Ajuntament de Sabadell  
 Oficina de Patrimoni

Ets a: Oficinadelpatrimoni  > Els jaciments d'època altmedieval (segles VIII-IX-X dC.)

Els jaciments d'època altmedieval (segles VIII-IX-X dC.)

Pel què fa al període de invasió i domini islàmic dels territoris de l'actual Catalunya, ocorregut durant la primera meitat del segle VIII, poques coses sabem i podem dir sobre el poblament al territori de Sabadell. Els jaciments són pràcticament inexistents i les dades arqueològiques són tant escasses que no ens permeten fer-nos una idea coherent dels assentaments i dels llocs d'habitació d'aquest període.

Per altra banda, i pel que fa al període immediatament posterior de domini carolingi de la Catalunya Vella, i en concret del territori de Barcelona i del Vallès, les restes arqueològiques i els jaciments ja són un xic més nombrosos. Al terme de Sabadell constatem l'aparició de petits assentaments pagesos amb agrupacions de sitges, encara poc definits però, i que es troben situats a les parts altes de les carenes rodejats de camps de cultiu, i que es desenvoluparan al llarg dels segles IX i X.
Es tracta concretament dels jaciments de Can Gambús, amb prop d'una dotzena de sitges, Sant Pau de Riusec amb 18 sitges i un conjunt de tombes antropomorfes, Can Roqueta II amb un total de 29 sitges i l'assentament de Torrebonica, aquest darrer ja al terme de Terrassa.
Aquests assentaments presenten indicis d'activitats agrícoles i ramaderes, així com també metal·lúrgiques i artesanals, destinades a un autoconsum. En aquests poblats es localitza un tipus de ceràmica eminentment funcional, de cuina i d'ús domèstic, de pastes negres i taronges amb acabats espatulats, amb presència exclusiva d'olles, gerres i sitres. També es documenten eines i estris de ferro, així com molins manuals rotatoris.
A vegades, en aquests assentaments es documenta la presència de necròpolis de tombes antropomorfes i l'aparició ja de petites esglésies preromàniques de tipus funerari al segle X, que en algun cas, i ja posteriorment, esdevindran parròquies entrat el segle XI. Al terme de Sabadell, tenim el cas de l'església preromànica de Sant Iscle de la Salut i de l'església de Sant Nicolau d'Arraona (abans Sant Feliu), que conserven en alçat gran part dels edificis preromànics, amb una petita nau única i absis rectangular, i murs fets de pedra i morter amb opus spicatum.

Així mateix, i dins d'aquest grup de temples altmedievals tenim les esglésies de Sant Pau de Riusec, Sant Julià d'Altura i Sant Vicenç de Jonqueres. En molts casos, amb presència abundant de tombes antropomorfes dels segles IX-X, tant d'individus infantils com adults.
Tot aquest procés d'organització del poblament i del territori d'època altmedieval al Vallès, queda doncs consolidat amb la instal·lació de castells i esglésies, que ja definiran termes castrals i parroquials propis, constituint així els exponents clars dels estaments laic i eclesiàstic que caracteritzen ja el inici del feudalisme. En el cas del terme de Sabadell, tenim el castell d'Arraona i la parròquia de Sant Feliu d'Arraona, com a model d'aquests poders feudals, ambdós situats a la terrassa esquerra del riu Ripoll a llevant del terme, i amb importants jaciments en el seu subsòl encara pendents d'excavació.
És doncs, en aquest context de feudalitat, que sorgirà la vila de Sabadell al llarg del segle XI, com a vila de mercat instigada pels poders locals, i generada a l'entorn de la sagrera de Sant Salvador, just al centre del nucli històric de la ciutat de Sabadell.
Text i fotografies: Jordi Roig i Buxó
© Oficina de Patrimoni, tots els drets reservats - Nota legal - Accessibilitat - Contacte