Ajuntament de Sabadell  
 Oficina de Patrimoni

Ets a: Oficinadelpatrimoni  >  Arqueologia  > Can Roqueta

Resultats de la Intervenció Arqueològica a la Masia de Can Roqueta
Imatge de la Masia de Can Roqueta
SEQÜÈNCIA CRONOLÒGICA.

PREHISTÒRIA:

Situades als camps adjacents del costat de llevant de la masia, tenim un conjunt d'una dotzena de sitges d'emmagatzematge d'època prehistòrica de diferents cronologies, entre l'etapa del Neolític Final i l'Edat del Bronze Final. Aquestes sitges es van localitzat entre la intervenció de 2007 i la del 2008 i ens testimonien una ocupació i una presència humana a l'indret, aproximadament entre el 3000 i el 1000 aC. Així, ha estat possible recuperar nombrós material arqueològic de diferent naturalesa llençat a l'interior de les sitges, amb recipients ceràmics fets a mà, restes de molins manuals de pedra, instruments lítics, així com restes de fauna producte de deixalles domèstiques, característic d'un lloc de poblament prehistòric. S'ha de destacar la E72, sitja-enterrament que contenia un individu humà, fragments d'un altre crani i l'esquelet d'un gos.

ALTA EDAT MITJANA:

Corresponent ja al període altmedieval, l'excavació de l'espai situat just al davant de l'actual masia ens ha proporcionat important informació històrica sobre el seu origen i evolució, amb un elevat nombre de restes arqueològiques d'època medieval. Destaca un conjunt de setze sitges atribuïbles al primitiu mas de Can Roqueta del segles XII-XIII. Aquestes sitges, un cop perduda la funció d'emmagatzematge, van ser reomplertes amb terres i deixalles domèstiques diverses, com ara ceràmica de cuina i restes de fauna. Així s'han recuperat algunes olles, cassoles i gerres, juntament amb algun element de ferro i de bronze.
Totes aquestes sitges medievals s'han localitzat força arrasades i s'han conservat tan sols entre 30 i 60 centímetres de fondària, segons els casos, de manera que en manca tota la part superior amb la boca. Aquest rebaix de terres hauria fet desaparèixer qualsevol vestigi dels nivells de circulació i dels murs del mas medieval associat a les sitges. És possible que aquests moviments de terres i rebaixos estiguin relacionats amb la construcció d'una nova masia d'època baixmedieval (segles XIV-XV), de la qual hem localitzat alguns murs i restes del paviment al seu interior.

BAIXA EDAT MITJANA:

Aquest nou mas es troba situat davant la façana de migdia de la masia actual, al seu costat est, a l'espai que corresponia a la darrera era i corrals. Amb l'estat actual de les excavacions, podem dir que aquest
mas dels segles XIV-XV era un edifici de planta rectangular, més aviat reduït, amb algunes estances i compartimentacions internes, molt desdibuixades i arrasades per l'activitat constructiva posterior.

Així mateix, s'ha pogut excavar 10 sitges més, que estarien associades a la masia del segle XIV-XV i situades en el seu costat sud. Aquestes són de majors dimensions que les anteriors del segle XII-XIII i també estan parcialment arrasades, per bé que no tant, quan n'ha desaparegut el nivell de circulació al qual estaven associades.
D'altra banda, tenim també una altra estructura associada a la masia d'aquest període, que es correspon amb un gran àmbit d'abocador situat al costat de ponent de l'edifici del mas, a uns cinc metres de distància. Es tracta d'un retall irregular o depressió del terreny, de poca fondària, que està reblert amb terres i graves que contenen abundant material arqueològic, principalment ceràmica. Aquest material ceràmic, amb un elevat nombre de peces senceres o quasi senceres, correspon a la vaixella de taula i als recipients de cuina per a la cocció d'aliments i l'emmagatzematge de la masia del segle XV. Destaquen els plats i escudelles de ceràmica decorada en blau i en reflex metàl·lic de València i de Barcelona, així com les olles, cassoles, gerres, poals, etc. de ceràmica vidriada en verd gòtica.

ÈPOCA MODERNA I CONTEMPORÀNIA:

Amb tot, s'observa com els murs del mas baixmedieval i part dels estrats i nivells d'enderroc van ser desmuntats i rebaixats quan es porta a terme la construcció d'una nova masia en el costat nord, desplaçada uns quants metres, en un moment indeterminat entre el segle XVI i XVII. No sabem, a causa dels rebaixos realitzats en aquest espai al llarg del temps, si en algun punt les parets d'aquests dos edificis podien enllaçar-se. Sí que s'ha constatat que la zona de l'antic mas baixmedieval es va destinar a corrals i coberts cap al segle XVIII i XIX, i damunt s'hi construí un cos rectangular amb murs perimetral, actualment visible en part.

Finalment, l'excavació a l'interior de l'actual masia, encara en curs, ens ha proporcionat restes arqueològiques atribuïbles a l'època moderna i contemporània, entre el segle XVII i XIX. D'aquesta manera, ha estat possible localitzar les restes de fonament de murs, alguns retalls i part d'un empedrat, que semblen correspondre a la masia del segle XVII-XVIII, totalment desfigurada i desmuntada al construir-se l'edifici actual de la masia cap a inicis del segle XIX.

Aquesta masia d'època contemporània utilitza en la seva construcció alguns elements del mas anterior, com són pedres ben escairades provinents dels finestrals de la masia gòtica i d'època moderna. En aquest moment es torna a fer un rebaix i moviment de terres que afecta les estructures anteriors, i a més es construeixen uns annexos que ocuparan el lloc de l'antiga masia baixmedieval. Aquestes noves construccions són uns corrals i altres dependències destinades a un ús agropequari.

Pel què fa a la distribució interior de la masia tenim la sala d'accés que comunica amb l'habitació de la llar de foc a ponent, dues dependències més petites i un pati o quadra cap a l'est, i al nord la sala dels cups. Aquesta última habitació, juntament amb la gran sala que ocupa tota l'ala oest, formarien la zona de premsat, decantació i emmagatzematge del vi. A finals del segle XIX, associada a la plaga de la fil·loxera, aquesta zona perd el seu ús i es reomplerta i anivellada al mateix nivell que la resta de la masia donant-li un nou ús. Els cups interiors ara es reaprofiten i es transformen en estances per a altres usos, si bé es construeixen altres dos cups a l'exterior del mas, adossats a la façana nord, on s'hi edifica un edifici annex. Passada la fil·loxera es van plantar altres tipus de vinya procedents de Califòrnia i es va revifar la producció vinícola de Can Roqueta.

Un altre element a destacar és la localització d'una gruta subterrània que té dues entrades: una a l'exterior de la masia, a uns 20 metres de la façana nord i un altra a l'interior, dins d'un dels cups de la sala de decantació. Aquesta gruta està pendent d'excavació i de documentació.



© Oficina de Patrimoni, tots els drets reservats - Nota legal - Accessibilitat - Contacte