Joan Oliver i Sallarès, fou un fill de l'alta burgesia industrial i financera sabadellenca, estudià Dret, però de molt jove es decantà per la literatura i el periodisme. Ja abans d'entrar coma redactor al Diari de Sabadell, el 1923, va ser corresponsal de La Veu de Catalunya i de la Publicitat, en els quals més endavant col·laborà habitualment.

El 1928 publicà el primer llibre de narracions, Una tragèdia a Lil·liput, a les Edicions la Mirada. En època republicana, fou redactor de Mirador i de Meridià, publicà Les decapitacions (1934), Allò que tal vegada s'esdevingué (1936), Bestiari (Premi Folguera 1936) i el 1938 estrenà La fam (Premi Teatre Català de la Comèdia).

Durant la guerra va participar en la creació i la gestió de l'agrupació d'Escriptors Catalans, la Institució de les Lletres Catalanes i el Servei de Biblioteques del Front. S'exilià a França, al castell de Roissy- En- Brie i, al final de 1939, s'embarcà en el Florida cap a Santiago de Xile, d'on retornà a primers de març de 1948.

Cap als anys 60, en contacte amb les noves generacions de poetes, retroba el seu esperit combatiu, crític i inconformista. L'obra de Joan Oliver està marcada per l'actitud crítica i la ironia.

L'any 1970 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Morí a Barcelona el 1986 i fou enterrat a la ciutat de Sabadell.