Portada

  • Mapa del Web
  • Contacte

Ajuntament de Sabadell

La Ciutat

Web dels Districtes

Ets a: La Ciutat de Sabadell  >  Web dels Districtes  > Història

Història de Sabadell
Escut i topònim
Patrimoni de la ciutat
Sabadell 125 anys
Efemèrides
Imatges de la ciutat
Nomenclàtor
Web dels districtes
Història dels Districtes
Història del barris de Sabadell
Barri de la Creu Alta
A finals del segle XVI es van fixar els límits entre Sabadell i el terme de la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, pertanyent a la part forana de Terrassa. Es van establir les delimitacions i les creus de terme corresponents.

Les terres de la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres eren conegudes com la Creu Alta, en oposició a l'altra creu de terme, més baixa.
Plaça de la Creu Alta
L'1 de juliol de 1904, la Creu Alta va deixar de pertànyer al municipi de Sant Pere de Terrassa i va quedar agregada a Sabadell com un barri més.

L'any 1912 es comença a posar l'empedrat i les voreres al carrer Nou de Jonqueres i l'any 1923 s'hi inaugura el nou enllumenat.

El tipus d'habitatge que predomina al barri és el de la casa anglesa, malgrat que les darreres transformacions urbanístiques han fet que bona part d'aquestes cases siguin substituïdes per edificis de pisos.

L'any 1992 van arribar canvis a la vella Creu Alta, amb la construcció de l'avda. de Francesc Macià i l'establiment de diferents centres comercials en aquest important eix.
Barri de Ca n'Oriac
El barri deu el seu nom a l'antiga masia de ca n'Oriac.

Va ser un dels primers barris que es van formar a Sabadell. Les primeres cases es van construir entre 1940 i 1945.

Durant aquests anys, els primers habitatges van ser d'autoconstrucció: els primers assentaments dels immigrants van ser en barraques i estades, i els dies festius, de forma col·lectiva, s'anaven construint les noves edificacions.

També trobem cases-estades; es tractava d'un tipus d'habitatge que representava el màxim d'aprofitament de l'espai, ja que es trobava dividit en habitacions, i cadascuna de les famílies que compartien l'espai n'ocupava una. Els serveis higiènics eren comuns per a tots els habitants.

El servei d'autobusos urbans va arribar a Ca n'Oriac el 1956.

La instal·lació de l'aigua corrent s'inicià el 1964 i el clavegueram el 1968.

Fins l'any 1971 no hi hagué enllumenat públic i l'asfaltat dels carrers es va fer entre 1972 i 1981.

El 1959 s'inaugurà el primer col·legi, el Col·legi Nacional Miquel Carreras. Fins llavors, tan sols funcionava al barri una aula escolar al carrer del Cadí.

Ca n'Oriac fou un barri habitat als inicis majoritàriament per immigrants provinents d'Andalusia i Múrcia. La majoria treballaven al tèxtil i la construcció.
Ca n'Oriac és actualment un dels barris més extensos de Sabadell. Ha prosperat molt socialment i econòmicament.

L'eix central del barri, l'avinguda de Matadepera, és un notable centre comercial.
Barri de Can Llong
Can Llong ocupa 642.700 m2 d'antics terrenys de conreu que van ser qualificats com a zona residencial en el Pla General de Sabadell de l'any 1993.

El nou barri tindrà aproximadament 3.000 nous habitatges, dels quals, més del 75% estan destinats a habitatge en règim protegit.
Can Llong
El punt de referència del barri és la plaça de Lisboa i la ronda d'Europa que comunica els barris de Can Rull i Ca n'Oriac. Aquestes vies estan destinades a ser el centre de la vida social del barri, amb àmplies voreres arbrades, plantes baixes comercials i amb equipaments com una escola i la masia.

Altres equipaments importants per a la ciutat i per al barri són les noves instal·lacions del Club Natació Sabadell, ja en funcionament, i la futura estació de la Renfe.

El barri té àmplies zones arbrades com el parc de les Aigües, el torrent de la Romeua i el parc d'Odessa, i places com les de Lisboa, Moscou i Granollers.
Barri de Can Rull
El barri deu el seu nom a la masia de can Rull, la qual era la casa pairal de la família Rull als segles XVII i XVIII.

Can Rull és un dels barris més antics de Sabadell fora del nucli històric. L'any 1924 el propietari dels terrenys ja va presentar un projecte per a la urbanització i la construcció d'habitatges.
Masia de can Rull
Els primers anys, la promotora va vendre parcel·les per a la construcció de cases unifamiliars amb hortes, que en molts casos van esdevenir torres d'estiueig construïdes per famílies de Sabadell i Barcelona.

En iniciar-se la II República es construí l'Escola Unitària dels Bosc de Can Rull, l'any 1934.

A la dècada dels anys 50, al voltant de la primitiva urbanització de Can Rull, van anar apareixent estades, barraques i habitatges d'autoconstrucció.

A partir dels anys 70 es va produir el gran creixement de Can Rull, amb la construcció dels primers blocs d'edificis.

L'any 1931 s'instal·là l'enllumenat públic, i entre els anys 1954 i 1957 es va instal·lar la xarxa de clavegueram i l'aigua corrent. L'asfaltat de carrers i voreres es va produir entre els anys 1970 i 1974.

A la dècada dels 60 la major part de la població que vivia a Can Rull eren treballadors de la indústria i de la construcció.

Actualment el barri ha assolit una major integració al nucli consolidat de la ciutat mitjançant el parc de Catalunya i l'Eix Macià.
Barri de la Concòrdia
El naixement del barri es situa entre els anys 1957 i 1960. Principalment es tractava d'habitatges unifamiliars i blocs de pisos, promoguts per la Caixa d'Estalvis i promocions d'empreses.

L'any 1963 tots els carrers estaven asfaltats i hi havia enllumenat públic i subministrament d'aigua.
La Concòrdia
Els immigrants de fora de Catalunya a la Concòrdia no van ser tan nombrosos com en d'altres barris de Sabadell. Principalment provenien d'Aragó, Múrcia i Andalusia.
Barri d'Arraona-Els Merinals
El nom de la masia que donà nom al barri era originàriament els Marinals, i no els Merinals, nom donat al barri per l'ajuntament.

L'amo del mas, Capmany, va donar al mas el nom dels Marinals per la marinada que hi feia, en aquella contrada, al capdamunt d'un petit turó. En canvi, els Merinals amb "e" s'atribuïa al fet que era un lloc on al temps d'esquilar s'aplegaven els ramats d'ovelles merines.
Els Merinals
La part del barri composta de petites cases de planta baixa comença a formar-se a partir de 1945-46. En canvi els primers habitatges del polígon d'Arraona, construït dins dels Plans d'habitatge per pal·liar les mancances de l'època, van ser lliurats l'any 1957. Es van construir un total de 1.467 habitatges.
L'enllumenat públic al barri es va instal·lar l'any 1962.
L'any 1963 s'inaugurà una part de l'escola pública Isabel la Católica, i el 1966 l'escola pública Fernando el Católico.
Les obres d'asfaltat dels carrers van començar l'any 1972.
Els habitants d'Arraona nascuts fora de Catalunya eren principalment d'Andalusia, Múrcia i Extremadura.
Barri de la Serra d'en Camaró
Antigament, la serra d'en Camaró no es coneixia amb aquest nom, sinó com a serra d'en Perelló, tal com ressalta l'historiador local Joan Alsina i Giralt en unes notes de "Paisatges urbans".


La torre de la Serra d'en Camaró
Se sap que pel barri, més concretament pel que ara és el carrer de la Serralada, hi passava el camí ral que anava de Sabadell a Terrassa i que confluïa a la via romana que possiblement es trobava situada a l'actual parc de Catalunya, molt a prop de la masia de Can Rull.

A principis del segle XX ja es coneix l'emplaçament d'una edificació anomenada mas Ferriol, que es pot situar en el que avui es el carrer que porta el seu nom. La part més alta del carrer de la Serralada es coneixia com a coll Ferriol.

Tota l'extensió de terreny que conforma el barri apareix ja en un document de l'any 1575 i se'l coneix com al Perelló. Limitava a llevant amb el camí de Sabadell a Manresa (actualment via de Massagué o avinguda de l'Onze de Setembre) i a migdia i a ponent amb la riera del Perelló o de Sobarber.

L'any 1924 s'edificà la torre, casa d'estil grec, que la senyora Magdalena Calonge va cedir a la Societat Teosòfica Rama Fides. Al cap dels anys, aquest edifici va ser cedit a l'Ajuntament de Sabadell, d'acord amb els estatuts de la Rama Fides, per a finalitats socials.
Barri de Can Feu
El barri de Can Feu té l'origen en una promoció de la Caixa de Sabadell per als seus empleats, als voltants dels anys 60.

És un barri que es troba delimitat per tres fronteres artificials: el pg. de Can Feu, la ctra. de Terrassa (construïda l'any 1852, i anomenada antigament ctra. de Montcada) i la rambla d'Ibèria.

Principalment el formen habitatges unifamiliars envoltats d'espais verds singulars. Comparteix l'espai amb una petita zona industrial, d'indústria tèxtil familiar.

El nom prové de l'antic castell de Can Feu, de propietat privada, que està protegit pel PEPPAS.
Barri de Gràcia
Fins l'últim quart del segle XIX, tota l'extensió que ara ocupa el nostre barri de Gràcia era un pla de camps de conreu de secà amb ametllers, oliveres i cereals, exceptuant els arenys de les rieres on hi havia hortes de regadiu dels Llobet, dels Torres i dels Feu; els terrenys d'aquests últims arribaven fins on ara hi ha la benzinera de can Planas. Aquest gran pla era travessat per cruïlles de camins i caminets: camí de can Llobet, camí de Jonqueres a can Torres, camí ral de Rubí, caminet dels ametllers, camí de can Daviu o Diviu…

Del pla de Sant Antoni, on actualment hi ha situada la pl. del Treball, n'eren propietaris, en part, els germans Lladó de Rubí, que parcel·laven i anaven venent els uns i censant els altres. Cada cap d'any venien a peu de Rubí per cobrar els censos establerts fins a la liquidació total.

L'últim quart del segle XIX es traçaren els carrers de sud a nord: Roger de Flor, Ausiàs Marc, Elionor de Montcada, Jacint Verdaguer i Permanyer, creuats d'est a oest pels de Sant Ferran, Manso, Fiveller, Viladomat, Cellers, Pau Claris i la ctra. de Molins de Rei.

Les cases d'aquests carrers, les van construir majoritàriament gent treballadora, que començava per comprar un terreny i a poc a poc es feia la seva llar. Normalment ja vivien a Sabadell en cases de lloguer; hi havia parelles joves que vivien rellogades i l'eixampla els donava l'oportunitat de no allunyar-se de Sabadell, i a la vegada tenien el seu lloc de treball ben a la vora, en les grans fàbriques que, a finals del segle XIX i principis del XX, amb l'expansió de la indústria tèxtil, s'hi van anar instal·lant.

Alguna d'aquestes fàbriques també facilitava habitatges de lloguer als seus treballadors: rengleres de cases totes iguals, normalment d'una sola planta estreta i llarga o amb una escala....

Les primeres indústries foren les de Puncernau, Seydoux, Vapor Llonch i Vicenç Planas. Més endavant , l'Espanya Industrial i la Industrial Estambrera.
Barri de Campoamor
L'origen del nom del barri prové de l'escriptor del segle XIX Ramon de Campoamor.

El barri de Campoamor va néixer a principis de la dècada dels 50 amb els pisos de SAIDA.

El grup Sant Pau fou inaugurat l'any 1958; l'Instituto Nacional de la Vivienda va ser l'encarregat de construir el polígon Sant Pau, amb 461 pisos de 54 a 57 m2.

Al barri trobem d'altres grups d'habitatges com són les cases de Fàtima, els blocs de la Cooperativa Vaguada, els blocs d'habitatges del carrer Goya i els dels metal·lúrgics del Grup Sant Pau.

L'Ajuntament hi va construir l'any 1982 un mercat municipal.

L'any 1963 es va fundar la parròquia de Sant Joan Baptista.

Els primer ocupants del barri eren immigrants, principalment d'Andalusia.
Barri de Torre-romeu
El primer habitatge al barri de Torre-romeu es construí l'any 1903. Es tractava d'una torre particular d'un batlle de Sabadell, anomenat Romeu. Fou aquesta construcció la que donà nom al barri.

El barri va néixer de forma espontània a partir de 1940 i s'eixamplà considerablement entre els anys 1950 i 1960; en primer lloc s'edificà la part baixa de la barriada.
Torre-romeu
Pel que fa al tipus d'habitatge, predominen les cases de planta baixa, d'autoconstrucció.

A la part alta del barri, anomenat pels veïns Tibidabo, predominen els blocs de pisos.

Encara trobem un nucli de barraquisme a la part baixa de Sant Nicolau.

La construcció del pont i la carretera que uneix Torre-romeu amb Sabadell es va portar a terme l'any 1963, com a conseqüència de les riuades de l'any 1962.

L'any 1963 s'hi començà a instal·lar l'aigua corrent.

L'autobús urbà no hi va arribar fins l'any 1965, i la xarxa de clavegueram es va construir l'any 1969.

L'asfaltat dels carrers es va fer l'any 1979.

La primera escola, Joan Montllor, es va construir l'any 1963.

Torre-romeu es va anar poblant amb les successives onades migratòries que arribaren entre 1950 i 1980, principalment provinents d'Andalusia.

Cal destacar en el barri els jaciments arqueològics de Can Piteu

© 2012 Ajuntament de Sabadell | Condicions d'ús | Copyright | Política de privacitat