 La col·lecció de Joan i Màrius Vilatobà destaca per què recull un important nombre d'obres de dos artistes, Joan i Màrius, pare i fill, protagonistes de la història de l'art local, però també del seus coetanis, a més de la biblioteca/hemeroteca, arxiu personal i mobiliari.
Isabel Vilatobà i Cecili Túnica, hereus de l'arxiu i de la col·lecció Vilatobà, que Armand Vilatobà, fill de Joan i germà de Màrius, conservava al carrer de Gràcia, 65 de Sabadell, han cedit la major part de la col·lecció a l'Organisme Autònom Local Museus i Arxiu Històric de Sabadell, en forma de venda, donació i, finalment, comodat.
Lluís Monge, regidor de Cultura, ha comentat que "amb aquesta incorporació, tant pel que fa a la qualitat com la quantitat de les peces, la ciutat ha guanyat un tresor representatiu d'una època. Pel que fa a la fotografia, Joan Vilatobà va ser un veritable pioner i la va elevar a la categoria artística i en relació amb la pictòrica, amplia i millora la cultura artística de la ciutat al segle XX, tant pel que fa al mateix Màrius Vilatobà i com als seus coetanis".
La col·lecció Vilatobà, que ingressa als Museus i a l'Arxiu Municipals, es compon dels conjunts següents:
- Joan Vilatobà. Obra fotogràfica. Format per 99 positius i 320 negatius en placa de vidre de formats diferents que Armand Vilatobà va deixar en comodat l'any 1997 al Museu d'Art de Sabadell; més 173 capses de negatius en placa de vidre de formats diferents, que en total es preveu comptabilitzen unes 2.000 imatges. Ha ingressat en format de comodat.
Fins a dia d'avui els Museus Municipals conserven 85 obres de Joan Vilatobà, repartides entre 71 positius fotogràfics, 13 pintures i 1 dibuix, procedents de fonts diverses.
- Joan Vilatobà. Obra pictòrica. Format per 44 obres, la major part olis sobre tela, fullola o cartró i sense datar, de mides diverses, amb temes habituals de Joan Vilatobà, com són els paisatges i les natures mortes. Tres han ingressat en forma de donació i la resta de comodat.
Fins a dia d'avui els Museus Municipals conserven 85 obres de Joan Vilatobà, repartides entre 71 positius fotogràfics, 13 pintures i 1 dibuix, procedents de fonts diverses.
- Màrius Vilatobà. Obra pictòrica. Format per 46 obres, entre dibuixos i pintures, la major part sense datar, amb temes habituals de Màrius Vilatobà, com són els retrats i algun paisatge. Onze han ingressat en forma de donació i la resta de comodat.
Fins a dia d'avui els Museus Municipals conserven 30 obres de Màrius Vilatobà a les seves col·leccions, totes de l'etapa catalana, procedents de diverses donacions. Dues es poden veure a l'exposició permanent. Pel que fa a la tècnica, hi ha 21 olis sobre diferents suports i 9 dibuixos.
- Autors coetanis. Obra pictòrica. Format per 83 registres, aproximadament un 70% són pintures, majoritàriament olis sobre tela i fullola de mides diverses i el 30% restant són dibuixos, majoritàriament carbonets o tintes sobre paper, de mides diverses. Els autors són coetanis de Joan Vilatobà, i algun també de Màrius Vilatobà, com per exemple: Antoni Angle, Vicenç Borràs, Marià Burgués, Josep Espinalt, Antoni Estruch, Pere Gorro, Francesc Gimeno, Josep Juliana, Lluís Molins de Mur, Conrad Montavà, Antoni Pous Palau, Rafael Salvà, Francesc Sanahuja, Josep Serra Santa, Domènec Soler, Vicenç Miquel, Lluís Valls Areny, Gustau Vila (Grapa), Antoni Vila Arrufat, Joan Vila Cinca, entre d'altres. La totalitat ha ingressat en forma de compra per un valor de 43.000 euros (juntament amb el mobiliari).
- Mobiliari. Format per 12 registres, 10 dels quals atribuïts amb seguretat a Josep Centelles, destacat ebenista local de la primera meitat del segle XX, col·laborador dels mestres d'obra, arquitectes i de gran nombre de famílies sabadellenques. Destaquem el conjunts de biblioteca, jocs de 6 i de 8 cadires, banc/cofre, trinxant, taula de menjador, bufet i arqueta. Ha ingressat en forma de compra.
Els MMS, en el marc de la col·lecció d'arts decoratives, no conserva cap moble atribuït a Josep Centelles.
- Biblioteca i hemeroteca: Cronològicament es data entre mitjan s. XIX i mitjan s. XX. Composta aproximadament per 500 volums.
- Arxiu: Està constituït per 4 caixes d'embalatge plenes de documents de diverses tipologies, la majoria referides a Joan Vilatobà i Fígols. S'hi troben des de correspondència, cartes o ducumentació de quan Vilatobà va ser regidor de l'Ajuntament.
Joan Vilatobà i Fígols (Sabadell, 1878-1954)
Joan Vilatobà destacà com a fotògraf pictoralista i també va conrear la pintura i arribà a ser professor de dibuix i pintura a l'Escola Industrial. Si bé l'aportació de Vilatobà no va ser gaire destacable en aquest darrer camp, com a fotògraf, en canvi, és importantíssima i fins fa poc desconeguda. Vilatobà és un dels pioners del pictorialisme a Espanya. Aquest moviment, nascut a finals del segle XIX, reclamava un estatus artístic per a la fotografia. L'arribada d'aquesta tendència al nostre país es produí amb retard respecte a la resta d'Europa i els seus seguidors es van dividir en dos bàndols. D'una part els influïts pel modernisme o pel simbolisme, i de l'altra, els qui seguiren els dictats de la pintura acadèmica i recrearen amb les seves càmeres temes històrics o literaris. Les fotografies de Vilatobà s'engloben en el primer corrent.
El 1898, l'ambient que es respirava a Sabadell no era el més propici per a un jove republicà radical. La crida a lleves de la guerra del Marroc el decidí a exiliar-se. Vilatobà fugí a França i s'establí a Tolosa de Llenguadoc.
En retornar a Sabadell el 1901 obrí un taller de fotografia. L'obertura de l'estudi el portà a rebre tota mena d'encàrrecs que anaven des de la fotografia documental als retrats d'estudi. Paral·lelament, Vilatobà desenvolupà una important tasca com a fotògraf de creació, que li reportaria nombrosos premis.
El 1904, durant la visita del rei Alfons XIII a Sabadell, Vilatobà fou, conjuntament amb Joan Vila Cinca, un dels participants més destacats en la mostra que va tenir lloc al Centre Industrial sobre productes locals. La seva consagració definitiva arribaria el 1919 en ocasió d'una exposició al Círculo de Bellas Artes de Madrid i amb l'exhibició de l'any següent a les Galeries Laietanes de Barcelona.
Vilatobà fou un fotògraf inquiet i curiós que a fi d'ampliar els seus coneixements sobre tècniques i materials fotogràfics va fer freqüents viatges per Europa. Les seves produccions es poden dividir en dos blocs segons la localització: les de "plein air", que corresponen a paisatges en què es manifesta la influència del pintor Modest Urgell, i les d'estudi, formades majoritàriament per composicions al·legòriques que recreen escenes o representen estats anímics; retrats i nus.
Màrius Vilatobà i Ros (Sabadell, 1907 - Mèxic, 1969)
Deixeble del seu pare, Joan Vilatobà Fígols, estudià a Mallorca i freqüentà l'escola de Llotja, on tingué com a mestres Borràs Abella i Fèlix Mestres. Amb divuit anys celebrà la primera exposició a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Aquest mateix any, 1925, va prendre part al Premi Masriera i guanyà la medalla d'argent. En la següent edició del Premi el 1926 va obtenir la Medalla d'or.
L'obra de Vilatobà es caracteritza per una clara predilecció pels retrats, a través dels quals traspua la influència dels impressionistes francesos, especialment de Renoir.
Arran de la Guerra Civil marxà a Perpinyà, l'any 1948 marxà cap a Buenos Aires. Abans l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell li organitzà un sopar de comiat i el nomenà soci d'honor. Poc després, s'instal·là a Mèxic, on va viure fins que es va morir. La correspondència que es conserva de l'estada en aquest país posa de manifest l'enyorança que sentia per Catalunya i pel seu paisatge.
|
