|
CAPÍTOL 1:
|
|
1. EXT/NIT. RACÓ DE BOSC (LA MOLA DE SANT LLORENÇ)
En un alzinar, dos senglars furguen la terra en busca d’aliment. De sobte, una llum verda els il·lumina. Els animals semblen mirar d’on ve la llum. Al cel negre, una llengua de llum verda semblant a una aurora boreal. Els senglars no donen importància al fenomen i continuen furgant el terra.
2. EXT/NIT LA MOLA DE SANT LLORENÇ
La figura de la Mola, una muntanya de cingles arrodonits, es mostra, imponent, a l’horitzó. La llum de l’aurora boreal la il·lumina.
3. INT/DIA HABITACIÓ CARLA
La Carla dorm com un tronc. És una noia de 12 anys, prima i d’aspecte angelical (això de l’aspecte angelical és perquè dorm; desperta, ja és una altra cosa). L’habitació està il·luminada per la llum del matí.
|
|
OFF PARE CARLA
|
|
Va, Carla, que farem tard.
|
|
La Carla fa un grunyit de queixa i es tapa la cara amb el nòrdic.
Una mà d’home agafa el cobrellit i la destapa amb una certa brusquedat. El pare de la Carla, el Manel, 43 anys, calb i expressió malhumorada, és davant del llit.
|
|
PARE CARLA
|
|
Tens dos minuts per vestir-te.
|
|
El pare surt. Mandrosa, la Carla es desperta i s’incorpora. Intenta obrir els ulls amb dificultat.
|
|
OFF PARE CARLA
|
|
(Cridant)
|
|
Carla, va, ràpid!
|
|
La Carla s’aixeca. Es mou lentament, el seu cos encara no s’ha despertat del tot. L’habitació de la Carla és minúscula, just hi cap el seu llit i el del seu germà, un armari i una taula per fer deures. A les parets, fotos de jugadors del Barça i un pòster de Neil Armstrong trepitjant la lluna (la Carla és una gran afeccionada a tot el que té a veure amb els viatges espacials).
|
|
OFF PARE CARLA
|
|
(Cridant)
|
|
Joan, fes el llit d’una punyetera vegada!
|
|
Entra el Joan, el germà de la Carla, 7 anys, cara de murri, grassonet i amb els cabells escarola. Fa morros. Es comença a fer el llit –que està al costat del de la Carla.
|
|
JOAN
|
|
(Parlant fluix, perquè el pare no el senti)
|
|
Està tonto.
|
|
Apareix el pare de la Carla.
|
|
PARE CARLA
|
|
(A la Carla)
|
|
Encara estàs així!? Una setmana castigada sense Internet.
|
|
CARLA
|
|
(Defensant-se)
|
|
Ja m’he llevat..
|
|
PARE CARLA
|
|
Vesteix-te, ja!
|
|
El pare surt. La Carla surt de la seva habitació enfadada. Descobrim que des de la finestra de l’habitació es veu la muntanya de la Mola.
4. INT/DIA AUTOCAR
La Carla seu a l’autocar al costat de la Marta, una noia grassoneta i riallera. La resta de seients estan ocupats pels nois i noies de 6è de l’escola Francesc Trabal de Sabadell. La Tilda, la professora, una dona de 42 anys, està dreta al davant. S’agafa al seient per no caure. Per les finestres veiem que el vehicle surt de Sabadell per la carretera de Matadepera.
|
|
TILDA
|
|
Fixeu-vos-hi. Ara, a l’esquerra, passarem per Ca n’Ustrell, una de les masies més antigues de Sabadell. La torre de defensa fa més de 15 metres. És del segle tretze.
|
|
La Carla mira cap a l’altra banda i observa la torre de la casa.
|
|
RAFA
|
|
Mira què porto.
|
|
Des del seient del davant, el Rafa, un noi de pell bruna i mirada burleta, ensenya a la Marta una lot d’espeleòleg, d’aquestes que es col·loca al front.
|
|
RAFA
|
|
Tu has portat la teva?
|
|
La Marta fa que sí.
La Carla, estranyada, els observa.
|
|
CARLA
|
|
Per què són aquestes lots?
|
|
MARTA
|
|
El Rafa ens vol ensenyar una cova a uns quants.
|
|
CARLA
|
|
Puc venir?
|
|
RAFA
|
|
És que ja som molts.
|
|
La Carla dissimula el seu malestar per no estar entre els “escollits” del Rafa.
L’autocar passa per damunt d’un pont en obres. La Carla observa seriosa les obres d’una autopista i uns túnels que han de travessar la Mola.
5. EXT/DIA CARRETERA DE MATADEPERA
L’autocar avança per la carretera en direcció a la Mola.
6. EXT/DIA CLARIANA DEL BOSC DE LA MOLA
La Carla està menjant un entrepà. Està sola. Al seu voltant, els nois i noies estan asseguts en grupets, menjant i fent-la petar en una clariana del bosc. La Tilda està amb una altra professora xerrant animadament. La Carla observa com la Marta, el Rafa i dos nois més marxen discretament per un caminet.
La Carla decideix seguir-los.
7. EXT/DIA SENDER DE LA MOLA
La Carla camina i segueix de lluny —sense ser vista— el Rafa i companyia.
En un revolt del camí, els perd de vista.
La Carla corre per intentar atrapar el grup “d’espeleòlegs”, però han desaparegut, com per art de màgia.
|
|
OFF MARTA
|
|
(Se sent llunyà)
|
|
Apa, quina passada.
|
|
OFF RAFA
|
|
(Se sent llunyà)
|
|
Va, entrem-hi.
|
|
La Carla es gira cap on vénen les veus. Decideix endinsar-se en el bosc, creu que trobarà la colla.
A mesura que s’endinsa en el bosc, cada vegada la vegetació és més espessa.
De cop fa un pas i desapareix cap avall.
8. EXT/DIA CLOT DE LA MOLA
La Carla jeu, sense sentits, en el fons d’un clot d’uns quatre o cinc metres de profunditat.
FN (Fos a negre)
9. EXT/DIA BOSC
D’entre la vegetació apareix la Carla caminant amb dificultat. Porta la roba molt bruta i esquinçada. Té una expressió perduda.
FN
10. EXT/DIA CARRETERA EN UNA ZONA BOSCOSA
Última llum del dia. La Carla camina per una carretera secundària. Està exhausta.
El sol es pon darrere d’unes muntanyes. La Carla observa l’ocàs embadalida.
De cop, se sent el so ascendent d’un clàxon.
La Carla es gira.
Una llum molt potent se li aproxima a tota velocitat per la carretera.
La Carla, immobilitzada pel terror, mira la llum, com abduïda.
La llum és a punt d’atropellar-la.
La Carla es tapa la cara, enlluernada pel focus que s’aproxima perillosament.
Sentim el so d’una frenada en sec.
La llum s’ha aturat. La Carla encara es tapa la cara, la llum la il·lumina.
|
|
OFF HOME
|
|
Es pot saber què fas?
|
|
Les ombres de dos homes s’apropen a la Carla entre les llums dels focus d’un camió.
La Carla trontolla, esgotada.
|
|
HOME
|
|
Et trobes bé?
|
|
La Carla fa cara de no entendre què li diuen.
|
|
CARLA
|
|
(Titubejant)
|
|
Sí... jo... jo...
|
|
Les ombres de dos homes s’apropen a la Carla entre les llums dels focus d’un camió.
La Carla no pot més, defalleix i cau desmaiada.
FN
11. INT/NIT HABITACIÓ HOSPITAL.
La Carla obre els ulls. Està en un hospital. Veu el seu pare, que la mira preocupat.
|
|
CARLA
|
|
(preocupada)
|
|
On sóc? On sóc?
|
|
PARE
|
|
Xsst, descansa...
|
|
12. INT/DIA CLASSE 6È ESCOLA FRANCESC TRABAL
La Carla entra a classe amb la Tilda. La resta de nois i noies de la classe són a les seves cadires i la comencen a aplaudir. A la pissarra hi ha escrit: “Benvinguda Carla”. La Carla somriu mig avergonyida. A primera fila hi ha un noi alt i ben plantat, de mirada intrigant. La mira fixament. La Carla el mira i, no sap per què, però se sent com intimidada.
La Tilda acompanya la Carla fins al seu lloc.
|
|
TILDA
|
|
No l’atabalem gaire. Com us podeu imaginar, la Carla ha passat una experiència molt dura.
|
|
La Carla seu al costat de la Marta.
|
|
MARTA
|
|
Com estàs?
|
|
CARLA
|
|
Bé.
|
|
(Referint-se al noi de la primera fila)
|
|
Qui és aquell?
|
|
MARTA
|
|
El nou? Està bo, eh... Es diu Roger.
|
|
CARLA
|
|
Roger?.
|
|
MARTA
|
|
Sí...
|
|
La Carla mira el Roger, intrigada.
|
|
13. INT/ DIA HABITACIÓ HOSPITAL
La Carla es desperta, de nou. Encara està a l’hospital. La benvinguda de la classe era un somni. Una infermera està comprovant un gota a gota. La Carla busca el pare amb la mirada. No hi és.
|
|
CARLA
|
|
I el meu pare?
|
|
La infermera s’adona que la Carla s’ha despertat.
|
|
INFERMERA
|
|
Ha sortit un segon a prendre un cafè. Com estàs?
|
|
CARLA
|
|
Bé... Em fa mal el cap.
|
|
INFERMERA
|
|
És normal. Fa vint hores que dorms. Recordes què et va passar?
|
|
La Carla fa un esforç per recordar...
|
|
CARLA
|
|
Anàvem en autobús i hi havia una masia antiga... un bosc...
|
|
INFERMERA
|
|
Veu anar d’excursió a la Mola.
|
|
CARLA
|
|
Ah, sí... em vaig perdre...i...
(Intenta recordar)No, no recordo res més. Què m’ha passat?
|
|
INFERMERA
|
|
Vas estar perduda cinc dies. Et van trobar en una carretera a prop de Mura.
|
|
CARLA
|
|
Cinc dies...?
|
|
INFERMERA
|
|
Qui és el Roger?
|
|
CARLA
|
|
(No sap de qui li parla)
Qui?
|
|
INFERMERA
|
|
Somiaves en veu alta. Has dit el seu nom unes quantes vegades.
|
|
CARLA
|
|
No sé... no conec a cap Roger.
|
|
14. EXT/DIA HOSPITAL DE SABADELL
La Carla surt acompanyada del seu pare. Entren en un cotxe familiar, atrotinat. El vehicle arranca i avança cap a la Gran Via. Lluny, a l’horitzó, el cim de la Mola.
15. INT/DIA HABITACIÓ CARLA
La Carla s’està posant el pijama. El Joan juga amb la consola, al llit. Entra el pare de la Carla.
|
|
PARE
|
|
Joan, ja n’hi ha prou.
|
|
JOAN
|
|
Una mica més...
|
|
PARA
|
|
He dit que prou.
(A la Carla, amable)Com estàs?
|
|
CARLA
|
|
Bé.
|
|
PARA
|
|
Demà no cal que vagis a classe, si no vols...
|
|
CARLA
|
|
No, no, estic bé, tinc ganes de tornar al col·le.
|
|
16. EXT/DIA CARRER ESCOLA FRANCESC TRABAL
El pare de la Carla l’acompanya a ella i al seu germà al col·legi, en cotxe. La Carla i el Joan fan un petó al pare i surten del vehicle en direcció a la porta de l’escola.
17. INT/DIA CLASSE 6È ESCOLA FRANCESC TRABAL
La Carla entra a classe amb la Tilda. La resta de nois i noies de la classe són a les seves cadires. A la pissarra hi diu “Benvinguda Carla”. Els nens aplaudeixen. La Carla somriu mig avergonyida. A primera classe hi ha un noi alt i ben plantat: el Roger del somni. La Carla se sent torbada, estranya.
La Tilda acompanya la Carla fins al seu lloc.
|
|
TILDA
|
|
No l’atabalem gaire. Com us podeu imaginar, la Carla ha passat una experiència molt dura.
|
|
La Carla seu al costat de la Marta.
|
|
MARTA
|
|
Com estàs?
|
|
CARLA
|
|
Bé. Qui és aquell noi?
|
|
MARTA
|
|
Va començar quan tu estaves a l’hospital. Està bo, eh... Es diu Roger.
|
|
CARLA
|
|
Roger...
|
|
MARTA
|
|
Sí...
|
|
La Carla mira el Roger, preocupada i intrigada. La Marta s’adona que la Carla mira el Roger.
|
|
MARTA
|
|
Què, t’agrada?
|
|
CARLA
|
|
Ja el coneixia...
|
|
MARTA
|
|
Ah, sí?
|
|
CARLA
|
|
Sí... ja l’havia vist. En somnis.
|
|
La Marta mira estranyada la Carla; el que diu és molt estrany. La Carla continua mirant el Roger, que es gira per mirar-la i li somriu.
|
|
I DE MOMENT, FINS AQUÍ...
Ara, toca seguir el fil
Algunes preguntes:
- Què li va passar a la Carla durant els cinc dies que va estar perduda i no recorda?
- Qui és el Roger, per què ha somiat amb ell?
- I les llums de la Mola?
- Tot el que li ha passat té una raó de ser?
|
|
FI CAPÍTOL PRIMER
|
|
|
