Ajuntament de Sabadell  
 Oficina de Patrimoni

Ets a: Oficinadelpatrimoni  > Arquitectura

Arquitectura
Els edificis patrimonials de Sabadell

El nostre patrimoni històric, arqueològic i natural constitueix una part integrant i indivisible de la realitat física de Sabadell. Per tal d'afavorir la recuperació del nostre patrimoni, s'ha aprovat el nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni (PEPPS), com a document municipal que fa possible la preservació i afavoreix la rehabilitació i investigació de nombrosos edificis històrics, jaciments arqueològics i espais naturals de la nostra ciutat.
L'Ajuntament de Sabadell ha iniciat, ha afavorit i ha dut a terme la rehabilitació de nombrosos edificis històrics. Les diverses obres de rehabilitació permeten recuperar el nostre patrimoni històric, fent-lo compatible amb usos actuals, transformant-lo en equipaments i espais culturals.
La Casa Duran del Pedregar

La Casa Duran va passar a ser patrimoni municipal l'any 2001. Es tracta d'un casal del segle XVI ubicat al carrer del Pedregar, al centre històric de la ciutat de Sabadell. Aquesta casa és un bé patrimonial protegit des del 1958 i declarat Bé cultural d'Interès Nacional.
La intervenció arquitectònica ha tingut com a objectiu principal la recuperació del caràcter patrimonial que ha permès que obri portes a la ciutat.
Una de les actuacions més destacades ha estat la restauració de les pintures murals i sostres de les estances de la primera planta, així com la restauració integral feta al celler [+ Informació, llibret PDF]
Castell de Can Feu
El Castell de Can Feu és un dels edificis més emblemàtics de la nostra ciutat. Malgrat el seu probable origen en el segle XII, la imatge actual forma part d'una important reforma duta a terme a finals del segle XIX, que es transformà l'antiga torre de Can Feu en un castell romàntic.
El castell ha passat recentment a propietat de l'Ajuntament, fet que farà possible la rehabilitació i recuperació per a la ciutat del seu jardí i el cone-gut bosc de Can Feu [+ informació, llibret PDF].
Imatge del Castell de Can Feu
Despatx Lluch
La recent rehabilitació del Despatx Lluch ha permès recuperar una joia del modernisme local construïda l'any 1908.
La façana es va restaurar recuperant el model original, és a dir, refent-ne l'estuc, i també es va substituir la coberta. A l'interior es van restaurar la fusteria, les columnes i el sostre. L'edifici es va adequar per a l'ús públic i acull, des de setembre del 2004, l'Oficina de Sabadell Atenció Ciutadana.
Imatge del Despatx Lluch
Imatge del Despatx Lluch
Cal Balsach
La fàbrica dels Fills de Pere Balsach es va construir entre els anys 1942 i 1948 al solar de la carretera de Prats de Lluçanès on hi havia hagut el velòdrom. Cal Balsach es consolidà com una de les empreses més grans i importants, especialitzada en roba de llana per a senyores als anys 50.
La rehabilitació de l'edifici va començar l'any 2003. Els treballs de consolidació de l'estructura i adequació de les instal·lacions han permès que avui Cal Balsach aculli el Centre Cívic de la Creu Alta.
Imatge de Cal Balsach
Imatge de Cal Balsach
Vapor Codina
El Vapor Codina ha obert les portes el 2006. L'Ajun-tament ha culminat la recuperació d'un dels edificis més emblemàtics de la ciutat amb la instal·lació de nous serveis destinats al ciutadà com és el cas de l'Oficina Municipal d'Habitatge, Vimusa i els serveis d'Educació i Joventut. Les dues naus, també amb la xemeneia, daten del 1880 i disposen d'una superfície de 1.557 metres quadrats.
Imatge de Vapor Codina
Imatge de Vapor Codina
Vapor Buxeda Nou
La nau del Vapor Buxeda Nou, i l'antica sala de màquines, són ara objecte d'una important tasca de rehabilitació, per tal de convertir una de les seves antigues naus en escola bressol municipal. La rehabilitació permetrà interpretar les característiques principals d'un vapor del segle XIX.
Xemeneies
El Museu d'Història de Sabadell ha iniciat un procés de senyalització de les xemeneies d'antics vapors i fàbriques tèxtils de Sabadell, testimoni del passat industrial de la ciutat. L'objectiu de la iniciativa, que compta amb la col·laboració de la Fundació Caixa Catalunya, és contribuir a la posada en valor del patrimoni de la ciutat i a la difusió d'aquests elements històrics.
El projecte s'executarà en diverses fases. La primera etapa ha suposat la senyalització de 7 xemeneies d'un total de 16 que es volen senyalitzar.
Mercat Central
El Mercat Central es va inaugurar l'any 1929, obra de l'arquitecte Josep Renom. L'any 2004 es va inaugurar de nou, després d'una important rehabilitació per valor de 20 milions d'euros. Les obres de rehabilitació han recuperat l'estructura original del Mercat i l'han adaptat a les neces-sitats actuals dels ciutadans.
Les coves de Sant Oleguer
El conjunt de coves del riu Ripoll són un exemple excepcional per comprendre les característiques de la immigaració posterior a la Guerra Civil. Per tal de recuperar la memòria de més de 500 persones que varen viure en coves excavades als talussos del Ripoll, l'Ajuntament està desenvolupant el projecte de recuperació d'un conjunt de coves al nucli de Nostra Llar, per tal de fer-les visitables. D'aquesta manera es recuperarà una part de la nostra memòria històrica.
Els molins del Ripoll
El riu Ripoll constitueix un dels únics cursos fluvials de Catalunya amb una gran presència de construccions productives preindustrials. L'Ajuntament va iniciar el gener del 2006 un pla per recuperar el patrimoni preindustrial del Ripoll. Entre les actuacions més destacades s'inclou la rehabilitació dels molins més emblemàtics del Ripoll, els quals s'estan condicionant per oferir un servei a la ciutat.
A banda dels molins hidràulics, en només 7 quilòmetres de longitud el riu inclou també pous de glaç, forns de calç, diversos trams de sèquia, a més del patrimoni hidràulic que tenen els municipis veïns.
Mentre que en altres poblacions aquestes edificacions han anat desapareixent fruit del creixement urbanístic i les transformacions d'ús, a Sabadell han sobreviscut aquests exemples d'arquitectura preindustrial que van servir de base per al procés d'industrialització del segle XIX i que permeten conèixer l'aprofitament que s'ha fet al llarg dels anys del riu Ripoll.
Molí d'en Torrella

Actualment al molí d'en Torrella s'hi localitza un emissari del Ripoll i una de les estacions de bombament. Ara, les obres permetran rehabilitar la resta de l'edifici per tal d'ubicar-hi diversos serveis compatibles amb el riu.
El d'en Torrella és el molí del Ripoll documentat des de més antic, l'any 999, com a molí fariner. La seva ubicació al riu està vinculada a la sèquia Monar, a l'antiga via Augusta i a la carretera posterior fins a la construcció del pont de la Salut el 1864.

Molí d'en Font

El molí d'en Font acollirà l'Escola Taller Xalest. L'Ajuntament ha cedit l'espai a l'associació de pares i mares, tutors i familiars Prolaboral Xalest perquè hi ubiqui la seva seu.
La seva centralitat i bona comunicació vial permetrà que l'entitat hi desenvolupi les seves activitats. Actualment s'està redactant el projecte de rehabilitació, que inclourà l'ampliació de l'actual edificació i la integració de l'obra nova a construir tant funcionalment com arquitectònicament.
L'edifici està situat a la zona de Sant Vicenç de Jonqueres, en un antic meandre del riu eliminat el 1963. La primera documentació del molí d'en Font el situa a finals del segle X, associat a la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres i amb funció de molí fariner.

Molí d'en Mornau

Al molí d'en Mornau, de propietat privada, s'han iniciat els tràmits per dur a terme la redacció del projecte de rehabilitació per part de la propietat amb el seguiment de l'Ajuntament. Es tracta d'un dels millors exemples d'edifici preindrustrial de Catalunya tant per les dimensions com per l'estat de conservació. El molí d'en Mornau està considerat com el molí paperer del segle XVIII (1783) més gran de Catalunya. L'edifici està incorporat al catàleg municipal de patrimoni històric de la ciutat (PEPPS), el qual n'ha garantit la conservació en realitzar-se a la coberta tasques de manteniment que l'han preservat de la degradació.

Molí de Sant Oleguer

El molí de Sant Oleguer es convertirà en un alberg juvenil que, d'una banda, oferirà servei d'allotjament per a grups de la ciutat o de fora i, d'una altra, disposarà d'un programa d'activitats permanents i variades que tindran en consideració tant el patrimoni històric i arquitectònic, com els recursos esportius i naturals que ofereix l'entorn. La mateixa situació en el parc fluvial i la proximitat que ofereix el molí amb els equipaments esportius van determinar que el molí de Sant Oleguer acollís un alberg de joventut.

Hostatgeria de la Salut

El conjunt de la Salut el formen l'església, l'edifici de l'hostatgeria i les restes de l'antiga ermita romànica de Sant Iscle i Santa Victòria. El primer pas per poder rehabilitar l'Hostatgeria de la Salut va ser fer excavacions arqueològiques a la zona, un jaciment que ja es coneix des del segle XIX i que conserva restes de l'època romana, medieval i moderna.
El proper pas de la restauració consisteix a habilitar l'espai com a Centre d'Interpretació del Rodal.


Cementiri de Sant Nicolau

Quan es va inaugurar el Cementiri, el 1864, es perseguia un objectiu principal: oferir un espai digne i prou ampli que donés resposta definitiva a la manca d'espai d'enterrament en els anteriors cementiris. La voluntat d'oferir un espai per al descans etern, digne i singular, ha fet que el Cementiri Vell s'hagi convertit en un espai extraordinari per conèixer la història, art i religiositat dels sabadellencs i sabadellenques. 144 anys després de la seva inauguració, el Cementiri Vell destaca pel seu interès patrimonial, tant per l'estructura urbanística, com per les tombes de gran bellesa arquitectònica i escultòrica.

Capella de Sant Iscle i Santa Victòria

La Capella es troba situada al Parc Periurbà de la Salut, annexa a l'Hostatgeria. El conjunt arquitec-tònic té una llarga història que es remunta a l'època romana. Gràcies a les obres de rehabilitació dutes a terme, a l'interior es pot veure estructures dels banys de la vil·la romana d'Arraona i diversos trams de mur corresponents a l'església del segle X. Finalment, amb la visita es pot conèixer l'origen de la devoció a la Mare de Déu de la Salut.

Safareigs de la Creu Alta

Els antics safareigs de la Creu Alta de Sabadell, obra de Josep Renom, van ser construïts l'any 1913. Són un clar exemple d'arquitectura construïda en època industrial inscrita al modernisme. Durant la recuperació es van conservar les façanes, que són els murs de maó revestits de morter estucat amb esgrafiats.
Des de l'any 2006 acull la Biblioteca de la Creu Alta.

Masia de Can Rull

La masia de Can Rull està situada a ponent del parc de Catalunya, a la zona compresa entre l'edifici de l'estació dels amics del tren i el carrer de la Divina Comèdia i l'avinguda d'Andreu Nin. L'Ajuntament ha recuperat aquest edifici històric per convertir-lo en un nou equipament per poder destinar l'espai a activitats socioculturals de la ciutat.
La construcció conserva l'estructura rural amb els cellers i els cups de vi, entre d'altres. Al vestíbul principal hi ha l'impressionant conjunt de socarrats decorats al sostre.

Masia de Ca n'Oriac

L'edifici data dels segles XVI-XVII. És una de les poques masies del terme municipal que no va ser significativament transformada en segles posteriors; per tant, actualment manté l'estructura i elements decoratius del segle XVI.
Per tal d'evitar-ne la degradació, l'Ajuntament ha posat en marxa un ambiciós projecte en diverses fases amb l'objectiu de rehabilitar-la i donar-hi nous usos.

Teatre Principal

Les obres de construcció del teatre s'iniciaren el 1863, i s'inaugurà tres anys després, seguint l'esquema clàssic dels teatres de l'època: estructura en ferradura amb platea, dos nivells de balcons prestigiosos i un tercer denominat "el galliner". El teatre va ser projectat per Francesc Daniel Molina i fou decorat a partir d'un projecte de Francisco Soler i Rovirosa per Joan Ballester, Marià Carreras i Joaquim Mansió.

El teatre ha tingut un important procés de rehabilitació, iniciat el 2003, sota projecte dels arquitectes Lluís Dilmé i Xavier Fabré. Les obres de rehabilitació, amb un pressupost de més d'11 milions d'euros, han permès recuperar la imatge històrica de l'edifici, fent-lo compatible amb el màxim confort per a actors i espectadors.
Fira Sabadell, antiga ABB

L'origen de l'actual Fira Sabadell es remunta a prin-cipis de segle XX, amb la instalació de La Electricidad (LESA). La fàbrica original va tenir una important ampliació amb la construcció de l'actual nau el 1946, obra de l'enginyer Francesc Izard. La nau, ac-tualment recuperada, era l'espai on es fabricaven les turbines i altre material elèctric que va comercialitzar, primer la LESA i amb posterioritat l'ABB.

La rehabilitació ha permès reconvertir aquest espai en la Fira Sabadell, com a espai per a fires i certàmens, així com altres tipus de trobades com congressos, seminaris o conferències.
La seva recuperació va merèixer l'obtenció del Premi Bonaplata 2007 en la categoria de restauració. Els Premis Bonaplata, concedits per l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya, reconeixen les millors inter-vencions en el Patrimoni Industrial Català.
© Oficina de Patrimoni, tots els drets reservats - Nota legal - Accessibilitat - Contacte