CARLA
(Espantada)
Sí, Marta, el Roger de la classe!
MARTA
Què t'empatolles de Rogers? Va, va... dóna'm el regal!
La Carla, d'una revolada, li entrega el seu regal i toca el dos.
35. EXT/DIA CARRER DE VALENTÍ ALMIRALL
La Carla camina pel carrer i contempla uns grafits a la paret. De cop i volta, para davant d'un bassal, se'l mira encuriosida i observa el reflex de la cara del Roger. Morta de por, es gira i no veu ningú. Aleshores, marxa corrents cap a casa.
36. INT/DIA CASA DE LA CARLA
A casa de la Carla no hi ha cap adult, però hi ha llum al despatx. La Carla obre la porta i veu la bestiota del seu germà enganxat davant de la pantalla de l'ordinador.
CARLA
Què hi fas, aquí sol?
JOAN
(Nerviós)
Estic parlant amb un amic nou.
CARLA
Com es diu?
JOAN
No ho sé, no m'ha dit el seu nom.
La Carla, dissimuladament, comença a fer veure que mira els CD del despatx, al costat de l'ordinador. En Joan aprofita la distracció i minimitza la seva conversa.
JOAN
(Neguitós)
Carla, me'n vaig a berenar, ja vinc.
CARLA
D'acord, si pots porta'm alguna cosa per berenar.
37. INT/VESPRE CUINA DE CASA DE LA CARLA
En Joan comença a remoure cel i terra per tota la cuina. Està buscant alguna cosa desesperat.
38. INT/VESPRE ESTUDI DEL MANEL
La Carla obre la conversa del seu germà amb el desconegut. De sobte se li posen els ulls com dues taronges quan llegeix “porta'm la pedra a la Mola”
CARLA
Però de quina pedra parla?
OFF JOAN
Em deies alguna cosa?
CARLA
No, Joan, només penso en veu alta.
La Carla fa servir el rodet del ratolí per llegir tota la conversa i gairebé cau de cul a terra quan descobreix que l'amic desconegut que parlava amb el seu germà era el Roger. La Carla ho acabava de descobrir en el moment en què va llegir “sóc el príncep blau dels somnis de la teva germana”. A continuació, se li va pujar encara més la mosca al nas i va continuar llegint.
39. INT/DIA HABITACIÓ DE LA CARLA
En Joan continua buscant la pedra del Roger desesperadament. De cop i volta la Carla entra a l'habitació.
CARLA
Què hi fas remenant les meves coses?
JOAN
(Tremolant)
És que he perdut un cromo.
CARLA
Tu no m'havies de preparar el berenar?
JOAN
Sí, senyoreta, a les seves ordres!
En aquest moment, en Joan, amb la cua entre les cames, torna a la cuina i mentrestant la Carla observa una llum molt brillant de color verd clar a la vora del llit. S'hi apropa pensant-se que es tractava de la llum d'una lot però resulta que no es tractava d'aquell objecte lluminós, sinó d'una pedra preciosa que s'encenia discontínuament.
CARLA
(En veu baixa)
Ostres, era aquesta la pedra que volia en Roger!
40. INT/NIT MENJADOR DE LA CARLA
La Carla sembla un sac de nervis però vol treure'n l'entrellat, així que agafa una motxilla i amaga la pedra a l'interior, es disposa a anar a la Mola i buscar en Roger.
JOAN
Carla, on vas!?
CARLA
(Fent cara de marejada)
Vaig a prendre la fresca, que no em trobo gaire bé.
JOAN
I necessites aquesta motxilla?
CARLA
(Enfadada)
Mira, Joan, ara no tinc temps per a explicacions!
La Carla, accelerada, dóna un cop de porta i surt corrents cames ajudeu-me en direcció a la Mola.
41. EXT/NIT CAMÍ QUE PUJA A LA MOLA
La Carla, a corre-cuita, va pujant cap a la Mola. Tot és fosc i sent sorolls d'animals i de les fulles dels arbres. El fred la fa tremolar i de tant en tant ensopega amb alguns sots del terra. Mentre puja el tram final, contempla una brillant llum verda que il·lumina el camí. Sap perfectament que es tracta de la pedra que carrega a l'esquena. Com més s'enfila pel pendent, més llum fa. La Carla s'excita, aquí passa alguna cosa ben estranya.
42. EXT/NIT CASA DE LA CARLA
En Joan, preocupat per la fugida sobtada i sospitosa de la seva germana, truca a la Marta.
JOAN
Marta, moltes felicitats, però ara t'he de dir una cosa important.
OFF MARTA
Moltes gràcies! Com és que la teva germana ha marxat tan ràpid de la meva festa?
JOAN
És precisament per això que et trucava... Ha marxat a aquestes hores de la nit i no sé on...
OFF MARTA
Saps, m'ha preguntat per un tal Roger, i jo no sé qui és!
JOAN
(Pensatiu)
Roger? No em sona. A veure si serà el príncep blau dels somnis de la meva germana?
OFF MARTA
Queeeeeeeè? Quin príncep? Des de quan la teva germana té xicot?
JOAN
Va, Marta, no comencis i no fiquis el nas on no et demanen. De moment no té cap xicot. És que he parlat amb un noi al Messenger i m'ha dit que coneixia la meva germana, però en cap moment m'ha dit el seu nom.
OFF MARTA
Que estrany... I què t'ha dit? Ara sí que no entenc res.
JOAN
Jo estava ben tranquil jugant a un joc i, de cop i volta, tenia un amic nou que volia que l'agregués com a nou contacte, i hi ha insistit molt. Aleshores, hem parlat i de seguida m'ha preguntat per una pedra.
OFF MARTA
Una pedra? Que ets un col·leccionista?
JOAN
Que t'empatolles de col·leccionista! M'ho ha demanat aquell nano! I, a sobre, m'ha dit que li'n porti a la Mola!
43. EXT/NIT PUJADA A LA MOLA
La Carla, aprofitant la llum, s'afanya a continuar pujant. Tot seguit, topa amb una cova de pedres i un cartell que indica: Perill: óssos! Aquella frase li resulta familiar. La llum en aquest moment brillava amb més intensitat que mai.
44. INT/NIT CASA DE LA MARTA
MARTA
Segur que no t'ha enganyat? Tot és molt rebuscat.
OFF JOAN
Marta, millor que vinguis, que t'he d'explicar moltes coses.
MARTA
Ja vinc, ja vinc!
45. INT/NIT COVA. PERILL: ÓSSOS
La cova era aterradora, fosca, misteriosa i plena de restes d'esquelets. La por acaba vencent la pobre Carla i cau a terra desplomada.
