Ajuntament de Sabadell  
 Oficina de Patrimoni

Ets a: Oficinadelpatrimoni  > Molí d'en Mornau

El molí d'en Mornau
Descobreix tot el patrimoni preindustrial de Sabadell
El molí Mornau funcionava com a molí paperer i draper cap a mitjans del segle XVI i fabricava paper per exportar a Gènova. El 1776 el molí va ser adquirit per Anna Maria Derrer, qui va encarregar la construcció del nou edifici del molí destinat a fàbrica de paper de fumar l'any 1783.

Fins el 1883 la fàbrica va anar canviant de mans, però llavors va arribar a la propietat de Delfí d'Arnós i Mornau, fill de Mariana Mornau. A partir de llavors van coexistir la fàbrica de paper amb la producció de draps de llana i de cotó, amb dos salts d'aigua diferenciats. El molí Mornau era considerat el molí paperer més gran de Catalunya.

L'activitat paperera es va mantenir fins l'any 1905, any en què va passar a ser propietat de l'empresa tèxtil Estruch S.A. Fa uns anys, però, la fàbrica va quedar en desús i actualment està en mans privades.

Es considera al Molí Mornau com el molí paperer del segle XVIII (1783) més gran de Catalunya. La seva estructura és l'habitual en aquests tipus d'edificis preindustrials (per exemple el molí paperer de Capellades): estructura rectangular amb coberta a dues aigües, mentre que les façanes presenten obertures rectangulars que es repeteixen al llarg del parament.

El molí s'articula en quatre plantes i soterrani, les 3 plantes superiors constituirien els miradors per l'assecatge del paper, mentre que la soterrània i la primera tenien en origen la maquinària productiva. En el transcurs dels anys 60 i 70 dels segle XX s'hi van adossar una sèrie d'edificacions que no modificaren les característiques interiors de l'edifici.

L'edifici està incorporat al catàleg municipal de patrimoni històric (PEPPS), el qual ha garantit la seva conservació. Així mateix els seus propietaris han realitzat tasques constants de manteniment per part de la propietat per tal de preservar-lo.

El dia 20 d'octubre del 2009 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) pel Govern de la Generalitat de Catalunya atès que constitueix una de les peces més singulars de l'inici de la industrialització de Catalunya.
© Oficina de Patrimoni, tots els drets reservats - Nota legal - Accessibilitat - Contacte