Ajuntament de Sabadell  
 Oficina de Patrimoni
La Casa Ponsà
El 26 de juny de 1891 el fabricant i comerciant Francesc de Paula Ponsà i Cantí (Sant Andreu de Palomar, 1850 - Puigcerdà, 1901) obtingué el permís municipal per tal de fer bastir la seva residència. La casa Ponsà fou construïda sota la direcció de l'arquitecte Gabriel Borrell i Cardona (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1944). Poc en sabem d'aquella antiga residència familiar, de l'aspecte noble d'algunes estances o dels usos de certes cambres.

Amb la mort del patriarca (1901), ben aviat la família Ponsà anà a viure al poble de Sarrià, deixant la residència sabadellenca com a “casa d'estiueig” i com a seu de la Banca Ponsà i Valls (fins la seva fallida l'any 1920).

Casa Ponsà
Postal del c. Indústria amb la Casa Ponsà i el jardí d'aquesta, cap a 1907 (AHS).
El menjador de la Casa Ponsà cap a 1920. Autor desconegut. (AHS)
Actualment, tret dels sostres pintats que encara es conserven, o de la mateixa façana, pocs elements ens recorden el Sabadell de finals del s. XIX que va veure néixer aquesta finca. Alguns sabadellencs encara recorden les pintures d'Antoni Estruch i Bros (Sabadell, 1872 - Buenos Aires, 1957, que fou artista protegit de la família Ponsà) que decoraven l'escala principal de l'edifici o bé el magnífic pati que envoltava bona part de la finca dibuixant una L.
Casa Ponsà Jardí
Diverses instantànies de la vida cotidiana al jardí de la casa, sense data, autor desconegut (AHS).
Poc després de l'esclat de la Guerra Civil, el 13 d'agost de 1936, el Ple de l'Ajuntament acordà la confiscació de la casa Ponsà. Durant els tres anys següents, la Casa Ponsà es destinà a diversos usos. En primer lloc, allotjà l'Escola de Formació de la Llar. Més tard, a partir de desembre del 1937, fou habilitada com a hospital militar; finalment, fou utilitzada com a jutjat i presó militars. Acabada la Guerra, la casa tornà a mans de la família Ponsà, que la llogà a diverses raons socials per tal d'hostatjar-hi les seves empreses (cal Casas i cal Monràs).





L'any 1980 l'Ajuntament de Sabadell l'adquirí per tal d'allotjar-hi l'arxiu municipal. L'edifici, de tres plantes i soterrani, té una superfície d'uns 2.000 metres quadrats distribuïts en àrees d'ingrés, tractament tècnic, dipòsits, oficines administratives i serveis. Actualment, l'AHS disposa d'un dipòsit de prestatgeria convencional i tres més d'armaris compactes, un dels quals totalment automatitzat, amb una capacitat total de 4 km lineals. Disposa també, de 3 dipòsits climatitzats, 2 per a documents en suports especials i 1 per a la documentació més antiga, a més de planeres i altres instal·lacions específiques per a documents de format gran o mural.




Les darreres intervencions sobre l'edifici i instal·lacions es van produir entre els anys 2000 i 2006, en què es van restaurar part dels sostres pintats, es van decapar i recuperar totes les fusteries exteriors, es van pintar les dependències i també es va canviar tota la il·luminació interior.d


Façana de la Casa Ponsà, seu de l'AHS. Fotografia: Moisès Serra
Detalls de la Casa Ponsà durant i després de la restauració de l'any 2006.
© David González, Sergi F. Moure
Foto edifici

Arxiu Històric Municipal de Sabadell
Carrer Indústria, 32-34,
Sabadell 08202
Telèfon: 93 726 87 77 / 93 726 81 21 / 93 747 81 55
Fax: 93 727 57 03

ahs@ajsabadell.cat

© Ajuntament de Sabadell,
tots els drets reservats

Nota legal

Accessibilitat