'enderroc de les cobertes i de les parets d'aquests àmbits, juntament amb els estrats d'abandó inferiors amb presència abundant de material arqueològic.

Imatge de l'excavació
Imatge de l'excavació
L'excavació de l'Àmbit A a permès documentar tots els estrats d'enderroc i d'abandó amb presència abundant de carbons, fustes carbonitzades, panots d'argila termoalterada i restes de material arqueològic, especialment ceràmica i objectes de ferro, destacant les ceràmiques de vernís negre o campanianes, amb peces pràcticament senceres.

En aquesta habitació, just per damunt del nivell de circulació i d'ús de l'estança, s'han recuperat diferents elements de fusta carbonitzada que podrien correspondre a estris de fusta o elements de mobiliari, com ara una possible arada de fusta. Es tracta d'un tronc d'uns 110 cm. de llargada amb una terminació corbada fent quasi un angle de 90º i amb un encaix en el seu extrem de forma afuada. En el seu entorn immediat es localitzen altres elements de fusta carbonitzada que hi podrien estar associats, així com algun element de ferro.

L'Àmbit C presentava un potent nivell d'enderroc de la teulada feta amb tegulae. Per sota s'han excavat els seus nivells d'abandó i circulació, amb presència d'alguns retalls circulars a manera d'encaixos. Per altra banda, en el costat sud de l'estança s'ha localitzat una sepultura altmedieval (segles X-XI) que tallava els estrats d'enderroc de l'àmbit.

Pel què fa a l'Àmbit D, s'han extret els nivells superiors d'enderroc amb capes de carbons i d'argila termoalterada, sense presència de tegulae, així com els seus nivells d'abandó, recuperant-se abundant material arqueològic, especialment ceràmic. Destaca per la seva singularitat, la rella de ferro d'una arada, diferents claus de ferro de les cobertes, així com algunes eines també de ferro. Pel què fa al material ceràmic s'ha recuperat gran part de dues àmfores esclafades en el nivell de paviment.

Per altra banda, en aquest mateix Àmbit D, s'ha identificat un mur interior que delimita un petit espai intern, on s'ha localitzat part d'un tauló o planxa de fusta carbonitzada, a manera de porta o lleixa. Així mateix, en aquest àmbit i per sota del nivell d'abandó s'ha identificat un conjunt de 26 forats de pal, que semblen correspondre a una fase d'ús anterior amb la presència d'una estructura aèrea feta de material perible tipus porxo o cobert.

Text: Jordi Roig Buxó(Arqueòleg director) ARRAGO sl
Fotografies: Jordi Roig Buxó - ARRAGO sl i
Juanma Pelaez - Ajuntament de Sabadell
© Oficina de Patrimoni, tots els drets reservats - Nota legal - Accessibilitat - Contacte