|
Serà a l´entorn de la primera església, en l´espai segurament que oferia la sagrera, i afavorida per un important un mercat setmanal (dissabtes), situat a l´actual passeig de la plaça major, que va néixer i créixer la vila de Sabadell.
(Sabadell no es un cas aïllat. Moltes ciutats catalanes tenen un origen semblant: mercat, església, cruïlla de camins....)
Al segle XIV, es trasllada l'advocació de Sant Feliu d'Arraona a Sant Salvador. Així doncs, l'església coneguda com Sant Feliu d'Arraona passarà a dedicar-se a Sant Nicolau, l'església dedicada a Sant Salvador passarà a ser Sant Feliu de Sabadell i l'advocació a Sant Salvador desapareixerà (fins els anys 50 del segle XX que es dedica una nova església a aquest sant al barri de Covadonga).
Al segle XV la petita església romànica es substituirà per una de nova, d´ estil gòtic, molt sobri (observar-ne l´àbsis), al s.XVII s´amplia (a tramuntana, la capella dita del Cimbori) i al segle XVIII es construeix el campanar, d´estil barroc.
El campanar es va construir a la paret de migdia, al costat de l´àbsis de l´altar major, damunt d´una part de terreny de l´antic cementiri. Amb la seva construcció es van malmetre els altars de Sant Joan Baptista i el de la Verge del Roser. Per aquest motiu la part baixa de la torre-campanar seria una nova capella: la capella del Roser. Dins la nova construcció si van reposar l´altar del Roser a l´espai central i el de Sant Joan en un dels murs laterals.
Si es possible des de l´exterior, sinó observar dibuix a l´ interior :
Al campanar podem distingir 4 cossos:
-La base, ocupada per la capella del Roser. El seu cos formava part de l´ església i l´accés era des de l´interior de l´església.
-El comunidor s´hi accedia per una escala exterior, avui desapareguda, que es trobava obrada entre els murs de l´àbsis i el campanar.
- Des del comunidor s´accedia al pis de les campanes i al terrat.
- L´habitació del rellotge s´habilità posteriorment (1856).
Capella del Roser
L´aspecte actual de la capella del Roser no es l´aspecte original.
L´any 1909 durant la Setmana Tràgica a Sabadell, igual que en altres punts del país, es van produir una sèrie d´ accions violentes. Una d´elles va ser cremar l´església de Sant Feliu; Van ruixar l´interior de l´església amb petroli i li van calar foc.
L´església va quedar gairebé destruïda, la capella del Roser va quedar molt afectada; l´incendi va destruir totalment l´altar i el retaule de la capella però la resta de l´ estructura de la torre va “aguantar”.
L´any següent, 1910, es van reforçar les parets dels baixos del campanar amb aquests arcs de reforç seguint l´ estil del moment: el modernisme.
Observar: arcs lobulats, l´ús del totxo, les formes graonades...
Anys més tard (1917-1920) es va construir una escala interior per accedir al pis superior (la barana es posterior) que va inutilitzar la capella.
També les reixes de l´exterior són d´estil modernista, obra d´un jove Jeroni Martorell, el mateix arquitecte de l´edifici de La Caixa d´Estalvis de Sabadell, Escola Oficial d´Arts i Oficis...
L´altar del Roser es traslladaria a l´interior de l´església.
La reconstrucció de l´església de Sant Feliu s´anava fent de mica en mica però hem de tenir present que la perspectiva d´una guerra civil i la mateixa guerra (1936-1939) va paralitzar les obres i no es van tornar a recomençar fins l´any 1941, època en que es van treure les escales exteriors que pujaven fins al comunidor.
Durant les obres de restauració del campanar (1994) es va deixar entreveure les diferents etapes per les que ha passat, per això quan pugem per l´escala podem observar on acabava la capella...
També val la pena fixar-se en l´ull de bou de la paret que ens permet observar el gruix dels murs. Murs obrats amb grossos còdols de baix el riu, lligat amb morter de calç.
Abans de pujar, comentar que la imatge de la Verge del Roser no es l´original.
La talla barroca de la imatge del Roser es va retirar pocs moments abans de l´incendi. Posteriorment es va torna a posar.
Novament va ser retirada l´any 1936, abans de l´últim incendi. Durant temps va estar al MH i actualment es troba a l´interior de l´església de Sant Fèlix.
Es una talla de fusta policromada, de principis del segle XVIII, d´aproximadament un metre d´alçada (tot el conjunt).
Comunidor
La torre-campanar es de planta octogonal des de la base dels fonaments.
Hi veiem 3 finestrals i una porta (que dóna al terrat gòtic) que era per on, amb una escala exterior, s´accedia al pis de les campanes i terrat.
A les quatre parets tapiades, des de l´exterior, es poden veure unes fornícules, on hi havia unes grans estàtues de terracota de les que se´n desconeix que se n´ ha fet. D´aquestes estàtues hi ha almenys el record gràfic d´una.
Ens trobem en el comunidor que era (en gral) un espai, que acostumava a estar a prop de l´església, amb obertures als quatre vents des d´on el rector hi feia invocacions populars com podien ser per exemple invocar la pluja, que s´ atures una tempesta,...i sembla ser que quasi sempre vinculat amb el “toc de campanes”.
Observar la làpida invocatòria, on hi ha una inscripció popular d´invocació contra les tempestes i adversitats. Es troba en el lloc original. Orientada cap a migdia, el mur més important.
Durant la guerra civil aquesta làpida es va guardar el MH de la Ciutat fins que es va retornar al seu lloc originàri.
Si s´escau comentar les fotografies de reconstrucció de l´església i els carcanyols...: importància de l´ofici de terrissaire...
Habitació del rellotge
Hi ha documentació que indica que al segle XV ja hi havia un rellotge a l´església de Sant Feliu. El campanar encara no existia. Però no se sap més.
El que si se sap es que aquesta habitació va ser construïda l´any 1856 a la planta de les campanes per protegir un nou rellotge que havia de fer funcionar unes noves campanes horàries que es van instal·lar a dalt de tot suportades per una torreta de ferro. Era un rellotge procedent de França i en veiem una fotografia.
El que ara veiem es de l´ any 1903 i també de procedència francesa el va instal·lar el rellotger local Ramón Utesà, que era el responsable dels rellotges públics de la ciutat.
El podem veure en molt bon estat i molt cuidat. Funciona però no acciona les campanes. Actualment les campanes funcionen amb un mecanisme que es troba a la part superior del campanar.
Pis de les campanes
Des de la base del campanar fins el pis de les campanes els murs s´havien obrat amb carreus i pedra del rodal (exterior), però a partir d´aquí i fins a la barana del terrat els paraments son fets amb peces d´obra cuita, motllurades expressament per a aquesta construcció.
Observem les campanes:
Les campanes han tingut des de segles importància tant des del punt de vista litúrgic: rosari, Angelus,...com civil: perill de foc, tempestes...
Hi ha qui recorda que l´ any 1962 les campanes de les esglésies de Sabadell van anunciar les riuades...
Aquestes que veiem no són les primeres.
Si observem els suports podem comprovar que n´ hi havia 8, eren les litúrgiques, les altres són les horàries.
Les campanes sovint es canviaven perquè s´esquerdaven i tenien mal so...però també, per exemple, durant la guerra civil es van baixar totes les campanes litúrgiques i sembla ser que es van fondre per fer munició. Es van respectar les campanes horàries.
Actualment n´hi ha dues de litúrgiques. Pagades per particulars els anys 1940-1941. Les campanes tenen nom...
Observar la de les hores, la que està al mig, molt treballada.
La composició ornamental es obra de l´artista-pintor sabadellenc Joan Vila Cinca. De principis s.XX (1904).
Des del vidre podem veure dues campanes més, col.locades en vertical que toquen els quarts i estan subjectades amb una estructura de ferro. Dalt de tot hi ha l´àngel-penell.
Aquestes campanes mai han tingut batall ja que els tocs es feien i es fan amb uns precursors laterals.
Final:
Les obres van començar l´any 1724 i es van donar per acabades l any 1738.
El responsable de l´obra fou l´arquitecte Joan Garrido, arquitecte del bisbat i de la Real Audiència de Barcelona.
Segons el projecte original el campanar havia de ser més alt però a causa d´un accident i la manca de recursos, es va quedar com el veiem actualment.
L´alçada, des del carrer de l´església fins al terrat, es de 36,80 metres.
El campanar de Sant Fèlix és la construcció barroca més significativa de Sabadell i va ser una obra del poble en què tothom va col·laborar, treballant-hi, fent donacions, carretejant pedres, alimentant als treballadors...
|
