Ajuntament de Sabadell  
 Oficina de Patrimoni

Ets a: Oficinadelpatrimoni  > Roma Baix Imperi

Els jaciments d'època romana baiximperial (segles IV-V dC.)

En aquest període, immers ja en plena crisi del món romà i dins l'etapa de les invasions germàniques, observem com les vil·les precedents de la Salut, Sant Pau de Riusec i Can Feu, ja han estat abandonades al llarg de les centúries anteriors, entre els segles II i III dC, sense presentar cap tipus de continuïtat d'ús immediat.
Per altra banda, detectem però, l'aparició d'unes vil·les de nova creació, emplaçades en indrets diferents i de dimensions més reduïdes, que tanmateix no coneixem en profunditat. Es tracta dels jaciments del Poble Sec i del Pla d'Antena/Sant Nicolau d'Arraona. D'aquesta manera, també podem observar, de forma molt incipient però, una certa continuïtat de poblament en els indrets de Castellarnau i de Sant Pau de Riusec, amb remodelacions i transformacions puntuals de les seves estructures.
La possible església paleocristiana de Sant Pau de Riusec:
En el cas de Sant Pau de Riusec, s'ha identificat, a nivell d'hipòtesis, una possible església o capella paleocristiana en un moment imprecís del segle V dC, que readapta una estança construïda de la vil·la romana. Es tracta d'una àmbit de planta rectangular situat curiosament a l'interior de l'església romànica de Sant Pau, que presenta un banc corregut de forma semicircular, amb evidents similituds i paral·lelisme amb els bancs presbiterials o bemma siríac, i amb una base o pilar central a manera de suport de la mesa d'altar. Tanmateix, aquesta proposta resta pendent de confirmació arqueològica definitiva.
La vil·la romana del Pla d'Antena/Sant Nicolau d'Arraona i la possible església paleocristiana:
Aquesta possible vil·la del baix imperi és coneguda molt parcialment. Es troba situada dalt del pla de l'actual capella de Sant Nicolau, arran del marge esquerra del riu Ripoll. Coneixem l'existència de restes de parets fetes de pedra i morter, paviments d'opus signinum i sitges romanes, aparegudes a l'interior i al voltant de la capella durant les excavacions dels anys 50 i 70 del segle XX. A partir dels materials recuperats, ceràmica i restes d'àmfores, s'ha plantejat una datació dins el baix imperi, entre els segles IV i V, no descartant, però, una cronologia anterior.
Per altra banda, damunt les restes romanes, i segurament aprofitant algunes estructures, es documenta part d'una necròpolis de l'antiguitat tardana associada a alguns murs que podrien correspondre a un edifici paleocristià amb funcions funeràries, entorn als segles V-VII dC. Tot el conjunt mostra símptomes de continuïtat al llarg del període visigòtic, amb la presència d'enterraments d'aquesta època entorn a l'edifici de l'església, consistents en fosses emmarcades per grans còdols i cobertes amb lloses i tombes de tegulae. El total de tombes localitzades en les diferents excavacions supera la vintena.
La vil·la romana del Poble Sec:
Les restes d'aquesta vil·la del baixi imperi es troben emplaçades a ponent de la ciutat de Sabadell, ja dins el terme de Sant Quirze del Vallès, a tocar de l'autopista. Es tracta de la pars rústica d'una vil·la romana coneguda parcialment, amb restes d'una premsa de vi o d'oli, i amb un magatzem de 31 dolia associat. Així mateix, es documenta un forn de producció de ceràmiques grolleres de cuina (olles i cassoles) i de comunes oxidades (gerrets i gerres). A les rodalies es van documentar dos enterraments fets en tomba de tegulae. Les ceràmiques fines, la vaixella de taula i el material de vidre proporcionen una datació pel funcionament del conjunt de la part productiva de la vila durant el segle IV, amb un abandó cap a la primera meitat del segle V. No es documenten estructures posteriors ni continuïtat de poblament, així com tampoc la zona residencial.

La vil·la romana de Castellarnau:
D'aquesta vil·la romana, també coneixem algunes restes corresponents a l'etapa del baix imperi, entre el segle IV i V dC. Es tracta de diverses estructures atribuïbles a la seva part rústica, vinculades a una activitat industrial i productiva destinada, bàsicament, a la elaboració de material constructiu ceràmic. Per una banda, es va localitzar part d'una habitació rebaixada, consistent en un gran retall rectangular excavat al terreny natural que presentava una rasa central a l'interior, amb un basament de pedra, a manera de suport, i cinc forats de pal en un dels costats. S'ha relacionat amb algun tipus de maquinària de tipus agrícola o artesanal. Així mateix, també es documenten algunes sitges, un pou i restes parcials d'algun fonament, així com un enterrament aïllat fet en tègules. Amb tot, destaca la localització d'un sector productiu amb dos forns circulars comunicats per un passadís, destinats a la cocció de material constructiu, bàsicament teules i potser també grans gerres tipus dolia. Aquesta àrea està localitzada a l'extrem sud del jaciment, allunyada de la part residencial i les zones d'habitació, que no s'han localitzat.
Aquests dos forns disposaven d'una gran rampa d'accés d'uns vuit metres de llargada i presentaven una estructura integrada per tres parts, amb una boca de càrrega i alimentació, on es faria el foc, una cambra de combustió inferior, i una cambra de cocció superior, que no conservava el seu alçat, però si part dels elements de suspensió i suport de la graella, consistents en dos arcs fets de maons. El primer forn era de majors dimensions, amb un diàmetre d'uns 3'40 metres, i el segon forn era més petit amb un diàmetre d'uns 2'70 metres. És possible que aquests forns corresponguin a dos moments de funcionament diferents i successius, de manera que quan el primer forn queda inutilitzat se'n obre un altre a continuació. Tanmateix, també existeix la possibilitat que haguessin funcionat alhora.

Text i fotografies: Jordi Roig i Buxó
© Oficina de Patrimoni, tots els drets reservats - Nota legal - Accessibilitat - Contacte