Ajuntament de Sabadell  
 Descobreix Sabadell
Turisme
El patrimoni urbà
El patrimoni del rodal
Els museus de Sabadell
Les arts en viu a la ciutat
Els parcs
Les instal·lacions esportives
Activitats firals
Fires tradicionals
Itineraris
L´allotjament
Publicacions turístiques
El patrimoni urbà

El patrimoni urbà de Sabadell el trobem integrat en els diferents carrers i places de la ciutat. Tot seguit, s'exposa una relació d'elements i edificis que poden il.lustrar a peu per les zones més concorregudes de la ciutat.
Hotel Suís (1902)
C. de la Indústria, 59

És un dels edificis més emblemàtics del modernisme a Sabadell, obra de Juli Batllevell. El més vistós són els elements decoratius de la façana, dels quals destaquen els esgrafiats amb motius florals, el trencadís i els relleus, com també el treball de la forja dels balcons i de les finestres.
Hotel Suís
Vapor Codina (1880)
C. de Blasco de Garay, 19
D'aquest complex fabril se'n conserven la xemeneia i dues naus industrials que tenen façana al carrer de Blasco de Garay. El vapor Codina va ser un dels exemples de l'anomenat model Power and Room System, que consistia a rendibilitzar la inversió que comportava la construcció d'un edifici equipat amb màquina de vapor a partir del lloguer de les naus i de la mateixa força motriu.

Actualment una nau -que conserva algunes de les peces de l'embarrat de l'antiga nau industrial- acull l'Oficina Municipal d'Habitatge i l'altra allotja els serveis d'Educació i Joventut de l'Ajuntament.
Vapor Codina
Despatx LLuch (1908)
C. de la Indústria, 10
Edifici modernista projectat per Juli Batllevell. La façana és el que té de més rellevant, ja que és rica ornamentalment i hi podem apreciar estucs, trencadís ceràmic, rajola vidriada i pintures amb trapa.

El Despatx Lluch era el despatx tèxtil on es comercialitzaven els teixits que fabricava la família Lluch. De fet, al carrer de la Indústria, on es troba situat, hi havia diversos despatxos tèxtils i també algun vapor, atesa la seva bona situació al costat de l'estació del ferrocarril, punt d'arribada tant de viatjants de comerç com de matèries primeres.

L'edifici ha estat rehabilitat recentment i actualment acull l'Oficina de Sabadell Atenció Ciutadana

Despatx LLuch
Casa Duran (segle XVI)
C. del Pedregar, 7
La Casa Duran va ser construïda al final del segle XVI. A la planta pis, on residia la família Duran, hi ha el que eren les estances domèstiques, de les quals es conserven: la sala noble -amb els enteixinats i les pintures murals del segle XVIII-, la biblioteca i les cambres amb la decoració pictòrica de les parets i el sostre. En aquest pis també hi ha un pati elevat i la capella. La planta baixa, dedicada a activitats econòmiques relacionades amb l'agricultura i els tints, consta d'un gran vestíbul d'entrada, un pati a cel obert amb l'escala i un magnífic celler amb les bótes, una premsa i els cups on s'aixafava el raïm.

Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55

Casa Duran
Casa fàbrica Turull (1819)
C. del Doctor Puig, 16
La casa fàbrica és una tipologia d'edifici que conté alhora els espais per treballar i els espais per viure-hi. La casa fàbrica Turull la va construir en Pau Turull i Font el 1819, però l'aspecte actual, pel que fa a l'interior, es deu a una gran reforma que la casa va protagonitzar l'any 1860 a causa de la visita de la reina Isabel II; mentre que, pel que fa a l'exterior, és fruit d'una altra reforma del 1865, del mestre d'obres Josep Lacueva. La façana, molt austera, contrasta amb l'esplendor de l'interior. Avui en dia es poden visitar les sales nobles de la casa: la planta baixa, el vestíbul, l'anomenada sala pompeiana, la sala de fumadors i el menjador, que conserven els enrajolats, les pintures de les parets i els enteixinats dels sostres. Al primer pis hi ha els salons, les cambres, el despatx i la capella amb les decoracions originals i el mobiliari de l'època, malgrat que alguns d'aquests espais responen més a la rehabilitació que l'edifici va patir durant els anys seixanta que a la història real. Actualment és la seu del Museu d'Art de la ciutat.

Informació de visites, al MAS. Tel. 93 725 71 44
Casa fàbrica Turull
Col·legi Enric Casassas (1897)
C. de Llobet, 77
Aquest edifici és obra de l'arquitecte Juli Batllevell i es pot considerar una construcció modernista de caràcter auster. Se'n conserva i destaca la façana original, que és d'obra vista, amb unes decoracions de rajoles en el fris i les finestres d'arc apuntat amb reixes. També mereix una especial atenció el plafó de rajoles policromades, que el ceramista sabadellenc Marià Burguès va realitzar amb la tècnica de l'aresta, i que ocupa un lloc important a la cantonada de la façana.
Col·legi Enric Casassas
Safareigs de la Font Nova (1892)
C. de les Paus, 35
Els safareigs que avui veiem es van rehabilitar el 1997. Es va conservar la façana modernista, es va reconstruir un dels dos safareigs que hi havia i també es va restaurar la coberta, que aprofita l'aigua de la pluja que cau directament dins la pica.
El projecte original del final del segle XIX, és de l'arquitecte Miquel Pascual i Tintorer. Actualment s'hi fan visites guiades i tallers per a escoles. A l'interior hi ha uns plafons que expliquen la història i el funcionament dels safareigs.
Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55
Safareigs de la Font Nova
Campanar de Sant Fèlix (segle XVIII)
Raco del Campanar
D'estil barroc, té la planta octogonal i està format per quatre cossos, els tres primers de pedra i el cos superior d'obra cuita. Al pis de les campanes, de les tres que hi ha, dues són litúrgiques i la tercera, penjada al mig, és horària; cal destacar-ne la decoració, obra de l'artista Joan Vila Cinca. Dalt de tot del campanar hi ha un àngel penell i dues campanes horàries.

A l'interior hi ha una petita exposició sobre l'edifici, les campanes i el darrer rellotge que les va fer funcionar, construït l'any 1903. Des de dalt del campanar es pot contemplar una magnífica vista de la ciutat i l'entorn.

Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55
Campanar de Sant Fèlix
Absis de l'església de Sant Fèlix (segle XV)
Pl. de Sant Roc
L'actual capella de Santíssim es troba situada a l'absis de l'antiga l'església gòtica de Sant Fèlix, al costat del campanar. És, de fet, l'absis del que era l'església gòtica construïda al segle XV. Aquesta església va experimentar nombroses reformes i ampliacions fins que l'any 1909, durant la Setmana Tràgica, es va incendiar i va haver d'ésser enderrocada. L'única part que es va poder salvar va ser l'absis de la nau gòtica amb els finestrals; actualment és l'edificació més antiga que trobem al centre de Sabadell.
Absis de l'església de Sant Fèlix
Els forns i l'obrador de ceràmica dels Escaiola
Cal Ventura (segle XVIII)

Via de Massagué, 5-7
Del conjunt d'obradors i forns que els Escaiola van construir en aquest emplaçament només se n'ha conservat la part subterrània. Els forns són de tipus morú i s'utilitzaven per coure ceràmica d'ús popular, materials auxiliars per a la construcció i, a partir del segle XIX, per coure peces motllurades d'arquitectura ornamental. Actualment es pot visitar l'obrador amb els dos forns als extrems i conèixer-ne la història i el funcionament a partir dels plafons explicatius que hi ha.
Visites en horari comercial.
Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55
Els forns i l'obrador de ceràmica dels Escaiola
Mercat Central (1927-1930)
Pl. del Mercat, 1
Mercat Central
Inaugurat l'any 1930, és un edifici noucentista, obra de l'arquitecte Josep Renom. Recentment ha estat restaurat i modernitzat, però conserva els trets originals més característics: l'espectacular estructura metàl·lica que es pot veure des de l'interior i, a la part exterior, els vitralls de les portes d'entrada i les copes de fruites ornamentals al capdamunt de les escales, que són elements decoratius mediterranistes, recurrents en tota l'obra de Renom.
Edificis modernistes d'Unnim a Sabadell (1907-1915)
C. de Gràcia, 17
Les subseus sabadellenques d'Unnim i de l'Obra Social estan instal·lades en dos edificis emblemàtics del modernisme català, obres de l'arquitecte Jeroni Martorell, construïts entre el 1907 i el 1915 al centre de la ciutat. L'edifici central destaca per la majestuosa façana, amb escultures de Josep Llimona i reixes de ferro forjat. A l'interior, sobresurt el pati Turull, coronat per una claraboia de vitralls, i el Saló Modernista d'Unnim, amb tres naus separades per columnes i arcs parabòlics. L'edifici de l'antiga Escola Industrial i d'Arts i Oficis, anomenat actualment Espai Cultura Unnim, és més auster i se singularitza per l'alta torre cilíndrica, de coberta cònica.

Tallers i visites organitzades per a grups, als edificis, a hores convingudes.
Tel. 696 406 767

Edificis modernistes d'Unnim a Sabadell
Teatre Principal (1866)
C. de Sant Pau, 6
El Teatre Principal és obra de l'arquitecte Francesc Daniel Molina i del mestre d'obres Josep Antoni Obradors. Té la tipologia d'un teatre a la italiana, amb l'escenari i la sala en forma de ferradura. Consta de platea, dos pisos de llotges i un tercer pis. La façana és austera, però l'interior està profusament decorat amb pintures al sostre, relleus, daurats i columnes.
Després de restaurar-lo i modernitzar-lo, manté una programació estable de música, teatre i dansa.
Teatre Principal
Ajuntament de Sabadell (1871)
Pl. de Sant Roc, 1
L'actual edifici de l'Ajuntament va ser construït com a col·legi pels Pares Escolapis entre els anys 1871 i 1872. Poc després l'Ajuntament el va adquirir i l'any 1885 s'hi va instal·lar. La reforma més important va ser la de l'any 1900, quan es va refer la façana posterior (la que dóna a la plaça Dr. Robert) i es va transformar l'antic pati de l'escola en plaça pública.

Recentment s'han instal·lat a l'entrada dos fanals de ferro, rèplica fidel dels que il·luminaven la plaça de Sant Roc a principis del segle XX.
Ajuntament de Sabadell
Sala de màquines del Vapor Buxeda Vell (1906)
C. de Cervantes, 68
De l'antiga fàbrica se'n conserva la sala de màquines i una petita part d'una nau. Aquest espai acull l'exposició “Del vapor a l'electricitat” amb diversos plafons i objectes. A la sala de màquines s'hi pot veure la darrera màquina de vapor que s'hi instal·là, una semifixa WOLF (1908). Al soterrani es pot visitar la xemeneia, les carboneres i altres dependències relacionades amb la màquina de vapor.

Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55
Vapor Buxeda Vell
Les xemeneies (segle XIX)
La intensa activitat de la indústria tèxtil en els dos últims segles ha deixat empremta en el paisatge urbà de Sabadell. Les xemeneies són part d'aquest patrimoni que resta a la ciutat, després que s'enderroquessin bona part de les fàbriques i vapors als quals pertanyien.

A Sabadell s'han conservat un total de 45 xemeneies industrials i pràcticament totes estan protegides com a patrimoni de la ciutat. Actualment 9 d'aquestes xemeneies compten amb una placa d'identificació amb una breu explicació de la història del vapor o de la fàbrica de la qual formaven part. Aquestes xemeneies que es troben en espais urbanitzats són les dels vapors Escapçat, d'en Palà o de Bonaventura Brutau, de Cal Molins i de Ca l'Estruch, i les de les fàbriques de Francesc Sampere i germans, Fitisa i Garriga Germans. La de Ca l'Estruch és la més alta de les senyalitzades, amb 43,5 metres d'alçada.

Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55
Les xemeneies
Col·legi Escola Pia (1885) i església de Sant Agustí (1932)
C. de l'Escola Pia, 80
L'edifici de l'Escola Pia, obra de l'arquitecte Miquel Pascual i Tintorer, es va inaugurar l'any 1885. L'edifici conserva l'estructura original. Destaca la reixa de la tanca del carrer de l'Escola Pia (1908), l'escala i el passadís amb un arrimador de ceràmica esmaltada.

L'església de Sant Agustí s'inaugurà l'any 1932 i és obra de Bernardí Martorell. Les parets del temple estan decorades amb pintures de Joan Parés, pintures, relleus i escultures de Fàbregas, Rius i Juvanteny. Els vitralls són de la casa Granell de Barcelona.
Col·legi Escola Pia
Safareigs de la Creu Alta (1913)
C. del Papa Pius XI, 165
Els antics safareigs del barri de la Creu Alta de Sabadell són obra de l'arquitecte Josep Renom i constitueixen un exemple notable d'arquitectura construïda en època industrial inscrita al modernisme. Es tracta d'una edificació molt hermètica, de 611 metres quadrats, amb una coberta amb pendents de recollida d'aigua cap a l'interior. Les façanes són murs de maó revestits de morter estucat i incorporen esgrafiats geomètrics en forma d'espiral, estucats a la façana, i uns plafons sobre les portes.
Des de l'any 2006 acull la biblioteca de la Creu Alta.

Safareigs de la Creu Alta
Cal Balsach (1942-1948)
Crta. de Prats de LLuçanès, 2
La fàbrica Fills de Pere Balsach es va construir entre els anys 1942 i 1948 al solar situat a la carretera de Prats de Lluçanès, on hi havia hagut l'antic velòdrom. Cal Balsach es consolidà com una de les empreses més grans i importants, especialitzada en roba de llana per a senyores, als anys cinquanta. La crisi econòmica dels anys 70 va provocar el tancament de la fàbrica.

La remodelació de l'edifici que s'hi ha fet consisteix en la reforma i rehabilitació de la part central de l'antiga fàbrica protegint l'estructura original de l'edifici per ubicar el nou centre cívic i esportiu de la Creu Alta. El total de superfície construïda és de 1.452 metres quadrats.
Cal Balsach
Torre de l'Aigua (1918)
Pl. de la Torre de l'Aigua
Es tracta d'un dipòsit elevat construït per l'arquitecte Lluís Homs, que havia de proveir aigua a les indústries, safareigs públics i fonts de la ciutat, a principis del segle XX. Està construïda amb formigó i la seva original estructura de pilars i escala helicoïdal la fan un element emblemàtic. A l'interior, uns plafons expliquen la història i el funcionament del dipòsit, que deixà de funcionar el 1967. Des de la planta mirador es pot contemplar una bonica vista sobre la ciutat i el rodal.
Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55
Torre de l'Aigua
Masia de Can Rull (segle XV)
Av. de Lluís Companys, 81
La masia de Can Rull és un dels edificis històrics i patrimonials que l'Ajuntament ha recuperat per convertir-lo en un nou equipament per a la ciutat. La construcció conserva l'estructura rural típica d'una masia que ha anat patint transformacions, sobretot vinculades a la important explotació vinícola dels segles XVII, XVIII i XIX.
Se'n conserven els cellers i els cups de vi, entre d'altres. Al vestíbul principal hi ha un impressionant conjunt de socarrats decorats al sostre, amb motius geomètrics i cal·ligràfics.
Masia de Can Rull
El Castell de Can Feu (segle XIX-XX)
C. de Colòmbia, 21
A l'indret on s'alça actualment el Castell de Can Feu hi hagué, als segles IX-X, una vil·la -una explotació agrícola- altmedieval relacionada amb la família dels Sobarber.
Al segle XII la vil·la esdevé una casa fortificada centre d'un territori que anava minvant a causa de les donacions piadoses que els Sobarber primer i els Togores després feien bàsicament als monestirs.
En algun moment del segle XVI hi ha un greu incendi que malmet profundament l'edificació principal i que fa que sigui també coneguda com la Torre Cremada.
A l'últim quart del segle XVII Pau de Feu i Soler comprà la propietat, en aquest moment consolidada com a explotació agrícola.
Al segle XVIII, Can Feu és el centre logístic de les nombroses propietats dels Feu, per als quals la masia és un lloc de descans i d'esbarjo.
A finals del segle XIX Josep Nicolau, darrer dels Olzina de Riu-sec descendent dels Feu, construeix l'edificació que ha arribat fins avui.
Des de l'any 2007 el Castell de Can Feu s'ha recuperat per a la ciutat i actualment és de titularitat municipal. L'edifici serà rehabilitat i es crearà, al voltant, un futur parc urbà de 63 hectàrees.


Castell de Can Feu

© 2012 Ajuntament de Sabadell | Condicions d'ús | Copyright | Política de privacitat