Les col·leccions del MHS procedeixen majoritàriament de recol·leccions i donacions; són diverses i àmplies, però tenen un objectiu comú: recollir la memòria de la història de Sabadell i del seu àmbit d'actuació, així podem trobar des d'objectes arqueologia, de la indústria tèxtil (maquinària, mostraris, objectes diversos, mobiliari...), objectes de la vida quotidiana, etc. Aquests objectes es guarden i es conserven, amb la finalitat de ser estudiats i exposats a les mostres organitzades pel propi museu, o per d'altres institucions, a les quals són deixats en forma de préstec temporal.

El MHS desenvolupa un ampli programa de difusió del patrimoni local, a través de : l'exposició permanent, les exposicions temporals, les publicacions, les activitats de dinamització, les activitats didàctiques i per a grups; sempre intenta col·laborar amb d'altres entitats públiques i privades, locals i nacionals, per portar a terme projectes de co-organització o de col·laboració.

Història

L'edifici on es troba el Museu d'Història és l'antiga casa-fàbrica que Antoni Casanovas, fabricant de teixits, havia fet construir 'any 1859.

En aquest edifici es fundà el primer museu de la ciutat, l'any 1931, el qual englobava les col·leccions d'història i d'arqueologia i la de belles arts. Els treballs arqueològics de Joan Vila Cinca i Josep Renom, sobre tot a la vila romana de la Salut (des de 1912) i les restes arqueològiques recuperades, van fer plantejar la necessitat d'un museu per la ciutat.

Les seccions del MHS van anar creixent amb d'altres com: minerals, paleontologia, història tèxtil, arts populars, geologia i posteriorment numismàtica i indumentària. El gran creixement i la gran qualitat d'algunes d'aquestes seccions van fer plantejar la necessitat de desdoblar el museu en tres: l'any 1969 s'inaugurava l'institut-museu de paleontologia i l'any 1964 s'adquiria la casa Turull per ubicar-hi el museu d'art que s'inaugurà l'any 1980. El MHS seguiria vetllant la resta de col·leccions.
L'exposició permanent del MHS ha anat variant i actualitzant-se amb el anys, així a l'actualitat podem conèixer d'una manera cronològica, didàctica i amb una selecció d'objectes la història de la ciutat de Sabadell des dels primers pobladors fins el segle XVIII i conclou amb una mostra de telers del segle XIX.


Itinerari de la visita

- Planta baixa. Sala de prehistòria

Explica i mostra els importants testimonis de les comunitats de pagesos i pastors del Vallès des del 6000, i la seva evolució: com vivien, que menjaven, com eren els seus rituals funeraris, la introducció del bronze i del ferro Els estris que ens han quedat, recuperats en nombroses excavacions arqueològiques, són de ceràmica, sílex, os... bàsicament recipients, molins de mà, eines, i objectes d'ornament personal. Destaquem les excavacions de la Bòbila Madurell, a Sant Quirze del Vallès, Can Piteu o Can Roqueta.

- Planta baixa. Sala Els laietans. Una tribu ibèrica (S VI ac- S II ac)

S'han trobat a Sabadell petits llogarets que formaven part de la cultura ibèrica, concretament de la tribu dels Laietans, els quals es dedicaven a l'agricultura. Es poden veure, procedents, per exemple del jaciment de Can Roqueta: eines de ferro, molins rotatoris i urnes funeràries, amb aixovar.

- Planta baixa: La romanització (218 ac - S. I ac)

A Sabadell s'han trobat assentaments de l'època romana a la Salut, Castellarnau i Sant Pau de Riu-Sec. Pels itineraris escrits que s'han conservat, sabem que la Via Augusta (que anava de Cadis a Roma) passava molt a prop de l'actual emplaçament de Sabadell i en un vas apol·linar (dels quatre trobats el 1852 a les antigues termes de Vicarello) hi apareixen el nom de diferents llocs per on passava aquesta via, apareix el nom d'Arragonem, topònim que es va conservar fins l'edat mitjana per designat el territori que ocupa avui el municipi de Sabadell.

Les restes trobades són bàsicament de vil·les, conjunts agrícoles i residencials, de gran importància econòmica, que es dedicaven al Vallès a la producció de vi, per això els camps de dòlia, grans sitges, trobats. Destaquem també el mosaic romà amb la representació del deu Neptú i una tritonesa que formava part d'uns banys privats de la vil·la de la Salut de la segona meitat del S. II i principis del s. III, trobat l'any 1936.

- Primer pis. S. IX - XI

A partir del segle IX el territori que ocupa Sabadell, prop del Ripoll, va ser poblat per moltes famílies procedents dels Pirineus, es dedicaran a l'agricultura, i possiblement utilitzaven senzills molins fariners construïts als marges del Ripoll.

Al S. XI hi va haver canvis importants en el sistema de propietat: el Vallès queda integrat sota el poder dels Comtes de Barcelona. Arraona era un territori molt més reduït que l'actual terme municipal i al capdavant hi havia el senyor d'Arraona. El Castell d'Arraona es situava al turó en la confluència entre el Ripoll i el Riutort; ja no en queda gairebé res, només s'ha pogut documentar el fossar. També s'ha documentat l'església de Sant Feliu d'Arraona, on actualment hi trobem la capella de Sant Nicolau i la de Sant Salvador, que ocupa actualment la parròquia de Sant Fèlix.

- Primer Pis. Sala època medieval. (S. XI - XV)

L'origen del nucli urbà que actualment coneixem es va formar a partir del S. XI al voltant de l'església de Sant Salvador. Gràcies a l'activitat comercial d'un mercat setmanal, els dissabtes, va nèixer i créixer la vila de Sabadell. Va ser el motor de la vila durant segles, atreia a mercaders i pagesos de tot el Vallès.

A finals del S. XIII i el XIV la vila de Sabadell ja apareix documentada com una vila murallada. La muralla tan servia per protegir-se de conflictes, com també de les epidèmies.

- Primer Pis. Sala època moderna. ( S. XVI a XVIII)

A partir del S. XVI el recinte murallat quedarà petit i es començaran a aixecar les primeres cases fora muralles. Primer va créixer cap el carrer de Sant Quirze, de Sant Cugat, de Gràcia i cap als ravals, posteriorment cap els carrers de Convent i de Sant Francesc.

El mercat de Sabadell havia perdut importància davant els mercats de Granollers, Caldes i Barcelona. A finals del S. XVII el mercat sortiria de la crisi. Al segle XVIII ja s'hi poden trobar productes vinguts del nou món, com els tomàquets, pebrot, patata, gall dindi, cacau, mongeta, blat de moro o pinya.

L'agricultura anirà deixant pas cap altres activitats, com les manufactures. S'han documentat artesans terrissers, corders, traginers, mestres d'obres, fusters, confiters....i molts de relacionats amb la producció de teixits: paraires, cardadors, filadors, teixidors, bataners, abaixadors... Així es produí un gran desenvolupament econòmic, i religiós, i aparegueren els gremis i les confraries.

El creixement de la població obligà a passar del senyor de la vila a una nova organització municipal, així el govern s'organitza a partir de Consell de la Vila, presidit pel batlle i procurador/s, representants dels senyors feudals, tres jurats i 12 prohoms que canviaven cada any.

- Primer pis. El tèxtil

Fins ben entrat el segle XIX l'activitat tèxtil a Sabadell es trobava dins de la vila, on hi havia espais de treball dins les mateixes cases, anomenats quadres, que es dedicaven a la producció de teixits ja fos manualment o amb la força animal i baix el riu Ripoll, instal·lacions tèxtils (molins drapers) que funcionaven amb la força hidràulica. Al segle XIX amb la màquina de vapor, Sabadell va entrar de ple en la industrialització, canviaria l'activitat econòmica i fisonomia de Sabadell.