|
El Teatre Principal és un teatre de tipologia del s. XIX, en el qual podem diferenciar, per una banda, diferents etapes constructives, i per altra banda, les diverses reformes i transformacions que ha anat patint l'edifici al llarg del temps.
Etapes constructives:
- 1839-1840: construcció del primer teatre
- 1856-1857: construcció del Casino Sabadellenc
- 1863-1865: reconstrucció del teatre (inaugurat el 13 d'octubre de 1866)
- 1864: addició d'un cos a l'edifici del Casino
Reformes:
1ª.- El 1883 es realitzen unes obres, per tal d'adequar-se al nou reglament (aprovat per R.O. el 13 de maig de 1882), que milloren la seguretat en el teatre
2ª.- El 31 d'octubre del 1919 el teatre Principal reobre les seves portes com a “Teatre Cine Principal”, aquesta reconversió implicarà un seguit de reformes consistents en:
- Desaparició de les llotges de la planta baixa i substitució del mur del corredor per pilars.
- Enderroc d'uns envans i desaparició d'unes escales per tal d'aprofitar l'espai per posar més localitats
- Construcció d'una cabina per a les projeccions cinematogràfiques, situada a la primera planta.
- Ampliació del vestíbul que s'aconsegueix tirant uns envans i aprofitant l'espai del sotaescala per posar-hi dependències de serveis.
3ª.- Entre l'any 1955-1956 es fan reformes per tal d'adequar l'espai a les noves necessitats, en aquests moments ja desapareix qualsevol referència al teatre i el cine s'anomenarà: “Cine Principal Cine”. Les reformes dutes a terme durant aquest periode seran:
- Desaparició de les llotges del primer i segon pis, substituint la paret del corredor per pilars.
- Desaparició de les llotges del prosceni en planta baixa
- Es suprimeixen 4 columnes, de l'any 1919, situades a la planta baixa entre el vestíbul d'accés i la platea, d'aquesta manera es pot obtenir més espai per col·locar localitats.
- S'elimina la cabina de projeccions de la planta primera i es trasllada a la planta tercera
2006: Rehabilitació integral de l'edifici per tal de poder-hi dur a terme novament representacions teatrals i musicals.
VESTÍBUL
INTRODUCCIÓ HISTÒRICA
1839: construcció, en aquest solar, del primer teatre públic de Sabadell (sobre terrenys propietat del gremi de paraires: lloc on tenien els estricadors).
Aquest primer teatre estava format per l'escenari, platea i dos pisos.
L'any 1951 es va ampliar l'escenari i es va aixecar un tercer pis.
Aquestes obres d'ampliació, més la construcció del Casino Sabadellenc (1856-57) a la finca contigua i, potser, un defecte en la construcció de l'obra original: van fer que aquest teatre es declarés en estat ruïnós.
1862: s'encarrega la construcció d'un nou Teatre a Francesc Daniel Molina (arquitecte Provincial i que en aquells moments estava treballant en el Pla d'Eixampla i Reforma de la ciutat).
1866: inauguració del Teatre.
RESTAURACIÓ
La rehabilitació del teatre, promoguda per l'Ajuntament de Sabadell amb una inversió aproximada de 10.000.000 euros va rebre ajudes econòmiques de la Generalitat, Fomento i Diputació de Barcelona, éssent l'aportació econòmica de l'Ajuntament com a majoritària. L'Alcalde va conseguir amb negociacions adquirir el Cercle Sabadellés i que s'incorporés l'espai com a nou foyer del teatre. El projecte de rehabilitació va ser duta a terme per Xavier Fabré i Lluís Dilmé (col·laboradors d'Ignasi de Solà-Morales en la reconstrucció del Liceu), pretén recuperar, dels espais conservats, l'aspecte que tenia el teatre de la 2ª meitat del s. XIX.
A diferència del Liceu, que es va cremar i la rehabilitació ha consistit en la restitució a partir de fotografies de tota la decoració, la rehabilitació del teatre principal ha consistit en la restauració de tots els elements decoratius, per tant TOTS SON ORIGINALS.
Per tal de fer-ho es va dur a terme un procés especial de rehabilitació que va consistir en substentar a través de pilars tota l'estructura en ferradura i tot el sostre original, mentre que per sota s'excavava amb maquinària petita i fins i tot en pic i pala, així s'ha pogut fer els camerinos i altres serveis.
Així mateix es va ampliar l'escenari en profunditat per acollir les representacions.
La pintura del sostre es va retirar en el procés de rehabilitació, es va restaurar conjuntament amb tota l'estructura de fusta que l'aguantava i es va recol·locar. Abans de retirar es van prendre nombrosos punts de cota per tal de reproduïr les imperfeccions originals de la volta i permetre que la tela encaixés perfectament com era en l'original.
Donat que el teatre, amb el pas del temps, va anar canviant d'aspecte per tal d'adequar-se als diferents usos.
1913: Music-Hall
1919: Teatre-Cinema
1955-56: Cinema
ESPAI DE PLATEA
Teatre format per la platea i tres pisos.
L'espai de la Sala és el que conserva el seu aspecte més primigeni: s'han conservat i restaurat tots els elements que la composaven:
- ampits dels pisos
- llotges del prosceni
- decoració pictòrica del sostre (fetes per: M. Carreras i J. Ballester) el projecte és de Francesc Soler i Rovirosa que era el millor escenògraf d'Espanya del moment. Va enviar els esbosos des de Paris on estava treballant. Per tant la decoració es situa en els mateixos nivells de qualitat que els millors teatres d'europa.
- restitució del mur de la càvea
l'estructura segueix la mateixa dels grans teatres europeus de moment, situant-se en una dinàmica que ja feien a Paris (opera garnier) o a italia.
La voluntat era mostrar el luxe de la burgesia sabadellenca. Era un lloc on no unicament es venia a veure obres de teatre o musica, sino un espai per veure i deixar-se veure on es feien negocis, s'acordaven casaments, etc. (Es pot llegir un paràgraf de les odes a la inauguració del teatre, molt divertides...)
De fet va passar per aquests esecnaris les millors companyies musicals i teatrals del moment fins que es va converitr en cinema.
ESCENARI
Aquesta part és totalment nova: s'ha ampliat en alçada i en fondària (incorporació d'una androna que hi havia per la part del darrere).
L'escenari original era molt petit: fet criticat a la premsa local de l'època. Aquesta també va ser la causa de què entrés en desús amb la progressiva construcció d'altres teatres.
SOTERRANI
Part nova: s'ha excavat un soterrani sota el teatre.
En aquest espai es troben els camerins i el foyer dels artistes.
SALÓ DEL CERCLE
L'any 1856-57 es construeix el Casino en els terrenys contigus al teatre.
En el moment de la reconstrucció del teatre es tingué en compte l'edifici del casino: primer compartint façana i espais interiors.
El pis del teatre es construí al nivell del Saló del Cercle: convertint-se en foyer dels socis.
Originalment estava separat, els arcs eren tapiats però després es van obrir. Originalment ocupava aquest pis i el superior, peró posteriorment es va rebaixar el sostre. S'han traslladat les pintures originals del pis superior on havien quedat fins aquest. No obstant tota la decoració és original.
La gran làmpada del saló no es original però es basa en models de l'època isabelina per tant tant el mobiliari com la lampada han buscat l'avocació de l'època del seu esplendor.
SALA DES DEL PRIMER PIS
Restitució del mur de la càvea, formant un corredor tal i com estava a mitjans del s. XIX: en les diferents transformacions un dels murs es va substituir per columnes per tal d'ampliar l'aforament.
Originàriament aquest era un espai de llotges: reservades als socis que integraven la societat del teatre. També n'hi havia a la planta baixa i al segon pis.
GALLINER
Espai destinat a la gent que només pagava l'entra simple a l'espectacle (classe obrera). Per tal d'accedir a aquest espia hi havia una entrada i un accés independent. L'entrada al galliner es feia des del c. de Sant Pere, on hi havia una escala que comunicava directament amb el galliner, sense passar per cap de les altres dependències del teatre.
La classe burgesa accedia al teatre per la porta principal: c. de Sant Pau.
ESCALES
Part nova. Les escales originals van haver de retirar- se perquè no complien la normativa de locals públics: no tenien prou amplada.
Les escales actuals intenten ser una reinterpretació de les antigues escales de tipologia imperial (escala que en el tram del gir es bifurca en dos, a dreta i esquerra). Aquestes escales, d'una gran teatralitat, eren, en certa forma, un altre escenari: el de la societat burgesa local. Eren espais per veure i ser vist.
|
