 El mes d'abril de l'any 2002 Joan Vila Casas, a través de la seva representant legal en aquell moment, Manuela Torrens Bordas, va cedir en forma de dipòsit al Museu d'Art de Sabadell l'obra/objecte Autometria 600, per un període de 10 anys, per la qual cosa es signà un contracte a l'efecte.
L'obra es va instal·lar al vestíbul de la Biblioteca Vapor Badia, que en aquells moments s'inaugurava, on gran nombre de públic pot diàriament gaudir-ne.
A punt d'extingir-se el contracte de comodat, la seva filla i hereva legal a dia d'avui, M. Christine Vila, el renova per un període de 10 anys prorrogables.
Tal com ha comentat, Juan Carlos Sánchez, regidor de Cultura: "la personalització del cotxe de Joan Vila Casas ha permès entrar una escultura a la biblioteca. Una obra d'art que a l'instal·lar-se al Vapor Badia permet, cada dia, que la vegi un públic nombrós i heterogeni. I que coneguin de primera mà l'obra d'un dels principals artistes de la ciutat".
Per la seva banda, M. Christine Vila, filla de Joan Vila Casas, ha manifestat que "fa deu anys que es va deixar aquest cotxe en dipòsit. Un cotxe que funcionava i que era el cotxe d'ús habitual del meu pare. Vam decidir posar-lo en una biblioteca i no en un museu perquè és un lloc obert a tothom i relacionat amb la cultura. Avui celebrem que estarà aquí, com a mínim, deu anys més".
Joan Vila Casas i el Museu d'Art de Sabadell
El Museu d'Art de Sabadell, després de la important cessió, en forma de donació, comodat i venda, que M. Christine Vila li va fer l'any 2005, conserva una molt representativa col·lecció de la trajectòria de Joan Vila Casas; les vint-i-dues obres que la col·lecció del Museu d'Art de Sabadell conservava fins aquell moment de diversa procedència -destaquem les donades per Sílvia Oliver, filla de Joan Oliver-, es van veure incrementades amb més de cent setanta obres, entre pintures, dibuixos, obra gràfica, estructures, poliestirè, naus i ceràmica, i també amb objectes diversos que ens ajuden a reconstruir el que anomenem el "món Vila Casas", un món molt especial, abigarrat i complex, fruit de la seva gran afecció pel col·leccionisme i els artefactes que l'artista va recollir al llarg de més de quaranta anys i amb els quals convivia al seu estudi del carrer Consell de Cent de Barcelona.
El Museu d'Art de Sabadell és avui un punt de referència per a l'estudi de Joan Vila Casas, sens dubte un dels artistes sabadellencs més significatius en l'art d'avantguarda, amb una aportació indiscutible a la pintura contemporània i amb una important projecció internacional.
El 600 de Joan Vila Casas és una obra insòlita, però ben representativa de la seva personalitat i proposta artística; la seva ubicació a l'entrada de la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell des de la seva inauguració l'ha convertit en un objecte de referència i d'ampli gaudiment pel nombrós públic usuari de la biblioteca.
Joan Vila Casas (1920- 2007)
Joan Vila Casas, pintor, gravador, ceramista, escenògraf i fins i tot escriptor, ha representat un paper rellevant dins de l'art abstracte català. Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Durant els anys 1940-41 formà part del grup "Cenacle" sabadellenc. Després de realitzar les primeres exposicions a l'Acadèmia de Belles Arts d'aquesta ciutat i a Barcelona, a la Galeria Pictòria, va emprendre l'aventura que per tot artista suposa l'anada a París; és l'any 1949. La importància que aquesta estada va tenir per l'evolució de la seva obra és evident i ell mateix reconeixia que Picasso, Braque i Klee li causaren molt impacte. El 1950 exposà a la Sala Gaspar de Barcelona i des de llavors quasi bé cada any va mostrar la seva obra en aquesta sala. Fins aquí podem situar-lo dins d'una tendència post-impressionista, però després del viatge a París, inicià una nova etapa de recerca; el 1953 va conèixer l'obra de Léger que el conduí a l'abstracció. El 1955 va abandonar la geometrització en descobrir l'obra dels tatxistes i veure en aquesta mena de creació, la llibertat anhelada. Però aviat tornarà a sentir-se atret per l'abstracció i, a partir del 1957, la seva obra es concretà en les "planimetries", composicions geomètriques que recorden els plànols topogràfics de grans ciutats. En contemplar-les ens dóna la sensació d'estar obtenint una visió aèria de qualsevol ciutat i més encara quan utilitza les possibilitats matèriques, amb el relleu i els contrastos de textures. Vila Casas va treballar en aspectes molt diversos dins d'aquesta temàtica de les "planimetries" i així, tota la força que per la seva consistència matèrica tenien les obres esmentades, en una altra vessant de la seva producció artística, es converteix en tenuïtat, en subtilesa, sobreposant-se les taques de color amb delicadesa; les tonalitats són suaus i les petites domes geomètriques que configuren l'obra es perden cap als marges per a aconseguir una sensació d'indefinit, d'irrealitat (…) Fidel, constant, obstinat en la seva cal·ligrafia, signe determinat en totes i cadascuna de les facetes que defineixen la totalitat de la seva obra, integra darrerament la línia, el signe, el gest, a la carrosseria del cotxe. D'aquest intent de personalització de tot allò que l'envolta, sorgeix l'automòbil identificat amb un nom concret: "Autometria 600".
(Extret del text de Glòria Picazo, per al catàleg "VilaCasas. Planimetries 77", Sala Gaspar, Barcelona, març-abril de 1977)
|
