En una terrassa del riu van ubicar-hi l'anomenat "Elevador de les aigües", que consistia en unes motobombes que bombejaven l'aigua extreta de la segona capa aqüífera del riu fins el dipòsit de la Torre.
L'aigua pujava per l'interior d'un dels pilars fins el dipòsit i baixava per un altre per a ser distribuïda a la ciutat, principalment a les fonts públiques i als safareigs. Aquesta distribució era possible per què l'aigua, en caure des d'un punt elevat, agafava la força suficient per arribar fins els centres de proveïment.

- Plafó ”La Torre de l'aigua: construcció”
En aquest dibuix veiem les diferents parts de l'edifici. La Torre de l'aigua és d'estil modernista, com es pot apreciar en detalls com l'ús de ceràmica en la coberta, els arcs mixtilinis disposats entre pilar i pilar o l'escala helicoïdal. A més, és un dels primers edificis sabadellencs en el què s'emprà el formigó armat.
Hi ha una fotografia feta el dia de la inauguració. Com es pot apreciar, els voltants de la Torre han canviat molt des d'aleshores. Avui està plenament integrada en l'entramat urbà però quan la van construir estava rodejava de camps.
El dipòsit està recolzat sobre vuit pilars que en el seu interior amaguen els tubs i canyeries per al seu funcionament:
-1-. Serveix per controlar el nivell d'aigua del dipòsit.
-2-. És el tub de sortida.
-3-. El tub d'entrada de l'aigua.
-4 i 5-. (només funció estructural)
-6-. Aquí hi havia un tub que absorvia l'excés d'aigua.
-7-. En determinats moments, es podia necessitar buidar el dipòsit. Aquest tub s'emprava amb aquest objectiu.
-8-. Parallamps.

- Plafó ”El Templet de les Aigües i l'Elevador de les aigües”
A més de la Torre de l'aigua, la ciutat tenia dos altres edificis destinats al proveïment d'aigua.
D'una banda, hi havia el ja esmentat Elevador de les aigües, situat a la riba del Ripoll i, per l'altra, l'anomenat Templet de les aigües, al carrer Vilarrúbies. Aquest edifici, construït l'any 1867, rebia l'aigua i la clarificava per a la seva posterior distribució.


3-. Primer replà. Breu comentari sobre la història de l'aigua a Sabadell.

Des d'aquest punt es comença a apreciar el barranc pel que discorre el Ripoll. Aquesta situació enfonsada del riu en dificultà el seu aprofitament per part dels habitants de la vila fins ben entrat en segle XIX, quan les innovacions tècniques feren possible superar mecànicament el desnivell entre la llera del riu i la plana on hi havia el nucli poblacional.

Abans d'això, els sabadellencs havien de proveir-se d'aigua bé recollint la de la pluja, bé excavant els seus propis pous. En el segle XIV es feu una canalització que portava aigua des de la Font Rosella. Aquesta canalització era més o menys suficient per a una vila amb un índex de població no molt elevat, però no cobria ni de bon tros les necessitats del Sabadell del segle XIX.

La industrialització del XIX incrementà de forma radical les necessitats hidràuliques de la vila i, a més, comportà un important fluxe migratori. Aquest fluxe, junt amb la disminució de l'índex de mortalitat i l'annexió de nous barris com el de la Creu Alta, va fer créixer la població molt ràpidament i, conseqüentment, les exigències de proveïment d'aigua.

Aquesta fou la situació que portà a la construcció de la Torre de l'aigua.

4-. Primera plataforma. Comentari sobre les característiques del dipòsit.

Ens trobem ara a la base del dipòsit. Aquest dipòsit tenia una capacitat d'emmagatzematge de 300.000 litres d'aigua.
Tot i que exteriorment té forma octogonal, l'interior és circular per evitar una excessiva pressió de l'aigua en els angles. La part central està atravessada per una escala en espiral per la que s'accedeix al mirador.
La ventilació del dipòsit s'assegurava gràcies a unes petites finestres situades a l'exterior. Tot pujant l'escala en espiral també veurem unes finestretes, si miren a dintre podran veure l'interior del dipòsit.

5-. Mirador. Comentari sobre els diferents punts que es poden veure des d'aquí.

La Torre de l'aigua funcionà fins l'any 1967, quan l'aigua venia procedent del riu Besós i la Torre no podia suportar la pressió amb què aquesta arribava. Entre 1949 i 1987 la Torre fou propietat de la Companyia d'Aigües, però el 1988 la seva propietat retornà a l'Ajuntament.
Des del mirador tenim unes magnífiques vistes de Sabadell i els seus voltants.

A la riba esquerra del Ripoll podem veure:
- La Salut, que abans de ser un santuari cristià havia estat una important vila romana.
- El cementiri de Sant Nicolau, inaugurat l'any 1864.
- La capella de Sant Nicolau, que fins el segle XIV havia estat sota l'advocació del patró de la vila, Sant Feliu.
A la riba dreta es produí el desenvolupament urbà de Sabadell. Hi destaquen:
-el campanar de la Puríssima, construït l'any 1893.
-el campanar de Sant Fèlix (actualment darrera d'un edifici de la Gran Via), del segle XVIII i estil barroc.
-la torre de l'antiga Escola d'Arts i Oficis (posteriorment biblioteca de la Caixa de Sabadell, ja no), a la plaça del mercat. És d'estil modernista i fou construïda l'any 1907 segons un projecte de l'arquitecte Jeroni Martorell.
- diverses xemeneies que ens recorden la intensa activitat fabril de la ciutat i que estan sent conservades com a patrimoni de la ciutat que són.