Ajuntament de Sabadell  
 Oficina de Patrimoni

Ets a: Oficinadelpatrimoni  > El patrimoni i la història de Sabadell

El Patrimoni i la història de Sabadell
Història de Sabadell:
La prehistòria

El Ripoll i la seva riba acullen els primers grups humans que s'estableixen en el territori de Sabadell. El riu i la seva conca ofereixen als grups paleolítics i als primers agricultors una extensa gamma de recursos animals, vegetals i materials, necessaris per fomentar la seva economia, societat i tecnologia.
L'època romana a Sabadell
Avui en dia, el poblament d'època romana, visigòtica i altmedieval a l'actual terme de Sabadell pot ser conegut i estudiat gràcies a l'arqueologia i a l'excavació dels importants jaciments sabadellencs.

En alguns casos, es tracta de jaciments ja coneguts d'antic, on s'hi han realitzat excavacions arqueològiques pioneres ja a partir d'inicis del segle XX, i en d'altres casos es tracta d'excavacions més recents, realitzades els darrers vint anys i motivades per la dinàmica urbanística de la ciutat.


Podeu veure aquest mapa en format pdf i mida gran si féu un clic sobre la imatge.
L'Antiguitat tardana i l'Alta Edat Mitjana

Durant aquest període de domini visigot de la Tarraconense romana s'observa un canvi radical dels assentaments i l'aparició d'un nou patró de poblament. Aquesta transformació dels llocs d'habitació i el canvi d'explotació del territori durant l'antiguitat tardana, és del tot evident en el cas del Vallès i, per extensió, al terme de Sabadell.

Aquest període, és avui en dia un camp d'estudi nou i inèdit, que gràcies a les darreres excavacions i recerques en curs s'està començant a clarificar. D'aquesta manera, es detecta i es confirma ja, l'abandó definitiu de les vil·les romanes baiximperials com a llocs de producció i de residència i com a models d'explotació agrícola, i es constata, així, l'aparició dels primers poblats pagesos, com ara el poblat de Can Gambús 1.

Podeu veure aquest mapa en format pdf i mida gran si féu un clic sobre la imatge.
Edat mitjana

La parròquia de Sant Feliu d'Arraona és esmentada per primera vegada en un document de l'any 1039. Situada al marge esquerre del riu Ripoll (entre el que ara és el barri de Torre-romeu i el cementiri de Sabadell), d'aquesta parròquia en queda l'actual capella de Sant Nicolau. La parròquia, junt amb el castell d'Arraona (1049), controlava el terme d'Arraona, un terme de poblament dispers.
La formació d'un nucli de poblament agrupat es va produir, en canvi, a la plana del marge dret del riu Ripoll, amb unes primeres edificacions que es van construir al costat de la capella de Sant Salvador (actual església de Sant Fèlix), documentada de l'any 1076 ençà. A la llera del riu també s'hi construeixen els primers molins fariners.

Les primeres referències a un mercat proper a Sant Salvador daten de l'any 1069. La primera ocasió en què apareix el nom de Sabadell és l'any 1050, quan s'esmenta una via que anava de Sabadell a Sant Cugat del Vallès. L'any 1111 s'esmenta el Forum Sabatelli, on confluïen els camins de les viles de l'entorn. El mercat i els camins van afavorir el creixement de la població. D'això, en són testimoni les demandes de terres per fer-hi cases que es van dirigir a la Pavordia i als Tres Senyors.
Durant el segle XIV, Sabadell deixa de pertànyer al senyor feudal per passar a ser vila reial i aconsegueix privilegis que revitalitzen la seva vida social i econòmica. El 1369, a Sabadell hi havia 162 focs, segons el recompte que es va fer per tal de saber quantes famílies o llars hi havia a la vila. Calculant unes cinc persones per família, a la vila es comptava que hi vivien unes 810 persones. En aquesta època baixmedieval la vila estava envoltada de muralles, fossats i portals.


Segle XV, cruïlla de camins

Sabadell va viure un descens demogràfic durant aquest segle. La vila tenia entre 500 i 600 habitants que es concentraven a l'actual centre històric, una important cruïlla de camins. La frontera amb el terme de Terrassa arribava fins al carrer de les Valls.
Una de les obres més importants que es van dur a terme a la vila va ser la conducció de les aigües de la Font Rosella que la reina Elionor havia atorgat el 1367. El 1460 es va crear l'Horta Novella, a la qual es va donar aquest nom per distingir-la de l'Horta Vella (després Horta Major) situada a la vora del Ripoll.
A més de les activitats agrícoles i comercials, a Sabadell s'hi desenvolupava també la indústria. A la vora del riu Ripoll s'hi comencen a bastir els primers molins drapers.


Sabadell a l'època moderna (segles XVI-XVIII)

La vila comença a créixer més enllà de les seves muralles. Les primeres cases fora del perímetre emmurallat de la ciutat van començar a bastir-se a partir del segle XVI. El creixement urbà va inutilitzar alguns dels antics portals, que van haver de canviar la seva ubicació. Es van construir nous edificis com ara el casal de l'Estudi (conegut després com la Casa del Comú) i un nou porxo a la plaça Major.

La vila va continuar creixent durant el segle XVII. D'una superfície de 37.900 metres quadrats al segle XVI, s'arriba als 78.272 m2 al segle XVIII
La indústria tèxtil més important durant els segles XVI, XVII i XVIII va ser la llanera, seguida -a força distància- per la del tissatge de lli. El 1559 es va crear el Gremi de Paraires (més tard anomenat Gremi de Fabricants) per tal d'establir les regles de l'ofici i afavorir el creixement de l'activitat tèxtil. Al llarg del segle XVIII, Sabadell tenia altres activitats industrials importants, com la terrissera i la paperera.


Segle XIX, de vila a ciutat industrial

La ciutat va passar dels 2.000 habitants a començaments de segle als 23.044 (cens de 1897). El caràcter industrial de Sabadell es va veure reforçat durant aquest segle, en què destaquen diversos esdeveniments com ara la instal·lació de la primera màquina de vapor en una fàbrica tèxtil (1838) i la fundació de la Societat d'Amants de l'Agricultura i la Indústria de la Vila de Sabadell.
Aquesta es preocupava de l'abastament d'aigua per a la indústria i la població, tema sempre greu a Sabadell. El terme va continuar creixent i es va ampliar des del carrer de les Valls fins a la línia de l'actual ronda de Zamenhof i el carrer de Vilarrúbias. Pel que fa a les infraestructures, durant la segona meitat del segle la vila va veure arribar la línia de tren que la connectava amb Barcelona, es va instal·lar l'enllumenat públic als carrers cèntrics (primer de gas i més tard elèctric), i es van fer les primeres clavegueres. Dues institucions financeres neixen durant la segona meitat del segle: la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1859) i el Banc de Sabadell (1881). En l'àmbit cultural, cal destacar la renovació del Teatre Principal (1866) i la fundació de l'Acadèmia de Belles Arts (1880). L'any 1877, Sabadell obté el títol de ciutat. En aquell moment compta amb 18.000 habitants aproximadament, un nombre que s'anirà incrementant amb la immigració provinent de la resta de Catalunya, Alacant, Múrcia i València. L'activitat econòmica es mou bàsicament a l'entorn de la indústria tèxtil. L'especialització en la producció de teixits de llana converteix Sabadell en el primer centre tèxtil llaner d'Espanya.


1900-1979, el gran creixement i la crisi

El segle XX és el del gran creixement. Els 182.012 habitants del 1975 gairebé multipliquen per vuit la població del 1900, que era de 23.294 ciutadans. Durant el segle XX, Sabadell experimenta un fort impuls industrial, sobretot en el tèxtil i la metal·lúrgia, i modernitza la seva economia amb els serveis. Lligada a la gran activitat industrial hi ha l'expansió urbana, que es produeix sense ordre ni concert, sobretot amb l'allau migratòria dels anys 50, 60 i començaments dels 70. Neixen nous barris com el de Ca n'Oriac i el de Torre-romeu.
Alguns edificis emblemàtics de la ciutat es construeixen durant la primera meitat del segle: els edificis modernistes de l'Hotel Suís (1902), el Despatx Lluch (1908) i la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1915), i també la Torre de l'Aigua (1918) i el Mercat Central (1930), entre altres. Les acaballes del franquisme constitueixen un període de gran turbulència a Sabadell. Les entitats, els moviments veïnals i els grups polítics i sindicals de la ciutat s'impliquen fortament en la lluita democràtica i situen Sabadell com a un dels referents d'una nova vida cultural, social i política. La crisi econòmica dels anys setanta afecta nombroses empreses a la ciutat, que acaben tancant portes. Amb la recuperació de la democràcia el 1979, es planteja la necessitat d'un nou model de ciutat.


1980-2000, l'evolució cap a una ciutat de serveis

Els primers reptes del nou ajuntament democràtic se situen a l'entorn de la urbanització de la ciutat i la creació d'equipaments públics. El creixement descontrolat dels anys 50, 60 i 70 havia generat nous barris que no comptaven amb les infraestructures urbanes necessàries (enllumenat, clavegueram, pavimentació de carrers, etc.). El 1992 s'inauguren dos nous parcs públics: el de Catalunya i el del Taulí.
La terciarització de l'economia fa que les principals activitats del sector serveis augmentin el nombre de treballadors. Les tres principals activitats són el comerç a la menuda, les institucions financeres i el comerç a l'engròs. L'Eix Macià -via urbana que uneix la plaça de Catalunya amb la plaça de la Concòrdia- ha esdevingut un centre de serveis que agrupa l'oferta comercial i de negocis. El canvi urbanístic del centre històric ha propiciat la reactivació econòmica de la ciutat. La ciutat incorpora un barri de nova creació -Can Llong- i comença a recuperar l'entorn del riu Ripoll amb la creació d'un parc fluvial.

Segle XXI, la ciutat del coneixement

Sabadell ha assumit el repte que suposen les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Compta per a això amb l'important teixit econòmic i social de la ciutat, amb l'avenç experimentat per les seves indústries de la informació i amb una dinàmica ciutadana i associativa disposada a col·laborar en aquest desenvolupament.
La col·laboració dels àmbits públic i privat és essencial en els projectes de futur que permetran que Sabadell esdevingui un referent dins de la nova societat de la informació i del coneixement. Gran Via Digital o el Parc de Salut són grans projectes de futur per a la ciutat.
© Oficina de Patrimoni, tots els drets reservats - Nota legal - Accessibilitat - Contacte