 La Fundació Maria-Mercè Marçal inaugura la seva seu al Vapor Codina de Sabadell, en un espai cedit per l'Ajuntament. L'entitat, que ha decidit instal·lar-se a Sabadell, vol ser un espai de cultura orientat per les perspectives amb què Maria-Mercè Marçal va bastir la seva trajectòria vital i literària. A l'acte d'inauguració, celebrat el dijous, 14 de desembre, hi van assistir l'alcalde, Manuel Bustos, les hereves legals de la poeta, Fina Birulés i Heura Marçal, l'artista Eulàlia Valldosera i la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Marta Selva.
Durant la inauguració també es va presentar l'obra que l'artista Eulàlia Valldosera ha cedit a la Fundació i es va oferir un concert a càrrec del compositor i guitarrista Toti Soler (Premi Nacional de la Música 2005 i Creu Sant Jordi 2006).
Les activitats de la Fundació Maria-Mercè Marçal es centraran en la promoció de la creació literària i artística i la interrelació entre les diferents arts, la fusió de la tradició literària i la cultura popular i la defensa del català com a llengua de cultura. Per tal de portar a terme els seus objectius, l'entitat es dividirà en el Centre d'Estudis Maria-Mercè Marçal, dedicat a l'estudi i la difusió de l'autora i l'obra, i el Cercle d'Art i Pensament, que aplegarà diferents manifestacions creatives i de reflexió.
La tasca d'escriptores, artistes i teòriques
La Fundació també vol impulsar la rica aportació d'escriptores, artistes i teòriques de la cultura catalana i donar oportunitats a projectes interessants i creatius, sobretot de dones i joves. Alhora però estarà oberta a tothom.
D'acord amb els eixos que vertebren l'obra i el pensament de Maria-Mercè Marçal, les activitats previstes de la Fundació seran, entre d'altres, beques per a joves artistes i escriptors/escriptores, premis literaris i artístics, jornades periòdiques d'investigació i estudi, vetllades literàries i cicles de conferències, exposicions i performances, ajuts a la traducció de textos catalans o al català, treballs orientats a la publicació de l'obra completa de Maria-Mercè Marçal, creació d'un arxiu i fons documental, promoció, assessorament i organització de cursos i activitats adreçades a familiaritzar l'art i la poesia entre els infants.
Maria-Mercè Marçal
Maria-Mercè Marçal va néixer el 13 de novembre del 1952 a Barcelona. Va passar la infància a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), d'on ella es considerava originària. El 1969 es va traslladar a Barcelona per dur a terme la llicenciatura en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona. Va ser en aquest període que va entrar en contacte amb joves poetes com ara Miquel Desclot, Jaume Medina i Ramon Pinyol. Durant la dècada dels setanta, va participar en la creació dels Llibres del Mall, va obtenir el Premi Carles Riba 1976 amb el recull de poemes Cau de llunes, i va fer la seva entrada en la militància política dins el nacionalisme d'esquerra i, paral·lelament, dins el moviment feminista.
Des d'aleshores va publicar diversos poemaris: Bruixa de dol (1977-79), Terra de mai (1982), Sal oberta (1982), La germana l'estrangera (1981-84), Desglaç (1984-88), que va recollir en Llengua abolida (1973-1988). Després d'alguns breus intents en el camp de la narrativa, va publicar la seva única i extensa novel·la, La passió segons Reneé Vivien, que li va portar una pluja de premis, el primer dels quals fou el Premi Carlemany 1994. Tots aquests reconeixements van representar la seva consolidació també com a narradora, tot i la "classificació" inevitable com una de les poetes més importants de la literatura catalana dels últims temps.
També va conrear esporàdicament l'assaig literari i de pensament en articles i conferències (Sota el signe del drac. Proses 1985-1997).
És indeslligable de la seva obra literària la tasca d'edició i estudi d'escriptores com ara Clementina Arderiu i Rosa Leveroni, i la tasca de traducció d'autores com ara Colette, Yourcenar, Leonor Fini i -en col·laboració amb Monika Zgustová- de les poetes russes Anna Akhmatova i Marina Tsvètaieva.
Després d'uns anys de lluita contra la malaltia, en què va escriure gran part del recull pòstum Raó del cos, va morir a Barcelona el 5 de juliol de 1998.
Eulàlia Valldosera
Responsable de la imatge artística, gràfica i digital de la Fundació. Treballa de manera interdisciplinària entorn de la identitat femenina. La seva obra gaudeix a hores d'ara de difusió i prestigi internacionals. Des de mitjan anys noranta, les seves instal·lacions llumíniques han estat exposades en biennals d'art contemporani internacionals, entre les quals les de Kwang-ju (Korea del Sud), Sidney, Istanbul, Joahannesburg, Vènezia, Yokohama (Japó), Atenes, Santa Fe (EUA), Sao Paulo i a l'Skulptur Projekte de 1997 a Münster. El 2000 presentà una retrospectiva al Centre d'Art Contemporani Witte de Wit de Rotterdam, que es va veure el 2001 a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona. L'any 2003 va ser distingida amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya.
-------------------------------------------
Enllaços relacionats:
Fundació Maria Mercè Marçal
-------------------------------------------
|
