Ajuntament de Sabadell  
 Oficina de Patrimoni

Ets a: patrimoni  > Castell de Can Feu

Castell de Can Feu

INVESTIGACIË PATRIMONIAL AL CASTELL DE CAN FEU (Juny - Juliol 2009)
La intervenciˇ arqueol˛gica encarregada per l'Oficina del Patrimoni de l'Ajuntament de Sabadell i realitzada entre els mesos de juny i juliol de 2009 al Castell de Can Feu ha proporcionat valuosa informaciˇ hist˛rica sobre els orÝgens de l'edifici, i ha revaloritzat significativament el conjunt patrimonial, testimoniant la presencia d'un important jaciment arqueol˛gic d'Ŕpoca medieval en el seu subs˛l.

La intervenciˇ ha consistit en la realitzaciˇ de vuit cales de sondeig al subs˛l de l'edifici, repartides per les cinc principals estances de la planta baixa. Amb aquesta actuaciˇ parcial tant sols ha estat possible constatar interŔs hist˛ric i arqueol˛gic que presenta el conjunt, amb l'existŔncia de restes constru´des de certa entitat d'Ŕpoca medieval de tipus defensiu i fortificat, que tanmateix encara coneixem parcialment.

Els resultats obtinguts han permŔs establir una primera dinÓmica hist˛rica i evolutiva del conjunt que futures actuacions hauran de completar i confirmar.
FASE I - L'EDIFICI FORTIFICAT D'╚POCA MEDIEVAL (segles XII-XIII al XV)
Les excavacions arqueol˛giques han localitzat les restes parcials d'una edificaciˇ de planta rectangular de tipus fortificat amb un fossat defensiu que la rodeja pels costat nord i sud. D'aquesta edificaciˇ s'han localitzat alguns trams de mur fets de pedra i morter d'una gruixÓria considerable i dos trams de fossat associat, del que tant sols en coneixem la seva fondÓria que oscilĚla a l'entorn dels dos metres. La seva amplada no s'ha pogut determinar en cap dels dos punts localitzats pel fet que s'estenia fora de les cales arqueol˛giques.

Aquesta construcciˇ original de tipus fortificat, que en cap cas constituiria un castell com a tal, correspondria a una masia o domus fortificada, tal vegada amb una torre defensiva, i que pot ser datada a partir dels materials arqueol˛gics entre el segle XII i XIII. En el seu interior s'han localitzat un total de quatre sitges per a l'emmagatzematge de cereal que van estar en funcionament fins al segle XV. Aquest edifici ens ha arribat forša arrasat i tant sols es conserva a nivell de fonamentacions, ja que va ser molt modificat entre els segles XVI i XVII amb la construcciˇ d'una nova masia, prÓcticament de nova planta, enderrocant i cobrint les parets existents i el fossat medievals.
FASE II - LA MASIA D'╚POCA MODERNA (segles XVI al XVIII)
AixÝ doncs, durant l'Ŕpoca moderna, entre els segles XVI i XVII, un cop perduda la funciˇ original de la masia fortificada, es va dur a terme la construcciˇ d'un nou edifici tipus masia productiva damunt el mateix espai fÝsic de l'edifici precedent, dedicada a l'explotaciˇ agrÝcola. Aquest nova edificaciˇ va comportar el desmuntatge de les parets antigues i la readaptaciˇ dels seus espais destinats a l'activitat agrÝcola. D'aquesta manera s'identifiquen varies estances principals articulades per dos grans murs mitgers i un gran celler a la part del darrera, que sembla que configurarien una masia de planta rectangular de tres naus. Amb la intervenciˇ arqueol˛gica s'han localitzat diferents parts d'aquesta masia, com ara restes de les parets perimetrals i dels murs interiors, aixÝ com elements atribu´bles als Ómbits de les cuines i de la llar de foc. AixÝ mateix, tambÚ destaca una galeria subterrÓnia de 20 metres de llargada, ja coneguda d'antic, que correspondria a la masia d'Ŕpoca moderna.

FASE III - LA REFORMA I LA CONVERSIË EN CASTELL ROM└NTIC
(segle XIX-XX)
Finalment, durant les darreries dels segle XIX la masia de Can Feu sofreix un procÚs constructiu i de reforma que la converteix en l'edifici que avui coneixem, un castell d'estil romÓntic amb elements arquitect˛nics de tipus historicista, com ara tores i torretes, grans finestrals i portalades, elements herÓldics, etc.

La construcciˇ d'aquest nou edifici va significar una transformaciˇ profunda de la masia precedent dels segles XVII-XVIII, especialment en la modificaciˇ interior dels seus espais funcionals i habitacionals, i en la seva fesomia i aspecte exterior. Tanmateix, la nova construcciˇ va mantenir gran part de les parets mitgeres i gran part dels murs perimetrals de l'antiga masia, especialment les fašanes de la cara nord i la cara oest, que van quedar imbu´des i emmascarades pel nou edifici del castell del segle XIX. La fašana principal del costat de migdia si que va ser totalment desmuntada i constru´da de nou, anivellant-la i dotant-la de tres grans portals adovellats i grans finestrals ornamentats de tipus senyorial, que Ús la que existeix avui en dia.
L'excavaciˇ de l'└mbit A a permŔs documentar tots els estrats d'enderroc i d'abandˇ amb presŔncia abundant de carbons, fustes carbonitzades, panots d'argila termoalterada i restes de material arqueol˛gic, especialment cerÓmica i objectes de ferro, destacant les cerÓmiques de vernÝs negre o campanianes, amb peces prÓcticament senceres.

En aquesta habitaciˇ, just per damunt del nivell de circulaciˇ i d'˙s de l'estanša, s'han recuperat diferents elements de fusta carbonitzada que podrien correspondre a estris de fusta o elements de mobiliari, com ara una possible arada de fusta. Es tracta d'un tronc d'uns 110 cm. de llargada amb una terminaciˇ corbada fent quasi un angle de 90║ i amb un encaix en el seu extrem de forma afuada. En el seu entorn immediat es localitzen altres elements de fusta carbonitzada que hi podrien estar associats, aixÝ com algun element de ferro.

L'└mbit C presentava un potent nivell d'enderroc de la teulada feta amb tegulae. Per sota s'han excavat els seus nivells d'abandˇ i circulaciˇ, amb presŔncia d'alguns retalls circulars a manera d'encaixos. Per altra banda, en el costat sud de l'estanša s'ha localitzat una sepultura altmedieval (segles X-XI) que tallava els estrats d'enderroc de l'Ómbit.

Pel quŔ fa a l'└mbit D, s'han extret els nivells superiors d'enderroc amb capes de carbons i d'argila termoalterada, sense presŔncia de tegulae, aixÝ com els seus nivells d'abandˇ, recuperant-se abundant material arqueol˛gic, especialment cerÓmic. Destaca per la seva singularitat, la rella de ferro d'una arada, diferents claus de ferro de les cobertes, aixÝ com algunes eines tambÚ de ferro. Pel quŔ fa al material cerÓmic s'ha recuperat gran part de dues Ómfores esclafades en el nivell de paviment.

Per altra banda, en aquest mateix └mbit D, s'ha identificat un mur interior que delimita un petit espai intern, on s'ha localitzat part d'un taulˇ o planxa de fusta carbonitzada, a manera de porta o lleixa. AixÝ mateix, en aquest Ómbit i per sota del nivell d'abandˇ s'ha identificat un conjunt de 26 forats de pal, que semblen correspondre a una fase d'˙s anterior amb la presŔncia d'una estructura aŔrea feta de material perible tipus porxo o cobert.

Text i fotografies: Jordi Roig Buxˇ. Arqueologia i Patrimoni Arrago sl.
Fotografia panorÓmica de l'edifici: Oficina del Patrimoni
© Oficina de Patrimoni, tots els drets reservats - Nota legal - Accessibilitat - Contacte