Ajuntament de Sabadell  
 Oficina de Patrimoni

Ets a: patrimoni  > Roma republicana

Els jaciments d'època romana republicana (segles II-I aC.)
Imatge aèria de Sant Pau de Riu Sec
Imatge aèria de Sant Pau de Riu Sec

L'actual terme de Sabadell, amb aproximadament uns 38 km2 de superfície, està vertebrat per l'eix central del riu Ripoll, que ha configurat al llarg del temps unes terrasses superiors fèrtils a banda i banda de la seva riba, on s'hi han instal·lat grups humans ja des de la prehistòria.

És en aquestes planes i suaus carenes paral·leles al curs del Ripoll, on hi trobem emplaçats els assentaments romans, visigots i altmedievals, especialment al llarg de la serra de Sant Iscle o serra de la Salut en el costat de llevant, i al llarg de la serra o carena de Can Feu a ponent del terme.

D'aquesta manera, i pel què fa al període romà inicial podem constatar a Sabadell el pas del principal traçat de la via romana que unia Roma amb Cadis, la coneguda Via Augusta. Aquesta via de l'interior pot ser datada, en el seu traçat primigeni, a l'època republicana, tot i que es detecta una profunda i sistemàtica remodelació de tot el seu recorregut duta a terme per l'emperador August, dins un context de reestructuració territorial ampli, que s'ha datat en el decenni 16/6 aC.

En el seu recorregut al pas pel Vallès, aquesta via enllaçava, segons les fonts itineràries, tres o quatre mansiones diferents: Semproniana i Praetorium (identificades a la zona de l'actual Granollers/Parets i la Roca del Vallès), Arragone (identificada a la zona del santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell) i Ad Fines (identificada a l'actual Martorell). Així, pel que fa al tram concret que creua el territori del Vallès, aquest sabem que vindria de Sant Celoni, per Llinars i la Roca, passant per Parets, Sabadell, Sant Quirze, Ca n'Ametller/Sant Llorenç de Fontcalçada a Sant Cugat, sud de Rubí i Castellbisbal, per anar a travessar el riu Llobregat pel pont del Diable a Martorell. Tot i així, es desconeix per on discorria físicament gran part d'aquest traçat, atès que no disposem, per ara, de cap tram conservat o, si més no, identificat amb certesa.

Així doncs, segons aquest itinerari ha estat possible plantejar el pas d'aquesta via per l'actual ciutat i terme de Sabadell, travessant longitudinalment d'est a oest el terme municipal i creuant just pel mig l'actual nucli urbà. Aquesta via passaria per la vil·la romana de la Salut, tot baixant des de la serra de Sant Iscle, creuaria el riu Ripoll a l'indret del pont de la Salut i s'enfilaria per la riba dreta fins assolir el pla on s'emplaça l'actual ciutat de Sabadell.
Les primeres restes que es van identificar a Sabadell atribuïbles a aquest tram de la via Augusta van ser localitzades després de les riuades de l'any 1962, en el marge de la riba dreta del riu Ripoll passat el pont de la Salut, a escassos metres del portal de la planta baixa del molí d'en Torrella. En aquest punt l'efecte de les riuades va deixar al descobert la seqüència estratigràfica en secció del camí de Caldes, on hi havia diverses capes o nivells superposats. En el nivell més inferior, sobre la terra verge, hi havia un gruix de paviment de picadís, construït amb morter i petits fragments de terrissa d'època romana, entre ells trossos de tegulae i de dòliums.
Posteriorment, l'any 1999, amb la realització d'una intervenció arqueològica puntual la riba esquerra del riu Ripoll a l'indret del pas de l'antic camí de Caldes, es localitzà per sota dels nivells del camí un gran retall antròpic amb una consistent preparació de còdols en el seu interior. Aquestes restes han estat proposades com a possibles vestigis del rudus inferior d'un malmès tram de la via romana al seu pas pel riu Ripoll mitjançant gual. Cal tenir en compte que aquestes restes es troben localitzades entre el que seria el tram de baixada de la vila romana de la Salut i el tram de pujada al pla de Sabadell.
Els jaciments d'època romana republicana (segles II-I aC)
Corresponents al període romà republicà, entre el segle II i I aC., comptem amb els importants jaciments de la Salut i de Sant Pau de Riusec, aquest darrer excavat recentment i en gran part inèdit. Aquests jaciments tenen continuïtat al llarg de l'època romana plena o època romana imperial, durant els segles I i III dC., moment en que queden abandonats. Es tracta d'explotacions agrícoles de tipus residencial i productiu, amb una economia bàsicament cerealística i de cultiu de la vinya per a la producció de vi.
La vil·la romana de la Salut:
Aquest jaciment, conegut ja des de principis del segle XX gràcies a les primeres excavacions de 1912-1916 i 1931-1949, ha estat darrerament, i després de molts anys d'oblit, objecte de diverses intervencions arqueològiques entre 2002 i 2006. Aquestes han aportat noves dades estratigràfiques i informacions científiques que permeten completar el coneixement del jaciment després de noranta anys.
En aquest línia, disposem de força bibliografia sobre el jaciment romà, amb alguns estudis dels historiadors locals ja des de finals del segle XIX en què es donà a conèixer el jaciment. Serà especialment a partir de la dècada dels anys cinquanta del segle XX, després de les excavacions de Joan Vila Cinca (1912-1916) i Vicenç Renom (1931-1949), que es generen estudis més especialitzats i interpretacions històriques del conjunt. Aquestes interpretacions estaran enfocades en la identificació i associació de les restes romanes de la Salut amb la Arragonem mansio de la Via Augusta. Ja a la dècada dels anys 1970-1980 tenim un seguit de treballs especialitzats centrats en l'estudi concret de determinats materials arqueològics del jaciment com ara les ceràmiques sigil·lades hispàniques i les àmfores.
Així doncs, les diverses excavacions arqueològiques fetes a l'entorn del santuari de la Mare de Déu de la Salut, han testimoniat l'existència d'un important jaciment d'època romana, identificat com una vil·la de tipus rural. Tanmateix, tot i que el coneixement que tenim d'aquesta vil·la és força complet, gran part del jaciment roman encara per excavar.
Aquesta vil·la sabem que va ser fundada en època republicana cap a la primera meitat del segle I aC sobre un assentament ibèric precedent, i sembla que va perdurar fins a les darreries del segle II dC o inicis del segle III dC. D'aquesta destaca una considerable pars rustica, dedicada a la producció i comercialització de vi laietà, amb una àmplia àrea de magatzem amb una seixantena de dòlies, un gran forn de producció d'àmfores tarraconenses del tipus Laietana 1 i tres forns més de ceràmica comuna i sigil·lada hispànica.
Així mateix, també destaquen les restes de la pars urbana o residencial, de la que podem identificar una àrea de banys amb presència d'una gran piscina central o natatio i dues piscines més petites de quasi dos metres de fondària, connectades per una canal principal de desguàs de més de 15 metres de llargada. Per altra banda, destaca una estança pavimentada amb un mosaic de tessel·les blanques i negres amb la figura de Neptú acompanyat d'una sirena o tritonessa, i amb un sòcol d'aplacats de marbre a les parets. Tota aquesta obra forma un conjunt constructivament unitari bastit en un mateix moment, entre finals del segle I aC. i principis del I dC., després de preparar l'indret i efectuar diversos anivellaments de terres. Així mateix, cal tenir en consideració la troballa, durant les diferents intervencions arqueològiques, de restes de suspensura, pilae, tubuli i tegula mamata, escampades per tota l'àrea del jaciment i en especial a les proximitats de l'hostatgeria. Tots aquests elements estan estretament relacionats amb els paviments sobreelevats i el sistema de calefacció subterrània (hypocaustum) de les termes, i ens permeten confirmar realment l'existència d'uns banys a la vil·la de la Salut.
Aquest centre productor i residencial de la vil·la romana de la Salut és possible relacionar-lo amb el pas de la Via Augusta per aquest indret i, fins i tot, atribuir-lo a una de les parades del seu recorregut, la Mansio Arragone, que apareix esmentada en els itineraria del vasos apol·linars de Vicarello (Itàlia) que es poden datar cap al canvi d'era, així com en d'altres fonts itineràries romanes.
Així, un cop analitzades totes les dades i les informacions existents al respecte, creiem que aquesta associació entre l'assentament romà de la Salut i l'Arragone mansio de la Via Augusta, està suficientment contrastada. D'una banda, per la mateixa evidència i entitat de les restes romanes i, ja de forma del tot concloent, per l'existència de la nombrosa documentació escrita altmedieval i la toponímia. D'aquesta manera, és del tot significativa la perdurabilitat i la fossilització del topònim antic Arraona en el mateix indret concret del seu emplaçament geogràfic.
Així ha estat possible rastrejar en els documents d'època altmedieval les diferents cites al terme d'Arraona (949, termino Arraone i 961, termine de Arrahona) i a les dues entitats de poder feudal, el castell d'Arraona (1049, castrum de Arrahona) i la parròquia d'Arraona (1007, parroquia de Rahona i 1024 la parroechia S. Felici de Arrahona), i identificar-los amb els seus corresponents emplaçaments físics, els quals es troben rodejant el punt central de la vil·la romana de la Salut.
La vil·la romana de Sant Pau de Riusec:
Els darrers treballs arqueològics desenvolupats entre els anys 2007 i 2008 al paratge de Sant Pau de Riusec, a l'extrem sud del terme, han posat al descobert un important i extens jaciment amb una gran quantitat de restes arqueològiques corresponents a diferents períodes històrics. La seqüència cronològica abasta des d'època romana republicana (segle II-I aC.) fins a època moderna i contemporània (segles XVI-XIX), passant per les etapes altmedievals i baixmedievals (segles IX-X al XV), amb pràcticament dos mil anys d'evolució històrica en el mateix emplaçament.
En primer lloc, destaca un inèdit i interessant assentament d'època romana republicana (segles II-I aC.) tipus vil·la residencial i productiva, amb diferents habitacions i construccions fetes amb murs de pedra i argila, amb potents nivells d'incendi, d'enderroc de les cobertes i d'abandó, amb presència abundant de material arqueològic. D'aquest assentament tant sols s'ha excavat una petita part, la resta roman pendent d'excavació i s'estén per sota de l'església i l'edifici de la rectoria. En aquest sector, doncs, destaca una estança principal amb un nivell de circulació d'argila trepitjada amb un estrat d'incendi amb fustes carbonitzades i abundants objectes de ferro. D'aquesta manera, es va localitzar un singular element moble de fusta carbonitzada, que probablement correspondria a una arada. Es tracta d'un tronc d'uns 110 cm. de llargada amb una terminació corbada fent quasi un angle de 90º i amb un encaix en el seu extrem de forma afuada. En el seu entorn immediat es localitzen altres elements de fusta carbonitzada que hi podrien estar associats, així com algun element de ferro.
Per altra banda, tenim una segona habitació que hauria disposat d'una teulada feta amb tegulae de la que es va localitzar tot el seu nivell d'enderroc. A la part central d'aquesta estança hi havia alguns retalls circulars a manera d'encaixos de tenalles i àmfores. En una altra habitació contigua, es va recuperar força material arqueològic, del que destaca per la seva singularitat, una rella de ferro d'una arada, així com algunes eines de tipus agrícola, i gran part de dues àmfores esclafades en el nivell de paviment. Aquesta estança presentava un conjunt de vint-i-sis forats de pal, que semblen correspondre a una fase d'ús anterior amb la presència d'una estructura aèria feta de material perible tipus porxo o cobert.
En una segona fase immediatament successiva documentem la continuïtat de l'assentament amb les restes parcials d'una vil·la romana d'època imperial que va estar en funcionament entre els segles I-III dC. S'han localitzat diferents murs fets de pedra i morter que delimiten estances que romanen en gran part per excavar, pavimentades amb opus signinum. Els murs de les edificacions d'aquesta vila també s'estenen per sota de l'església i la rectoria, i s'articulen a partir d'un llarg mur perimetral en el costat de ponent.
Finalment, al mateix indret de Sant Pau de Riusec, identifiquem un important jaciment d'època medieval amb un assentament carolingi amb sitges dels segles IX-X, així com una extensa necròpolis corresponent a l'església romànica, amb un elevat nombre de tombes, prop dels dos centenars, i una sagrera amb sitges dels segles XI al XIII.
Descobreix tota la història del poblament romà a Sabadell
© Oficina de Patrimoni, tots els drets reservats - Nota legal - Accessibilitat - Contacte