Portada

  • Contacte

Ajuntament de Sabadell

Viure a Sabadell

Festes i Cultura Popular

Les Festes de l´any
Sant Antoni Abad
Carnaval
Diada de Sant Jordi
Aplec de la Salut
Festes dels barris
Festa i Tradició
Sant Joan
Festa Major de Sabadell
Tots Sants-Castanyada
Nadal
Aplecs i fires
Grups de Cultura popular
Les Festes Majors dels barris de Sabadell, origens, evolució i realitats actuals
Els dies 1, 2, 3 i 4 d'agost de 1889, Sabadell va celebrar la Festa Major “en honor á son patró Sant Fèlix Màrtir”. És la primera festa major plenament documentada, on es trasllueix, per part del consistori, la intenció de potenciar-la i de dotar-la de gran lluïment. Abans, en paraules del filòleg sabadellenc i gran coneixedor de la cultura tradicional catalana Gustau Erill, la festa “ja es celebrava, però d'una forma bastant deslluïda”. Un cop d'ull al programa d'actes de la Festa Major de 1889 posa en evidència que els balls es van endur gairebé tot el protagonisme, juntament amb actes més curiosos com el toc de diana per part de la “ruidosa banda de cornetas del Cos de Bombers” o la “Caritat als pobres vergonyants”.

La celebració d'una gran Festa Major ciutadana va ser l'incentiu que donaria el tret de sortida a les festes majors als barris. Les més antigues, i de les quals es pot resseguir el rastre a través dels expedients de governació de l'Arxiu Històric de Sabadell (AHS), són les de Gràcia, Can Rull, Hostafrancs i Ca n'Oriac. No és possible determinar exactament en quina data van començar a celebrar-les. Sembla ser que aquests barris que hem esmentat ja feien la seva festa abans de la Guerra Civil. De tota manera, en la documentació guardada a l'AHS, només es poden veure programes de festes majors de barri des dels inicis de la dècada dels quaranta.

La de la Creu Alta és un cas diferent, perquè cal recordar que a la darreria del segle XIX, el veïnat pertanyia al terme de Jonqueres, que a la vegada formava part del municipi de Sant Pere de Terrassa. Aquest veïnat va assolir la categoria de barri l'any 1904, com a conseqüència de l'annexió de l'extens terme de Sant Vicenç de Jonqueres a la ciutat de Sabadell.

Com explica l'historiador sabadellenc David Laudo, “el 20 de maig de 1896 se celebrà per primera vegada la Festa Major de la Creu Alta pel dia de Pentecosta. Des de temps immemorable, aquesta festivitat s'havia commemorat el 23 de gener, amb motiu de la diada de Sant Vicenç, patró de la parròquia de Jonqueres. La demanda dels creualtencs que l'ajuntament de Sant Pere de Terrassa traslladés la seva Festa Major no era nova. Feia temps que alguns tallarets (1) es perdien els actes diürns pel fet de treballar a Sabadell, on la diada de Sant Vicenç era laborable. Igual passava amb els sabadellencs, que pel mateix motiu no podien gaudir plenament de la popular Festa Major de la Creu Alta”.

Amb la documentació de la què es disposa, que data dels anys quaranta, queda clar que les parròquies de cada barri tenien un paper preponderant en l'organització de les festes majors, si bé cal ressenyar que algunes entitats i grups de veïns ja s'hi començaven a implicar. Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics les associacions de veïns assumeixen la tasca d'organitzar les festes majors de barri, amb l'ajut d'entitats del seu entorn proper. Eren èpoques de reivindicació i sovint la festa esdevenia un moment per reclamar, per la via lúdica, que alguns espais es retornessin als ciutadans (un exemple seria la demanda de requalificació de l'espai que ara ocupa la plaça Castelao i que havia d'haver estat per a blocs de pisos).

Les festes majors de barri han exercit, des de sempre, un paper cohesionador. Són manifestacions culturals i festives que ajuden a aflorar aquells aspectes positius de la convivència que, sovint, queden aparcats pels entrebancs de la vida diària. Des de sempre, han motivat l'autoorganització, fent que vàries entitats i persones busquessin l'acord per bastir un projecte comú. Als programes de festes majors de barri que es conserven a l'AHS s'hi llegeix una part essencial de la història ciutadana. El 1941, en els moments durs de la postguerra, alguns veïns i membres de la parròquia de Gràcia, demanen una subvenció a l'Ajuntament. El seu escrit diu: “(...) teniendo en cuenta el caràcter popular de los festejos que la Comisión Organizadora piensa llevar a cabo, siguiendo la costumbre establecida de hace años, entiende esta Delegación que el Ayuntamiento debería sumarse a los mismos, para darles el mayor realce y esplendor, habida cuenta de la condición humilde de la mayoría de los residentes en la susodicha barriada”. La seva demanda va ser atesa, rebent una subvenció de 1.800 pessetes. Com a activitats destacades dels programes cal ressenyar que els balls i ballades de sardanes eren les que tenien més èxit, els oficis religiosos tenien un paper preponderant i no hi podien faltar esdeveniments esportius. En molts programes d'actes de la dècada dels quaranta no hi falta “el reparto de considerables lotes de especies a las familias más necesitadas de la barriada”.

Pel que fa als seus continguts, les festes van canviar radicalment amb l'adveniment de la democràcia. Van créixer les activitats infantils, venien a actuar grups de gran prestigi (La Fura dels Baus en els seus inicis, La Salseta del Poble Sec, etc.) i el jovent s'hi implicava activament. Les fonts de finançament eren tres: el programa de mà (amb anunciants), el bar que es muntava i la fira.

De mica en mica, més barris de la ciutat es van anar sumant a la iniciativa de celebrar una festa major “pròpia”. Tant va ser així, que a mitjan de la dècada dels vuitanta, des de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament es va posar en marxa un programa de treball que permetés llimar aspectes organitzatius, millorar les condicions amb què es celebraven les festes i rendibilitzar els recursos municipals que s'hi destinaven.

El resultat d'aquesta reorganització va significar, entre altres coses, que les festes s'apleguessin entorn a un període concret de l'any (primavera-estiu) i que se signessin convenis amb les entitats culturals per integrar-les en els programes d'actes.

Actualment, són les Comissions de Festes les encarregades de l'organització. Des de les associacions de veïns es fa una crida a les entitats del barri per tal de buscar el consens a l'hora de muntar el programa d'actes. Els barris reben de l'Ajuntament una subvenció fixa, més un tant per cent per habitant. Des del Departament de Cultura Cívica de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament s'ofereix el suport logístic necessari, sense cap intervencionisme en el disseny de la programació. Algunes activitats, més els diners que aporten els anunciants dels programes de mà, ajuden a arrodonir els pressupostos.
(1) "Tallarets" és el nom popular amb què es coneixia els habitants de Sant Pere de Terrassa (després, creualtencs).
Bibliografia:
Les festes majors de barri. Sabadell 1985. Ed. Ajuntament de Sabadell (1985).
Les festes majors de barri. Trobada de Comissions Organitzadores. Abril 1986. Ed. Ajuntament de Sabadell (1986).
La Creu Alta. Un barri ple d'història. Ed. Museu d'Història de Sabadell. Col. Sabadell i els seus barris. (2004).
El casinet de la Creu Alta. Annals de la Societat Coral Colón (1896-1996) David Laudo i Cortina. Editat per la Societat Coral Colón (1998)

© 2012 Ajuntament de Sabadell | Condicions d'ús | Copyright | Política de privacitat